{"id":2640,"date":"2023-11-26T05:18:00","date_gmt":"2023-11-26T04:18:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2640"},"modified":"2023-11-25T23:19:40","modified_gmt":"2023-11-25T22:19:40","slug":"la-sequera-el-boto-del-canvi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2640","title":{"rendered":"La sequera, el bot\u00f3 del canvi<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Parlem sovint de la dificultat que hi ha a Catalunya per desenvolupar la transici\u00f3 energ\u00e8tica, un dels cinc pilars per resoldre la p\u00e8rdua futura de benestar. Recordo novament l\u2019equaci\u00f3 del benestar: el PIB \u00e9s igual a la productivitat m\u00e9s el deute. Doncs b\u00e9, la productivitat en els \u00faltims 40 anys ha estat i continua negativa i, el que \u00e9s m\u00e9s important, el canvi clim\u00e0tic la far\u00e0 m\u00e9s petita. Aix\u00ed, la sequera, la p\u00e8rdua de collites, els desastres derivats de tempestes extremes, els incendis, l\u2019augment de temperatura que afecta al treball i demana m\u00e9s energia… s\u00f3n elements que afecten negativament la productivitat. El resultat ser\u00e0 una p\u00e8rdua de benestar o haver de viure encara amb m\u00e9s deute, cosa en aquest moment impensable pel nivell que ha aconseguit.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aqu\u00ed \u00e9s on surt la proposta d\u2019agafar les cinc tecnologies disruptores per compensar la p\u00e8rdua de productivitat. Per\u00f2 coneixem la resist\u00e8ncia a Catalunya a adoptar el canvi: la societat es bloqueja quan li posen un parc fotovoltaic o e\u00f2lic, les companyies de petroli frenen l\u2019entrada de carregadors pels cotxes el\u00e8ctrics i les el\u00e8ctriques ho fan amb la generaci\u00f3 fotovoltaica.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 m\u2019ha portat a pensar com s\u2019ho va fer Estats Units durant la guerra mundial per canviar l\u2019economia a fi d\u2019estar al servei del pa\u00eds per fabricar armament per guanyar la guerra. Franklin Roosevelt<\/strong> va crear un moviment que es va dir \u201cArsenal per la democr\u00e0cia\u201d de forma que va invitar a les grans empreses i als ciutadans a treballar per fabricar material per enviar als fronts de guerra. Va conv\u00e8ncer a General Motors, a Ford i a Chrysler a fabricar camions, tancs,  avions, vaixells de guerra… i tot el pa\u00eds es va posar a les ordres d\u2019un \u00fanic objectiu d\u2019evitar que el r\u00e8gim nazi i el nip\u00f3 guanyessin la guerra i acabessin amb la democr\u00e0cia a bona part del m\u00f3n. L\u2019acci\u00f3 en la societat civil es va basar en la compra de bons de guerra, la donaci\u00f3 i una fiscalitat m\u00e0xima, serveis d\u2019entrenament de defensa civil, la producci\u00f3 de b\u00e9ns de guerra i d\u2019aliments de proximitat, i la difusi\u00f3 sobre els ideals de llibertat i democr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 em ve al cap quan intento trobar la clau per trencar la resist\u00e8ncia a la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Potser necessitem una patacada forta per fer-nos reaccionar? em dic a mi mateix. Ser\u00e0 la sequera aquesta patacada? Haurem d\u2019arribar al punt que es talli l\u2019arribada d\u2019aigua a casa, o haurem de veure com els nostres h\u00e0bitats canvien radicalment, perdent esp\u00e8cies vegetals i animals? Fa dies vaig calcular que, amb la superf\u00edcie de l\u2019Alta Garrotxa que alimenta l\u2019estany de Banyoles, si la sequera continua al ritme actual, aviat veurem baixar el nivell de l\u2019aigua de l\u2019estany. No ens far\u00e0 reaccionar aix\u00f2?<\/p>\n\n\n\n

Si mirem les accions que l\u2019ACA ha preparat per aguantar la sequera, veiem que s\u00f3n importants, tot i que arriben amb retard per culpa dels seus protocols per aprovar lleis. El problema base \u00e9s que a Catalunya plovia 12.990 Hm3<\/sup> anuals i ara plou nom\u00e9s 8.600 Hm3<\/sup>. Aix\u00f2 fa que els rius portin 2.330 Hm3<\/sup> enlloc dels 2.620 Hm3<\/sup> que portaven de mitjana, amb un d\u00e8ficit de 294 Hm3<\/sup>. Tot i que la demanda d\u2019aigua ha baixat de 1.133 a 1.042 Hm3<\/sup>, la capacitat per \u00fas hum\u00e0 genera un d\u00e8ficit de demanda de 203 Hm3<\/sup>. La dessalinitzadora del Prat amb una capacitat de 60 Hm3<\/sup> i la de la Tordera, amb una capacitat de 20 Hm3<\/sup>, son les dues aportacions extres a l\u2019aigua que cau del cel. El nou pla de l\u2019ACA preveu que la planta de la Tordera sigui de 80 Hm3<\/sup> d\u2019aqu\u00ed a dos anys i mig i que hi hagi una nova dessalinitzadora al Foix amb 20 Hm3 <\/sup>d\u2019aqu\u00ed tres anys i mig. La suma total d\u2019aigua generada ser\u00e0 de 160 Hm3<\/sup>. Per resoldre el d\u00e8ficit fins els 203 Hm3<\/sup>, l\u2019ACA proposa regenerar 120 Hm3<\/sup> d\u2019aigua depurada en municipis com Valls, Reus, Figueres, Vilanova del Vall\u00e8s o Sabadell. Per\u00f2, i qu\u00e8 passa en la resta de conques internes on la p\u00e8rdua de pluviometria \u00e9s del 34%? D\u2019on vindr\u00e0 l\u2019aigua que no entra al llac de Banyoles i altres rius de l\u2019interior?<\/p>\n\n\n\n

La meva impressi\u00f3 \u00e9s que tornem a estar davant una manca de veure les coses en gran, que nom\u00e9s es vol resoldre el problema immediat, sense mirar el futur. Mirar endavant voldria dir que haur\u00edem de generar encara 100 Hm3<\/sup> m\u00e9s d\u2019aigua, cosa que demanaria una pot\u00e8ncia el\u00e8ctrica suplement\u00e0ria de 10.800 MW, pot\u00e8ncia renovable gaireb\u00e9 equivalent a la que s\u2019ha de fer pel 2030. \u00c9s a dir, l\u2019expectativa \u00e9s que hem de doblar la previsi\u00f3 de generaci\u00f3 d\u2019energia renovable, quan estem completament aturats en aquesta situaci\u00f3. Per aix\u00f2 m\u2019he fet la pregunta si ser\u00e0 la sequera la que far\u00e0 canviar la resist\u00e8ncia dels ciutadans i l\u2019acci\u00f3 dels pol\u00edtics. Si no hi ha energia renovable, no hi ha aigua. Energia i aigua s\u00f3n la mateixa cosa. En aquest context, calen pol\u00edtics que estiguin disposats a perdre eleccions a l\u2019haver d\u2019executar accions impopulars. En Johan Cruyff<\/strong> un dia va dir que, per m\u00e9s que 100.000 persones a l\u2019estadi diguessin A, el que tocava era fer B. Anna Barnadas, <\/strong>secret\u00e0ria general d\u2019Acci\u00f3 Clim\u00e0tica, afirma que \u201cnosaltres ens devem a una transici\u00f3 energ\u00e8tica responsable que tingui en compte el territori i, per tant, en aquest sentit, totes les opinions hi han de ser contemplades\u201d. En Cruyff l\u2019hauria expulsada de l\u2019equip. Perqu\u00e8 treballar pel b\u00e9 com\u00fa no \u00e9s equivalent a acontentar a tothom. Aix\u00f2 \u00e9s impossible. El govern no pot actuar de forma assemble\u00e0ria, ha d\u2019actuar s\u00ed, de forma responsable, per\u00f2 aplicant les mesures que necessita el pa\u00eds. No fer-ho \u00e9s caure en la demag\u00f2gia i en el populisme, que ja sabem on ens porta.<\/p>\n\n\n\n

Pensar en gran voldria dir engegar una campanya d\u2019Acci\u00f3 per la Transici\u00f3 Clim\u00e0tica o Acci\u00f3 per a la Superviv\u00e8ncia, contundent, prenent les accions necess\u00e0ries per fer possible el canvi. Vol dir canviar el pressupost per fer possible noves dessalinitzadores, obligar als ajuntaments a reciclar deixalles al 85% en un termini determinat, treure la potestat als ajuntaments i a urbanisme per bloquejar parcs fotovoltaics i e\u00f2lics aprovats per la Pon\u00e8ncia de Renovables i actuar sobre la xarxa el\u00e8ctrica creant les condicions per fer possible la implantaci\u00f3 renovable: la xarxa el\u00e8ctrica \u00e9s insuficient per absorbir els nous projectes i el primer distribu\u00efdor no est\u00e0 tampoc per la feina, posant traves a tort i a dret, fet pel qual s\u2019ha d\u2019actuar sobre ell.<\/p>\n\n\n\n

Cal un sotrac fort per fer entendre que governar no \u00e9s acontentar tothom. Ser\u00e0 suficient no tenir aigua?<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t