{"id":2635,"date":"2023-11-19T05:03:00","date_gmt":"2023-11-19T04:03:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2635"},"modified":"2023-11-18T12:07:23","modified_gmt":"2023-11-18T11:07:23","slug":"yolanda-diaz-la-deriva-economica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2635","title":{"rendered":"Yolanda Diaz, la deriva econ\u00f2mica<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

En per\u00edodes electorals intento no seguir massa de prop el guirigall que es forma en el debat medi\u00e0tic per prevenir la meva salut mental. El dia del debat pel nomenament de Pedro Sanchez<\/strong> casualment em trobava davant la televisi\u00f3 quan parlava Yolanda D\u00edaz<\/strong>. Va dir que justificava la disminuci\u00f3 d\u2019hores de treball i l\u2019augment salarial perqu\u00e8 en els darrers anys la productivitat havia augmentat molt m\u00e9s que no pas els salaris. Va home va! Vaig dir a la televisi\u00f3 (a casa em diuen que m\u2019assemblo amb la meva mare parlant amb la pantalla): Yolanda fa de trilero. Confon producci\u00f3 per habitant amb productivitat, i aix\u00f2 no \u00e9s cert, est\u00e0 molt lluny de la realitat.<\/p>\n\n\n\n

La productivitat \u00e9s la causant del benestar a la societat. Aquests dies que vaig encadenant presentacions del meu darrer llibre insisteixo en aquests conceptes de productivitat, producci\u00f3 per habitant i de deute per habitant. L\u2019augment de productivitat \u00e9s la difer\u00e8ncia entre l\u2019augment de producci\u00f3 per habitant i la del deute per habitant. La riquesa d\u2019una casa, ho sap tothom, \u00e9s la difer\u00e8ncia entre el que s\u2019ingressa i la despesa que es fa. Si es gasta m\u00e9s del que s\u2019ingressa, t\u2019empobreixes, tot i que ho pots resoldre moment\u00e0niament amb un cr\u00e8dit, per exemple una hipoteca o la targeta de cr\u00e8dit.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019augment de productivitat des fa 5.000 anys \u00e9s de l\u2019ordre del 300.000%, i la millora agr\u00e0ria feta amb la revoluci\u00f3 industrial en el sector agrari \u00e9s del 1.900%. Aquests guanys han perm\u00e8s que un pag\u00e8s, per exemple, dediqui 10 hores a conrear una ha. de blat quan abans en necessitava 200. Qu\u00e8 fa amb les 190 hores sobrants? Conrear m\u00e9s terreny, produint m\u00e9s menjar, o fent altres tasques. Aix\u00ed \u00e9s com s\u2019ha anat creant el benestar, amb els excedents de les hores de treball guanyades amb productivitat. Podeu preguntar, com fa la mateixa ministra, es pot treballar menys hores? S\u00ed, en la hist\u00f2ria ja s\u2019ha fet i ara ho hem de tornar a fer, per\u00f2 canviant els estils de consum, deixant de fer la vida que fem, tornant-nos m\u00e9s frugals. \u00c9s a dir, podem treballar menys hores a base de cobrar menys i consumir menys. I aix\u00f2 t\u00e9 una conseq\u00fc\u00e8ncia que a ella no li agradar\u00e0: menys treball per a tothom. Un dia ha d\u2019arribar aquest canvi disruptor.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la ministra em va fer pujar la mosca al nas, i davant mateix de la televisi\u00f3 em vaig posar a calcular la productivitat de l\u2019any 2022. L\u2019any 2021 vam tenir un PIB per habitant de 25.820 \u20ac mentre que al 2022 va ser de 28.280 \u20ac. El deute total del pa\u00eds (p\u00fablic i privat) va passar de 29.854 \u20ac per habitant a 31.149 \u20ac. Per tant, el guany de PIB va ser de 2.460 \u20ac\/habitant i l\u2019augment de deute de 1.295 \u20ac\/h. La millora de la productivitat el 2022 hauria estat la difer\u00e8ncia entre la producci\u00f3 i el deute, de 1.165 \u20ac. La ministra tindria ra\u00f3 si nom\u00e9s mirem l\u2019any passat, un any es veu afectat per la inflaci\u00f3. Per\u00f2 ella diu que el problema ve des de fa molts anys.<\/p>\n\n\n\n

Veiem el que ha passat des de l\u2019any 2003, en plena bombolla immobili\u00e0ria. La productivitat va ser positiva des de l\u2019any 2003 fins l\u2019any 2008 que va comen\u00e7ar a ser negativa, i aix\u00ed va continuar fins l\u2019any 2016 que va tornar a ser positiva amb un minso 62 \u20ac per habitat; va continuar amb valors baixos fins el 2020 amb la pand\u00e8mia, on va tornar a ser negativa amb -6.061 \u20ac\/habitant. El 2021 va tornar a ser positiva amb 705 \u20ac\/h i el 2022 amb 1.164 \u20ac\/h. Aix\u00f2 \u00e9s el que ha passat durant aquests darrers 20 anys. Si sumem la productivitat de tots els anys surt la xifra de -11.775 \u20ac\/h. A la senyora ministra no li han explicat que la productivitat pot ser negativa, que vol dir viure permanentment de cr\u00e8dit.  <\/p>\n\n\n\n

I als salaris, qu\u00e8 els hi ha passat? El 2003 el salari mig a Espanya va ser de 19.385 \u20ac, mentre que al 2022 ha estat de 28.360 \u20ac. Si mirem el guany de salari durant aquests anys, la difer\u00e8ncia del salari de 2022 i el de 2003 \u00e9s de 8.975 euros. L\u2019augment de salaris s\u2019ha fet en base a endeutament, molt endeutament. Aquella fam\u00edlia que mira si mant\u00e9 l\u2019equilibri entre el que ingressa i el que gasta, estaria a la ru\u00efna m\u00e9s absoluta, ning\u00fa li donaria m\u00e9s cr\u00e8dit. Aix\u00f2 \u00e9s el que li passa a Espanya, tenim cr\u00e8dit perqu\u00e8 el BCE el compra.<\/p>\n\n\n\n

El problema \u00e9s que persisteixen amb l\u2019argument, fent m\u00e9s despesa de la que pot el pa\u00eds, barrejant producci\u00f3 amb productivitat, proposant m\u00e9s despesa que no es pot suportar, com els augments en pensions, en prestacions socials, en fer gratu\u00efts molts serveis, regalant coses com si es tract\u00e9s d\u2019una operaci\u00f3 de m\u00e0rqueting, immersos en un tsunami de demag\u00f2gia. Oblidant fer la igualaci\u00f3 de rendes per transfer\u00e8ncia d\u2019impostos.<\/p>\n\n\n\n

La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s m\u00e9s profunda del que explico: rau en un curtcircuit en la ideologia d\u2019esquerra que no acaba d\u2019entendre que la productivitat \u00e9s la clau del benestar i que aix\u00f2 no es pot substituir per deute. Endeutar-se \u00e9s bo quan es fan accions que duren molts anys, com les inversions. Un tren, un avi\u00f3, o una m\u00e0quina de paper, no es poden pagar al comptat perqu\u00e8 no es t\u00e9 aquest excedent de tresoreria. Per aix\u00f2 cal finan\u00e7ar-ho a llarg termini, amb quotes que es puguin tornar sense que la productivitat sigui negativa. L\u2019esquerra sovint ha caigut en el parany de defensar el gandul, amagat darrera el que no pot, i ha caigut en l\u2019error de pensar que viure en d\u00e8ficit era la clau perqu\u00e8 es podia generar deute permanentment, sense veure que aix\u00f2 crea interessos que acaben escanyant els pressupostos. Quan ara s\u2019han comen\u00e7at a pujar els tipus d\u2019inter\u00e8s he llegit a I\u00f1igo Errej\u00f3n<\/strong> dir que els tipus d\u2019inter\u00e8s eren terroristes. L\u2019esquerra mai havia d\u2019haver fet el joc al sistema financer, car, necessitant tant finan\u00e7ament pel deute, el justifica i li impedeix un control m\u00e9s estricte. Com voleu que aquesta esquerra estigui a favor de limitar el consum superflu traient les targetes de cr\u00e8dit, deixant nom\u00e9s les de d\u00e8bit, fent que els cr\u00e8dits al consum dels bancs tinguin m\u00e9s aportacions a reserves, si ells s\u00f3n els usuaris m\u00e9s qualificats?.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00f3n ha augmentat el PIB\/h en els darrers 40 anys en un 6,45% i el deute en un 7,6%. Fent-ho, ha extret m\u00e9s recursos dels que necessitem i els hem dispersat en l\u2019aigua, l\u2019aire i als abocadors. Com voleu explicar a aquesta esquerra que el que cal \u00e9s no consumir m\u00e9s del que es necessita, si el que nom\u00e9s vol \u00e9s augmentar el deute permanentment, que acaba extraient m\u00e9s recursos?<\/p>\n\n\n\n

Senyora Yolanda, aprengui b\u00e9 el concepte de productivitat, treballi perqu\u00e8 la capacitat dels treballadors sigui molt millor de la que \u00e9s, ajudi a les empreses a invertir en tecnologia, pressioni a la baixa el turisme low cost, freni l\u2019exportaci\u00f3 de carn de porc en canal, industrialitzi la construcci\u00f3 d\u2019habitatges, ajudi a fer la revoluci\u00f3 energ\u00e8tica, elimini la meitat de funcionaris bur\u00f2crates aprofitant la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial (la mateixa que t\u00e9 hisenda), impulsi l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia en la formaci\u00f3 dels joves. Potser llavors el guany de productivitat ser\u00e0 suficient per treballar menys hores i per poder tenir m\u00e9s prestacions socials.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t