{"id":2633,"date":"2023-11-12T05:19:00","date_gmt":"2023-11-12T04:19:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2633"},"modified":"2023-11-11T13:20:53","modified_gmt":"2023-11-11T12:20:53","slug":"mirall-trencat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2633","title":{"rendered":"Mirall trencat<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Madrid est\u00e0 de catarsi. Algun dia havia d\u2019arribar que una manera de fer, que es va incrustar en la democr\u00e0cia al seu naixement, tib\u00e9s les vores del sistema i tingu\u00e9s esquerdes.<\/p>\n\n\n\n

El r\u00e8gim del 1978 va comen\u00e7ar amb una amnistia del 15 octubre de 1977 que deixava sense causa tots els actes d\u2019intencionalitat pol\u00edtica tipificats com a delictes anteriors a desembre 1976. Aquests actes eren els de rebel\u00b7li\u00f3, sedici\u00f3, l\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia, la denegaci\u00f3 d\u2019auxili a la just\u00edcia, els actes d\u2019expressi\u00f3, els delictes i faltes dels funcionaris amb motiu d\u2019investigaci\u00f3 i persecuci\u00f3 i els derivats contra els drets de les persones. \u00c9s a dir, deixava lliure de culpa a tots els policies criminals i torturadors que havien actuat abans de 1976.<\/p>\n\n\n\n

Era el canvi de r\u00e8gim, canvi que no va ser tal. Moltes coses van tenir una manera de fer noves, per\u00f2 no va ser un trencament total, quedant al comandament del pa\u00eds els representants del Movimiento Nacional, la mateixa policia i el mateix poder judicial. El Tribunal d\u2019Ordre P\u00fablic, el que jutjava problemes derivats de la pol\u00edtica, es va transformar en Audi\u00e8ncia Nacional d\u2019un dia a l\u2019endem\u00e0. Aquell canvi va coincidir amb un augment d\u2019intensitat terrorista d\u2019ETA, cosa que pot explicar la ra\u00f3 per la que el sistema judicial no es reform\u00e9s a fons.<\/p>\n\n\n\n

El nou ordre constitucional, basat en les autonomies, no era acceptat per la dreta espanyola, la de Fraga Iribarne<\/strong> i d\u2019Aznar<\/strong>, i molt menys per la caverna militar, policial i d\u2019alt funcionariat. Aquella tensi\u00f3 va conduir al cop d\u2019Estat del 23 de febrer de 1981, on 288 gu\u00e0rdies civils van haver de ser novament amnistiats per la seva participaci\u00f3 al cop. D\u2019all\u00e0 en va sortir la Loapa (Ley org\u00e0nica de armonizaci\u00f3n del proceso auton\u00f3mico), que limitava l\u2019autogovern pactat en la transici\u00f3. El 13 de mar\u00e7 de 1983 ja hi va haver la primera manifestaci\u00f3 a Catalunya en contra, amb m\u00e9s de 300.000 persones. El nou govern de Felipe Gonzalez<\/strong> va treballar per pacificar l\u2019ex\u00e8rcit, fent-lo entrar a l\u2019OTAN i va modernitzar el pa\u00eds tamb\u00e9 amb l\u2019entrada al Mercat Com\u00fa europeu al 1986.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que el canvi va ser substancial, els actes d\u2019ETA i la resposta fora de la llei de l\u2019aparell policial i de just\u00edcia van continuar, amb la creaci\u00f3 del GAL i accions contra drets humans de la gu\u00e0rdia civil al Pa\u00eds Basc.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al finan\u00e7ament de Catalunya, durant els primers anys de la creaci\u00f3 de la Generalitat i el per\u00edode transitori, el finan\u00e7ament va ser restrictiu amb una poblaci\u00f3 de 5,9 milions d\u2019habitants. Els acords es van anar fent cada 4 anys des de 1987 fins el 2009. A principis dels anys 2000 es va constatar que el d\u00e8ficit fiscal de Catalunya seria permanent, fet per la qual cosa el 2006 es va aprovar un nou estatut que resolgu\u00e9s part del problema. Es va aprovar a les Cortes, en refer\u00e8ndum a Catalunya, el PP va fer una campanya de recollida de signatures per tot Espanya contra l\u2019estatut i el Tribunal Constitucional el va retallar el 2010, deixant-lo inservible. El tribunal pol\u00edtic s\u2019havia carregat les possibilitats de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

El 2009 va comen\u00e7ar la crisi immobili\u00e0ria i el govern Rajoy<\/strong> de 2012 no va voler sentir parlar de cap soluci\u00f3 per resoldre el problema de finan\u00e7ament de Catalunya, fet que va portar a la conclusi\u00f3 que l\u2019\u00fanic cam\u00ed que quedava era marxar d\u2019Espanya. Es va fer el refer\u00e8ndum de 2014 que va enfurismar el govern del PP i els va mostrar que la independ\u00e8ncia de Catalunya era un fet possible. Els aparells de l\u2019estat es van proposar impedir el refer\u00e8ndum definitiu, no veient la preparaci\u00f3 de l\u2019atac terrorista a les rambles d\u2019agost de 2017, tractant la manifestaci\u00f3 de setembre 2017 com una acci\u00f3 terrorista i fent que la votaci\u00f3 tingu\u00e9s un final apocal\u00edptic. El 10 octubre de 2017 es va signar la constituci\u00f3 de la Rep\u00fablica Catalana com a estat independent i sobir\u00e0. Carles Puigdemont<\/strong> va anunciar immediatament que la declaraci\u00f3 quedava en suspens per obrir un per\u00edode de negociaci\u00f3, que no va reeixir. El 27 octubre 2017 el Parlament va proclamar la Rep\u00fablica Catalana (sota la pressi\u00f3 de les 15 monedes de plata de Rufi\u00e0n<\/strong>) i una hora despr\u00e9s el senat va aplicar l\u2019article 155. Aquesta va ser la negociaci\u00f3. La resta ja la sabem.<\/p>\n\n\n\n

Els pol\u00edtics catalans no van saber o no van poder executar la independ\u00e8ncia. Alguns com Santi Vila <\/strong>deien que el proc\u00e9s era una eina per aconseguir resoldre el conflicte catal\u00e0, i Clara Ponsat\u00ed<\/strong> coincidia amb que havia estat un farol.<\/p>\n\n\n\n

El problema \u00e9s com sortir del pou on ha caigut Catalunya i Espanya, sense soluci\u00f3 de finan\u00e7ament per un pa\u00eds que ha crescut amb 2 milions m\u00e9s de persones i no te prou recursos per fer-hi front: amb una poblaci\u00f3 del 16,5%, uns impostos del 22% i un PIB del 19%, nom\u00e9s es rep el 13,6% que, si es compta la poca inversi\u00f3 de l\u2019estat, es queda en un 11%, la meitat del que es cotitza.<\/p>\n\n\n\n

Pel costat espanyol, des de sempre la confrontaci\u00f3 contra Catalunya ha estat una constant, accelerada amb l\u2019odi del govern Aznar el 2000. A partir d\u2019aquest moment Catalunya ha estat un argument demag\u00f2gic per guanyar vots. El fet m\u00e9s important va ser l\u2019actuaci\u00f3 del sistema judicial contra els pol\u00edtics i activistes catalans. Sigui bloquejant el canvi de magistrats, portant els casos a tribunals no competents ni imparcials, amb accions i interpretacions de lleis ad-hoc, amb una acci\u00f3 de contaminaci\u00f3 permanent dels mitjans de tota Espanya, es va fer una bola que algun dia havia d\u2019explotar. Podria haver estat alguna resoluci\u00f3 d\u2019un tribunal europeu, per\u00f2 el punt de trencament ha estat la necessitat de vots per governar Espanya.<\/p>\n\n\n\n

Ara, quan han llegit la paraula lawfare, els pol\u00edtics i jutges espanyols s\u2019han vist nusos, completament despullats, la policia s\u2019ha vist davant el mirall quan ha dissenyat proves falses i el PP veu com el seu pacte amb VOX li passar\u00e0 factura si el cam\u00ed que s\u2019engega \u00e9s el de la correcci\u00f3 democr\u00e0tica que es va aturar amb el cop d\u2019estat de 1981 i Felipe Gonzalez no va ser capa\u00e7 de refer abans de 1996.<\/p>\n\n\n\n

Avui, una part d\u2019Espanya, la que anava davant el mirall preguntant-se \u2018mirallet, mirallet, digues, quin \u00e9s l\u2019estat m\u00e9s maco d\u2019Europa?\u2019 Aquesta part de l\u2019 estat que defensa el masclisme, el que \u00e9s xen\u00f2fob, racista, islam\u00f2fob, euroesc\u00e8ptic, hom\u00f2fob, el que est\u00e0 contra l\u2019avortament, el que sotmet als dissidents, el que amaga la corrupci\u00f3, el que controla els jutges, el de les corridas de toros, el que \u00e9s autoritari, el que exerceix el m\u00e0xim populisme, el que \u00e9s clim\u00e0ticament negacionista, el que vol espanyolitzar els catalans, el que ha buidat Espanya cap a Madrid… ha vist com, de cop, el mirall s\u2019ha trencat. Queda per veure si el PSOE tindr\u00e0 la for\u00e7a mental i democr\u00e0tica per fer aquesta transici\u00f3 2.0.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t