{"id":2631,"date":"2023-11-05T06:42:57","date_gmt":"2023-11-05T05:42:57","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2631"},"modified":"2023-11-05T06:42:57","modified_gmt":"2023-11-05T05:42:57","slug":"el-vent-de-la-fam","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2631","title":{"rendered":"El vent de la fam<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

La setmana passada Jordi Barbeta<\/strong> escrivia un article amb el t\u00edtol \u201cA Catalunya no s\u2019hi pot fer res\u201d. Explicava que a cada iniciativa que sorgeix, sigui social, empresarial, o de qualsevol mena, apareix immediatament una plataforma per rebentar-la i uns partits que s\u2019aprofiten de la circumst\u00e0ncia per treure\u2019n r\u00e8dit electoral.<\/p>\n\n\n\n

Tant d\u2019aquest tema com de la dificultat administrativa per tirar endavant projectes n\u2019he parlat sovint. Per\u00f2 ara, amb l\u2019embolic electoral i pol\u00edtic que tenim, \u00e9s bo que tornem a reflexionar qu\u00e8 \u00e9s el que ens porta a aquesta manera de fer que ho bloqueja tot.<\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria t\u00e9 cicles virtuosos i cicles fatals, que no deixen avan\u00e7ar i, a vegades, fan anar enrere. La meva percepci\u00f3 \u00e9s que ens trobem en un cicle dolent per m\u00faltiples circumst\u00e0ncies, que es podrien resumir com morir d\u2019\u00e8xit.<\/p>\n\n\n\n

Catalunya es va haver d\u2019espavilar despr\u00e9s de la postguerra gr\u00e0cies a haver fet la revoluci\u00f3 industrial al segle XIX. Els operaris, la manera de fer, i un m\u00ednim teixit industrial, van permetre reprendre la ind\u00fastria, encara que no es podien importar mat\u00e8ries primeres per culpa d\u2019una autarquia su\u00efcida. La ind\u00fastria va tirar endavant reciclant mat\u00e8ries primeres. Aquesta situaci\u00f3 tamb\u00e9 va ser la clau perqu\u00e8 Fiat tri\u00e9s Barcelona enlloc de cedir a anar a altres llocs d\u2019Espanya, despr\u00e9s del frac\u00e0s d\u2019Hipano-Suiza a Manzanares o de Ford a Sevilla. En aquella societat hi havia ganes de sortir del pou del desastre de la guerra civil i de la repressi\u00f3 posterior. Aquest potencial per millorar va portar a la gent a treballar com mai, a fer els possibles per donar als seus fills un futur molt millor que el seu. La meva generaci\u00f3 som fruit d\u2019aquest esfor\u00e7 dels nostres pares, treballant 6 dies a la setmana durant 12 hores cada dia. La Il\u00b7lusi\u00f3 de fer una societat millor es va rematar amb l\u2019inici de la democr\u00e0cia, que va n\u00e9ixer enmig d\u2019una crisi econ\u00f2mica mundial, fruit dels efectes de la guerra d\u2019Israel amb L\u00edban el 1978. Els fills, nosaltres, comen\u00e7\u00e0vem a entrar al m\u00f3n laboral, i aquella il\u00b7lusi\u00f3 va ser m\u00e0xima per construir una societat democr\u00e0tica, allunyada de la barb\u00e0rie dictatorial. Encara que ara sembli que ens vam mamar el dit creient que pod\u00edem girar tot el m\u00f3n, aquella il\u00b7lusi\u00f3 movia muntanyes i ja sabeu que aquesta il\u00b7lusi\u00f3 \u00e9s el potencial que despr\u00e9s es converteix en treball. Aix\u00ed va ser com vam arribar a l\u2019any 1992, havent entrat al Mercat Com\u00fa, i amb els Jocs Ol\u00edmpics i la Expo de Sevilla.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aqu\u00ed, el cercle virtu\u00f3s es va espatllar, primer perqu\u00e8 la resta d\u2019Espanya va veure que hav\u00edem arribat massa lluny respecte ells. El pacte del Maj\u00e8stic amb Aznar el 1996 va ser l\u2019\u00faltim acord positiu amb Espanya. A partir de l\u2019any 2000 tot va anar de mal en pitjor. Aznar va engegar una venjan\u00e7a d\u2019Espanya que encara dura avui dia.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 van passar m\u00e9s coses. Catalunya als anys 2000 ja havia arribat a un nivell de benestar acceptable, a un nivell de confort alt, a una \u00e0mplia protecci\u00f3 social, i nosaltres, els pares, vam deixar de ser rigorosos amb els fills, donant-los tot el que volien, perdonant-los fer esfor\u00e7os si no els venia de gust, creant el que a Estats Units s\u2019ha anomenat la generaci\u00f3 de cot\u00f3. Ai del mestre que cridi a un nen, que li posi m\u00e9s deures, que l\u2019estressi per saber la taula de multiplicar… Aquesta societat els anys 2000 havia canviat tamb\u00e9 de forma pol\u00edtica. El relleu de Jordi Pujol<\/strong> va significar la p\u00e8rdua del relat dominant a Catalunya. Pujol agafava el cotxe o l\u2019helic\u00f2pter cada cap de setmana i es passava els dissabtes i diumenges parlant amb la gent. Com que coneixia b\u00e9 Europa i s\u2019interessava per la geopol\u00edtica, havia confeccionat un relat que tocava de peus a terra i agradava a la gent del pa\u00eds. Em venia a veure a la f\u00e0brica i la primera cosa que em preguntava no era si les coses anaven b\u00e9, ni qu\u00e8 fabricava: \u201cVila, quina quantitat exportes?\u201d Ell sabia que la competitivitat era la base del benestar de Catalunya, escoltava pagesos, forners, manyans, gent que no el vot\u00e0vem, i s\u2019enfrontava a qualsevol en un debat dial\u00e8ctic. La seva for\u00e7a era la profunditat de les idees, treballades amb la lectura de jove i amb els seus viatges que escombraven la geografia. Diuen que \u00e9s l\u2019home que coneixia amb major detall els racons de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Acabat el per\u00edode Pujol no hi ha tornat a haver una convicci\u00f3 amb el discurs comparable a la que ell tenia, i els pol\u00edtics s\u2019han deixat portar per les enquestes, enlloc d\u2019anar a parlar amb la gent. Aquella desaparici\u00f3 va fragmentar les majories pol\u00edtiques i va propiciar que els nostres fills de cot\u00f3 entressin a la pol\u00edtica. La CUP va entrar als ajuntaments i va comen\u00e7ar a introduir un contrarelat basat en que el capitalisme ho rebenta tot, que cal viure sense treballar gaire, sense tocar el que tenim, que la protecci\u00f3 al ciutad\u00e0 ha de ser infinita… I aquest discurs va anar penetrant en un sistema de partits que havien deixat de tenir un pal de paller ideol\u00f2gic, que dubtaven sobre si les lleis de mercat eren bones o no, sobre si s\u2019havia d\u2019afavorir la meritocr\u00e0cia o s\u2019havia de fer costat als que no els donava la gana de treballar, on s\u2019havia de protegir tot el m\u00f3n, s\u2019havia d\u2019obrir la porta a tots els emigrants i donar-los protecci\u00f3 social… perqu\u00e8 els diners surten de sota les pedres i, si no n\u2019hi ha m\u00e9s, \u00e9s perqu\u00e8 hi ha una persona o grup malvats que ho impedeixen, que no en volen fabricar m\u00e9s. S\u2019ha est\u00e8s la idea que no cal esfor\u00e7ar-nos i que tenim dret a tot el benestar del m\u00f3n pel sol fet d\u2019existir.<\/p>\n\n\n\n

El problema no \u00e9s que hi hagi una part de la societat que pensa aix\u00ed, el problema \u00e9s que aquest argument ha contaminat als altres partits: als Comuns, a ERC, al PSC i a una part de Junts. La soluci\u00f3 \u00e9s que els partits que han de governar s\u00e0piguen desacoblar-se d\u2019aquest discurs, entendre que, sense esfor\u00e7, treball, sense millorar la productivitat, sense frenar el creixement infinit de la poblaci\u00f3, el benestar va enrere. Per\u00f2, ai! No trobem el l\u00edder capa\u00e7 d\u2019agafar la bandera d\u2019aquesta manera de veure el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

La setmana passada la CUP va engegar un proc\u00e9s de reflexi\u00f3 anomenat Proc\u00e9s Garb\u00ed. Mira, vaig pensar: el garb\u00ed \u00e9s el pitjor vent de les comarques de Girona, perqu\u00e8 travessa el Montseny i arriba sobreescalfat i sec. Un pescador em va respondre que al mar els pescadors del garb\u00ed li diuen el vent de la fam. Mai m\u00e9s ben trobat.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t