{"id":2627,"date":"2023-10-29T07:46:38","date_gmt":"2023-10-29T06:46:38","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2627"},"modified":"2023-10-29T07:46:38","modified_gmt":"2023-10-29T06:46:38","slug":"benestar-gracies-al-deute","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2627","title":{"rendered":"Benestar gr\u00e0cies al deute<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

En anteriors columnes a aquest mateix espai s\u2019ha tractat el tema del PIB (Producte Interior Brut) i les seves limitacions \u2013 o, m\u00e9s ben dit, trampes. Per exemple, el PIB no imputa els impactes negatius de fen\u00f2mens com incendis, terratr\u00e8mols, aiguats, esllavissades, nevades, guerres, o les externalitats de l\u2019acci\u00f3 econ\u00f2mica, per exemple el canvi clim\u00e0tic. El PIB nom\u00e9s suma el que l\u2019economia fa per resoldre els desastres que hem sofert. Hi ha altres indicadors alternatius que s\u00ed que ho mesuren, com el Genuine Progress Indicator (GPI) i encara n\u2019hi ha un altre que divideix per l\u2019impacte sobre el planeta que es diu Sustainable Development Index (SDI). El PIB s\u2019utilitza perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de mesurar i perqu\u00e8 va b\u00e9 al sector financer, que t\u00e9 com objectiu \u00fanic cr\u00e9ixer perqu\u00e8 els seus actius millorin. De fet, fa d\u00e8cades (des de 1970!) sabem que el GPI no creix, \u00e9s a dir, tots els guanys que diu que ha tingut el PIB s\u00f3n ficticis, amagats per un deute que tenim, tant monetari com f\u00edsic amb el planeta.<\/p>\n\n\n\n

Insisteixo sovint amb l\u2019\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 (HDI) que cada any calcula la ONU. Aquest \u00edndex tamb\u00e9 t\u00e9 una bona correlaci\u00f3 amb l\u2019\u00edndex de felicitat per a cada pa\u00eds, que surt d\u2019una enquesta que l\u2019empresa Gallup fa per a tots els pa\u00efsos. El HDI es basa en la salut (l\u2019esperan\u00e7a de vida d\u2019una societat), en l\u2019ensenyament (els anys d\u2019escolaritzaci\u00f3) i tamb\u00e9 en la capacitat de compra, el PIB per c\u00e0pita. L\u2019\u00edndex de felicitat incorpora algun par\u00e0metre m\u00e9s, com la llibertat d\u2019un col\u00b7lectiu, fet que dona com a conseq\u00fc\u00e8ncia que un ciutad\u00e0 de Costa Rica sigui m\u00e9s feli\u00e7 que un rus tot i tenir un PIB\/c\u00e0pita inferior.<\/p>\n\n\n\n

El que caldria deixar clar \u00e9s que, malgrat la poca precisi\u00f3 del PIB com indicador social, t\u00e9 una correlaci\u00f3 acceptable amb el benestar de la societat, tant si \u00e9s el HDI com l\u2019\u00edndex de felicitat. Per trobar solucions al problema cal partir d\u2019aquesta constataci\u00f3 i no capficar-nos en la precisi\u00f3 de l\u2019indicador PIB. No \u00e9s bo, d\u2019acord, per\u00f2 seguim treballant. Si partim de la base que l\u2019objectiu que la societat busca permanent el creixement del PIB\/c\u00e0pita perqu\u00e8 aix\u00f2 aporta, diuen, millores als pressupostos disponibles i crea llocs de treball, anem a veure primer quin mecanisme t\u00e9 per funcionar.<\/p>\n\n\n\n

El PIB per c\u00e0pita creix gr\u00e0cies a la millora de la productivitat total dels factors (les invencions, l\u2019enginy, la innovaci\u00f3, la organitzaci\u00f3, l\u2019automatitzaci\u00f3) i per l\u2019augment del capital per c\u00e0pita. El m\u00f3n ha crescut durant tota la hist\u00f2ria per l\u2019augment de la productivitat, des de l\u2019invent de la roda, de l\u2019arada, de la m\u00e0quina de batre, del tractor, del cotxe, de l\u2019electricitat, de la mecanitzaci\u00f3 dels processos, de la telefonia, de les millores sanit\u00e0ries o de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, el darrer en arribar. Sembla que aix\u00f2 hauria d\u2019haver estat la clau del creixement del PIB mundial. Doncs no. Des de 1980 el PIB del m\u00f3n ha crescut a un ritme anual del 6,45%, mentre que el deute mundial ho ha fet a un ritme del 7,61%. \u00c9s a dir, des de l\u2019any 1980 hem crescut a base d\u2019injectar m\u00e9s moneda al sistema, confirmant el que veu el GPI, que l\u2019economia com a tal benestar no creix, que el que ho fa \u00e9s el deute. A l\u2019any 1980 el deute mundial era de 144,3% sobre el PIB i a l\u2019any 2022 ha estat del 238,1%, un augment del 65%.<\/p>\n\n\n\n

El que \u00e9s m\u00e9s greu \u00e9s arribar a la conclusi\u00f3 que l\u2019economia no sap cr\u00e9ixer sense generar m\u00e9s deute, que el deute ja \u00e9s com la sang en el cos hum\u00e0: si molta gent no t\u00e9 acc\u00e9s a tenir cr\u00e8dit amb la targeta no pot sortir el cap de setmana a menjar en un restaurant amb la fam\u00edlia, o no es pot comprar aquella pe\u00e7a de roba que li agrada. Constatem que el consum d\u2019energia va lligat al PIB, que el CO2<\/sub> em\u00e8s tamb\u00e9, i que el benestar HDI tamb\u00e9 va lligat a l\u2019energia i al CO2<\/sub>.<\/p>\n\n\n\n

Cal desacoblar urgentment aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

Mirem ara com es genera l\u2019Impacte al medi ambient. L\u2019impacte mundial \u00e9s igual a la poblaci\u00f3, multiplicat pel PIB, multiplicat pels recursos que necessita el PIB i per les emissions d\u2019aquests recursos. La poblaci\u00f3 mundial est\u00e0 a punt d\u2019arribar al seu punt m\u00e0xim (una fita hist\u00f2rica), el PIB hem dit que forma part del benestar. Per la qual cosa el que cal \u00e9s disminuir de forma radical els recursos que necessita l\u2019economia per cr\u00e9ixer i posar a zero les emissions d\u2019aquests recursos. Aix\u00f2 es fa disminuint els materials pel mateix \u00fas, el reciclatge de materials i l\u2019\u00fas de l\u2019energia no f\u00f2ssil, per\u00f2 hi ha elements, com l\u2019aigua i altres components vegetals, que caldr\u00e0 disminuir-ne radicalment l\u2019\u00fas, cosa que obliga a que el creixement del PIB sigui contingut, lluny del 6,45%. Sabem que a Catalunya el creixement de la Productivitat Total dels Factors \u00e9s del 0,2% en els \u00faltims 20 anys, essent una pista de per on pot anar l\u2019economia en el futur. Ara mateix escolto la ministra d\u2019economia Nadia Calvi\u00f1o<\/strong> dir que el PIB d\u2019Espanya creixer\u00e0 el 2,4%, per\u00f2 no ens diu quina part aqu\u00ed hi ha dels fons Next Generation ni de creixement del deute espanyol. Hauria d\u2019estar prohibit citar el creixement sense dir el deute amb que el s\u2019ha efectuat.<\/p>\n\n\n\n

Les economies mundials han arribat a un deute total r\u00e8cord. Ara a molts pa\u00efsos amb inflaci\u00f3 elevada, no es pot augmentar m\u00e9s la liquiditat del sistema, fet que abaixa la demanda: si els bancs centrals no compren deute dels governs, aquests han d\u2019anar al mercat a col\u00b7locar-lo, fet que fa pujar els tipus d\u2019inter\u00e8s i queda menys pressupost disponible (d\u2019aqu\u00ed les retallades). Alhora els bancs centrals han apujat els tipus d\u2019inter\u00e8s per fer que els ciutadans estalvi\u00efn m\u00e9s i no consumeixin, ni inverteixin en hipoteques o en compres d\u2019altres b\u00e9ns. L\u2019aturada de l\u2019economia \u00e9s un fet. Per\u00f2, a l\u2019altre costat del m\u00f3n, Xina est\u00e0 fent el contrari: sotmesa a una grav\u00edssima crisi immobili\u00e0ria i a una llarga ressaca del Covid, t\u00e9 l\u2019economia aturada, amb baixa inflaci\u00f3. Mentre el m\u00f3n occidental est\u00e0 traient liquiditat (-3,5% cada mes) per contenir la inflaci\u00f3, Xina n\u2019afegeix (+10,2% cada mes), cosa que implica que augmenta la compra de mat\u00e8ries primeres al m\u00f3n, fent augmentar els preus de la majoria d\u2019elles. \u00c9s a dir, mentre les economies occidentals ajusten el cintur\u00f3 per contenir la inflaci\u00f3, Xina ens l\u2019est\u00e0 fent pujar, per vendre\u2019ns productes a nosaltres, que cada vegada tenim menys capacitat de compra.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00f3n s\u2019ha tornat boig i cada vegada urgeix m\u00e9s tra\u00e7ar un nou equilibri mundial com el de Bretton Woods. Ni l\u2019economia pot viure enganyada permanentment amb un creixement de deute no digerible, ni les transaccions entre pa\u00efsos s\u2019han de fer sense regles. Que torni John Maynard Keynes<\/strong> a posar les seves regles de 1945, si us plau.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t