{"id":2620,"date":"2023-10-15T05:36:00","date_gmt":"2023-10-15T03:36:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2620"},"modified":"2023-10-14T23:37:49","modified_gmt":"2023-10-14T21:37:49","slug":"politica-retrospectiva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2620","title":{"rendered":"Pol\u00edtica retrospectiva<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Una persona em comenta: des que et segueixo ara fa dos anys sempre dius que l\u2019economia va malament i no es veu. T\u00e9 ra\u00f3, que no es vegi no vol dir que no vagi malament. El 2021 anava avisant d\u2019un fet greu que la inflaci\u00f3 pujaria fins el 10%. Ning\u00fa s\u2019ho creia en aquell moment. El 2022 vaig anar dient que el nivell adquisitiu del consumidor comen\u00e7ava a afectar la demanda de l\u2019economia i les empreses comen\u00e7arien a tenir problemes de comandes, ra\u00f3 per la qual haurien de tancar producci\u00f3 i comen\u00e7ar a reduir personal. Llavors, per qu\u00e8 no acaba passant tot aix\u00f2 que es veu en els \u00edndex i la l\u00f2gica de l\u2019economia? Una ra\u00f3, diuen, \u00e9s que la gent tenia estalvis procedents de l\u2019any del Covid, per\u00f2 d\u2019aix\u00f2 ja fa tres anys. Fa algun article vaig explicar all\u00f2 del Yolo (You Only Live Once), que nom\u00e9s es viu una vegada. Per\u00f2 hi ha m\u00e9s factors que influeixen en la pressi\u00f3 a la baixa de la inflaci\u00f3. Un \u00e9s l\u2019expectativa que t\u00e9 la gent sobre l\u2019evoluci\u00f3 dels preus, el que creu sobre si la inflaci\u00f3 i l\u2019economia baixar\u00e0 o no en el futur. Aix\u00f2 requereix un aprenentatge en funci\u00f3 de la informaci\u00f3 que arriba dels informatius, dels bancs i dels pol\u00edtics, un aprenentatge prospectiu. Per\u00f2 aqu\u00ed sembla que no sigui el cas, que la gent no t\u00e9 prou informaci\u00f3 clara, transparent i cre\u00efble sobre l\u2019evoluci\u00f3 futura dels preus i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, essent llavors un aprenentatge retrospectiu. Quina difer\u00e8ncia hi ha entre cada aprenentatge? Que el prospectiu fa que la gent es contingui a l\u2019hora de comprar i busqui durant m\u00e9s temps el millor preu, pressionant perqu\u00e8 els preus baixin. Si la gent no interpreta b\u00e9 les mesures de pujada de tipus d\u2019inter\u00e8s dels bancs centrals, aquests hauran d\u2019apujar-los m\u00e9s amunt perqu\u00e8 tinguin efecte. El que est\u00e0 passant \u00e9s una cosa just al contrari: els economistes i els pol\u00edtics van dient que l\u2019economia va b\u00e9 i que l\u2019any vinent continuar\u00e0 aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Un altre factor que no s\u2019explica b\u00e9 \u00e9s que, si les persones que treballen al sector privat han vist augments molt inferiors a la inflaci\u00f3, o els han tingut congelats perqu\u00e8 l\u2019empresa va malament, els que viuen a sopluig del sector p\u00fablic, han vist els seus ingressos compensats de forma generosa si els comparem amb el sector privat. Quanta gent significa? A Espanya hi ha 47,5 milions de persones de les quals estan en possibilitat de treballar 23,5 milions i en situaci\u00f3 inactiva 16,6 milions. D\u2019aquests, els que estan en r\u00e8gim de pensi\u00f3 i incapacitat permanent sumen 9,45 milions, i les persones que treballen en tasques dom\u00e8stiques pr\u00f2pies i altres inactius sumen 3,89 milions. Pel que fa als actius, 3,09 son aut\u00f2noms, 13,85 milions treballen en empreses privades, i els treballadors p\u00fablics sumen 3,53 milions, als que cal sumar 3,5 milions d\u2019aturats. Per tant, els que treballen pel seu compte o per empreses privades sumen 16,94 milions, i els que cobren perqu\u00e8 treballen a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica o son perceptors de pensions i altres rendes s\u00f3n 16,48 milions, \u00e9s a dir, una xifra equivalent. Els pensionistes han tingut un augment salarial durant el 2023 del 8,5% (independentment del seu nivell de renda), mentre que la resta de funcionaris la han tingut del 3%. El resultat \u00e9s que les rendes de la meitat del pa\u00eds no reben cap senyal per reduir el consum, car la informaci\u00f3 que els arriba \u00e9s que tot va b\u00e9 i que gaudim avui, que dem\u00e0 ja en parlarem.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 l\u2019economia \u00e9s implacable i, si no es redueix la inflaci\u00f3 progressivament, caldr\u00e0 prendre mesures m\u00e9s fortes, amb nivells d\u2019inter\u00e8s m\u00e9s elevats (all\u00f2 que certa esquerra en diu interessos terroristes) i amb baixades de deute p\u00fablic que afectaran als pressupostos p\u00fablics i a les retallades (tamb\u00e9 terroristes, diran), que acabaran afectant finalment tamb\u00e9 a la capacitat de compra dels treballadors p\u00fablics i pensionistes.<\/p>\n\n\n\n

Els economistes que dirigeixen el m\u00f3n van pensar que la inflaci\u00f3 era una cosa temporal, que en poc temps es posaria a to. Per\u00f2 van errar molt fort i ara han d\u2019actuar. La FED americana i el BCE europeu han apujat els tipus d\u2019inter\u00e8s. Al mateix temps els americans retreuen liquiditat al sistema, la M2, un 3,55% cada mes des del mes de gener i els europeus la han comen\u00e7at a drenar m\u00ednimament des de juny en un 2,2%. El problema \u00e9s que, a l\u2019altre costat del m\u00f3n, Xina encara est\u00e0 augmentant un  10,5% la liquiditat cada mes, fet que for\u00e7a la compra mundial i no deixa que molts recursos baixin de preu. Afegim-hi ara una segona guerra a la que ja ten\u00edem a Ucra\u00efna. La guerra de Gaza t\u00e9 n\u00fameros de tenir un efecte important a l\u2019economia mundial. De moment ja ha fet apujar el preu del gas en una setmana de 37 a 55 \u20ac\/MWh, i pujant, i la soja sembla que es mantingui amb uns preus superiors un 43% sobre els d\u2019abans de 2019, sense perspectives de baixar. Tot dependr\u00e0 de com s\u2019estengui el conflicte a l\u2019\u00e0rea. Si contagia a tots els pa\u00efsos \u00e0rabs (Qatar ja ha avisat), podr\u00edem repetir la crisi del 73 amb el Yom Kippur i la crisi del 78 amb l\u2019operaci\u00f3 Litani, quan Israel va envair el L\u00edban. Aquella crisi no es va resoldre fins el 86, amb una quantitat d\u2019empreses tancades i d\u2019atur mai vista en l\u2019economia moderna.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s evident que tenim l\u2019economia amb peus de fang. Si la inflaci\u00f3 subjacent no ha baixat del 5,8%, l\u2019augment dels preus de l\u2019energia tornaran a fer apujar la inflaci\u00f3 general f\u00e0cilment. Els preus dels aliments tamb\u00e9 tenen problemes per baixar per culpa de les males collites, i els preus dels serveis no tenen pressi\u00f3 per baixar mentre continu\u00ef la disbauxa de consum Carpe Diem. \u00c9s dif\u00edcil que la informaci\u00f3 econ\u00f2mica arribi correctament al consumidor. Primer per la pujada del 8,5% als pensionistes, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 la informaci\u00f3 de l\u2019atur est\u00e0 oculta per un canvi legislatiu que comptabilitza 800.000 aturats discontinus com a gent que treballa, de forma que els aturats avui no son 2,7 milions sin\u00f3 3,5 milions, una xifra semblant a la de l\u2019any 2017.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019FMI ja va canviant el relat i aquesta setmana diu que hi ha n\u00favols negres que enfosqueixen l\u2019economia, que Espanya ha de recuperar els ingressos per IVA i d\u2019altres impostos rebaixats durant la pand\u00e8mia, que ha de retallar la despesa en pensions. Amb el panorama que tenim pot ser que l\u2019economia es vagi refredant lentament, o que la guerra de Gaza s\u2019escampi i ens porti a una nova situaci\u00f3 d\u2019inflaci\u00f3 del 10% o m\u00e9s. Llavors s\u00ed, posem-nos els cinturons que venen corbes fortes.<\/p>\n\n\n\n

Caldr\u00e0 canviar pol\u00edtics retrospectius per uns de nous de prospectius. I aix\u00f2 no val nom\u00e9s per l\u2019economia, val per tota la pol\u00edtica. Tocar de peus a terra i fugir de la demag\u00f2gia esdev\u00e9 una urg\u00e8ncia en el m\u00f3n que ve si no volem aplanar el cam\u00ed a la ultradreta, que no ser\u00e0 retrospectiva ni prospectiva, ser\u00e0 trencadora, xafant a tort i a dret.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t