{"id":262,"date":"2010-12-05T22:24:37","date_gmt":"2010-12-05T21:24:37","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=262"},"modified":"2010-12-05T22:24:37","modified_gmt":"2010-12-05T21:24:37","slug":"reforma-2-i-pla-zapatero-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=262","title":{"rendered":"Reforma 2 i pla Zapatero 3"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
De \u00c0lbum sense t\u00edtol<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Aquesta setmana hem viscut un altre per\u00edode de perill financer. L’any 2008 ja n’hi va haver un amb la caiguda del banc Lheman Brothers, el mes de maig d’enguany fou la primera envestida dels mercats financers, i ara tenim la segona. El problema sempre \u00e9s el mateix: poca gent es creu la possibilitat que Espanya pugui resoldre la crisi i tornar els cr\u00e8dits que demana setmana rere setmana. En aquesta situaci\u00f3 hi estem immersos tots, institucions p\u00fabliques i empreses privades<\/span><\/span><\/p>\n

Ja sabeu que el meu pessimisme \u00e9s el mateix que els dels mercats financers: jo tampoc crec que el pa\u00eds surti f\u00e0cilment del forat on es troba, doncs no es pren el cam\u00ed en la direcci\u00f3 ni amb la intensitat que cal.
\nInsisteixo en que la crisi d’ara \u00e9s una crisi de productivitat, de manca de competitivitat en els mercats internacionals. En altres articles l’he xifrat en un 15%. Fins que no percebi que es fan esfor\u00e7os per reduir costos de producci\u00f3 cap aquest 15% no veur\u00e9 clar que ens en puguem sortir. I \u00e9s que tot el que llegeixo i veig obvia aquest cam\u00ed.
\nLes primeres mesures del govern Zapatero, despr\u00e9s de mesos de negar que hi hagu\u00e9s cap crisi, van ser de tipus keynesi\u00e0 amb un pla dirigit a petites obres dels ajuntaments. Aquell pla va absorbir l’any 2009 una petita part dels aturats de la construcci\u00f3 i li va seguir un segon pla a l’any seg\u00fcent. Acabats els efectes de les accions la crisi seguia igual i el nombre d’aturats continuava creixent. Llavors va ser quan els mercats van creure que Espanya no podria tornar un deute desbocat amb una economia que no podia crear llocs de treball. Van obligar al govern Zapatero a menjar-se tot el que havia dit fins llavors, presentant una reforma laboral per disminuir el cost de l’acomiadament i engegant un proc\u00e9s per resoldre el greu d\u00e8ficit futur de la seguretat social. M\u00e9s endavant es van presentar els tests d’estr\u00e8s dels bancs per demostrar que eren s\u00f2lids. Les mesures van calmar els mercats,… fins aquesta setmana que s’han tornat a posar nerviosos arran de la crisi d’Irlanda quan han descobert que alguns bancs que havien aprovat els tests d’estr\u00e8s entraven en crisi.<\/p>\n

El govern Zapatero s’ha disposat a presentar un altre paquet de mesures per calmar novament als mercats. Donat que no t\u00e9 finan\u00e7ament per posar en marxa un pla Zapatero 3 s’ha inventat un pla finan\u00e7at per les grans empreses privades. Dissabte en va convocar a 39, que representen el 26% de la facturaci\u00f3 del pa\u00eds, per conv\u00e8ncer-les que inverteixin i tirin del carro de l’economia. Deixeu que exposi el meu dubte sobre l’\u00e8xit d’aquest tercer pla pel fet que les empreses nom\u00e9s representen el 8% dels llocs de treball total. Fins que les mesures no vagin dirigides al conjunt de pimes del pa\u00eds no avan\u00e7arem. Dimecres el president va anunciar una segona tongada de reformes amb mesures recaptat\u00f2ries, com la privatitzaci\u00f3 parcial d’Aena i de les loteries ( que reportaran 14.000 milions d’euros a l’estat), l’augment d’impostos especials del tabac i de l’alcohol i mesures de millora competitiva per les pimes, com la supressi\u00f3 de l’obligatorietat de cotitzaci\u00f3 de les empreses a les cambres de comer\u00e7, l’allargament de la llibertat d’amortitzaci\u00f3 fins el 2015 i la rebaixa d’impostos de societats. Finalment va adoptar mesures en el camp laboral, decidint no renovar el subsidi de 426 euros als aturats sense prestaci\u00f3, i destinant 1.500 persones m\u00e9s a l’orientaci\u00f3 laboral dels treballadors que cerquen feina. Molt important, ha decidit acabar amb el r\u00e8gim especial de Classes passives que tenen els funcionaris per transferir-los definitivament al r\u00e8gim de la seguretat social.
\nEl paquet \u00e9s considerable i sembla que ha calmat els mercats financers, per\u00f2 a mi no em sembla suficient per sortir de la crisi. Per exemple, jo no estic d’acord en la rebaixa de l’impost de societats a les Pimes pel fet que, si una empresa inverteix, ja t\u00e9 la possibilitat de deduir l’amortitzaci\u00f3 de la inversi\u00f3 de l’impost de societats. El problema m\u00e9s greu \u00e9s la incapacitat de les empreses espanyoles per generar beneficis, essent aqu\u00ed on s’ha d’incidir. Que unes empreses que tenen beneficis paguin impostos em sembla el m\u00e9s just en les actuals circumst\u00e0ncies de pen\u00faria recaptat\u00f2ria de l’estat.
\nPer tant, les mesures de segona reforma i tercer pla de Zapatero no tindran cap efecte revulsiu sobre l’economia com seria desitjable. Seran un altre pegat.
\nSovint em demano per qu\u00e8 costa tant a la classe pol\u00edtica, empresarial i sindical veure les coses com les veiem aqu\u00ed. Des de la nostra mod\u00e8stia \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil pensar que som nosaltres els que anem errats, per\u00f2 el temps ens diu que no. Tothom est\u00e0 entossudit en resoldre la crisi des del punt de vista financer i nosaltres des del costat de la productivitat. Aquesta setmana hi ha m\u00e9s mostres que el problema no s’ent\u00e9n: el conveni del metall s’ha signat amb l’augment de l’1 per cent d’increment sobre l’IPC i Nissan ha deixat escapar la producci\u00f3 d’un cotxe perqu\u00e8 els sindicats no han acceptat congelar el salari durant dos anys. Si mireu el gr\u00e0fic podreu veure el desastre del sistema laboral espanyol que permet que, quan el PIB i els llocs de treball cauen de forma alarmant, els salaris reals encara continu\u00efn pujant, de manera que enfonsen m\u00e9s la situaci\u00f3.
\nHe llegit que des de l’any 2008 Espanya ha recuperat un 3,5% en productivitat. Vol dir que el cam\u00ed \u00e9s massa lent per arribar al 15% que s’ha d’assolir per tornar a crear llocs de treball en quantitat.
\nTenim un sistema econ\u00f2mic poc flexible, m’atreviria a dir poc intel\u00b7ligent, condu\u00eft per gent barroera que ent\u00e9n l’economia com la del Monopoly. Mala pe\u00e7a al teler.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t