J\u00falia Catarineu<\/a>\u00a0\/\u00a0Vicent Sanchis<\/a>
08\/10\/2023 21:00<\/p>\n\n\n\n
Joan Vila<\/strong> \u00e9s un empresari singular. Des de 1981 porta els regnes de la empresa familiar LC Paper<\/strong> i les ha vistes i patides de tots els colors i al\u00e7ades. Sobre les espatlles carrega amb totes les crisis que s\u2019han anat encadenant i a les quals ha fet front sense crosses banc\u00e0ries. Amb imaginaci\u00f3 i decisi\u00f3. \u00c9s tamb\u00e9 un pensador curi\u00f3s i imbatible, i escriptor i articulista<\/strong>, aix\u00f2 darrer, segons ell, perqu\u00e8 va haver d\u2019aprendre a defensar-se quan, arran d\u2019un greu accident a l\u2019empresa, el van trinxar p\u00fablicament a tot arreu. \u00c9s autor del llibre La fi de l\u2019ambund\u00e0ncia. Creixement sostenible o decreixement estable?<\/em> Cap a un benestar eficient i frugal<\/em>, defensa les energies alternatives sense alambinar i propugna una societat que consumeixi menys i que busqui una felicitat m\u00e9s austera. Tota esperan\u00e7a, nom\u00e9s es desespera quan parla del model d\u2019administraci\u00f3 que s\u2019ha imposat a Catalunya. Amb ell comencem una s\u00e8rie d\u2019entrevistes mensuals al restaurant M\u00farria de Barcelona, local propietat d\u2019Enrest P\u00e9rez-Mas<\/strong>, el fundador de la companyia de telecomunicacions catalana Parlem<\/strong>. All\u00e0 ens acompanyaran veus tan singulars dins l\u2019economia catalana com la de Joan Vila.<\/p>\n\n\n\n Vicent Sanchis: Senyor Vila, amb poques paraules, qu\u00e8 \u00e9s LC Paper?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Joan Vila: La meva empresa va n\u00e9ixer el 1881\u2026<\/p>\n\n\n\n VS: Ja no seran poques paraules.<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: [Riu]. La va fundar un franc\u00e8s, no la meua fam\u00edlia, que va fer un cam\u00ed paral\u00b7lel, perqu\u00e8 el meu rebesavi tamb\u00e9 fabricava paper, per\u00f2 aquesta empresa \u00e9s un exemple de la revoluci\u00f3 industrial, perqu\u00e8 a Banyoles hi havia sis molins paperers treballats a m\u00e0. El 1850 arriba la primera m\u00e0quina de fabricar paper a Espanya, a Madrid. Dos anys despr\u00e9s a Catalunya tothom volia fabricar-ne.<\/p>\n\n\n\n J\u00falia Catarineu: Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: Perqu\u00e8 a m\u00e0 una persona fabricava 60 quilos en un dia i la m\u00e0quina en fabricava 600. Van morir tots els molins artesans. A Catalunya hi havia una efervesc\u00e8ncia. Tothom volia fabricar el que fos. Fabricar. Tothom volia ser industrial. Aquest senyor que era franc\u00e8s i que vivia a Banyoles va demanar la concessi\u00f3 del riu Fluvi\u00e0 a Besal\u00fa, l\u2019hi van donar, i ell va engegar la f\u00e0brica el 1881. El pare va morir, el fill la va heretar, per\u00f2 tamb\u00e9 va morir jove, i la v\u00eddua va anar arrendant aquella f\u00e0brica. Aquella va empresa va passar tan desapercebuda, que en la guerra civil no va ser col\u00b7lectivitzada. El 1960 la fam\u00edlia ja havia perdut el control de tot el proc\u00e9s de fabricaci\u00f3 i va contactar amb la meva per vendre-se-la.<\/p>\n\n\n\n JC: Qu\u00e8 va passar a partir d\u2019aquell moment?<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: A partir dels setanta hi va haver un boom, per\u00f2 la crisi dels setanta va ser fulminant. La meva fam\u00edlia tenia una altra f\u00e0brica a Sarri\u00e0 de Ter, que va haver de tancar, i jo vaig fer un pacte un pacte amb el meu pare. La meva fam\u00edlia encara en tenia una altra a Besal\u00fa i jo li vaig dir que tancava tots els vincles amb ells i que intentava salvar-la pel meu compte. Vaig entrar-hi amb una crisi de cavall i me\u2019n vaig sortir. Per\u00f2 all\u00f2 em va marcar una manera de fer. Del 81 al 93 vaig haver de tirar endavant sense el suport dels bancs, que em lligaven a l\u2019empresa que la meva fam\u00edlia havia hagut de tancar. \u201cS\u00f3n coses diferents\u201d -els deia jo-. I em responien que no. Vam haver de salvar situacions i resoldre cada problema i cada necessitat sols. Amb materials d\u2019ocasi\u00f3. I vam passar de 3.000 tones de paper quan jo hi vaig entrar fins als 15.000. Comprant peces de recanvi i per ampliar la maquin\u00e0ria aqu\u00ed i all\u00e0. All\u00f2 ens va definir un model diferent. \u00c9rem autosuficients.<\/p>\n\n\n\n VS: Una autarquia.<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: S\u00ed, una cosa aix\u00ed, amb prove\u00efdors locals: soldadors, tallers, electricistes\u2026 Normalment el nostre sector quan fa una inversi\u00f3 la fa clau en m\u00e0. Pagues, reps i engegues. A casa nostra aix\u00f2 no ha passat mai. Aquella singularitat ens va aportar una visi\u00f3 del m\u00f3n diferent. Vam veure que \u00e9rem capa\u00e7os de desenvolupar projectes amb menys recursos. I una cosa m\u00e9s important: treball\u00e0vem amb idees pr\u00f2pies. Aix\u00f2 ens ha fet diferents. Fins l\u2019any 93, que va arribar una altra crisi.<\/p>\n\n\n\n JC: De crisi a crisi\u2026<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: S\u00ed. Jo n\u2019he passat quatre. La del 78, la del 93, la del 2010 i la d\u2019ara.<\/p>\n\n\n\n VS: La d\u2019ara? Ara per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV Ara?! Ara n\u2019hi ha una de les pitjors. Com la primera que vaig viure. Ja hi som. per\u00f2 aquesta \u00e9s diferent i afecta tot el m\u00f3n. Vam salvar la del 78, per exemple, devaluant. Ara no podem devaluar, no hi ha soluci\u00f3. En la del 93 nosaltres ens vam associar amb Enher i vam crear una centra de cogeneraci\u00f3. Tota la gent que ja no tenia feina en la paperera va passar a aquesta empresa i all\u00f2 va funcionar. Va ser un \u00e8xit brutal.<\/p>\n\n\n\n VS: La seva, doncs, ha estat una hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xits de meandre, salvant situacions. Han superat totes les crisis.. I ara?<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: Un moment. Encara he d\u2019explicar la del 2010. Superada la del 93, el 2003 vaig pensar: \u201cHo hem fet b\u00e9, per\u00f2 no n\u2019hi ha prou\u201d. Hav\u00edem d\u2019augmentar la productivitat per continuar aguantant. El 2004 va ser una cat\u00e0strofe. Ens va vessar un dip\u00f2sit de fuel al riu i un xic m\u00e9s tanca l\u2019empresa. Es va su\u00efcidar l\u2019enginyer que se\u2019n va fer responsable. All\u00f2 va ser dur i greu. Greu de deb\u00f2. Aquell moment va ser important per a mi. Els diaris ens van esclafar. El 2004 jo llegia la revista de premsa que em passaven i pensava: \u201cPer qu\u00e8 diuen aix\u00f2 de tu?\u201d. Vaig arribar a la conclusi\u00f3 que, si jo mai havia dit res, deien el que volien perqu\u00e8 no ens coneixien. Vaig parlar amb el director del\u00a0Diari de Girona<\/em>, que era els que m\u00e9s ens fotien, i li vaig dir de venir a Besal\u00fa i con\u00e8ixer-nos. Li vaig demanar d\u2019escriure un article de tant en tant per explicar-me. I des del 2005 no he fallat mai, cada diumenge.<\/p>\n\n\n\n VS: Com un empresari es converteix en periodista per defensar-se dels periodistes.<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: Periodista, no.<\/p>\n\n\n\n VS: D\u2019acord. Articulista.<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: \u00c9s aix\u00ed, Li vaig donar la volta. Vaig pensar que m\u2019havia equivocat perqu\u00e8 havia estat discret i no podia ser discret. No soc discret. I s\u2019ha acabat el problema.<\/p>\n\n\n\n VS: Acabat? No s\u2019ha acabat. Comen\u00e7a ara. Ja s\u2019ho trobar\u00e0 algun dia\u2026<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: Ja m\u2019ho trobar\u00e9, doncs. Continuem amb la crisi del 2010. El 2006 volia fer una s\u00e8rie de canvis i millores, vaig anar als bancs i em van tornar a dir que no, que no em donaven els cr\u00e8dits que els demanava.<\/p>\n\n\n\n VS: Desenganye\u2019s. Els bancs no l\u2019estimen gens.<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: No, no, no, No em donaven cr\u00e8dit perqu\u00e8 jo no els oferia totxo. Acollonant. Nom\u00e9s volien totxo. Li vaig donar la volta. Ten\u00edem un projecte innovador i el ministeri ens va donar un cr\u00e8dit a deu anys sense inter\u00e8s. El nostre principal prove\u00efdor va obtenir tamb\u00e9 un cr\u00e8dit, en aquest cas del BBVA, per\u00f2 a trav\u00e9s d\u2019It\u00e0lia. Aqu\u00ed ens havien dit que no i a trav\u00e9s d\u2019It\u00e0lia va ser que s\u00ed. Quan ja ho ten\u00edem tot encarrilat, nom\u00e9s llavors, els bancs ens van demanar d\u2019entrar-hi\u2026<\/p>\n\n\n\n JC: S\u00f3n bancs.<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: \u00c9s que \u00e9s de collons. \u00c9s molt gros. En fi\u2026<\/p>\n\n\n\n VS: Podia haver aplicat el m\u00e8tode de la columna period\u00edstica i haver fundat el seu propi banc.<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: He, he. Aix\u00f2 em faltava. Vam superar la crisi del 2010 precisament perqu\u00e8 els bancs van entendre que no \u00e9rem totxo. No ens havien deixat diners perqu\u00e8 no \u00e9rem totxo i despr\u00e9s vam superar la crisi precisament per aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n JC: Ens queda l\u2019actual. La darrera crisi, per ara.<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: A partir del 2018 comen\u00e7o a fer una cosa que s\u2019ha de fer: mirar la macroeconomia mundial. Fins aquell moment els empresaris es dedicaven a invertir sense reparar si el mercat podria absorbir aquella oferta o no. Jo quan mirava les inversions me\u2019n feia creus. On podrem vendre tot aix\u00f2? Al final ten\u00edem un 30 per cent m\u00e9s de producci\u00f3 que de consum a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n VS: De paper.<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: De paper tiss\u00fa, que ja era la nostra especialitat. El sector ha patit molt perqu\u00e8 la digitalitzaci\u00f3 ha mort el paper d\u2019escriptura i el paper de premsa. Nosaltres, no. El 2020 les f\u00e0briques que produ\u00efen aquests productes es van passar al cartr\u00f3. I ara tornen a patir, perqu\u00e8 n\u2019hi ha m\u00e9s producci\u00f3 que consum. Respecte al tiss\u00fa, malgrat l\u2019impacte positiu del turisme, tenim un 30 per cent de producci\u00f3 que supera al consum. Hem d\u2019exportar, per\u00f2 ens trobem amb el gran problema, la gran definici\u00f3, de la crisi actual: \u00e9s mundial. Abans si tu entraves en crisi, buscaves pa\u00efsos per a exportar que no en tinguessin. Ara tothom est\u00e0 en crisi. Nosaltres, per exemple, venem a Anglaterra, per\u00f2 Anglaterra pateix una crisi encara m\u00e9s forta que la nostra. Per aix\u00f2 comencen a demanar tornar a la Uni\u00f3 Europea. Per\u00f2 a la Uni\u00f3 Europea Alemanya est\u00e0 en crisi, Fran\u00e7a, tamb\u00e9 i, a partir d\u2019ara, nosaltres tamb\u00e9 la notarem.<\/p>\n\n\n\n JC: A partir d\u2019avui?<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: S\u00ed, d\u2019aquest mes de setembre, quan s\u2019ha acabat la temporada tur\u00edstica. Aquest any Espanya ha salvat la crisi per dos factors: el turisme, que encara mant\u00e9 un cert vigor, i les aportacions Nex Generation.<\/em> Per\u00f2 el turisme s\u2019acaba. De manera puntual i de manera estructural. Aquest any ja no hem atrapat les xifres del 2019. Aix\u00f2 ens dona una pista de la que ens espera. Patirem una crisi global, semblant a la dels anys vuitanta.<\/p>\n\n\n\n JC: Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: Per culpa dels bancs centrals. El 2010 per sortir d\u2019aquella crisi van injectat m\u00e9s diners als mercats. Ho van tornar a fer el 2014. El 2018 es van adonar que all\u00f2 no funcionava, perqu\u00e8 les empreses invertien sense assegurar-se que el consum respondria. La Reserva Federal dels Estats Units, que \u00e9s el banc central del m\u00f3n, perqu\u00e8 tots els altres la imiten, va comen\u00e7ar a tancar liquiditat al mercat. Mentre l\u2019economia es refreda irromp la pand\u00e8mia i els banquers s\u2019inquieten molt\u00edssim i van aportar molts m\u00e9s diners als mercats. L\u2019economia va reaccionar. El 2020 l\u2019economia va arrancar i el 2021 es va posar com un coet. Tan coet, que jo no entenia qu\u00e8 passava. Crec que l\u2019error dels bancs centrals -a qui atribueixo la m\u00e0xima responsabilitat- \u00e9s que en el mateix 2021 havien d\u2019haver frenat. Haurien d\u2019haver reconegut que tot se\u2019ls havia escapat i que havien de traure liquiditat del mercat. Quan dic els bancs centrals dic tots: Europa, Xina, Jap\u00f3 i els Estats Units. I aix\u00f2 no va passar fins el 2022, quan ja s\u2019havia espatllat tot i la inflaci\u00f3 es va disparar. La inflaci\u00f3 no nom\u00e9s s\u2019ha disparat aqu\u00ed. Aix\u00f2 passa a tot el m\u00f3n. I quina n\u2019ha estat la conseq\u00fc\u00e8ncia? Ens hem carregat el poder adquisitiu de la gent. Ens l\u2019hem carregat del tot. La gent ja no pot comprar. Ara els bancs centrals tenen un problema seri\u00f3s. Totes les crisis anteriors les havien resolt posant m\u00e9s diners als mercats i aquesta vegada no ho poden fer perqu\u00e8 la inflaci\u00f3 \u00e9s molt alta.<\/p>\n\n\n\n El CEO de LC Paper, Joan Vila \/ Crist\u00f3bal Castro<\/p>\n\n\n\n Empreses<\/a><\/p>\n\n\n\n ENTREVISTA a Joan Vila, CEO de la companyia catalana LC Paper, articulista i gran defensor de la transici\u00f3 energ\u00e8tica<\/p>\n\n\n\n J\u00falia Catarineu<\/a> \/ Vicent Sanchis<\/a> Joan Vila<\/strong> \u00e9s un empresari singular. Des de 1981 porta els regnes de la empresa familiar LC Paper<\/strong> i les ha vistes i patides de tots els colors i al\u00e7ades. Sobre les espatlles carrega amb totes les crisis que s\u2019han anat encadenant i a les quals ha fet front sense crosses banc\u00e0ries. Amb imaginaci\u00f3 i decisi\u00f3. \u00c9s tamb\u00e9 un pensador curi\u00f3s i imbatible, i escriptor i articulista<\/strong>, aix\u00f2 darrer, segons ell, perqu\u00e8 va haver d\u2019aprendre a defensar-se quan, arran d\u2019un greu accident a l\u2019empresa, el van trinxar p\u00fablicament a tot arreu. \u00c9s autor del llibre La fi de l\u2019ambund\u00e0ncia. Creixement sostenible o decreixement estable?<\/em> Cap a un benestar eficient i frugal<\/em>, defensa les energies alternatives sense alambinar i propugna una societat que consumeixi menys i que busqui una felicitat m\u00e9s austera. Tota esperan\u00e7a, nom\u00e9s es desespera quan parla del model d\u2019administraci\u00f3 que s\u2019ha imposat a Catalunya. Amb ell comencem una s\u00e8rie d\u2019entrevistes mensuals al restaurant M\u00farria de Barcelona, local propietat d\u2019Enrest P\u00e9rez-Mas<\/strong>, el fundador de la companyia de telecomunicacions catalana Parlem<\/strong>. All\u00e0 ens acompanyaran veus tan singulars dins l\u2019economia catalana com la de Joan Vila.<\/p>\n\n\n\n Vicent Sanchis: Senyor Vila, amb poques paraules, qu\u00e8 \u00e9s LC Paper?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Joan Vila: La meva empresa va n\u00e9ixer el 1881\u2026<\/p>\n\n\n\n VS: Ja no seran poques paraules.<\/strong><\/p>\n\n\n\n JV: [Riu]. La va fundar un franc\u00e8s, no la meua fam\u00edlia, que va fer un cam\u00ed paral\u00b7lel, perqu\u00e8 el meu rebesavi tamb\u00e9 fabricava paper, per\u00f2 aquesta empresa \u00e9s un exemple de la revoluci\u00f3 industrial, perqu\u00e8 a Banyoles hi havia sis molins paperers treballats a m\u00e0. El 1850 arriba la primera m\u00e0quina de fabricar paper a Espanya, a Madrid. Dos anys despr\u00e9s a Catalunya tothom volia fabricar-ne.<\/p>\n\n\n\n J\u00falia Catarineu: Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n\n\n\n![\"El](\"https:\/\/elmon.cat\/moneconomia\/app\/uploads\/sites\/24\/2023\/09\/mg_0583-scaled.jpg\")
<\/p>\n\n\n\nVila (LC Paper): \u201cLa de la Generalitat \u00e9s una administraci\u00f3 que \u00e9s incapa\u00e7 de tramitar res\u201d<\/h1>\n\n\n\n
![\"Comparteix](\"https:\/\/elmon.cat\/moneconomia\/app\/themes\/munduscms-news\/dist\/images\/sites\/24\/share-tw-color.svg\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n![\"Comparteix](\"https:\/\/elmon.cat\/moneconomia\/app\/themes\/munduscms-news\/dist\/images\/sites\/24\/share-fb-color.svg\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n![\"Comparteix](\"https:\/\/elmon.cat\/moneconomia\/app\/themes\/munduscms-news\/dist\/images\/sites\/24\/share-wp-color.svg\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n![\"Comparteix](\"https:\/\/elmon.cat\/moneconomia\/app\/themes\/munduscms-news\/dist\/images\/sites\/24\/share-tg-color.svg\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n
08\/10\/2023 21:00<\/p>\n\n\n\n
![\"Imatge](\"https:\/\/elmon.cat\/moneconomia\/app\/uploads\/sites\/24\/2023\/09\/mg_0488-scaled.jpg\")
![\"\"\/](\"https:\/\/elmon.cat\/moneconomia\/app\/uploads\/sites\/24\/2023\/09\/mg_0431-scaled.jpg\")