{"id":2607,"date":"2023-09-24T05:29:00","date_gmt":"2023-09-24T03:29:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2607"},"modified":"2023-09-23T22:30:46","modified_gmt":"2023-09-23T20:30:46","slug":"de-loxitocina-al-fentanil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2607","title":{"rendered":"De l’oxitocina al Fentanil<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

El divendres de la setmana passada emprenia cam\u00ed cap a la Vall de Camprodon, deixant enrere tots els problemes i les angoixes de la feina. Conec b\u00e9 aquest trajecte, en el qual intento aconseguir el m\u00ednim consum el\u00e8ctric del cotxe tot concentrant-me en una conducci\u00f3 eficient. \u00c9s un repte que esdev\u00e9 satisfacci\u00f3 cada vegada que el milloro. El mat\u00ed seg\u00fcent, el dissabte, \u00e9s el meu espai de reflexi\u00f3: amb m\u00fasica als auriculars (quin invent aix\u00f2 d\u2019Spotify!) em disposo a escriure l\u2019article de cada setmana. \u00c9s un dels moments importants, on puc posar ordre als pensaments, al sentit de la meva vida i on prenc consci\u00e8ncia de la meva persona i del col\u00b7lectiu on visc. Aquell dissabte, a la tarda, ens vam trobar amb els amics al Casal de Camprodon, a la pla\u00e7a Dr. Robert, en un aut\u00e8ntic bany de socialitzaci\u00f3 amb la gent del poble que anava passant mentre nosaltres an\u00e0vem fent tert\u00falia. Es complien els tres cercles b\u00e0sics de la felicitat: estar b\u00e9 en el primer cercle familiar, tenir la sort d\u2019un segon cercle d\u2019amics \u00edntims on puguis explicar les teves preocupacions, pors i entusiasmes, i un tercer cercle, una mica m\u00e9s lluny\u00e0, on coneguis tothom i et sentis respectat. Aix\u00f2 en un poble petit \u00e9s relativament f\u00e0cil complir-ho. El dia va acabar rod\u00f3 fent un entrep\u00e0 amb els amics.<\/p>\n\n\n\n

Diumenge em vaig llevar per fer un circuit d\u2019entrenament caminant. Quan pujava cap la casa del Roig vaig trobar un vell amic que em va explicar que aquell mat\u00ed enterraven un seu company despr\u00e9s de patir una malaltia per una addicci\u00f3. Estic emmirallat pel teu esfor\u00e7 quan ho vas deixar, li vaig dir. \u201dAra ja fa 11 anys i, per fer-ho, anava 3 cops per setmana a peu des de Camprodon a Ripoll i tornar, 50 km, unes 7 hores\u201d, em va respondre,<\/p>\n\n\n\n

Al migdia vam anar a un dinar popular per recollir fons per arreglar l\u2019ermita de Sant Antoni, malmesa per un llamp. Vam ser 263 persones que vam gaudir d\u2019estar plegats per una acci\u00f3 pel poble. En total es van recollir 5.500 euros, per\u00f2 l\u2019important va ser refor\u00e7ar l\u2019orgull de pertinen\u00e7a a la col\u00b7lectivitat. Dilluns el programa del Foraster a TV3 va confirmar tot aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

Ho explico  per deixar pal\u00e8s que el que vaig viure \u00e9s la felicitat, la satisfacci\u00f3 vital, l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019un mateix i del paper que un juga en la comunitat on viu, la confian\u00e7a amb els ve\u00efns, amb l\u2019ajuntament, amb les associacions del poble. L\u2019home est\u00e0 programat per confiar entre uns i altres, fins i tot amb els estranys, per aix\u00f2 l\u2019altruisme i el voluntariat s\u00f3n tan importants. Est\u00e0 demostrat que aquestes actituds segreguen una hormona que es diu oxitocina, coneguda sobretot perqu\u00e8 les dones la secreten durant el part i la lact\u00e0ncia. Aix\u00ed, quan el nostre cos produeix oxitocina ens \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil confiar en la gent, cooperar i retornar favors amb generositat i amabilitat. No nom\u00e9s ens sentim millor al veure els senyals socials positius en els altres (somriures, pr\u00e9mer la m\u00e0, fer petons, portes obertes, tractes ferms i conducci\u00f3 cooperativa al volant) sin\u00f3 que aquests senyals es reforcen amb amics i estranys quan estem m\u00e9s a prop.<\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, l\u2019oxitocina \u00e9s m\u00e9s important que l\u2019egoisme, que els diners, que la dopamina que dona el plaer temporal; \u00e9s la clau de la frugalitat i de la nova economia. Pel que explico \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil obtenir aquest estat en un poble mitj\u00e0 que no pas en una gran ciutat, per\u00f2 caldria fer una transformaci\u00f3 a fons de les ciutats per acostar-se a aquest nivell de satisfacci\u00f3 personal entre ve\u00efns. La desmobilitzaci\u00f3 dels cotxes i la peatonalitzaci\u00f3 dels carrers van en aquest cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 al costat d\u2019aquesta felicitat ideal hi conviu la soledat de molta gent que, o b\u00e9 t\u00e9 problemes psicol\u00f2gics per establir relacions amb altres, b\u00e9 t\u00e9 problemes de salut, o t\u00e9 greus problemes econ\u00f2mics que l\u2019obliguen a conviure al carrer o en males condicions. No es pot assolir la felicitat si al teu entorn tens col\u00b7lectius marginats. \u00c9s impossible que siguem feli\u00e7os si hem constru\u00eft un mur per no veure els problemes de molta gent al nostre voltant, l\u2019a\u00efllament de molts ve\u00efns. No n\u2019hi ha prou d\u2019ajudar-los materialment amb menjar, material i habitatge, cal integrar-los amb el treball per ajudar a recuperar la dignitat humana, que es puguin sentir \u00fatils a la societat de forma que arribin a ser respectats pel col\u00b7lectiu on viuen.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019any 2017 un client de Texas, en Luis, amb el que hav\u00edem fet moltes vendes a Am\u00e8rica i que pretenia fer un projecte amb nosaltres prop de Houston, em va preguntar: \u201ctu que saps d\u2019aquestes coses, es podria fabricar pasta de paper amb la planta de la marihuana?\u201d Li vaig dir que s\u00ed, que amb tots els vegetals es pot produir pasta de paper, per\u00f2 el problema \u00e9s la quantitat de material que es necessita per abastir una f\u00e0brica. Aix\u00f2 no \u00e9s cap problema, em va dir. En aquell moment vaig ser conscient que Estats Units, i el m\u00f3n sencer, es dirigia cap a una societat dual: uns treballarien i viurien relativament b\u00e9, i els altres malviurien amb subsidis i drogats. Quan he vist les imatges que provoca el Fentanil barrejat amb altres drogues a ciutats com Atlanta o Philadelphia, he recordat aquella conversa amb en Luis i he pensat que ni jo mateix havia pogut veure que viure marginat i drogat es podria convertir en viure zombie, com si fossis un mort vivent, esperant que arribi la mort definitiva. Viure en aquest estat \u00e9s deixar de ser hum\u00e0 per esdevenir un simple animal, sobrevivint sense consci\u00e8ncia del teu paper a la societat, sense cap objectiu vital.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00f3n est\u00e0 arribant a un col\u00b7lapse clim\u00e0tic, econ\u00f2mic i moral, fent el cam\u00ed de la degeneraci\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie humana.<\/p>\n\n\n\n

El problema \u00e9s ser capa\u00e7os de veure aix\u00f2 quan est\u00e0s al m\u00f3n de l\u2019oxitocina. Evidentment no podem fer res des de Camprodon per Philadelphia, nom\u00e9s establir i mantenir els mecanismes que impedeixen que aix\u00f2 passi a la nostra societat, refor\u00e7ar l\u2019atenci\u00f3 a la resid\u00e8ncia de gent gran, ajudar als avis que viuen sols, tamb\u00e9 a les persones que estan a punt d\u2019entrar en una espiral degenerativa per l\u2019alcohol, la droga o problemes psicol\u00f2gics, i refor\u00e7ar els valors dels nens i dels joves a l\u2019escola i a l\u2019institut. Per\u00f2, sobretot establint els lla\u00e7os que fan que les relacions personals continu\u00efn sent importants.<\/p>\n\n\n\n

El dilluns mateix hi va haver un desgraciat accident dintre el poble que va causar la mort d\u2019un amic anant amb bici, una mostra m\u00e9s que la vida \u00e9s dura, i que, malgrat ser capa\u00e7os de generar oxitocina i viure feli\u00e7os, malauradament tamb\u00e9 a tothom li arribar\u00e0 la mort. Descansa en pau, Rafel.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t