{"id":2602,"date":"2023-08-20T16:42:59","date_gmt":"2023-08-20T14:42:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2602"},"modified":"2023-09-16T17:00:47","modified_gmt":"2023-09-16T15:00:47","slug":"entrevista-a-la-vanguardia-per-lorena-farras","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2602","title":{"rendered":"Entrevista a La Vanguardia per Lorena Farr\u00e0s"},"content":{"rendered":"\n

\u201cCal penalitzar l\u2019\u00fas de mat\u00e8ries primeres\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019augment dels gasos d\u2019efecte hivernacle, els l\u00edmits dels abocadors s\u00f2lids i la contaminaci\u00f3 de les aig\u00fces s\u00f3n senyals que mostren que s\u2019han excedit els l\u00edmits del sistema econ\u00f2mic i mediambiental\u201d, adverteix l\u2019empresari i enginyer industrial Joan Vila al seu \u00faltim llibre, La fi de l\u2019abund\u00e0ncia (Icaria Editorial). L\u2019expert en transici\u00f3 energ\u00e8tica proposa de retornar als anys 1970, a la recerca d\u2019un benestar eficient i frugal, amb menys hores de treball i un consum que no sigui tan \u201cforassenyat\u201d. <\/p>\n\n\n\n

Al subt\u00edtol del llibre, parla de creixement sostenible o de decreixement estable. Pot ser sostenible el creixement? \u00c9s viable que l\u2019economia decreixi? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s el repte. L\u2019actual creixement ens porta al col\u00b7lapse. Si hi ha creixement, aquest \u00faltim ha de ser petit. D\u2019altra banda, el decreixement ha de ser contingut, dominat. Hem de consumir nom\u00e9s el que necessitem i que podem, amb els recursos que es tenen i oblidar-nos de l\u2019endeutament continuat. El concepte de cr\u00e9ixer per obtenir benestar ha sigut un model que ha funcionat b\u00e9 fins als anys 1970, quan encara fer cr\u00e9ixer l\u2019economia tenia incid\u00e8ncia en la millora del benestar. A partir dels anys 1980, el model ha entrat en una fase de benestar ineficient, amb una economia que s\u2019engreixa sense sentit i produeix b\u00e9ns que no necessita. <\/p>\n\n\n\n

I continuar creixent, per\u00f2 sent m\u00e9s eficients i productius? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019increment de la productivitat ens ajudar\u00e0 en la transici\u00f3 que hem d\u2019emprendre, per\u00f2 si no es vigila, aquest increment portar\u00e0, altra vegada, a un augment del consum. Va passar amb el carb\u00f3 i ha passat en tots els desenvolupaments energ\u00e8tics, com cotxes, avions i altres processos industrials. \u00c9s la paradoxa de Jevons, un economista angl\u00e8s que va observar que, com m\u00e9s eficient era la m\u00e0quina de vapor, m\u00e9s carb\u00f3 es consumia al pa\u00eds. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual a la transici\u00f3 tecnol\u00f2gica energ\u00e8tica cal que l\u2019acompanyi un canvi en els models de consum i evitar l\u2019efecte rebot. <\/p>\n\n\n\n

Quin paper t\u00e9 la tecnologia en aquesta transici\u00f3? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per fer el cam\u00ed de la transici\u00f3 plantejo cinc tecnologies disruptives que aporten un creixement de la productivitat immens: les energies renovables; la mobilitat el\u00e8ctrica; la bomba de calor i la rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica d\u2019edificis; la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, i el canvi de prote\u00efna animal per vegetal i per prote\u00efna de fermentaci\u00f3 de precisi\u00f3. Totes aquestes tecnologies vindran, vulguem o no vulguem. Dependr\u00e0 de nosaltres, de si les adoptem de manera intensa com a pa\u00eds o si les deixem passar, que la nostra riquesa s\u2019aguanti o no s\u2019aguanti. Si no fem els deures, Catalunya decreixer\u00e0 de manera important. Si no fem res, que \u00e9s el cam\u00ed que estem seguint, les p\u00e8rdues seran substancials. <\/p>\n\n\n\n

Aquestes cinc tecnologies no poden produir un efecte rebot, com va succeir amb la m\u00e0quina de vapor?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un risc. Per aix\u00f2 han de tenir una contenci\u00f3, i aquesta contenci\u00f3 ha de ser fiscal. La seg\u00fcent reflexi\u00f3 no \u00e9s meva, sin\u00f3 de l\u2019economista del Banc Mundial Herman Daly: hem de penalitzar l\u2019\u00fas de mat\u00e8ries primeres i despenalitzar tot el que la intel\u00b7lig\u00e8ncia i la ra\u00f3 s\u00f3n capaces de desenvolupar. La taxa del CO2<\/sub> ja seria aix\u00f2, una penalitzaci\u00f3 per l\u2019\u00fas de combustibles f\u00f2ssils, per\u00f2 s\u2019hauria de penalitzar tamb\u00e9 l\u2019\u00fas de minerals, aigua i tots els materials en origen. Llavors la ind\u00fastria i l\u2019economia s\u00ed que s\u2019esfor\u00e7arien a fer les coses amb menys mat\u00e8ries primeres. <\/p>\n\n\n\n

Com afecten aquests canvis el m\u00f3n laboral?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

La transici\u00f3 energ\u00e8tica destruir\u00e0 llocs de treball vinculats als hidrocarburs o al sector de l\u2019automoci\u00f3 i en crear\u00e0 d\u2019altres, cosa que implicar\u00e0 una gran labor de formaci\u00f3 i d\u2019adaptaci\u00f3. Per\u00f2 el gran error \u00e9s pensar, com s\u2019ha pensat fins ara, que si no creixem o creixem poc no es crearan llocs de treball, que no hi haur\u00e0 prou treball per a tothom. I aqu\u00ed hi ha el gran p\u00e0nic del sistema financer. \u00c9s cert que menys consum provocar\u00e0 que hi hagi menys feina, per\u00f2 aquesta \u00faltima s\u2019haur\u00e0 de repartir, crear jornades de treball de menys hores, que ens aportaran m\u00e9s temps lliure. Repartir el treball implica cobrar menys i tenir menys capacitat adquisitiva, que lliga amb menys consum, per\u00f2 xoca amb el greu problema dels actuals elevats preus de l\u2019habitatge. El punt feble de la transici\u00f3 energ\u00e8tica \u00e9s resoldre el problema amb l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, per\u00f2 no hi ha valentia pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t