{"id":2598,"date":"2023-09-17T04:30:00","date_gmt":"2023-09-17T02:30:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2598"},"modified":"2023-09-16T16:36:44","modified_gmt":"2023-09-16T14:36:44","slug":"lequacio-del-creixement-dextensiu-a-intensiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2598","title":{"rendered":"L\u2019equaci\u00f3 del creixement: d\u2019extensiu a intensiu<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

El debat sobre la transici\u00f3 energ\u00e8tica sovint queda redu\u00eft al fet que l\u2019economia ha de decr\u00e9ixer o ha de tenir un creixement sostenible. El debat sempre \u00e9s conceptual: desacoblar el creixement de l\u2019economia de l\u2019energia \u00e9s possible? N\u2019hi haur\u00e0 prou? El decreixement fins on? Fins provocar el col\u00b7lapse de l\u2019economia que tingui conseq\u00fc\u00e8ncia un empobriment que porti fam? La meva resposta \u00e9s la que l\u2019equilibri ha d\u2019estar entre el creixement sostenible i el decreixement estable. Per\u00f2 un dia, llegint una columna de Jordi Goula<\/strong> vaig intuir per on pot estar la soluci\u00f3 al dilema creixement-decreixement.<\/p>\n\n\n\n

Tenim clar que el benestar b\u00e0sic es fonamenta en els serveis de salut, ensenyament, atenci\u00f3 a la gent gran i que ning\u00fa quedi marginat de la societat, que tothom tingui un treball i acc\u00e9s a un habitatge. Aquest seria l\u2019objectiu m\u00ednim a mantenir. Per\u00f2 la hist\u00f2ria de la humanitat ens explica que aquest guany de benestar es deu als increments de productivitat que ha anat introduint. Si a l\u2019any 1700 s\u2019exigien 200 hores per conrear una hect\u00e0rea de blat i a l\u2019any 1950 es necessitaven 10 hores, implica que el pag\u00e8s alliberava 190 hores per fer altres activitats o conrear m\u00e9s superf\u00edcie de menjar. Com va ser possible aix\u00f2? Introduint millores en les t\u00e8cniques de preparar la terra i en segar i recollir el gra i la palla. Evidentment el gran salt va ser energ\u00e8tic, amb la invenci\u00f3 del petroli i del tractor, per\u00f2 tamb\u00e9 amb la millora de l\u2019arada, l\u2019adob, l\u2019evoluci\u00f3 gen\u00e8tica i amb les m\u00e0quines de segar. Des del principi de la humanitat les millores tecnol\u00f2giques han estat constants: des de l\u2019invent de la llan\u00e7a, passant per l\u2019impulsor de llances, a l\u2019arc de fletxes, hi ha un cam\u00ed de milers d\u2019anys.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta evoluci\u00f3 de la tecnologia humana es va accentuar amb la revoluci\u00f3 industrial i el domini de l\u2019energia i ha estat diferent segons els pa\u00efsos i les cultures.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019economia creix per dos factors que es sumen. Un \u00e9s la relaci\u00f3 capital-treball: a m\u00e9s capital introdu\u00eft m\u00e9s capacitat de compra i d\u2019inversi\u00f3, i a m\u00e9s treball, sigui perqu\u00e8 hi ha m\u00e9s treballadors en el sistema o m\u00e9s hores treballant, m\u00e9s capacitat de producci\u00f3. Per\u00f2 el capital i el treball no son suficients per explicar del tot el creixement de l\u2019economia, cal afegir-hi un altre factor residual que es diu Productivitat Total dels Factors, PTF. Aquest factor es deu al progr\u00e9s tecnol\u00f2gic, a la capacitat d\u2019innovar, de recerca i d\u2019innovaci\u00f3, tamb\u00e9 a l\u2019actitud, aptitud i coneixement del treball (no \u00e9s igual un treballador que t\u00e9 un contracte diari que un altre que t\u00e9 una formaci\u00f3 de vint anys i est\u00e0 comprom\u00e8s amb el treball que fa amb il\u00b7lusi\u00f3). Dep\u00e8n tamb\u00e9 de l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019empresa i de la societat: no \u00e9s igual que la pe\u00e7a que necessita un operari li vingui del company del costat o que hagi de venir de Vietnam, que alhora li ha vingut de Brasil. Dep\u00e8n tamb\u00e9 de l\u2019estructura de la producci\u00f3, car no \u00e9s igual la productivitat d\u2019atendre gent gran que fabricar xips en una f\u00e0brica robotitzada, i no \u00e9s igual una regulaci\u00f3 normativa en un pa\u00eds que en un altre.<\/p>\n\n\n\n

El cas \u00e9s que del creixement del PIB arreu del m\u00f3n, nom\u00e9s una part petita prov\u00e9 del PTF. Si un pa\u00eds t\u00e9 un PIB que creix en un any un 1,8%, pot ser que el factor treball aporti 0,2 punts i el capital aporti 0,7 punts. Aqu\u00ed la PTF aportaria 0,9 punts. En aquest moment, doncs, sabem que l\u2019economia pot cr\u00e9ixer millorant la productivitat PTF i tamb\u00e9 posant m\u00e9s diner i m\u00e9s gent treballant al sistema. En els darrers 40 anys l\u2019economia ha crescut b\u00e0sicament perqu\u00e8 s\u2019ha incrementat la massa laboral (acc\u00e9s del m\u00f3n rural a la ind\u00fastria, acc\u00e9s de la dona al treball, immigraci\u00f3) per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 s\u2019ha dedicat a fabricar m\u00e9s i m\u00e9s moneda a base de cr\u00e8dit. El gran exponent de tot aix\u00f2 \u00e9s Xina, amb creixements durant molts anys entre el 10 i el 15%. Cr\u00e9ixer generant m\u00e9s diner, aportant m\u00e9s liquiditat al sistema fins creure\u2019s que podria ser infinit, ha provocat una extracci\u00f3 de recursos forassenyada, un augment de la inefici\u00e8ncia global sense precedents, el canvi clim\u00e0tic, i ha introdu\u00eft una idea prepotent de l\u2019home al planeta, creient que pod\u00edem destrossar-ho tot sense conseq\u00fc\u00e8ncies, fins el punt de dir que, si no n\u2019hi ha prou amb el planeta Terra anirem a cercar-ne un altre m\u00e9s lluny\u00e0. Aquest model prepotent ha impedit veure el drama on ens hem posat: ni la generaci\u00f3 de deute \u00e9s infinita, ni els recursos s\u00f3n nostres (nom\u00e9s en som usufructuaris). L\u2019error que hem fet, sobretot des de l\u2019any 1980 i m\u00e9s des que Xina al 1990 va entrar al joc, \u00e9s dopar l\u2019economia generant deute sense fi per produir i consumir m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Si l\u2019economia la veiem des d\u2019aquesta perspectiva, la soluci\u00f3 \u00e9s disminuir el sumant de capital i treball deixant que l\u2019economia creixi nom\u00e9s pel factor de productivitat PTF. \u00c9s justament el cam\u00ed que crec que cal fer: augmentar l\u2019efici\u00e8ncia en la mobilitat, en la generaci\u00f3 i consum d\u2019energia, disminuir residus fins a zero, comprar nom\u00e9s el que es necessita, accentuar l\u2019economia de proximitat, augmentar el nivell educatiu i de formaci\u00f3 de la gent, impulsar la recerca i la innovaci\u00f3, fomentar el treball en xarxa, desmuntar monopolis i oligopolis…<\/p>\n\n\n\n

Es tracta de passar d\u2019un augment d\u2019hores de treball i de n\u00famero de m\u00e0quines que provoquen un creixement extensiu<\/strong>, a un altre basat en el progr\u00e9s t\u00e8cnic i de coneixement de l\u2019home que millora l\u2019efici\u00e8ncia de les combinacions productives, un creixement que es diu intensiu<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Normalment el creixement degut al PTF \u00e9s molt baix, amb valors entre zero i 2%, essent tamb\u00e9 negatius alguns anys. A Catalunya la mitjana de creixement del PIB des de l\u2019any 2000 fins el 2019 (el 2020 i els rebots fins 2022 no son significatius) \u00e9s de 1,85%, mentre que el creixement del PTF en el mateix per\u00edode \u00e9s del 0,21% de mitjana, amb pics de 1,3% (2015 i 2017) i valls de -2,5% el 2008.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que hi ha una retroalimentaci\u00f3 entre els diversos factors de l\u2019economia perqu\u00e8 qualsevol millora de productivitat implica una reducci\u00f3 de costos degut a economies d\u2019escala i a efectes d\u2019aprenentatge, el rebot de l\u2019efecte Jevons es pot controlar amb una pol\u00edtica fiscal que penalitzi les mat\u00e8ries primeres, com vinc insistint aqu\u00ed fa temps.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, doncs, cr\u00e9ixer nom\u00e9s pels augments de productivitat pot ser un bon objectiu per a un nou model d\u2019economia, que ens retorni a la forma com la humanitat va cr\u00e9ixer des dels seus inicis fins la revoluci\u00f3 industrial: amb el que ens diferencia de la resta d\u2019individus del planeta, amb el que la intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s capa\u00e7 de trobar. Per\u00f2 lluny de fer-nos trampes amb l\u2019economia especulativa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t