RANCESC MU\u00d1OZ DORADO<\/strong> – BESAL\u00da<\/p>\n\n\n\n Vost\u00e8 t\u00e9 una empresa inten\u00adsiva en ener\u00adgia, Com porta que els preus de l\u2019ener\u00adgia s\u2019hagin dis\u00adpa\u00adrat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Cer\u00adta\u00adment, la ind\u00fastria en gene\u00adral i la del paper en par\u00adti\u00adcu\u00adlar \u00e9s energ\u00edvora. Des de l\u2019any 1993, tenim una cen\u00adtral de coge\u00adne\u00adraci\u00f3, i aix\u00f2 ens va por\u00adtar pri\u00adme\u00adra\u00adment a esti\u00adrar del fil de l\u2019estalvi energ\u00e8tic i, des del 2015, a mini\u00admit\u00adzar la pet\u00adjada de CO2. Final\u00adment hem defi\u00adnit un relat de sos\u00adte\u00adni\u00adbi\u00adli\u00adtat per donar m\u00e9s valor al nos\u00adtre pro\u00adducte. Con\u00adjun\u00adtu\u00adres com l\u2019actual de preus energ\u00e8tics alts fan mal, per\u00f2 s\u00f3n impres\u00adcin\u00addi\u00adbles per fer la tran\u00adsici\u00f3 de l\u2019eco\u00adno\u00admia, perqu\u00e8 afa\u00advo\u00adrei\u00adxen que es facin inver\u00adsi\u00adons que d\u2019una altra manera no es farien.<\/p>\n\n\n\n Qui\u00adnes inver\u00adsi\u00adons?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Hi ha cinc tec\u00adno\u00adlo\u00adgies dis\u00adrup\u00adti\u00adves que tru\u00adquen a la porta: les ener\u00adgies reno\u00adva\u00adbles, la mobi\u00adli\u00adtat el\u00e8ctrica, la bomba de calor i l\u2019a\u00eflla\u00adment dels habi\u00adtat\u00adges, la intel\u00b7lig\u00e8ncia arti\u00adfi\u00adcial i la prote\u00efna no ani\u00admal. Inver\u00adtir en aques\u00adtes tec\u00adno\u00adlo\u00adgies ens posa en el bon cam\u00ed. Ara b\u00e9, fins que no haguem fet tota la tran\u00adsici\u00f3, el con\u00adjunt de l\u2019eco\u00adno\u00admia ha de reduir la seva acti\u00advi\u00adtat i, a curt ter\u00admini, tin\u00addrem una p\u00e8rdua de llocs de tre\u00adball mas\u00adsiva, caldr\u00e0 inver\u00adtir en for\u00admaci\u00f3 per poder recol\u00b7locar la gent i i ens hau\u00adrem de repar\u00adtir la feina que hi hagi i apren\u00addre a viure amb menys. I aix\u00f2 ens plan\u00adteja rep\u00adtes molt impor\u00adtants, per exem\u00adple: com fem aix\u00f2 pos\u00adsi\u00adble amb el preu dels habi\u00adtat\u00adges que tenim? \u00c9s impos\u00adsi\u00adble i cal una revo\u00adluci\u00f3 en l\u2019habi\u00adtatge per fer-lo bai\u00adxar de preu fins a uns 400 euros al mes.<\/p>\n\n\n\n No hi ha alter\u00adna\u00adti\u00adves?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Podem seguir fabri\u00adcant i injec\u00adtant diners a l\u2019eco\u00adno\u00admia perqu\u00e8 hi hagi m\u00e9s demanda i pro\u00adduir m\u00e9s i anar fent cr\u00e9ixer el PIB, per\u00f2 tot aix\u00f2 ens porta a un bucle que no t\u00e9 sen\u00adtit, perqu\u00e8 \u00e9s con\u00adti\u00adnuar fent-nos tram\u00adpes. La temp\u00adtaci\u00f3 de no tocar res \u00e9s molt gran, per\u00f2 ens con\u00addemna a greus pro\u00adble\u00admes d\u2019escas\u00adsesa d\u2019ali\u00adments, de fen\u00f2mens mete\u00ado\u00adrol\u00f2gics viru\u00adlents, d\u2019incen\u00addis ter\u00adri\u00adbles… O aga\u00adfem aquesta via o aga\u00adfem la de la tran\u00adsici\u00f3, no hi ha altres solu\u00adci\u00adons.<\/p>\n\n\n\n I com se li diu aix\u00f2 a una soci\u00ade\u00adtat que ha rebut el mis\u00adsatge que per ser feli\u00e7 s\u2019ha de con\u00adsu\u00admir?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 ha estat una trampa psi\u00adcol\u00f2gica de l\u2019eco\u00adno\u00admia de mer\u00adcat per ali\u00admen\u00adtar la roda de la demanda i de l\u2019aug\u00adment de pro\u00adducci\u00f3. Per\u00f2 \u00e9s ben b\u00e9 al con\u00adtrari. Jo vaig ser ado\u00adles\u00adcent en els anys setanta del segle pas\u00adsat; viv\u00edem de forma aus\u00adtera, sense aga\u00adfar avi\u00adons, ni can\u00adviar la roba fins que es feia malb\u00e9, i molta acti\u00advi\u00adtat es feia amb la colla dels amics, amb la tribu, i us asse\u00adguro que \u00e9rem feli\u00e7os. Hi hem de tor\u00adnar i sor\u00adtir de la trampa del con\u00adsum.<\/p>\n\n\n\n Es pot fer la tran\u00adsici\u00f3 des del capi\u00adta\u00adlisme?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Jo no estic en con\u00adtra de l\u2019eco\u00adno\u00admia de mer\u00adcat; de fet, em sem\u00adbla impres\u00adcin\u00addi\u00adble. Qual\u00adse\u00advol altra eco\u00adno\u00admia que hi ha al m\u00f3n no resoldr\u00e0 els pro\u00adble\u00admes. Ara b\u00e9, sense fer-nos trampa, \u00e9s clar.<\/p>\n\n\n\n Vost\u00e8 afirma que bona part del que ens est\u00e0 pas\u00adsant \u00e9s perqu\u00e8 ens hem tor\u00adnat m\u00e9s indi\u00advi\u00addu\u00ada\u00adlis\u00adtes i m\u00e9s egois\u00adtes. I ho atri\u00adbu\u00adeix, en part, a la mobi\u00adli\u00adtat. Per\u00f2 can\u00adviar aix\u00f2 sig\u00adni\u00adfica ata\u00adcar un dels fen\u00f2mens m\u00e9s impor\u00adtants dels \u00faltims anys, que \u00e9s el turisme inter\u00adna\u00adci\u00ado\u00adnal.<\/strong><\/p>\n\n\n\n I tant. I ho he ava\u00adluat, \u00e9s el 5% del PIB de Cata\u00adlu\u00adnya. No s\u00e9 si sabeu que avui el que\u00adros\u00e8 no paga cap impost, ni l\u2019IVA. Est\u00e0 \u201csub\u00adven\u00adci\u00ado\u00adnat\u201d. Per tant, si el que\u00adros\u00e8 ha de por\u00adtar els impos\u00adtos que ha de por\u00adtar, m\u00e9s el preu del CO2, \u00e9s evi\u00addent que el turisme inter\u00adna\u00adci\u00ado\u00adnal gai\u00adreb\u00e9 parar\u00e0 en sec.<\/p>\n\n\n\n La palanca de la fis\u00adca\u00adli\u00adtat \u00e9s clau per fer aquesta tran\u00adsici\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Si no, no es pot fer. Si introdu\u00efm les cinc tec\u00adno\u00adlo\u00adgies dis\u00adrup\u00adti\u00adves que he dit i no fem res fis\u00adcal\u00adment, el con\u00adsum pujar\u00e0, perqu\u00e8 serem m\u00e9s efi\u00adci\u00adents (\u00e9s la para\u00addoxa Jevons). Per tant, el que cal \u00e9s fre\u00adnar aquesta tend\u00e8ncia. I aix\u00f2 em porta a pro\u00adpo\u00adsar una mesura, que no \u00e9s meva, sin\u00f3 de Her\u00adman Daly, un eco\u00adno\u00admista nord-ame\u00adric\u00e0 del Banc Mun\u00addial, que va pro\u00adpo\u00adsar treure l\u2019IVA i posar tota la fis\u00adca\u00adli\u00adtat en les mat\u00e8ries pri\u00adme\u00adres. Qu\u00e8 fa aix\u00f2? Impulsa el reci\u00adclatge, que hi hagi menys recur\u00adsos per cada pro\u00adducte i un con\u00adsum m\u00e9s res\u00adpon\u00adsa\u00adble i, a canvi, tra\u00adient l\u2019IVA de coses que no s\u00f3n mate\u00adri\u00adals, s\u2019impulsa, per exem\u00adple, la cul\u00adtura. Per qu\u00e8 la m\u00fasica, el cinema o els lli\u00adbres han de tenir IVA? \u00c9s que no t\u00e9 sen\u00adtit. O un pro\u00adgra\u00admari que ens fa m\u00e9s efi\u00adci\u00adents, per qu\u00e8 l\u2019hem de pena\u00adlit\u00adzar? No t\u00e9 sen\u00adtit. Tamb\u00e9 hem de reduir el con\u00adsum super\u00adflu.<\/p>\n\n\n\n Com?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Dei\u00adxant de finan\u00e7ar el con\u00adsum. Una de les pri\u00adme\u00adres mesu\u00adres que jo pro\u00adposo \u00e9s treure les tar\u00adge\u00adtes de cr\u00e8dit i dei\u00adxar nom\u00e9s les tar\u00adge\u00adtes de d\u00e8bit, de manera que el con\u00adsum sigui real\u00adment el que es pot per\u00adme\u00adtre cadasc\u00fa. I a par\u00adtir d\u2019aqu\u00ed hi ha m\u00e9s acci\u00adons que s\u00f3n m\u00e9s potents, com ara aug\u00admen\u00adtar les reser\u00adves dels bancs quan donen un cr\u00e8dit, perqu\u00e8 \u00e9s una manera de con\u00adtro\u00adlar la quan\u00adti\u00adtat de moneda que hi ha en l\u2019eco\u00adno\u00admia.<\/p>\n\n\n\n Per tant, hau\u00adrem d\u2019anar a una eco\u00adno\u00admia m\u00e9s terci\u00e0ria, no tant com\u00adprar el pro\u00adducte com pagar per un ser\u00advei.<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, per\u00f2 aix\u00f2 ja est\u00e0 pas\u00adsant. Les noves tec\u00adno\u00adlo\u00adgies, de mica en mica, estan impul\u00adsant aquesta ter\u00adci\u00ada\u00adrit\u00adzaci\u00f3 sense que s\u2019hagi fet res. La t\u00e8xtil Bas\u00adsols, per exem\u00adple, ja no ven els llen\u00e7ols als hotels, sin\u00f3 que els fac\u00adtura per nit. Gir\u00adbau, que fabrica m\u00e0qui\u00adnes de ren\u00adtar indus\u00adtri\u00adals, est\u00e0 cobrant per cada bugada que es fa. I tamb\u00e9 ho fa Proqu\u00edmia, de Vic, que en lloc de ven\u00addre el deter\u00adgent, cobra per ren\u00adtada. I tota l\u2019eco\u00adno\u00admia haur\u00e0 de fer el mateix. Nosal\u00adtres, al nord d\u2019Europa, venem el paper higi\u00e8nic per subs\u00adcripci\u00f3. Per\u00f2 la clau \u00e9s veure que l\u2019eco\u00adno\u00admia s\u2019ha per\u00adver\u00adtit volent que tot\u00adhom tin\u00adgui a l\u2019abast qual\u00adse\u00advol pro\u00adducte, bai\u00adxant-ne la qua\u00adli\u00adtat si cal, i aix\u00f2 va en la direcci\u00f3 contr\u00e0ria. Les neve\u00adres abans tenien una vida \u00fatil de trenta anys i ara en duren deu. I com \u00e9s? Doncs perqu\u00e8 ha bai\u00adxat la qua\u00adli\u00adtat de la nevera perqu\u00e8 la gent la pugui con\u00adti\u00adnuar con\u00adsu\u00admint. Qu\u00e8 pas\u00adsa\u00adria si obli\u00adguem els fabri\u00adcant a fer b\u00e9ns dura\u00addors? Que serien m\u00e9s cars? Aix\u00f2 \u00e9s un pro\u00adblema finan\u00adcer. Tor\u00adnem-hi. En lloc que l\u2019haguem de com\u00adprar al comp\u00adtat, doncs que ens el dei\u00adxin pagar durant deu o vint anys, o paguem-ne un llo\u00adguer.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 ens porta a la con\u00adclusi\u00f3 que sobra ind\u00fastria, tot i que el govern diu que cal rein\u00addus\u00adtri\u00ada\u00adlit\u00adzar Cata\u00adlu\u00adnya?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 entra dins del ter\u00adreny de la bona volun\u00adtat dels pol\u00edtics, per\u00f2 tot el que ve va en con\u00adtra d\u2019aix\u00f2. La capa\u00adci\u00adtat pro\u00adduc\u00adtiva ins\u00adtal\u00b7lada a tot el m\u00f3n \u00e9s molt gran, ja ho \u00e9s ara i ho ser\u00e0 molt m\u00e9s. En el meu sec\u00adtor \u00e9s del 30%. Ho tinc super\u00adcal\u00adcu\u00adlat i vol dir que en el futur aquest 30% haur\u00e0 de tan\u00adcar. Nom\u00e9s hi haur\u00e0 crei\u00adxe\u00adment en les tec\u00adno\u00adlo\u00adgies dis\u00adrup\u00adti\u00adves. Pen\u00adsem que la intel\u00b7lig\u00e8ncia arti\u00adfi\u00adcial \u00e9s un tor\u00adpedo que far\u00e0 des\u00ada\u00adpar\u00e8ixer un munt de feina de l\u2019admi\u00adnis\u00adtraci\u00f3, de l\u2019advo\u00adca\u00adcia… El que no es pot fer \u00e9s posar el cap sota la taula i dir jo no vull mirar.<\/p>\n\n\n\n A Cata\u00adlu\u00adnya, com afec\u00adtar\u00e0 la tran\u00adsici\u00f3 als sec\u00adtors pri\u00admari, l\u2019auto\u00admoci\u00f3 i l\u2019immo\u00adbi\u00adli\u00adari?<\/strong><\/p>\n\n\n\n El sec\u00adtor de la cons\u00adtrucci\u00f3 \u00e9s pos\u00adsi\u00adble\u00adment el m\u00e9s bene\u00adfi\u00adciat de tots, perqu\u00e8 la feina que ha de fer ja sigui per crear habi\u00adtatge nou a preus asse\u00adqui\u00adbles com reha\u00adbi\u00adli\u00adtant energ\u00e8tica\u00adment el parc exis\u00adtent \u00e9s molta. Cal\u00adculo que s\u2019hi hau\u00adran de crear 150.000 llocs de tre\u00adball. En el de l\u2019autom\u00f2bil hi ha el risc de per\u00addre\u2019l del tot perqu\u00e8 arri\u00adbem tard al cotxe el\u00e8ctric, i estem par\u00adlant del 10% del PIB. En canvi, el sec\u00adtor pri\u00admari t\u00e9 una sor\u00adtida que \u00e9s energ\u00e8tica. Una part de l\u2019acti\u00advi\u00adtat li des\u00ada\u00adpa\u00adreix amb la prote\u00efna ani\u00admal, per\u00f2, en canvi, t\u00e9 sor\u00adti\u00addes en la fores\u00adtal, com el biog\u00e0s i el bio\u00admet\u00e0 i en l\u2019ener\u00adgia solar foto\u00advol\u00adtaica. Per\u00f2 el sec\u00adtor pri\u00admari es nega a veure aques\u00adtes opor\u00adtu\u00adni\u00adtats i \u00e9s un dels sec\u00adtors m\u00e9s atra\u00adpat en el busi\u00adness as usual<\/em>: no em toquis aix\u00f2 perqu\u00e8 jo no vull can\u00adviar res, vull que em con\u00adtinu\u00efn sub\u00adven\u00adci\u00ado\u00adnant els caps de bes\u00adtiar i que no m\u2019empre\u00adnyin.<\/p>\n\n\n\n No ens haur\u00edem de posar d\u2019acord entre tots per fer aquesta tran\u00adsici\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Els millors anys que ha tin\u00adgut Europa van ser entre el 1945 i el 1971. I all\u00f2 va ser pos\u00adsi\u00adble perqu\u00e8 hi va haver un pacte inter\u00adna\u00adci\u00ado\u00adnal, el de Bret\u00adton Woods, que va ser pos\u00adsi\u00adble perqu\u00e8 hi havia hagut una guerra mun\u00addial. Ara neces\u00adsi\u00adtar\u00edem un pacte simi\u00adlar que pos\u00e9s ordre als inter\u00adcan\u00advis entre pa\u00efsos, i que hau\u00adria d\u2019afec\u00adtar tot el m\u00f3n, per\u00f2 em temo que no ser\u00e0 pos\u00adsi\u00adble si no hi ha una pata\u00adcada impor\u00adtant. I aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s ter\u00adri\u00adble.<\/p>\n\n\n\n Algun con\u00adsell?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Anti\u00adci\u00adpar-nos a tot aix\u00f2. Tenim vint anys per anar tre\u00adba\u00adllant. Soc opti\u00admista, la soci\u00ade\u00adtat que n\u2019emer\u00adgir\u00e0 ser\u00e0 m\u00e9s feli\u00e7.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n FRANCESC MU\u00d1OZ DORADO<\/strong><\/p>\n\n\n\n Joan Vila \u00e9s enginyer industrial per la UPC i ha fet compatible l\u2019activitat industrial (\u00e9s el m\u00e0xim executiu d\u2019LC Paper, a Besal\u00fa) amb la de reflexionar sobre els reptes econ\u00f2mics que t\u00e9 plantejats el m\u00f3n, especialment des del 2014, quan va publicar La crisi des de la trinxera<\/strong><\/em>. Posteriorment, va escriure Economia en el canvi clim\u00e0tic<\/strong><\/em> (2021) i ara La fi de l\u2019abund\u00e0ncia<\/strong><\/em>. \u201cLa meva percepci\u00f3 de com va l\u2019economia \u00e9s molt diferent de la que t\u00e9 el m\u00f3n acad\u00e8mic. I en quaranta-cinc anys de professi\u00f3 aquesta discrep\u00e0ncia s\u2019ha anat fent curiositat i m\u2019ha anat portant a intentar descobrir les raons per les quals jo veig les coses diferents: ells tenen estad\u00edstiques, per\u00f2 jo estic al terreny de joc i trepitjo la gespa cada dia\u201d, afirma.<\/p>\nEntre m\u00e0quines<\/h4>\n\n\n\n