{"id":2592,"date":"2023-09-10T04:20:00","date_gmt":"2023-09-10T02:20:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2592"},"modified":"2023-09-09T16:22:04","modified_gmt":"2023-09-09T14:22:04","slug":"la-batalla-energetica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2592","title":{"rendered":"La batalla energ\u00e8tica<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Els darrers dies he estat preparant una intervenci\u00f3 pel proper \u201cForo Ind\u00fastria y Energia\u201d, per la qual cosa he hagut de revisar les dades sobre el progr\u00e9s de la ind\u00fastria en la transici\u00f3 energ\u00e8tica. He constatat que la ind\u00fastria est\u00e0 fent els deures en energia des de fa anys, fet que s\u2019explica perqu\u00e8 aquest \u00e9s un component principal dels seus costos. A l\u2019any 2003 la intensitat energ\u00e8tica, mesurada com l\u2019energia que es feia servir per produir un euro de producte, era de 1,67 kWh\/\u20ac, mentre que el 2022, en plena crisi de preus d\u2019energia, va ser de 0,73 kWh\/\u20ac i a 2030 ja podem predir que ser\u00e0 de 0,67 kWh\/\u20ac. L\u2019energia que m\u00e9s ha baixat a la ind\u00fastria ha estat la del petroli, tot i que el gas i l\u2019electricitat tamb\u00e9 ho han fet. En canvi, les energies renovables han pujat de manera poc rellevant.<\/p>\n\n\n\n

Mirant el detall he vist que a l\u2019any 2019 el gas aportava a la ind\u00fastria 19,72 TWh i l\u2019electricitat 16,23 TWh. La resta poca cosa m\u00e9s. Per\u00f2 el problema ha sorgit a l\u2019hora d\u2019intentar veure quin seria el consum d\u2019energia a l\u2019any 2050, una vegada ja s\u2019hagi fet la transici\u00f3 energ\u00e8tica.<\/p>\n\n\n\n

Ens diuen que hem d\u2019electrificar tota l\u2019economia, per\u00f2 hi ha activitats industrials que necessiten temperatures molt elevades, i l\u2019electricitat t\u00e9 una limitaci\u00f3 tecnicoecon\u00f2mica de materials per resist\u00e8ncies a 400\u00baC. Llavors \u00e9s quan apareix l\u2019hidrogen com a soluci\u00f3. \u00c9s a dir, la primera batalla \u00e9s la de substituir tot el gas natural per hidrogen, i construir una xarxa com la del gas, per\u00f2 amb hidrogen. El problema \u00e9s que, per a produir cada kWh d\u2019hidrogen, substituint el gas,  es necessiten 1,5 kWh d\u2019electricitat. Aix\u00f2 ja ens genera un av\u00eds: on sigui possible emprar directament electricitat, no cal anar amb hidrogen. Hi ha un munt d\u2019arguments per intentar justificar l\u2019\u00fas de l\u2019hidrogen, com per exemple que es pot emmagatzemar i l\u2019electricitat no, per\u00f2 son arguments febles, sense haver estudiat el model final de la xarxa el\u00e8ctrica ni haver vist les opcions de flexibilitat del sistema.<\/p>\n\n\n\n

Un actor important que apareix en aquesta discussi\u00f3 \u00e9s Repsol, proposant combustibles sint\u00e8tics a base d\u2019hidrogen i CO2<\/sub>. \u00c9s la mateixa croada que fan els fabricants de cotxes europeus que han perdut el mercat del cotxe el\u00e8ctric. D\u2019acord, el combustible sint\u00e8tic t\u00e9 certs avantatges front l\u2019hidrogen, com la densitat, per\u00f2 encara complica m\u00e9s el preu, car a la transformaci\u00f3 d\u2019electricitat amb hidrogen (1,5 kWh H2<\/sub>\/kWh el\u00e8ctric) hi ha d\u2019afegir la reacci\u00f3 amb el CO2<\/sub>. Ara b\u00e9, pot arribar a ser una soluci\u00f3 viable pels avions i pels vaixells.<\/p>\n\n\n\n

Fins aqu\u00ed tenim tres grups energ\u00e8tics que competeixen per veure qui s\u2019emporta la millor part del mercat. L\u2019el\u00e8ctric, que pret\u00e9n emportar-se tota la mobilitat terrestre, el petroqu\u00edmic que pret\u00e9n arreplegar una part de la mobilitat terrestre i tota l\u2019a\u00e8ria i la marina, i el gasistic que pret\u00e9n servir les necessitats de la ind\u00fastria a elevada temperatura amb una xarxa d\u2019hidrogen.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, hi ha m\u00e9s solucions energ\u00e8tiques de transici\u00f3? Una ja la hem citat al principi, anar disminuint les necessitats d\u2019energia per la fabricaci\u00f3 de cada producte, cosa que passa per adaptar el disseny del producte de forma que ajudi a que el proc\u00e9s demani menys energia. Per\u00f2 n\u2019hi ha moltes m\u00e9s. Una possibilitat \u00e9s la biomassa forestal i agr\u00edcola, que pot aportar 8,9 TWh, una altra \u00e9s el biomet\u00e0 provinent de la fermentaci\u00f3 de purins i residus org\u00e0nics, que pot aportar 13 TWh, una altra \u00e9s la valoraci\u00f3 energ\u00e8tica de residus resultants despr\u00e9s de fer el m\u00e0xim reciclatge possible, amb un potencial de 3,7 TWh. L\u2019electricitat renovable que es necessitar\u00e0 \u00e9s de 13 TWh, provinents de parcs solars i e\u00f2lics amb una pot\u00e8ncia de 6 GW. L\u2019hidrogen que ara utilitza la ind\u00fastria qu\u00edmica org\u00e0nica s\u2019estima en uns 3,6 TWh, necessitant una pot\u00e8ncia el\u00e8ctrica de 2 GW de fonts renovables. Finalment, si el combustible sint\u00e8tic de Repsol arriba a ser una realitat, necessitar\u00e0 una energia de 5,15 TWh provinents de 5 GW d\u2019electricitat renovable.<\/p>\n\n\n\n

El problema d\u2019aquest esquema \u00e9s que no \u00e9s el que m\u00e9s agrada a les grans empreses energ\u00e8tiques. La biomassa \u00e9s una part de l\u2019energia que no dominen. El biomet\u00e0 no ha de passar necess\u00e0riament per la xarxa (a f\u00e0briques com la nostra arriba en cami\u00f3) i l\u2019electricitat no necess\u00e0riament hauria de passar tota per la xarxa. Podem construir parcs fotovoltaics en prou quantitat al voltant dels pobles en r\u00e8gim de comunitat energ\u00e8tica per alimentar bona part del seu consum, podem posar parcs fotovoltaics i e\u00f2lics prop dels pol\u00edgons industrials (el de Vilamalla, per exemple) per alimentar en autoconsum i podem resoldre el recurs forestal i de residus sense un exc\u00e9s de tecnologia, nom\u00e9s amb canvis culturals i reglamentaris. Tot passa per resoldre els taps que ho impedeixen: eliminar la morat\u00f2ria de valoritzaci\u00f3 energ\u00e8tica de residus, pressionar els ajuntaments perqu\u00e8 apliquin en pocs anys (2025) pol\u00edtiques de separaci\u00f3 de residus fins obtenir una efici\u00e8ncia del 80%, impulsar empreses i cooperatives en el m\u00f3n rural per l\u2019eliminaci\u00f3 de residus ramaders i c\u00e0rnics per produir biomet\u00e0, eliminar la restricci\u00f3 de 500 m de radi per a parcs fotovoltaics en comunitat energ\u00e8tica a terra, eliminar la restricci\u00f3 de REE de permisos per connectar parcs de m\u00e9s de 500 kW a 25 kV de comunitats energ\u00e8tiques, i posar les coses clares a Endesa pel que fa a resolucions administratives de comunitats energ\u00e8tiques.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s a dir, la batalla \u00e9s entre Naturgy, Repsol, Endesa i nosaltres. Per a que els usuaris tinguem prou opcions ens cal que la pol\u00edtica hi ajudi. Nom\u00e9s ella pot fer que el consumidor guanyi la batalla i no acabi sent un vassall de les grans companyies energ\u00e8tiques. Fins ara no est\u00e0 clar que el m\u00f3n pol\u00edtic ho hagi ent\u00e8s. Ens hi va el poder de compra del consumidor, la vida de les pimes del pa\u00eds i els pressupostos de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, \u00e9s a dir, tot el benestar.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t