{"id":2588,"date":"2023-09-03T05:07:00","date_gmt":"2023-09-03T03:07:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2588"},"modified":"2023-09-02T19:10:14","modified_gmt":"2023-09-02T17:10:14","slug":"primer-problema-la-inflacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2588","title":{"rendered":"Primer problema: la inflaci\u00f3<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

La inflaci\u00f3 mundial avui constitueix la barrera a superar per no fer caure l\u2019economia en una recessi\u00f3 greu. En qu\u00e8 consisteix la inflaci\u00f3? La inflaci\u00f3 \u00e9s un \u00edndex que mesura l\u2019augment dels preus d\u2019una cistella representativa del consum d\u2019un pa\u00eds. A la zona euro es mesura la variaci\u00f3 respecte el mateix per\u00edode de l\u2019any anterior. L\u2019INE (Instituto Nacional de Estad\u00edstica) mesura 500 articles dividits en 12 grups, dels quals el m\u00e9s important \u00e9s el d\u2019alimentaci\u00f3 i begudes no alcoh\u00f2liques, seguit del de l\u2019habitatge i transport. Cada 5 anys l\u2019INE fa una enquesta per adequar la ponderaci\u00f3 dels productes a la import\u00e0ncia que la societat fa en la compra. L\u2019any 2022 es va registrar el nivell m\u00e0xim m\u00e9s alt d\u2019inflaci\u00f3 en 37 anys, arribant al 9,8%. A partir de llavors, degut a la baixada dels preus de l\u2019energia, la inflaci\u00f3 ha caigut.<\/p>\n\n\n\n

Aquest mes d\u2019agost la inflaci\u00f3 \u00e9s del 2,6%, per\u00f2 la inflaci\u00f3 subjacent, que mesura l\u2019evoluci\u00f3 dels preus sense tenir en compte els productes m\u00e9s vol\u00e0tils com la gasolina, l\u2019electricitat, el gas, la fruita i la verdura continua elevada, del 6,1%, que vol dir que, de fet, la inflaci\u00f3 ha baixat de forma circumstancial: els preus de l\u2019electricitat  fa un any eren de 315 i el gas de 248 \u20ac\/MWh, quan avui son de 96 i 34 \u20ac\/MWh, respectivament. Per\u00f2 quan arribi el mes de gener, la comparaci\u00f3 caldr\u00e0 fer-la amb uns preus d\u2019energia de gener 2023 de 73 i 60 \u20ac\/MWh, amb la qual cosa la inflaci\u00f3 tornar\u00e0 a tendir cap al valor subjacent de 6%.<\/p>\n\n\n\n

Els responsables econ\u00f2mics no saben qu\u00e8 han de fer: per un costat, augmentar el preu del diner perjudica el consum i sobretot el pagament de les hipoteques, tamb\u00e9 les inversions industrials. Per altre costat, la retirada de compra de bons de l\u2019estat que fan els bancs centrals obliguen als estats a cercar finan\u00e7ament al mercat, augmentant el tipus d\u2019inter\u00e8s que paguen, fet que obliga a reduir els pressupostos dels governs.<\/p>\n\n\n\n

Amb tot aix\u00f2, anem avisant des de fa mesos que l\u2019activitat industrial est\u00e0 davallant mes a mes per una caiguda de la demanda: \u00e9s a dir, l\u2019augment de preus fa que la gent compri menys productes i serveis, i aix\u00f2 afecta l\u2019activitat empresarial. A Espanya no es nota encara tant perqu\u00e8 el turisme exterior est\u00e0 anant molt b\u00e9, amb augments d\u2019ingressos de m\u00e9s del 20% respecte el 2022, per\u00f2 el turisme interior est\u00e0 disminuint i podria ser que, a partir de setembre l\u2019activitat de l\u2019economia catalana i espanyola comenci a caure de forma alarmant, destruint treball.<\/p>\n\n\n\n

La part m\u00e9s greu de la inflaci\u00f3 \u00e9s l\u2019habitatge (perqu\u00e8 \u00e9s el que pesa m\u00e9s en la majoria de pressupostos familiars), i el menjar, amb pujades incre\u00efbles com el del sucre amb el 44,2%, l\u2019oli d\u2019oliva amb un 22,9%, les patates amb un 22%, l\u2019arr\u00f2s amb un 19,4%, la fruita en conserva amb un 19,4%, els productes de confiteria amb un 18,2%, la mantega amb un 17,9%, la llet amb un 17,8%, la carn amb un 17,5%, la cervesa amb un 17%, el porc amb un 15,8%, el peix amb un 12,9%, les llegums amb un 12,9%, el pa amb un 12,8%, els ous amb un 12,8%… L\u2019augment \u00e9s de tal proporci\u00f3 que \u00e9s impossible que no afecti a tota l\u2019economia en conjunt.<\/p>\n\n\n\n

El govern franc\u00e8s ha pres mesures per la via directa de forma que el ministre d\u2019economia Bruno Le Maire <\/strong>ha decidit fer abaixar a cop de destral el preu de 5.000 refer\u00e8ncies dels supermercats. Ha dit, ben alt, que els productes industrials podien fer molt m\u00e9s per abaixar preus, citant Unilever, Nestl\u00e9 o Pepsi. Per contra ha felicitat als industrials que han abaixat preus com pastes alimentaries Barilla o el productor d\u2019oli Avril.<\/p>\n\n\n\n

Tinc vertadera curiositat per veure com va aix\u00f2 de Fran\u00e7a, car la majoria de mat\u00e8ries primeres no han abaixat el preu, sigui per la guerra d\u2019Ucra\u00efna, sigui per la sequera del camp: si el blat i la farina augmenten en el mercat internacional, com poden baixar el pa, els productes pastissers o la pasta? Per altra part, en la producci\u00f3 de qualsevol producte hi ha una quantitat molt gran de components que estan en capil\u00b7laritat, i aix\u00f2 dificulta la seva baixada, necessitant pressi\u00f3 durant temps.<\/p>\n\n\n\n

En la producci\u00f3 de qualsevol producte hi intervenen les mat\u00e8ries primeres, els productes additius que ajuden a la fabricaci\u00f3, l\u2019energia, el cost de personal, l\u2019amortitzaci\u00f3 de capital i el benefici. L\u2019energia ha baixat respecte fa un any, per\u00f2 no est\u00e0 gens clar que no pugi d\u2019aqu\u00ed a final d\u2019any un altre 30-50%, el cost del personal no baixa, sin\u00f3 que puja, els costos del capital pugen i nom\u00e9s queda reduir fins a zero el benefici de les empreses. Per tant el marge d\u2019acci\u00f3 no \u00e9s massa elevat.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 pot fer l\u2019economia per abaixar la inflaci\u00f3? Adequar el disseny i el consum a la realitat. Si no es menja pastisseria industrial, no passa res. Si es compra menjar per cuinar enlloc de menjar precuinat, \u00e9s una bona soluci\u00f3. Si no es va al bar a fer una cervesa i la tert\u00falia es fa en un banc p\u00fablic al costat d\u2019una font, sovint s\u2019est\u00e0 molt b\u00e9. Si el contingut dels productes es dissenyen amb menys material, pot ser un cam\u00ed. Si la fabricaci\u00f3 es fa modificant els processos que demanin menys energia, \u00e9s la l\u00ednia, les energies renovables poden ajudar en aquest tr\u00e0nsit. Si els productes es fabriquen m\u00e9s cap a granel que no pas amb embalatge en proporcions cada vegada m\u00e9s petites, el cost pot tenir una reducci\u00f3 important. Si la distribuci\u00f3 passa per menys intermediaris i menys magatzems log\u00edstics, \u00e9s una cosa a desenvolupar. Si us hi fixeu, totes les solucions conviden a fer una vida m\u00e9s frugal, per\u00f2 \u00e9s la soluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

I els bancs centrals qu\u00e8 hi poden fer? Primer, no entossudir-se a col\u00b7locar el llindar m\u00ednim d\u2019inflaci\u00f3 al 2% i pujar-lo al 3 o al 4%. Segon, no posar liquiditat indiscriminada a favor dels governs, que en fan sovint un \u00fas no correcte en aquesta direcci\u00f3, sin\u00f3 que cal posar-la amb finalitat estricta, per exemple finan\u00e7ant les inversions en estalvi energ\u00e8tic, les modificacions de proc\u00e9s que permetin productes amb menys embalatge, finan\u00e7ant el desplegament de transport p\u00fablic i el cotxe el\u00e8ctric, finan\u00e7ant la rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatges, finan\u00e7ant la disminuci\u00f3 de la burocr\u00e0cia en l\u2019administraci\u00f3 fent servir la IA… tot aix\u00f2 ho havien de fer els fons Next Generation, per\u00f2 fins ara nom\u00e9s han servit per pintar fa\u00e7anes, arreglar places i carrers. Si el BCE vol ajudar, cal que\u00a0 faci el finan\u00e7ament finalista, perqu\u00e8 els governs estan atrapats en les eleccions, no fan el que cal i s\u2019enganyen ells mateixos no volent veure la dificultat que ve.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t