{"id":2584,"date":"2023-08-27T04:55:00","date_gmt":"2023-08-27T02:55:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2584"},"modified":"2023-08-26T19:12:44","modified_gmt":"2023-08-26T17:12:44","slug":"frugalitat-per-superar-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2584","title":{"rendered":"Frugalitat per superar la crisi<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Les informacions que arriben de com va l\u2019economia mundial no presagien un final d\u2019any massa bo. \u00c9s veritat que al mes d\u2019agost l\u2019any 2021 i l\u2019any passat vaig dir la mateixa cosa. El problema \u00e9s de percepci\u00f3. A l\u2019any 2021 avisava que la inflaci\u00f3 de l\u2019any seg\u00fcent seria del 10% i l\u2019any passat advertia que ens quedar\u00edem sense poder adquisitiu. Doncs b\u00e9, tot aix\u00f2 ha passat i la propera conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que, sense poder adquisitiu, la demanda de l\u2019economia cau i les empreses han d\u2019abaixar producci\u00f3, amb la p\u00e8rdua conseq\u00fcent de llocs de treball. Tot aix\u00f2 a l\u2019economia dom\u00e8stica no es nota, perqu\u00e8 la gent continua anant amunt i avall amb el cotxe, emplenant restaurants, fent cerveses… per\u00f2 si que ho nota el que factura. Tot i que els restaurants estan plens, el consum no \u00e9s el mateix. Tot i que ens diuen que l\u2019exportaci\u00f3 va b\u00e9, el n\u00famero de contenidors que surten des del port de Barcelona (tamb\u00e9 els que entren) \u00e9s menor, entrant-ne ara m\u00e9s que no pas en surten. L\u2019embarcament de cotxes a trav\u00e9s del port tamb\u00e9 s\u2019est\u00e0 espatllant mes a mes. Si al 2018 i a 2019 sortien m\u00e9s cotxes que no pas entraven (export\u00e0vem el 50% sobre els que import\u00e0vem), aquest any aquest percentatge ha anat disminuint, i al mes de juliol hem exportat nom\u00e9s el 22% de cotxes sobre els que importem. El moviment de desacceleraci\u00f3 ara \u00e9s r\u00e0pid, a tot Europa l\u2019activitat industrial est\u00e0 caient amb el risc d\u2019una recessi\u00f3 en els propers mesos, i a Espanya la ind\u00fastria tamb\u00e9 est\u00e0 en n\u00fameros negatius des de fa un any, salvant l\u2019economia nom\u00e9s pel turisme, que tamb\u00e9 dona signes d\u2019alentiment. Com vinc repetint des de fa temps, la meva impressi\u00f3 \u00e9s que ve una patacada que facilitar\u00e0 un canvi de model, tal i com va passar el 1980.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha m\u00e9s s\u00edmptomes que mostren aquesta tend\u00e8ncia, per exemple la reuni\u00f3 aquests dies dels pa\u00efsos que constitueixen els BRICS, amb la temptaci\u00f3 de tornar a lligar les seves monedes a l\u2019or, un aut\u00e8ntic retorn a l\u2019origen de 1970.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la meva percepci\u00f3, partint de veure que el canvi clim\u00e0tic va m\u00e9s r\u00e0pid del que s\u2019havia previst, \u00e9s que la modificaci\u00f3 de model no ser\u00e0 nom\u00e9s econ\u00f2mic, potser posant fi a la permacrisi (crisi permanent) o a la policrisi (crisi total) que estem vivint. La sortida de tot aix\u00f2 la veig en un canvi en la manera de viure, anant a all\u00f2 que en dic societat frugal.<\/p>\n\n\n\n

Si l\u2019economia ha de canviar per resoldre els problemes de clima, de desigualtat, i cercar la felicitat, no pot continuar fent creure que el consum porta al benestar. Sabem que afavorir la dopamina porta a un plaer temporal, mentre que afavorir la serotonina o la oxitocina ens aporten camins m\u00e9s permanents cap a la felicitat.<\/p>\n\n\n\n

Fa temps que llegeixo que la mobilitat ens ha portat cap a un individualisme que ens allunya d\u2019aquests objectius. L\u2019home est\u00e0 configurat per col\u00b7laborar amb altres individus. Alhora, per qu\u00e8 en els darrers anys ens hem allunyat d\u2019aquest criteri? Llegint el llibre \u201cCiudad Feliz\u201d de Charles Montgomery<\/strong> he descobert un dels errors que ha fet Estats Units i ens l\u2019ha traslladat a la resta d\u2019economies: el disseny de ciutats distribu\u00efdes en cases separades, no nom\u00e9s ha provocat un problema d\u2019efici\u00e8ncia i energ\u00e8tic, sin\u00f3 tamb\u00e9 un problema de p\u00e8rdua de felicitat. Per un costat l\u2019acc\u00e9s al treball en autopistes permanentment congestionades, que arriben a necessitar dues hores per anar i dues m\u00e9s per tornar del treball, deixen a l\u2019individu sense temps personal. Per altre costat, la dispersi\u00f3 de les cases impedeix el contacte hum\u00e0 amb altra gent, obligant a comprar en cotxe en espais comercials, fent dif\u00edcil desenvolupar l\u2019empatia i la col\u00b7laboraci\u00f3, causant que l\u2019individu es senti cada vegada m\u00e9s solitari, sovint depressiu.<\/p>\n\n\n\n

He explicat que hi ha un \u00edndex que mesura el benestar de la societat, l\u2019Index Hum\u00e0 de Desenvolupament (HDI), que dona import\u00e0ncia a la salut, ensenyament, atenci\u00f3 a gent gran i al poder adquisitiu. Doncs b\u00e9, les mesures de felicitat en molts pa\u00efsos, una enquesta que es fa cada any (Gallup World Poll), t\u00e9 una molt bona correlaci\u00f3 amb el HDI i ens diu que, a partir d\u2019un PIB per habitant de prop de 30.000 $\/h, el benestar i la felicitat no milloren gaire m\u00e9s, una vegada que s\u2019han assolit els est\u00e0ndards vitals. El que passa a partir d\u2019aqu\u00ed t\u00e9 a veure amb la dopamina, amb l\u2019economia de l\u2019ostentaci\u00f3 i altres errors del consumisme. Per\u00f2 ja veiem amb l\u2019exemple d\u2019Estats Units, que el que fan \u00e9s allunyar-nos de la felicitat.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha pistes a les enquestes que aporten felicitat. Per exemple, les persones amb estudis superiors i formaci\u00f3 professional es consideren m\u00e9s felices. Els que treballen es consideren m\u00e9s feli\u00e7os que els que estan a l\u2019atur, tot i que tinguin bones prestacions socials. Els habitants dels pobles petits son m\u00e9s feli\u00e7os que els que viuen en grans ciutats. Els que viuen vora el mar es senten m\u00e9s feli\u00e7os que els de l\u2019interior. Viure sota una ruta a\u00e8ria \u00e9s terrible per a la felicitat, aix\u00ed com en zones amb vent persistent o davant un sem\u00e0for amb molt tr\u00e0nsit. Els que viuen prop d\u2019abocadors o presons son m\u00e9s infeli\u00e7os que els que viuen prop d\u2019emissions t\u00f2xiques o perilloses, que no perceben el risc. Els trajectes curts al treball i l\u2019oci, aix\u00ed com una bona salut, contribueixen a la felicitat, tamb\u00e9 creure en algun tipus de D\u00e9u o participar en algun voluntariat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019essencial \u00e9s poder realitzar el talent que un pot tenir, i sentir que som capa\u00e7os de d\u2019arribar a a l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019un mateix, tamb\u00e9 el domini de l\u2019entorn, les relacions positives amb els altres, el creixement personal al llarg de la vida, el sentit del prop\u00f2sit i el significat de la nostra vida, aix\u00ed com el sentiment d\u2019autonomia i independ\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Tot plegat ens condueix a una mena de lluita heroica per aconseguir aquests objectius que ens pot fer sentir b\u00e9: posar objectius nobles ajuda.  Potser ens interessa viure amb m\u00e9s ve\u00efns, amb la possibilitat de refor\u00e7ar el cercle familiar \u00edntim amb un altre m\u00e9s ampli i menys intens, que desenvolupi l\u2019empatia amb els altres i ens faciliti col\u00b7laborar amb ells, sigui en l\u2019oci, sigui treballant pel b\u00e9 com\u00fa i desenvolupant l\u2019altruisme. Aquestes accions son les que desenvolupen l\u2019oxitocina. Traiem el millor de nosaltres no pas en la soledat de la carretera, sin\u00f3 en el grup, l\u2019equip i el poble.<\/p>\n\n\n\n

Modificar les ciutats perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible ser\u00e0 un cam\u00ed a seguir: treure cotxes, comprar a km 0, espais de lectura, de tert\u00falia, de joc, d\u2019esport, m\u00e9s vegetaci\u00f3… tot plegat formar\u00e0 part de la propera revoluci\u00f3 en la que haurem de repartir un treball que ser\u00e0 esc\u00e0s.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t