{"id":2578,"date":"2023-08-20T04:20:00","date_gmt":"2023-08-20T02:20:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2578"},"modified":"2023-08-21T15:56:02","modified_gmt":"2023-08-21T13:56:02","slug":"la-mat-darago-o-generar-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2578","title":{"rendered":"La MAT d\u2019Arag\u00f3 o generar a Catalunya?<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Des de l\u2019any 2004 fins a l\u2019any 2006 vaig participar en nombrosos debats i reunions sobre la l\u00ednia d\u2019alta tensi\u00f3 que interconnectava Espanya amb Fran\u00e7a per la Jonquera. Vaig escriure uns 60 articles durant aquell per\u00edode, fent propostes que sovint es van qualificar d\u2019estramb\u00f2tiques, com per exemple que es fes amb corrent continu amb la connexi\u00f3 per mar. No va ser tan estramb\u00f2tica quan es va connectar en corrent continu per terra. D\u2019aquell episodi em queda una gran recan\u00e7a: no haver sigut capa\u00e7os entre tots millorar el tra\u00e7at entre Pontos i Santa Llog\u00e0ia, o al seu pas per Cartell\u00e0. Estava conven\u00e7ut que el tra\u00e7at de cada torre es podia negociar, per\u00f2 la persist\u00e8ncia del lema \u201cNi aqu\u00ed ni enlloc\u201d va fer que s\u2019arrib\u00e9s al final sense cap possibilitat de negociar res. Tampoc vaig reeixir en la meva convicci\u00f3 que no feia falta compactar la l\u00ednia de 220 kV des de Bescan\u00f3 fins a Mediny\u00e0 perqu\u00e8 ja hi havia prou alimentaci\u00f3 a 400 kV per alimentar des d\u2019aqu\u00ed a Jui\u00e0. Vaig topar amb Agust\u00ed Maure<\/strong>, Director General d\u2019aquell moment a la Generalitat, un home que provenia de Red Electrica (REE). REE cobra per longitud de l\u00ednia, i treure un tram de 220 kV implicava menys ingressos. Finalment reconec que va ser un error de tots voler compactar l\u00ednies per evitar menys ocupaci\u00f3 de territori, car les noves torres van resultar monumentals, amb gran visibilitat.<\/p>\n\n\n\n

Dit tot aix\u00f2, ara tenim un nou debat sobre l\u00ednies d\u2019alta tensi\u00f3, la d\u2019un projecte que ve des de l\u2019Arag\u00f3 fins Catalunya, fins l\u2019estaci\u00f3 de Begues, de l\u2019empresa Forestalia. Aquesta empresa va entendre que Catalunya no sabria fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica perqu\u00e8 el relat dominant (com a m\u00ednim el m\u00e9s soroll\u00f3s) feia impossible implantar prou parcs fotovoltaics i e\u00f2lics per satisfer la totalitat de les necessitats el\u00e8ctriques del pa\u00eds. Si el 2050 cal generar l\u2019electricitat de 116 TWh, caldria una pot\u00e8ncia de 58 GW en plantes renovables fotovoltaiques i e\u00f2liques, a\u00a0 m\u00e9s de l\u2019emmagatzemament corresponent. Per tenir perspectiva, avui tenim instal\u00b7lats uns 5 GW de generaci\u00f3 renovable i al 2030 haur\u00edem d\u2019arribar a 14 GW, cosa que ja coneixem que no farem. Amb aquest panorama, Forestalia va contractar personatges influents i coneixedors de la idiosincr\u00e0sia de Catalunya com Josep Grau<\/strong>, ex-conseller d\u2019Agricultura i home d\u2019influ\u00e8ncia a les terres de Lleida, Felip Puig<\/strong>, ex-conseller de Territori i Pere Palac\u00edn<\/strong>, ex-Director General d\u2019Energia. Recordo les reunions i les contradiccions amb ell quan s\u2019estava dissenyant la llei de foment de renovables el 2019: la llei es va aprovar al Parlament abans que marx\u00e9s de l\u2019administraci\u00f3 catalana (tal i com m’ha recordat amablement el mateix Pere). Tot plegat explica la gran pressi\u00f3 de l\u2019empresa Forestalia per executar el projecte. La ministra Teresa Rivera<\/strong>, en una reuni\u00f3 a Barcelona amb uns 30 experts energ\u00e8tics ens va dir que, si Catalunya no feia els deures amb implantaci\u00f3 renovable, l\u2019estat tiraria pel dret, subministrant energia d\u2019altres llocs. Per tant, tot era favorable a la connexi\u00f3 dels parcs, que s\u2019estaven fent a l\u2019Arag\u00f3, amb Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Connectar una l\u00ednia privada des d\u2019Arag\u00f3 fins a Begues \u00e9s una bona soluci\u00f3? No, perqu\u00e8 no millora la xarxa el\u00e8ctrica, impedeix que qualsevol altre actor es connecti a la l\u00ednia. Si ha de ser aix\u00ed, proposo que sigui soterrada en corrent continu en tot el seu tra\u00e7at per Catalunya. Per\u00f2 aix\u00f2 no eximeix que ens cal m\u00e9s l\u00ednies d\u2019alta tensi\u00f3 per fer possible l\u2019emmagatzemament als pantans del Pirineu i constituir una xarxa potent per gestionar la complexitat de l\u2019energia renovable. Alhora caldria una xarxa amb menys tensi\u00f3, a 66 kV, per facilitar l\u2019evacuaci\u00f3 d\u2019energia dels futurs parcs renovables, possiblement resseguint la xarxa de carreteres. Aquesta xarxa podria ser de titularitat de la Generalitat.<\/p>\n\n\n\n

La transici\u00f3 energ\u00e8tica comporta una transformaci\u00f3 de l\u2019economia important. Qui dubta ara que la producci\u00f3 de gasoil, de queros\u00e8 i de gasolina disminuiran fins a valors residuals en els propers 10 o 20 anys? Bloomberg prediu que a 2040 la demanda mundial de gasolines haur\u00e0 baixat a la meitat. A 2050 aquesta p\u00e8rdua total de combustible per mobilitat implica una desaparici\u00f3 de PIB de 1.700 milions. Si deixem de generar electricitat en les centrals nuclears i de cicle combinat, l\u2019esva\u00efment de PIB pot ser de 1.800 milions, i en altres sectors, com la fabricaci\u00f3 de cotxes, fabricaci\u00f3 de pl\u00e0stic, t\u00e8xtil, paper i arts gr\u00e0fiques, poden tenir dissipacions significatives agregades de 1.000 milions. I qu\u00e8 no dir del sector primari, que pot perdre 900 milions per la sequera i per l\u2019arribada de noves tecnologies, o del turisme internacional que, si s\u2019aplica la taxa de CO2<\/sub> als avions, pot tenir un forat que pot arribar als 8.000 milions.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes p\u00e8rdues cal minimitzar-les tant com es pugui. La desaparici\u00f3 de generaci\u00f3 el\u00e8ctrica es pot compensar amb generaci\u00f3 renovable de forma que hi hagi un augment del PIB de 2.000 milions, la fabricaci\u00f3 de material de transport pot ser positiu de 700 milions, la petroqu\u00edmica es pot refer amb un augment de 1.200 milions en qu\u00edmica org\u00e0nica renovable, la ind\u00fastria del reciclatge pot aportar 1.800 milions, la ind\u00fastria farmac\u00e8utica 500 milions m\u00e9s… en definitiva, si no es fan els deures d\u2019adaptaci\u00f3, la p\u00e8rdua de PIB pot ser de -3.200 milions, mentre que si es fa el cam\u00ed de la transici\u00f3 energ\u00e8tica, el guany pot ser de 3.100 milions, una difer\u00e8ncia de 6.300 milions, fet que permetria mantenir relativament b\u00e9 el benestar de la societat catalana en el futur. Empobrir o mantenir el benestar, aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la que no es pot perdre cap activitat de forma gratu\u00efta. Perdre la generaci\u00f3 renovable \u00e9s un error econ\u00f2mic que pagarem en el futur, deixar que una part de la riquesa del pa\u00eds marxi fora \u00e9s una fallada en l\u2019estrat\u00e8gia de pa\u00eds. Cal retenir el m\u00e0xim de cada activitat en risc de desapar\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n

La l\u00ednia de Forestalia pot ser inevitable, per\u00f2 cal que es faci de forma p\u00fablica possibilitant que tothom s\u2019hi pugui connectar, formant part de la xarxa p\u00fablica, o que es soterri en corrent continu si es persisteix en ser privada. Per\u00f2 hauria de ser un senyal prou potent per veure que aqu\u00ed comen\u00e7a l\u2019empobriment de Catalunya, que podria arribar a tenir al 2050 un PIB un -3% inferior al de 2021 si no es prenen decisions correctores, o tenir-lo un 5% superior si fem l\u2019adaptaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El benestar surt de l\u2019activitat econ\u00f2mica, principalment de la millora de la productivitat. Tenir una activitat negativa \u00e9s perdre llocs de treball i ingressos p\u00fablics, vol dir empitjorar serveis essencials que ja van malament, com sanitat, ensenyament i atenci\u00f3 a la gent gran.<\/p>\n\n\n\n

Catalunya necessita una gran reacci\u00f3 per superar el bloqueig a la generaci\u00f3 renovable. Hi ha solucions, per\u00f2 cal treballar-les i defensar-les amb la intensitat que toca el moment cr\u00edtic que vivim.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t