{"id":2573,"date":"2023-08-13T00:17:00","date_gmt":"2023-08-12T22:17:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2573"},"modified":"2023-08-12T22:04:25","modified_gmt":"2023-08-12T20:04:25","slug":"la-importancia-de-laillament-termic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2573","title":{"rendered":"La import\u00e0ncia de l\u2019a\u00efllament t\u00e8rmic<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Catalunya t\u00e9 un consum d\u2019energia prim\u00e0ria de 295 TWh, segons dades de 2019. D\u2019aquesta energia nom\u00e9s n\u2019arriba al consumidor 168 TWh. On va tota l\u2019energia restant? Es perd. En primer lloc hi ha les p\u00e8rdues en generaci\u00f3, com la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica amb carb\u00f3 o nuclear, amb rendiments del 35%. En segon lloc hi ha les p\u00e8rdues en mobilitat: ja sabem que un cotxe de combusti\u00f3 t\u00e9 un rendiment del 25% o menys, davant el rendiment del 75% de l\u2019el\u00e8ctric. Finalment hi ha totes les p\u00e8rdues en usos industrials, en serveis o dom\u00e8stics.<\/p>\n\n\n\n

La prospectiva Proencat, realitzada per l\u2019ICAEN, ens diu que al final de la transici\u00f3 haurem de tenir una energia prim\u00e0ria al voltant de 120 TWh, de la qual aproximadament 100 TWh ser\u00e0 en forma el\u00e8ctrica. Com ho farem per disminuir el 59% del consum d\u2019energia? Aplicant les noves tecnologies disruptores que s\u2019estan desplegant, com la substituci\u00f3 de la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica f\u00f2ssil per una de renovable, el canvi de mobilitat amb cotxes f\u00f2ssils per altres el\u00e8ctrics, la penetraci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, la prote\u00efna de fermentaci\u00f3 i la vegetal, l\u2019adaptaci\u00f3 de productes i processos industrials (menys pl\u00e0stic i que sigui recuperable), adaptacions al consum dom\u00e8stic amb millor a\u00efllament, substituci\u00f3 de calderes de gas-oil i de gas per bombes de calor, i llumin\u00e0ria amb LEDS, i, finalment, un canvi cultural, implicant una adaptaci\u00f3 de la cultura del consum per una de frugal.<\/p>\n\n\n\n

Avui volia introduir el valor de l\u2019a\u00efllament en tot aquest cam\u00ed. Hem dit per activa i per passiva que la millor energia \u00e9s la que no es necessita, en diem la negaenergia. En els habitatges, fa molts anys, s\u2019ha desenvolupat un concepte que s\u2019anomena casa passiva. Ara es fan for\u00e7a construccions aix\u00ed, per\u00f2 sempre venint de persones que s\u2019han de fer un habitatge i s\u00f3n aut\u00e8ntics activistes. La casa passiva no necessita energia calor\u00edfica ni fred provinent de l\u2019exterior perqu\u00e8 el seu a\u00efllament \u00e9s tan elevat que nom\u00e9s la p\u00e8rdua de rendiment d\u2019altres aparells (frigor\u00edfic, cuina) son suficients per mantenir una temperatura m\u00ednima. Aquestes cases estan segellades, de forma que cal extreure aire de l\u2019interior per renovar-lo amb altre exterior, tot i recuperant l\u2019energia amb un intercanviador. \u00c9s molt dif\u00edcil transformar una casa existent en una casa passiva, per\u00f2 es poden fer accions en aquesta direcci\u00f3, com millorar l\u2019a\u00efllament dels teulats i de les fa\u00e7anes, canviar finestres no adients (amb vidre doble o triple capa i que tanquin b\u00e9) i instal\u00b7lar bombes de calor. Primer sempre cal reduir per despr\u00e9s generar de forma renovable.<\/p>\n\n\n\n

He calculat les p\u00e8rdues de calor als teulats i a les fa\u00e7anes per totes les comarques de Catalunya i per cada mes de l\u2019any. A partir de la superf\u00edcie dels teulats per cada comarca, he suposat un forjat de 20 cm de formig\u00f3 i he fet dos escenaris, un a l\u2019estiu, suposant una temperatura a l\u2019interior de 25\u00baC (ja s\u00e9 que es vol que sigui a 27\u00baC, per\u00f2 estic conven\u00e7ut que el que ha fet aquesta norma tamb\u00e9 t\u00e9 l\u2019aire acondicionat posat en una nit d\u2019estiu) i un altre a l\u2019hivern, amb una temperatura de l\u2019habitatge a 21\u00baC (a 19\u00baC caldria portar guants dintre casa i algun lector em dir\u00e0 que tamb\u00e9 passamuntanyes). Amb les temperatures m\u00e0ximes i m\u00ednimes per a cada comarca he pogut calcular les p\u00e8rdues pels teulats i per les fa\u00e7anes. Tenia les superf\u00edcies dels edificis dels c\u00e0lculs de pot\u00e8ncia fotovoltaica als teulats. Aix\u00ed que, amb tot aix\u00f2 i la meravella de l\u2019Excel he pogut trobar una xifra que t\u00e9 sentit comparant-la amb altres c\u00e0lculs realitzats per l\u2019Observatori de l\u2019estat energ\u00e8tic d\u2019edificis de Catalunya 2020 de l\u2019ICAEN.<\/p>\n\n\n\n

El resultat \u00e9s que, amb les temperatures que vam tenir el 2022, les p\u00e8rdues pels teulats i per les fa\u00e7anes de Catalunya a l\u2019estiu s\u00f3n de 1,8 TWh, calor que entra a l\u2019habitatge i caldr\u00e0 refrigerar. Les p\u00e8rdues a l\u2019hivern per a totes les comarques per teulats i fa\u00e7anes s\u00f3n de 5,6 TWh, fred que caldr\u00e0 escalfar. En total tenim una p\u00e8rdua per les cases de 7,4 TWh durant tot l\u2019any. Per\u00f2 si el calor de l\u2019hivern el generem amb combustibles com el gas-oil i el gas natural, en la majoria dels casos amb una efici\u00e8ncia del 80%, l\u2019energia que es necessitar\u00e0 a l\u2019hivern ser\u00e0 de 7 TWh. A l\u2019estiu l\u2019energia per refredar pot ser de 0,6 TWh.<\/p>\n\n\n\n

Per la diversitat del clima hi ha zones amb m\u00e9s problemes de p\u00e8rdua de calor. Unes comarques s\u00f3n primerenques en calor com el Segri\u00e0, el Bages, les Garrigues i l\u2019Urgell, metre que altres s\u00f3n m\u00e9s tardanes, com la Ribera d\u2019Ebre, on al mes d\u2019octubre encara tenen dies de calor. A l\u2019hivern les coses s\u00f3n diferents. Les comarques que necessiten calefacci\u00f3 al setembre son l\u2019Alt Urgell, l\u2019Aran, la Cerdanya i el Ripoll\u00e8s. Les mateixes comarques s\u00f3n les \u00faltimes a necessitar calefacci\u00f3 al mes de maig, per\u00f2 s\u2019hi afegeixen Alta Ribagor\u00e7a, el Bages, Osona i els Pallars Juss\u00e0 i Sobir\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

A\u00efllar correctament tots els habitatges que cal a Catalunya suposa un cost espectacular, superior als 11.000 milions, cosa que, amb els preus de l\u2019energia d\u2019avui fa que no sigui una operaci\u00f3 rendible des del punt de vista financer. Per\u00f2 s\u00ed ho \u00e9s en confort. Els particulars que siguin capa\u00e7os de fer front a aquesta millora, ajudats per l\u2019administraci\u00f3, ho faran, per\u00f2 la gran majoria d\u2019habitatges quedaran sense fer. L\u2019\u00fanic cam\u00ed \u00e9s el franc\u00e8s, que imposa que qualsevol habitatge que es construeixi nou i el que es llogui tinguin una etiqueta energ\u00e8tica: aix\u00ed obliga al propietari a fer les reformes pertinents. Amb els anys l\u2019etiqueta energ\u00e8tica per poder llogar va sent m\u00e9s restrictiva amb la normativa, apujant la lletra de l\u2019efici\u00e8ncia, on la A \u00e9s la millor i la G la pitjor. Aqu\u00ed, amb el daltabaix tan gran que tenim amb la manca d\u2019habitatges, cap pol\u00edtic s\u2019atrevir\u00e0 a aplicar-ho per por a una pujada no assumible dels preus del lloguer.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 vaig dient, a tort i a dret, que la vertadera transici\u00f3 energ\u00e8tica \u00e9s la revoluci\u00f3 de l\u2019habitatge, tant pel fet que \u00e9s l\u2019\u00fanica soluci\u00f3 real per rehabilitar-lo de deb\u00f2, com per provocar una compet\u00e8ncia suficient perqu\u00e8 els preus baixin fins a nivells suportables pels que han de llogar o comprar.<\/p>\n\n\n\n

El canvi clim\u00e0tic obliga a fer molts deures. Uns s\u00f3n de disminuci\u00f3 radical de combustibles f\u00f2ssils, altres s\u00f3n de canvis culturals en el consum, per\u00f2 finalment cal una adaptaci\u00f3 a les noves temperatures i fets meteorol\u00f2gics extrems. Ho sabem i hi hem de treballar posant-ho com primer ordre de prioritats als pressupostos p\u00fablics i privats. Enlloc de fer aix\u00f2, ens dediquem a dilapidar els fons europeus en pintar fa\u00e7anes, fer rotondes, places… quan s\u2019hauria d\u2019haver dedicat la totalitat a la transici\u00f3 energ\u00e8tica i digital. Es veu que els pol\u00edtics nom\u00e9s tenen ulleres electorals i no saben anar m\u00e9s lluny de les obres p\u00fabliques cl\u00e0ssiques.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t