{"id":2564,"date":"2023-07-31T15:36:23","date_gmt":"2023-07-31T13:36:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2564"},"modified":"2023-07-31T15:36:23","modified_gmt":"2023-07-31T13:36:23","slug":"entrevista-a-la-revista-el-triangle-aixo-sacaba-tal-com-anem-no-podem-seguir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2564","title":{"rendered":"Entrevista a la revista El Triangle. \u00abAix\u00f2 s\u2019acaba, tal com anem no podem seguir\u00bb"},"content":{"rendered":"\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Enginyer industrial i en tecnologia del paper per la Universitat de Grenoble<\/strong>. Empresari. Professor. Articulista i escriptor. Entre altres llibres, ha publicat La crisi des de la trinxera<\/em> i Economia en el canvi clim\u00e0tic<\/em>. Ara, surt a les llibreries La fi de l\u2019abund\u00e0ncia<\/em> (Icaria Editorial). Presideix la Comissi\u00f3 d\u2019Energia de la PIMEC.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 la fi de l\u2019abund\u00e0ncia?\u2007<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

El t\u00edtol surt del discurs d\u2019Emmanuel Macron al seu govern, arran de les \u00faltimes eleccions presidencials, que ell va guanyar. Aix\u00f2 s\u2019acaba, tal com anem no podem seguir; per tant, ha arribat la fi de l\u2019abund\u00e0ncia, va venir a dir. Per qu\u00e8 aix\u00f2? Perqu\u00e8 l\u2019any 2020, arran de la revolta dels Armilles Grogues, va organitzar una convenci\u00f3 per al canvi clim\u00e0tic en la qual van participar 150 ciutadans escollits a l\u2019atzar i representatius de la societat francesa. D\u2019aquella convenci\u00f3 en van sortir 149 mesures, que Macron es va comprometre, en alguna mesura, a posar en marxa. Cosa que no ha estat aix\u00ed. La primera era la modificaci\u00f3 del t\u00edtol 1 de la Constituci\u00f3, que el Parlament va rebutjar. Per\u00f2 Macron va adoptar el relat i el segueix mantenint, malgrat totes les dificultats. Em vaig quedar amb la idea que comen\u00e7a una altra era, i \u00e9s per aqu\u00ed per on va el llibre.<\/p>\n\n\n\n

Dius al teu llibre que l\u2019economia s\u2019est\u00e0 gripant, diguem-ne, no tant per causes externes, sin\u00f3 per la seva pr\u00f2pia din\u00e0mica\u2026\u2007<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

El benestar que tenim \u00e9s fruit de l\u2019augment de la productivitat, i la productivitat, d\u2019alguna manera, s\u2019ha estancat. Perqu\u00e8 la societat ha arribat a un punt en qu\u00e8 diu que ja t\u00e9 prou benestar i, per tant, no demanis m\u00e9s, no em modifiquis el paisatge, que canvi\u00ef formes culturals, no exigeixis res m\u00e9s\u2026 En els \u00faltims 300 anys, l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019economia ha anat superant la fam, dotant serveis b\u00e0sics com la salut, l\u2019ensenyament, l\u2019atenci\u00f3 a la gent amb problemes, a la gent gran\u2026 Primer de forma exponencial, i despr\u00e9s m\u00e9s a poc a poc, fins a arribar a un pla final, que \u00e9s on som ara. Eti\u00f2pia est\u00e0 en el pendent, Iran i la Xina en el canvi, i Europa, els EUA, el Jap\u00f3, el Canad\u00e0, Corea\u2026 en la fase plana. Aix\u00f2 fa que la gent tingui menys ganes de treballar, i que realment es planteja que ja en t\u00e9 prou. I aix\u00f2 afecta de forma primordial la productivitat. Keynes, el 1930, va dir que el 2030 no caldria treballar tant perqu\u00e8 ja haur\u00edem arribat on hav\u00edem de fer-ho. Previsi\u00f3 que s\u2019est\u00e0 complint.<\/p>\n\n\n\n

Se\u2019ns diu, per activa i per passiva, que la tecnologia disponible \u00e9s suficient per acabar amb els problemes que hem creat. Fins a quin punt \u00e9s cert aix\u00f2?\u2007<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Dic al llibre que la revoluci\u00f3 la farem amb cinc tecnologies, que anomeno disruptores: les energies renovables; el cotxe aut\u00f2nom de flota i el transport p\u00fablic, la bomba de calor residencial, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i la prote\u00efna de fermentaci\u00f3 de precisi\u00f3. Tot aix\u00f2, a l\u2019hora d\u2019aplicar-se, t\u00e9 molts efectes: reducci\u00f3 de combustibles f\u00f2ssils; augment de les energies renovables, menys cotxes particulars, camions i avions; menys material; m\u00e9s digitalitzaci\u00f3 i rob\u00f2tica, menys pressupostos p\u00fablics, m\u00e9s oci i m\u00e9s voluntariat\u2026 Quins problemes comporta tot aix\u00f2? Segurament, hi haur\u00e0 menys feina i haurem de repartir-la: caldr\u00e0 canviar l\u2019ensenyament perqu\u00e8 sigui continuat i hol\u00edstic; menys poder adquisitiu, cosa que ens comporta que l\u2019habitatge ha de ser assequible Per qu\u00e8 aquest escenari previsible s\u2019anir\u00e0 imposant? Perqu\u00e8 d\u2019alguna manera el sistema econ\u00f2mic est\u00e0 arribant al final del model actual. L\u2019anterior, que va n\u00e9ixer amb el pacte de Bretton Woods, va funcionar des del 1945 fins al 1970. Els EUA van fer trampes i van sortir de la paritat amb l\u2019or. El 1973 es va produir primera crisi del petroli, que es va absorbir b\u00e9, i el 1978 la segona, que va fer que s\u2019enfons\u00e9s l\u2019economia mundial. El m\u00f3n keynesi\u00e0 no va tenir soluci\u00f3 per a aquests problemes. D\u2019aqu\u00ed neix el model neoliberal, amb Milton Friedman i l\u2019Escola de Chicago.<\/p>\n\n\n\n

On som ara?<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

En un model que es basa a incrementar el deute de manera permanent perqu\u00e8 la maquin\u00e0ria pugui funcionar. Hi havia senyals que aquest model tenia problemes, per\u00f2 amb la covid, entre altres circumst\u00e0ncies, els bancs centrals s\u2019han posat com bojos a injectar liquiditat al sistema, el consum ha augmentat com mai ho havia fet, i aix\u00f2 ha acabat amb una inflaci\u00f3 descomunal\u2026 I ara, qu\u00e8? Doncs que haurien de retirar liquiditat i no poden fer-ho. Ho han fet una mica i han vist que, si segueixen, cau tot. \u00c9s a dir, estem entrant en un per\u00edode de creixement zero o m\u00ednim, amb una inflaci\u00f3 del 3% o el 4%, que pot durar anys. Aix\u00f2, en si mateix, ja \u00e9s un canvi de model. I no s\u2019aguantar\u00e0 si no es fan les coses de manera diferent.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 ens pot salvar?\u2007<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Aquestes tecnologies disruptores a les quals em referia poden contribuir molt a salvar-nos. Introduint-les podem augmentar molt l\u2019efici\u00e8ncia del sistema, per\u00f2 hi ha un risc, que es diu Jevons, la paradoxa de Jevons, que diu que quan una tecnologia es posa en marxa el que fa, en lloc de disminuir el consum de materials, \u00e9s incrementar-lo. Per contrarestar-ho cal adoptar mesures fiscals. L\u2019economista nord-americ\u00e0 Herman Daly, recentment desaparegut, proposava aix\u00f2. Canviar l\u2019impost sobre el valor afegit (perqu\u00e8 \u00e9s absurd que hi hagi un IVA sobre la m\u00fasica o sobre un llibre) per impostos a les mat\u00e8ries primeres: CO2, ferro, aigua, \u00e0rids, coure\u2026 Aix\u00ed, d\u2019alguna manera, el que aconseguim \u00e9s que l\u2019economia es desmaterialitzi i, per tant, anem cap a aquesta economia frugal que d\u2019alguna manera preconitzo.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 planteges una penalitzaci\u00f3 al consum\u2026 i, en definitiva, una intervenci\u00f3 m\u00e9s integral, complexa, sobre les coses.<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

El col\u00b7lapsisme que alguns proposen, com Latouche, el veig, per\u00f2 no el comparteixo. Si ning\u00fa treballa, com aguantarem els serveis essencials? Soc m\u00e9s partidari de Tim Jackson. Entre les mesures per reduir el consum, la primera hauria de ser deixar de funcionar amb targetes de cr\u00e8dit i fer-ho nom\u00e9s amb les de d\u00e8bit. Deixar de finan\u00e7ar el consum. No es pot seguir fomentant el consum sobre la base de cr\u00e8dits. Segona mesura, igual, per\u00f2 a nivell superior, augmentar l\u2019aprovisionament dels bancs, quan es concedeixen cr\u00e8dits. Quan un banc concedeix un cr\u00e8dit el que est\u00e0 fent \u00e9s generar m\u00e9s diners. Cal frenar-ho, aix\u00f2. Qu\u00e8 fem amb el treball? \u00c9s cert que acaba havent-hi menys feina, i el que cal fer \u00e9s que treballem tots, repartint el treball. Cal evitar que treballin uns quants i els altres visquin dels subsidis. Aix\u00f2 \u00e9s un error grav\u00edssim perqu\u00e8 degrada les persones. Una pista d\u2019on porta aix\u00f2 ja l\u2019estem veient als EUA. \u00c9s a dir, dues societats, una que treballa i viu normalment i una altra que sobreviu drogada, tirada.<\/p>\n\n\n\n

Posar en q\u00fcesti\u00f3 l\u2019ordre institu\u00eft, tal com tu ho fas a La fi de l\u2019abund\u00e0ncia<\/em>, posa els p\u00e8ls de punta a m\u00e9s d\u2019un, tot i no exhibir gaire ideologia\u2026\u2007<\/strong><\/p>\n\n\n\n

D\u2019ideologia gens ni mica. Intento no esmentar el concepte \u201cdecreixement\u201d, perqu\u00e8 els economistes cl\u00e0ssics, diguem-ne, posen el crit al cel quan el senten. I els pol\u00edtics tamb\u00e9. Per\u00f2, hi insisteixo, tindrem un per\u00edode molt llarg sense cr\u00e9ixer. Estem en el business as usual i sortir-ne \u00e9s molt dif\u00edcil, la veritat. Explica-li a un financer que visqui de la circulaci\u00f3 del mercat de futurs que l\u2019hi prendran. No vol ni sentir-ne parlar, d\u2019una cosa aix\u00ed. I als pol\u00edtics explica\u2019ls que tindran menys pressupost. I digue\u2019ls que han de fer una revoluci\u00f3 interna, reduint a la meitat la burocr\u00e0cia. Estem davant d\u2019un canvi de model, com el 1945, i no hi veig una altra sortida que no sigui frugal.<\/p>\n\n\n\n

On es troben les resist\u00e8ncies, diguem-ne m\u00e9s numantines, als canvis? En el m\u00f3n financer?<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

No nom\u00e9s en el m\u00f3n financer. \u00c9s molt important, per exemple, el benestar marginal. \u00c9s el debat que tenim ara respecte als parcs fotovoltaics o e\u00f2lics. Hi ha molta gent que s\u2019hi oposa per raons paisatg\u00edstiques. Aix\u00f2 ser\u00e0 molt dif\u00edcil de superar. Hem de tornar a moltes bones pr\u00e0ctiques del passat. En el meu llibre anterior, jo proposava tornar a la cultura dels anys setanta. Menjar, divertir-nos, relacionar-nos\u2026, de la manera com ho f\u00e8iem llavors. Ens hem fet molt m\u00e9s individualistes, hem perdut aquell contacte social\u2026 I aix\u00f2 \u00e9s una cosa que tamb\u00e9 haurem de saber com recuperar per transmetre-la als joves. Els haurem d\u2019explicar qu\u00e8 \u00e9s el que est\u00e0 passant i com fer-hi front. Dic al llibre que cal posar en marxa una esp\u00e8cie de nova creen\u00e7a de la sostenibilitat. Kilian Jornet va dir que no volia emetre durant un any m\u00e9s de tres tones de CO2, cosa que li limita molt els viatges amb avi\u00f3. Espero que algun dia tinguem als m\u00f2bils una aplicaci\u00f3 que ens avisi del CO2 que generem amb la nostra activitat.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t