{"id":2557,"date":"2023-07-23T03:53:00","date_gmt":"2023-07-23T01:53:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2557"},"modified":"2023-07-22T16:01:26","modified_gmt":"2023-07-22T14:01:26","slug":"el-centre-politic-no-aguanta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2557","title":{"rendered":"El centre pol\u00edtic no aguanta<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

La humanitat al llarg de la hist\u00f2ria ha anat configurant una moral a mesura que havia de resoldre la seva adaptaci\u00f3 a l\u2019entorn i a una societat cada vegada m\u00e9s complexa. L\u2019investigador en psicologia Robin Dumbar<\/strong> explica que una persona pot tenir una relaci\u00f3 controlada nom\u00e9s amb 150 persones degut al volum cerebral de l\u2019home. Tot el que passa d\u2019aqu\u00ed necessita d\u2019institucions i mecanismes socials que ho facin possible.<\/p>\n\n\n\n

La societat moderna \u00e9s un entorn cada vegada m\u00e9s hostil: hem de reprimir instints, pensaments i comportaments primitius, que exigeixen m\u00e9s autocontrol, que ens arrosseguen a sentir-nos malament perqu\u00e8, si b\u00e9 que les necessitats materials s\u2019han cobert, les promeses de felicitat (en igualtat) nom\u00e9s s\u2019estan complint a mitges i a un ritme lent que frustra. Aix\u00f2 provoca que, cada augment de complexitat social hagi d\u2019anar acompanyat d\u2019un creixement del coneixement.<\/p>\n\n\n\n

Tot plegat va portar a la societat a haver de col\u00b7laborar per sobreviure i resoldre, ben aviat mitjan\u00e7ant mesures punitives, que alguns es beneficiessin dels avantatges aconseguits pels altres. Aix\u00ed va n\u00e9ixer el c\u00e0stig social, que al llarg de la hist\u00f2ria va anar evolucionant des de formes de tortura, passant per la p\u00e8rdua de reputaci\u00f3, i arribant a formes m\u00e9s suaus, com penes econ\u00f2miques, fins a considerar cada vegada menys accions com a delicte.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta forma la cultura es va anar construint acumulativament: les informacions, les pr\u00e0ctiques, els rituals, les institucions, les regles, els valors, les tecnologies i els artefactes que es transmeten d\u2019una generaci\u00f3 a altre, a trav\u00e9s de l\u2019ensenyament i l\u2019aprenentatge, es van millorant a cada generaci\u00f3 des de l\u2019her\u00e8ncia rebuda. El funcionament de les societats democr\u00e0tiques dep\u00e8n d\u2019encaixos complexes d\u2019institucions, tradicions, normes, valors, comportaments i patrons de pensament i encara no es sap qu\u00e8 \u00e9s el que les estabilitza: la separaci\u00f3 de poders, els partits pol\u00edtics, les eleccions, les campanyes pol\u00edtiques, la fortalesa de les societats civils o l\u2019entramat de mitjans de comunicaci\u00f3. Una vegada aconseguida una certa estabilitzaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil destruir institucions socials estables que no pas construir-les. Per aix\u00f2 cal ser cautelosos amb les propostes radicals que aspiren a re-configurar la societat des de zero, tant pels col\u00b7lapsistes com pels que voldrien tornar al segle XIX. El retorn a la fam\u00edlia cl\u00e0ssica d\u2019un home, una dona i dos fills, una economia basada en certes fam\u00edlies industrials de tradici\u00f3 hist\u00f2rica, un r\u00e8gim que proporciona llei i ordre, uns valors socials indiscutibles, formen part d\u2019aquest conservadorisme hist\u00f2ric. Per\u00f2 han pogut constatar com la legalitzaci\u00f3 del matrimoni amb persones del mateix sexe no ha provocat cap alteraci\u00f3 social. Ara veiem que la moral amplia la conviv\u00e8ncia humana, creant les condicions perqu\u00e8 la cultura evolucioni acumulativament.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, com hem dit, l\u2019evoluci\u00f3 de la cultura ens ha portat a un nivell de benestar que fa preguntar-se a molta gent per qu\u00e8 s\u2019ha de sacrificar si ja hem arribat al futur. El progr\u00e9s permet la passivitat i la resignaci\u00f3. Malgrat aquesta banalitat, al segle XX vam veure com hi pot haver una ruptura real de la civilitzaci\u00f3, un retroc\u00e9s a la barb\u00e0rie: l\u2019Holocaust, el Gulag, els Khmers rojos, el genocidi de Tutsis a Ruanda, la massacre de Srebrenica, mostren que en el ser hum\u00e0 sempre cal comptar que els instints que capaciten per l\u2019odi i la viol\u00e8ncia no estan mai dormits. Per aix\u00f2 s\u2019han de crear dics per evitar que aquests instints tornin aflorar.<\/p>\n\n\n\n

El feixisme utilitza una visi\u00f3 rom\u00e0ntica del passat, el malestar per les transgressions sexuals, el desig de llei i ordre, la creen\u00e7a de jerarquia natural de ra\u00e7a, pobles o g\u00e8neres i un escepticisme anti-intel\u00b7lectual front als experts per poder activar la psicologia de \u201cnosaltres-ells\u201d, tan reconeguda a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

A partir de la II Guerra Mundial va comen\u00e7ar un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 moral que va canviar progressivament les estructures conservadores per unes altres progressistes. La transformaci\u00f3 va intensificar valors emancipadors que propugnen la fi de l\u2019opressi\u00f3 i la discriminaci\u00f3, prioritzant l\u2019autonomia individual, l\u2019autorealitzaci\u00f3 personal i la liberalitzaci\u00f3 pol\u00edtica, que alhora ha portat a m\u00e9s toler\u00e0ncia a l\u2019homosexualitat i a la igualtat de g\u00e8nere, a la llibertat d\u2019expressi\u00f3 i pensament, a la independ\u00e8ncia social, a l\u2019inconformisme, a l\u2019educaci\u00f3 i a la creativitat personal. Aix\u00f2 ha desenvolupat un concepte de dignitat universal que \u00e9s inherent a tots els sers humans, independentment del color de la pell, religi\u00f3 o origen. Aqu\u00ed \u00e9s on apareix la separaci\u00f3 entre un moviment social que interpreta que la igualtat de la societat va massa lenta, que tots els emigrants tenen cabuda, amb els que tenen p\u00e0nic a perdre el seu estatus. La controv\u00e8rsia entre els woke (bonistes) i la ultradreta est\u00e0 servida.<\/p>\n\n\n\n

He calculat qu\u00e8 podria passar si el creixement de l\u2019economia fos zero en els propers vint anys i continu\u00e9s entrant la mateixa poblaci\u00f3 emigrant dels \u00faltims 20 anys, amb 1,5 milions de persones. El PIB\/c\u00e0pita baixaria de 34.500 \u20ac\/c a 28.610 \u20ac\/c, cosa que faria que el nivell de benestar (HDI) caigui des de 0,85 d\u2019ara fins a 0,67, el nivell que tenen a Uruguai, Costa Rica, Xipre o Cro\u00e0cia. L\u2019augment de la immigraci\u00f3 \u00e9s el principal impulsor dels grups d\u2019ultradreta. Fins i tot pa\u00efsos, que en el passat eren socialdemocr\u00e0cies exemplars, tenen ultradreta, com Su\u00efssa (25,6%), Su\u00e8cia (17,5%), Noruega (11,7%), Dinamarca (8,7%), Finl\u00e0ndia (17,5%), Alemanya (10,3%), \u00c0ustria (16,2%), i no parlem d\u2019Hongria (60%) o Pol\u00f2nia (60%). Nom\u00e9s Irlanda i Anglaterra escapen a aquest moviment d\u2019ultradreta.<\/p>\n\n\n\n

Europa s\u2019enfronta a un canvi de moral substancial. A mesura que sigui incapa\u00e7 d\u2019integrar als nouvinguts, a mesura que la seva arribada faci minvar l\u2019estat del benestar, anir\u00e0 creixent el moviment d\u2019ultradreta perqu\u00e8 els electors, que veuen aquesta p\u00e8rdua com un greu perill, votaran partits que, tot i que tenen tics autoritaris i feixistes, s\u00f3n els \u00fanics que volen frenar el moviment migratori. Si els partits de centre no actuen, l\u2019ultradreta ser\u00e0 la ideologia que governar\u00e0 Europa, amb el risc d\u2019introduir l\u2019odi, la persecuci\u00f3 dels que no s\u00f3n \u201cells\u201d, amb una immersi\u00f3 continua al populisme. Els partits de centre han de deixar de ser passius i estar resignats, perqu\u00e8 l\u2019ona ultradreta ens passar\u00e0 per sobre i pot venir un nou retroc\u00e9s a la barb\u00e0rie.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t