{"id":2544,"date":"2023-07-16T04:42:00","date_gmt":"2023-07-16T02:42:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2544"},"modified":"2023-07-16T13:02:57","modified_gmt":"2023-07-16T11:02:57","slug":"la-productivitat-paraula-clau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2544","title":{"rendered":"La productivitat, paraula clau<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Tothom assumeix que, si una societat augmenta el seu PIB, si cada any creix, esdev\u00e9 m\u00e9s rica i pr\u00f2spera. Aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. En primer lloc perqu\u00e8 el PIB dep\u00e8n de la quantitat de treballadors que hi ha i del capital que s\u2019hi dedica. Si a Catalunya entren m\u00e9s emigrants a treballar creix el PIB, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que siguem m\u00e9s rics. El segon element a considerar \u00e9s que el PIB \u00e9s un indicador que fa trampes mesurant: quan hi va haver el temporal Gl\u00f2ria els desastres no es van mesurar en negatiu en el PIB per\u00f2, quan els desperfectes es van resoldre amb inversions, el PIB ho va comptabilitzar. Tot aix\u00f2 passa perqu\u00e8 qui realment ens diu si una societat progressa o no \u00e9s la productivitat.<\/p>\n\n\n\n

Sovint explico aqu\u00ed el meu exemple preferit sobre la productivitat de la humanitat: La pir\u00e0mide de Keops (ara fa 4.583 anys) es va construir amb 33.000 persones durant 20 anys i avui ho podrien fer de forma robotitzada 3 persones, amb un guany d\u201911.000 vegades la productivitat laboral. Xavier Sala-i-Martin<\/strong> en el seu llibre De la Sabana a Mart<\/em> explica un c\u00e0lcul que va fer William Nordhaus<\/strong> que va calcular les hores de producci\u00f3 per produir llum. Els primers humans (fa 200.000 anys) necessitaven torxes amb fusta, palla i greix animal per fer llum, fet pel que aplicaven 58 hores per a cada unitat de 1.000 l\u00famens\/hora (unitat de llum d\u2019una espelma o d\u2019una bombeta de 60 W). Fa 40.000 anys van idear la ll\u00e0ntia d\u2019oli, fet que necessitava 50 hores. Les ll\u00e0nties d\u2019oli van millorar i al 1750 necessitaven 41 hores de treball. Quan va apar\u00e8ixer la cera o la parafina el cost de treball per obtenir els 1.000 l\u00famens\/h va ser de 5,3 hores. Amb el queros\u00e8 es va baixar a 14 minuts, amb la bombeta el\u00e8ctrica a 5,5 minuts, amb el fluorescent el treball necessari fou de mig segon, i amb el LED s\u2019ha redu\u00eft a 0,02 segons. El guany de productivitat de tota la humanitat produint l\u00famens \u00e9s de 10 milions de vegades.<\/p>\n\n\n\n

Els guanys de productivitat s\u00f3n els que han perm\u00e8s el nivell de benestar que tenim i provenen de millores tecnol\u00f2giques, d\u2019innovacions t\u00e8cniques i d\u2019organitzaci\u00f3. Si la productivitat la mesurem com la quantitat de b\u00e9ns per persona, dependr\u00e0 del capital per persona que hi dediquem, per\u00f2 tamb\u00e9 dels factors tecnol\u00f2gics que s\u2019anomenen Productivitat Total dels Factors o PTF, \u00e9s a dir, de la capacitat de produir amb menys recursos, i d\u2019augmentar la qualitat dels productes i serveis produ\u00efts.<\/p>\n\n\n\n

Fa anys que el PTF no millora de forma significativa. De fet, despr\u00e9s de la Guerra Mundial es trobava en valors de 5,1% a Fran\u00e7a, 6% a Alemanya i de 7,7% a Jap\u00f3. Ara aquests valors s\u00f3n molt baixos, inferiors a 1% a Europa. Espanya ha passat de tenir valors de PTF de 5% als anys 1970 a -2,4% avui, mentre que Catalunya est\u00e0 a 1%. Per tant, si la productivitat PTF no creix, per qu\u00e8 el PIB i la sensaci\u00f3 de benestar augmenta? Perqu\u00e8 el creixement d\u2019una economia es fa pels valors PTF, per\u00f2 tamb\u00e9 pel capital invertit per c\u00e0pita. I aix\u00f2 \u00e9s el que nom\u00e9s sap fer l\u2019economia des de l\u2019any 1980, crear m\u00e9s moneda al sistema perqu\u00e8 pugui produir m\u00e9s i m\u00e9s, abaixant la qualitat, portant el sistema a punt del col\u00b7lapse.<\/p>\n\n\n\n

Es pot produir m\u00e9s emprant menys materials, menys energia, menys aigua, fent els productes m\u00e9s duradors, per\u00f2 no, l\u2019economia s\u2019ha posat en una via que nom\u00e9s sap extreure m\u00e9s recursos per produir m\u00e9s: 93.000 milions de mat\u00e8ries primeres, de les quals en fixem 24.000 milions, llencem a l\u2019atmosfera, a les aig\u00fces i als abocadors 69.000 milions i en reciclem nom\u00e9s 9.000 milions.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 s\u2019ha produ\u00eft tal desprop\u00f2sit? Perqu\u00e8 el sistema, generant cada vegada m\u00e9s liquiditat, nom\u00e9s s\u2019ha concentrat en les operacions financeres, en l\u2019especulaci\u00f3. I ara ens trobem que la liquiditat ja no pot augmentar m\u00e9s, de fet ha de disminuir, i que el sistema ha escalfat el planeta amb valors insostenibles. Els economistes com Sala-i-Martin confien que ja sortir\u00e0 una ment brillant que resoldr\u00e0 el problema, que inventar\u00e0 un sistema que xuclar\u00e0 tot el CO2<\/sub>, per\u00f2 el m\u00e9s greu \u00e9s que s\u2019ha pervertit el concepte de productivitat. Si abans una nevera tenia una vida de 30 anys avui la t\u00e9 de 10, i aix\u00f2 encareix el producte a l\u2019usuari. La soluci\u00f3 a tot aquest embolic passa per un canvi cultural, per deixar de produir m\u00e9s i m\u00e9s, i fer-ho amb m\u00e9s productivitat dels factors, emprant menys recursos, augmentant la qualitat, deixant de fabricar coses d\u2019un sol \u00fas.<\/p>\n\n\n\n

Per posar llum al que pot venir, recordo les cinc tecnologies disruptores que s\u2019estan desplegant en aquest moment: energia renovable, a\u00efllament i bomba de calor residencial, mobilitat el\u00e8ctrica aut\u00f2noma de flota, intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i prote\u00efna de fermentaci\u00f3. La velocitat exponencial que ja va alguna d\u2019aquestes tecnologies portar\u00e0 a la societat a guanys de productivitat PTF semblants als de despr\u00e9s de la Guerra Mundial en pocs anys. El resultat pot ser la desaparici\u00f3 de feines com els conductors de cotxes, furgonetes i camions, la disminuci\u00f3 de burocr\u00e0cia, d\u2019advocats, de jutges, de banquers i el naixement de feines de rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatges,  de recuperaci\u00f3 de materials, de serveis d\u2019oci local, de lloguer de cotxes, de manteniment d\u2019aparells de lloguer (la nevera, la rentadora i altres aparells dom\u00e8stics podrien tenir vides de 30 anys si es posen a lloguer), i finalment treballar moltes menys hores que les d\u2019ara, tot i necessitant menys recursos per viure. La revoluci\u00f3 \u00e9s profunda, i implicar\u00e0 resistir les protestes dels que perdran el treball, havent de trobar f\u00f3rmules per formar-los cap a altres activitats i havent de resoldre el cost de l\u2019habitatge que no aguantar\u00e0 als preus actuals.<\/p>\n\n\n\n

No valdr\u00e0 la soluci\u00f3 m\u00e0gica que proposen cont\u00ednuament els economistes que ja sortir\u00e0 un enginyer per resoldre el problema, perqu\u00e8 la q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s merament tecnol\u00f2gica, \u00e9s cultural: es tracta d\u2019aprendre a viure sense estar permanentment dopats amb m\u00e9s liquiditat, a desenvolupar la millora del benestar amb m\u00e9s innovaci\u00f3, m\u00e9s invencions i potser amb m\u00e9s temps lliure. Keynes al 1930 va preveure que al 2030 no haur\u00edem de treballar tant, i el nivell de benestar aconseguit, el benestar marginal que anomeno, fa preveure que ja hi hem arribat. Ara nom\u00e9s cal preparar-se pel canvi, per refer un error que es va comen\u00e7ar al 1980 amb Ronald Reagan <\/strong>i Margaret Thatcher<\/strong>. Desfer un cam\u00ed de 40 anys no \u00e9s cosa f\u00e0cil i el retorn a la frugalitat dels any 1970 encara menys.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Pels que us agraden les eq\u00fcacions, aquesta explica el problema: <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t