{"id":2539,"date":"2023-07-09T04:57:00","date_gmt":"2023-07-09T02:57:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2539"},"modified":"2023-07-08T16:36:53","modified_gmt":"2023-07-08T14:36:53","slug":"economia-i-clima-dol-superat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2539","title":{"rendered":"Economia i clima: dol superat<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Fa pocs dies es va celebrar la Festa del Vent, un acte que la patronal e\u00f2lica organitza cada any. La not\u00edcia enguany va ser que la directora General d\u2019Energia, Assumpta Farran<\/strong>, va dir que creia que al 2030 nom\u00e9s seriem capa\u00e7os de tenir 3 GW renovables el\u00e8ctrics, quan l’informe prospectiu Proencat de la Generalitat en preveu 12 GW. La Generalitat no est\u00e0 obligada per Brussel\u00b7les a complir cap fita de descarbonitzaci\u00f3 espec\u00edfica, nom\u00e9s obliga a Espanya com a conjunt.<\/p>\n\n\n\n

El 2014 es va comen\u00e7ar un proc\u00e9s participatiu per copsar les propostes ciutadanes per una llei d\u2019acci\u00f3 clim\u00e0tica, que les va acabar incorporant a l\u2019avantprojecte de llei de 2015, sortint a informaci\u00f3 p\u00fablica. Finalment el 27 de juliol de 2017 el Parlament va aprovar la llei del Canvi Clim\u00e0tic. La llei va n\u00e9ixer com una de les m\u00e9s ambicioses del m\u00f3n, un fet que sol ser habitual a Catalunya: es legisla volent mostrar que som els millors d\u2019Europa. M\u00e9s tard, el 26 novembre 2019 el govern va aprovar un decret llei per fer front a mesures urgents per a l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i per l’impuls a les energies renovables.<\/p>\n\n\n\n

Casualment, dilluns vaig trobar un empresari molt preocupat per la disminuci\u00f3 de les comandes. Em va dir: em sembla que tindr\u00e0s ra\u00f3 quan dius que anem de cap a la frugalitat.<\/p>\n\n\n\n

Fa temps que tinc interioritzats aquests fets: ni arribarem a frenar la temperatura de la Terra per sota de 2\u00baC, ni ens escaparem d\u2019un canvi de model que far\u00e0 patir molta gent durant la transici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha coses que fan reflexionar molt. Quina necessitat tenim els catalans de fer lleis, pactes, aliances, de nivell te\u00f2ric excel\u00b7lent, quan despr\u00e9s no som capa\u00e7os de complir? Podr\u00edem ser m\u00e9s modestos i establir objectius a mesura que els podem complir. Per\u00f2 no, el nostre complex d\u2019inferioritat de tenir una societat sense estat, ens porta a pretendre fer millor les coses que els altres, a donar lli\u00e7ons a l\u2019exterior, amb la conseq\u00fcent frustraci\u00f3 quan no les podem realitzar. Ens passa amb tot, amb la independ\u00e8ncia tamb\u00e9. Cal dir, per\u00f2, que aix\u00f2 no \u00e9s exclusiu nom\u00e9s de Catalunya: una cosa aix\u00ed tamb\u00e9 passa a la Uni\u00f3 Europea. Ha estat qui ha liderat fins fa poc la transici\u00f3 pel canvi clim\u00e0tic, desenvolupant objectius i estrat\u00e8gies, com el mercat de compravenda de drets d\u2019emissi\u00f3 de CO2<\/sub>, i finalment els resultats son mediocres, per sota de l\u2019acord de Par\u00eds. Per qu\u00e8 als catalans i als europeus ens costa tant prendre decisions contundents i executar-les amb resoluci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

La resposta la vaig trobar en el llibre que acabo de llegir del Conseller Roger Torrent<\/strong> \u201cDel vapor al n\u00favol\u201d en una frase que ell anomena \u2018lentitud responsable\u2019, per\u00f2 que jo traduiria per impot\u00e8ncia irresponsable. Explica una hist\u00f2ria que resumeix b\u00e9 el que est\u00e0 passant. El 2008 era l\u2019any de les olimp\u00edades a Pek\u00edn. Uns mesos abans el maratoni\u00e0 et\u00edop Haile Gebrselassie va dir que no correria en una atmosfera tan contaminada com la de la ciutat de Pek\u00edn. L\u2019efecte es va contagiar a molts equips ol\u00edmpics, fet que va fer reaccionar immediatament al govern xin\u00e8s. A partir d\u2019aquell moment Xina \u00e9s el principal productor de plaques solars fotovoltaiques del m\u00f3n. Al mateix temps, el ministre de ci\u00e8ncia i tecnologia Wang Grang (enginyer format a Alemanya i havent treballat a Audi) va promoure la mobilitat el\u00e8ctrica pels membres del comit\u00e8 organitzador ol\u00edmpic i la va posar com a objectiu pel pa\u00eds. Les accions governamentals van anar de forma decidida a fer complir l\u2019objectiu. Al mateix temps, a partir de 2005, Volkswagen va dissenyar un sistema per fer veure que els seus motors complien la normativa d\u2019emissions en part\u00edcules i NOx, canviant el r\u00e8gim del motor quan passava una inspecci\u00f3. El 2015 es va fer p\u00fablic el frau i, qu\u00e8 va fer la Uni\u00f3 Europea? Posar sancions econ\u00f2miques, quan el que havia de fer era prohibir que es fabriqu\u00e9s cap m\u00e9s cotxe di\u00e8sel. El dieselgate va ser el fre a que la UE fes els deures en hibridaci\u00f3 i electrificaci\u00f3 dels cotxes. Mentre Xina treballava decididament en la transici\u00f3, a Europa mir\u00e0vem la butxaca. El resultat ja el tenim aqu\u00ed, una invasi\u00f3 de cotxes el\u00e8ctrics provinents de Tesla i de Xina que t\u00e9 el risc de fer tancar tot el sector autom\u00f2bil europeu. Alemanya tamb\u00e9 \u00e9s qui va frenar el desenvolupament del mercat ETS de CO2<\/sub>, sense que encara avui hi hagi una protecci\u00f3 de fronteres i es pugui desenvolupar intensament l\u2019aplicaci\u00f3 de la taxa de CO2<\/sub>.<\/p>\n\n\n\n

El problema \u00e9s la lentitud irresponsable, la manca de fermesa dels governs a prendre decisions que no s\u00f3n populars. Superar aquesta barrera implica crear una situaci\u00f3 nova, amb objectius clars que la gent entengui i ser valents en l\u2019aplicaci\u00f3. El relat \u00e9s fonamental. Per exemple, si no frenem el canvi clim\u00e0tic, la sequera minvar\u00e0 l\u2019aigua, les collites seran menors i els preus dels aliments m\u00e9s alts. Si no invertim en renovables i en tecnologies disruptores, la conseq\u00fc\u00e8ncia ser\u00e0 una p\u00e8rdua important de benestar: qui pagar\u00e0 els serveis de salut, l\u2019ensenyament, la protecci\u00f3 a la gent gran, el servei d\u2019ordre? Fer veure a la gent que la descarbonitzaci\u00f3 \u00e9s imprescindible pel futur \u00e9s un tema de lideratge p\u00fablic i de col\u00b7laboraci\u00f3 privada. \u00c9s aqu\u00ed on falla la UE i on tenim el principal problema a Catalunya. El lideratge ha de ser clar, carism\u00e0tic, valent, amb fets, no nom\u00e9s amb declaracions ampul\u00b7loses. Per liderar cal engegar referents on la gent s\u2019hi pugui emmirallar, cal fer accions massives, una paraula que no agrada a la Directora General. Si la gent no veu que tothom est\u00e0 posant plaques fotovoltaiques, aerogeneradors, punts de c\u00e0rrega, cotxes el\u00e8ctrics i accions per a\u00efllar i canviar la climatitzaci\u00f3 de les cases, com volem que entenguin que els productes que compren siguin diferents perqu\u00e8 incorporen valors de sostenibilitat?<\/p>\n\n\n\n

Tenim una societat passiva i el m\u00f3n pol\u00edtic s\u2019ha adaptat a aquesta inactivitat. No podem acceptar quedar-nos a una quarta part de l\u2019electricitat renovable que hav\u00edem de fer, hem de pressionar als ajuntaments perqu\u00e8 en un termini curt d\u2019un o dos anys arribin a una efici\u00e8ncia del 85% en residus urbans, cal fomentar cooperatives perqu\u00e8 el m\u00f3n rural executi projectes de biomet\u00e0, cal impulsar la biomassa tant com es pugui en la ind\u00fastria i cal resoldre els problemes amb Endesa (nacionalitzar distribuci\u00f3?) perqu\u00e8 deixi de bloquejar les comunitats energ\u00e8tiques. A partir d\u2019aqu\u00ed els productes industrials ho tindran m\u00e9s f\u00e0cil per adaptar-se a nous conceptes sostenibles.<\/p>\n\n\n\n

La cultura \u00e9s acumulativa, justament per aix\u00f2 ens conv\u00e9 una allau d\u2019accions que permetin a la gent interioritzar el problema. No com jo, que ja ho visc com un dol, sin\u00f3 com un cam\u00ed imprescindible per al futur dels nostres fills.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t