{"id":2527,"date":"2023-06-18T04:44:00","date_gmt":"2023-06-18T02:44:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2527"},"modified":"2023-06-17T11:45:59","modified_gmt":"2023-06-17T09:45:59","slug":"sera-facil-descarbonitzar-la-industria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2527","title":{"rendered":"Ser\u00e0 f\u00e0cil descarbonitzar la ind\u00fastria?<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

La resposta senzilla \u00e9s no, perqu\u00e8 cal una adaptaci\u00f3 per fer-ho possible.<\/p>\n\n\n\n

El primer problema que tenim tots \u00e9s que no es veu la gravetat de la situaci\u00f3. Fa poc vaig anar a un acte del Cl\u00faster de Bioenergia i un ponent conegut va dir i repetir que el que cal \u00e9s fer passos petits, un, un altre, i aix\u00ed anar fent, que fer passos grans porta al frac\u00e0s perqu\u00e8 corres el risc d\u2019avan\u00e7ar-te molt en el temps. Ser\u00e0s fam\u00f3s, va dir, per\u00f2 tancar\u00e0s l\u2019empresa per manca de rendibilitat. T\u00e9 ra\u00f3, el risc de fer passos agosarats \u00e9s que no sobrevisquis perqu\u00e8 has equivocat el tempo. En aix\u00f2 tinc for\u00e7a experi\u00e8ncia, i el que cal fer \u00e9s no posar tota l\u2019empresa amb el mateix risc, es pot fer nom\u00e9s posant-hi una part d\u2019ella. Per\u00f2 el primer problema \u00e9s no veure-hi clar. Un altre exemple que recordo \u00e9s el de Pedro Nueno<\/strong>, articulista de La Vanguardia i conseller del sector automobil\u00edstic, quan anava fent mofa del cotxe el\u00e8ctric en el moment en  que jo ja en tenia un: \u201cqu\u00e8 has de fer per carregar el cotxe, esperar tres hores en una benzinera?\u201d deia. Doncs b\u00e9, per la seva culpa i per la dels que nom\u00e9s poden fer passos petits, avui el sector automobil\u00edstic europeu est\u00e0 en una crisi gaireb\u00e9 de mort perqu\u00e8 ha perdut un temps d\u2019or i no ha arribat a temps a tenir a punt el cotxe el\u00e8ctric. Imagineu qu\u00e8 passaria si perdem Seat? L\u2019autom\u00f2bil \u00e9s el 10% del PIB catal\u00e0. Nissan ja es va perdre i no est\u00e0 clara la substituci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El principal problema \u00e9s que el relat del canvi, la visibilitat de la gravetat del moment, no est\u00e0 a les elits econ\u00f2miques, empresarials, en les escoles de negoci, ni en els consultors. No veuen el daltabaix que est\u00e0 venint per canvis estructurals.<\/p>\n\n\n\n

La ind\u00fastria s\u2019est\u00e0 descarbonitzant a passos petits, en aquell cam\u00ed que deia el consultor. Ho fa sense adonar-se\u2019n: si al 2003 la intensitat energ\u00e8tica era de 1,7 GWh per cada mili\u00f3 de PIB, el 2019 va ser de 0,9 GWh\/M\u20ac, un descens del 47%, a un ritme de gaireb\u00e9 un 3% anual. \u00c9s suficient per resoldre el problema de canvi clim\u00e0tic? No, \u00e9s massa lent. El sector ha eliminat els derivats del petroli, per\u00f2 encara dep\u00e8n massa del gas. Entrar energies renovables, substituint el gas, \u00e9s el gran repte que t\u00e9 el m\u00f3n de la ind\u00fastria.<\/p>\n\n\n\n

Descarbonitzar no es fa esperant que alg\u00fa ens subministri hidrogen enlloc de gas pel mateix tub que ara fem servir. Avui utilitzem 19.700 GWh en forma de gas a la ind\u00fastria i no es pot pensar que aquesta quantitat tan elevada vingui de l\u2019hidrogen. Aix\u00f2 ens porta al fet que la primera cosa que cal fer \u00e9s reduir el consum: la millor energia \u00e9s la que no es necessita, la nega-energia. Qu\u00e8 podem fer? Construir amb menys formig\u00f3 i acer (es sap fer) amb elements pretensats, amb m\u00e9s finura de c\u00e0lcul, substituint formig\u00f3 per fusta i, sobretot, creant una base de dades que obligui a les estructures tenir una vida de 80 anys o m\u00e9s, evitant enderrocar-les abans. L\u2019a\u00efllament dels edificis \u00e9s un altre punt d\u2019acci\u00f3 f\u00e0cil i immediat, com tamb\u00e9 ho \u00e9s la il\u00b7luminaci\u00f3 amb LEDs, la calefacci\u00f3 amb bomba de calor, l\u2019automatitzaci\u00f3 del control de temperatura a cada espai, amb sensors de pres\u00e8ncia, de finestres i portes obertes, la recuperaci\u00f3 del calor extret  en la renovaci\u00f3 d\u2019aire industrial i la utilitzaci\u00f3 de les millors t\u00e8cniques disponibles.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 molta ind\u00fastria t\u00e9 proc\u00e9s, amb molts reactors, bombes i canonades. L\u2019estalvi aqu\u00ed tamb\u00e9 consisteix en fer servir el millor coneixement de la tecnologia, digitalitzar al m\u00e0xim el proc\u00e9s, fent control a temps real dels consums de tots els elements que intervenen en la operaci\u00f3, disminuint les p\u00e8rdues per rendiment, plantejant alternatives al pl\u00e0stic i minimitzant els volums i pes dels productes per obtenir menys impacte log\u00edstic.<\/p>\n\n\n\n

Sovint aix\u00f2 t\u00e9 un sostre i moltes ind\u00fastries ja hi han arribat. Llavors el que cal plantejar \u00e9s si, modificant el producte, es pot fer un pas m\u00e9s en la reducci\u00f3 de materials en la fabricaci\u00f3. Aquest punt \u00e9s el m\u00e9s dif\u00edcil de tots, perqu\u00e8 aix\u00f2 comporta haver de conv\u00e8ncer el mercat que el nou producte \u00e9s igual de bo que l\u2019anterior, essent m\u00e9s sostenible. I clar, el mercat encara no coneix ni dona valor a la sostenibilitat. Llavors queda la soluci\u00f3 d\u2019anar a cercar mercats m\u00e9s madurs al nord d\u2019Europa, on aquest valor es contempla.<\/p>\n\n\n\n

Finalment ens queda la introducci\u00f3 d\u2019energies renovables. En processos on es fan servir temperatures de 1.200\u00baC i m\u00e9s, com ho fem per esdevenir renovables? El calor amb l\u2019electricitat a gran escala no passa de 400\u00baC i el gas obtingut amb pir\u00f2lisi o la incineraci\u00f3 de biomassa obtenint vapor, dif\u00edcilment hi arriben. Nom\u00e9s el biomet\u00e0 i l\u2019hidrogen ho poden resoldre. L\u2019hidrogen dep\u00e8n del preu de l\u2019electricitat, i en els propers anys no s\u2019espera que baixi de valors de 190 \u20ac\/MWh. En canvi el biomet\u00e0 t\u00e9 costos de 80 \u20ac\/MWh que pot ser la baula necess\u00e0ria per comen\u00e7ar a fer la transici\u00f3 d\u2019aquest moment.<\/p>\n\n\n\n

Produir biog\u00e0s, i amb ell biomet\u00e0, necessita que la recollida urbana separi amb qualitat la fracci\u00f3 org\u00e0nica, que els llots de depuradora s\u2019envi\u00efn a produir biog\u00e0s, que els purins es dediquin a aix\u00f2, que els residus agraris, industrials i alimentaris tamb\u00e9 s\u2019envi\u00efn a la producci\u00f3 de biog\u00e0s. El potencial de Catalunya \u00e9s de 15 TWh. Avui hi ha projectes en marxa i molts m\u00e9s en curs. L\u2019\u00fanic problema \u00e9s el preu del gas. Avui t\u00e9 un preu de 30 \u20ac\/MWh, m\u00e9s el cost del CO2 <\/sub>de 18 \u20ac\/MWh, dif\u00edcilment pot fer competitiu el biog\u00e0s amb costos de 80 \u20ac\/MWh, i aquests projectes alentiran els seu desenvolupament. Si ens creiem el problema augmentar\u00edem el preu del CO2<\/sub> fins a tenir un pes equivalent de 40 \u20ac\/MWh. Llavors el biog\u00e0s tindria una entrada r\u00e0pida al mercat, experimentar\u00edem un impuls per fer b\u00e9 la recollida de residus urbans, resoldr\u00edem els purins i tamb\u00e9 els residus industrials.<\/p>\n\n\n\n

Com hem dit abans, tot passa per creure que el cam\u00ed \u00e9s molt urgent, que cal actuar si no volem veure com la ind\u00fastria cau com un castell de cartes, que no ens passi el que est\u00e0 passant amb la fabricaci\u00f3 del cotxe el\u00e8ctric. No escolteu als que diuen que nom\u00e9s hem de fer passos petits, aix\u00f2 \u00e9s el Business As Usual i, en un escenari de canvis estructurals, porta a la ru\u00efna.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t