Des dels anys 1950 al 1980, el transport de viatgers entre Camprodon, Ripoll i Olot el va realitzar la companyia Transports G\u00fcell. M\u00e9s endavant aquesta l\u00ednia va ser comprada per Teisa. Feien una anada i tornada al mat\u00ed i una altra a la tarda. En aquell temps el tren arribava fins a Sant Joan de les Abadesses i tothom que anava a Barcelona des de la Vall de Camprodon ho feia en tren. Aquells autobusos, que despr\u00e9s de la guerra anaven amb gasogen, un gas pobre que es generava per combusti\u00f3 lenta de carb\u00f3, eren una aut\u00e8ntica joia de la t\u00e8cnica. A la seva part superior, al teulat, hi havia una zona amb una petita barana per posar-hi les maletes i els paquets. A m\u00e9s hi havia… un banc!, disposat transversalment. Quan era una festa o una fira a Olot, a Sant Joan, a Sant Pau de Seguries o a Ripoll, aquells autocars literalment vessaven de gent. Era tanta la gent que carregaven que n’hi havia que es posaven en l’escala que pujava dalt el sostre, altres que anaven asseguts en el banc de dalt el teulat i encara altres que estaven asseguts al terra del mateix teulat. Per un moment m’imagino pujar el Capsacosta venint de la fira de Sant Lluc anant assegut dalt l’autocar en el banc del teulat i em ve por. \u00c9s clar que la velocitat d’aquells ginys no era pas per despentinar-se, per\u00f2 la sensaci\u00f3 de passar les corbes, veure els cingles, assegut dalt el banc de l’autocar, \u00e9s la mateixa sensaci\u00f3 del Dragon Khan a Port Aventura. I ja no us dic res si plou, com \u00e9s habitual durant el mes d’octubre.
\nM’explica el meu sogre que en aquells autocars hi anaven dos responsables, el conductor i el cobrador. La feina del cobrador era la de vendre el bitllet, de diferent preu segons la parada on s’an\u00e9s. L’autocar es comportava com un tramvia que s’aturava a cada trencant que anava a una casa de pag\u00e8s i el cobrador es coneixia les parades i les persones que hi baixaven: dirigia el tr\u00e0nsit dins l’autob\u00fas i anava cantant les parades. Era tant el coneixement de la gent i el territori que podia dir “…atura al Reixach que a aquesta torracollons avui se li ha acudit baixar”.
\nLa part m\u00e9s folkl\u00f2rica passava en temps de festes majors i de fires, sobretot les d’Olot, quan els cotxes eren plens de gom a gom. El cobrador m\u00e9s fam\u00f3s es deia Mirambell. Ell es cuidava d’organitzar l’apilonament de gent, tu posa’t aqu\u00ed, tu puja all\u00e0 dalt, fins “… a veure aquella del cul gros si es pot fer una mica m\u00e9s endavant.” En Mirambell era l’atracci\u00f3 del viatge. Quan venia els bitllets baixava de l’autob\u00fas, cobrava a la gent que llavors pujava i, finalment, ho feia ell. Llavors deia “…endaaavant” i el conductor posava l’autob\u00fas en marxa.
\nUna vegada el cotxe anava ple de soldats, que durant els anys 50 omplien Camprodon fent fortificacions. Era a La Forcar\u00e0, va baixar de l’autob\u00fas per cobrar i, quan nom\u00e9s quedava ell per pujar, un soldat va imitar la seva veu, “…endaaavant” i l’autob\u00fas va marxar sense el cobrador. Quan el cotxe va arribar a Sant Pau el conductor es va adonar que no tenia el cobrador per anunciar la parada, demanant on s’havia ficat: l’havia deixat dos quil\u00f2metres enrere.
\nA l’arribada de l’autob\u00fas a Camprodon la frase d’en Mirambell era “…final de 8,60”, que era el preu del bitllet des de Ripoll en pessetes. Era com dir… s’ha acabat la festa i el servei.
\nQuan en Sidro m’explicava aix\u00f2 est\u00e0vem mirant el debat a sis de les eleccions i em va fer pensar en el final del govern de la Generalitat: s’ha acabat una etapa de la hist\u00f2ria d’aquest pa\u00eds. S’ha acabat el pati, ara toca patir i suar.
\nHo he estat explicant des de fa molts articles, les coses no tornaran a ser com abans i els partits no podran fer res del que han proposat en campanya. Dimarts era en una reuni\u00f3 amb t\u00e8cnics de l’ACA que ens explicaven la pol\u00edtica hidr\u00e0ulica del Ter superior. El t\u00e8cnic ens va dir que aquell dia el Consell Executiu de la Generalitat havia aprovat el programa inversor de l’ACA pels propers anys per un valor de 9.000 milions d’euros. A la sortida de la reuni\u00f3, mentre coment\u00e0vem les pen\u00faries de l’ACA i la impossibilitat de resoldre el seu deute, un assistent a la reuni\u00f3 va dir “estem arru\u00efnats.” \u00c9s la frase exacta que explica el que ens est\u00e0 passant.
\nDurant els darrers deu anys hem estirat m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0niga de forma que ara \u00e9s impossible pair-ho. Segur que hi ha moltes explicacions per justificar-ho, com que era el moment hist\u00f2ric per disminuir la dist\u00e0ncia de benestar amb els pa\u00efsos m\u00e9s rics d’Europa, o altres, per\u00f2 el cert \u00e9s que la passada de frenada \u00e9s descomunal i ara toca fer marxa enrere.
\nNo voldria pas aigualir la festa als guanyadors de la votaci\u00f3 d’avui, per\u00f2 si volen un consell cal que oblidin el que han dit en campanya i que dem\u00e0 expliquin la situaci\u00f3 a la ciutadania, posant en marxa un pla de xoc urgent per fer-hi front. Ara m\u00e9s que mai hem de ser cre\u00efbles, sabent que Espanya en conjunt fa temps que no ho \u00e9s i malauradament no ho sap ser. Per\u00f2 no estaria malament que a Catalunya dem\u00e0 mateix comenc\u00e9s un relat pol\u00edtic que expliqu\u00e9s que no som competitius, que els que encara treballen ho han de fer amb m\u00e9s intensitat, que seria bo que els salaris es mantinguessin o baixessin per conservar llocs de treball i que no anir\u00e0 cap euro m\u00e9s a coses no estrictament necess\u00e0ries que no siguin per mantenir la sanitat, l’ensenyament, l’ordre p\u00fablic i la millora de productivitat del pa\u00eds. Acte seguit s’hauria de dir que ho podem fer, que ens en sortirem perqu\u00e8 la soluci\u00f3 de Catalunya passa per l’exportaci\u00f3, cosa que no succeeix el mateix a la resta d’Espanya, encara que Zapatero ho intenti amb les 39 principals empreses del pa\u00eds.
\nLa sortida de la crisi passa per aquest canvi de xip. Segurament la independ\u00e8ncia de Catalunya, pel fet insuportable d’haver de subsidiar part d’Espanya mentre aqu\u00ed fem un esfor\u00e7 tit\u00e0nic, tamb\u00e9.
\nFi de trajecte, final de 8,60.<\/p>\n