{"id":2459,"date":"2023-06-11T05:08:00","date_gmt":"2023-06-11T03:08:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2459"},"modified":"2023-06-10T16:12:57","modified_gmt":"2023-06-10T14:12:57","slug":"creixement-o-transicio-un-oximoron","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2459","title":{"rendered":"Creixement o transici\u00f3: un ox\u00edmoron<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Aquests mesos la informaci\u00f3 de l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019economia \u00e9s confusa. El m\u00f3n org\u00e0nic (pol\u00edtics, institucions) diu que l\u2019economia va b\u00e9, fins i tot les previsions de la OCDE per Espanya enguany s\u00f3n del 2% de creixement i les dades del sector exterior fins al febrer tamb\u00e9 s\u00f3n molt bones. Davant d\u2019aix\u00f2, la constataci\u00f3 que la inflaci\u00f3 ha fet molt mal a l\u2019economia es percep en l\u2019augment de la pobresa (la quantitat de gent que arriba a final de mes amb dificultat \u00e9s del 47,8%), la inflaci\u00f3 subjacent encara est\u00e0 al 6,1% i l\u2019augment de preus alimentaris es troba al 12,2%, fet que provoca que el consum de primera necessitat s\u2019estigui menjant la resta de consums. L\u2019habitatge est\u00e0 fora de les possibilitats de compra de la majoria de fam\u00edlies (necessita 8 anys de tot el salari) i el lloguer no deixa romanent financer per les altres activitats. Tots els indicadors de consum estan tornant a nivells m\u00ednims despr\u00e9s de la follia a la sortida de la pand\u00e8mia, amb un consum extraordinari en turisme interior i restauraci\u00f3 el 2022. Les dades del consum industrial estan en caiguda lliure, tant el consum d\u2019energia com la resta de mat\u00e8ries primeres. Per tant, qu\u00e8 fa pensar que, quan s\u2019acabi la temporada tur\u00edstica, no hi haur\u00e0 p\u00e8rdua d\u2019economia, tal i com ja passa al conjunt d\u2019Europa, que acaba d\u2019entrar en recessi\u00f3? La meva impressi\u00f3 \u00e9s que acabarem l\u2019any malament, que el vinent ser\u00e0 dolent i ja veurem els seg\u00fcents.<\/p>\n\n\n\n

Afegim-hi ara a l\u2019an\u00e0lisi el preu de l\u2019energia. El gas ha caigut des d\u2019un preu mig el 2022 de 130 \u20ac\/MWh fins a 25 \u20ac\/MWh aquesta setmana, i l\u2019electricitat ha passat des d\u2019un preu mig el 2022 de 212 \u20ac\/MWh fins a 80 \u20ac\/MWh. Aquests preus han fet abaixar la inflaci\u00f3 general, \u00e9s cert, ajudant a que l\u2019economia es recuperi. Per\u00f2 el resultat de tenir aquests preus baixos ser\u00e0 que la transici\u00f3 energ\u00e8tica s\u2019aturar\u00e0 del tot. Si en les hores solars el preu de l\u2019electricitat \u00e9s de 25 o 30 \u20ac\/MWh, com es podr\u00e0 recuperar la inversi\u00f3 d\u2019un parc fotovoltaic? Si el gas roman a preus baixos de 25 \u20ac\/MWh, qui far\u00e0 inversions en biomet\u00e0 amb preus superiors als 80 \u20ac\/MWh? Qui posar\u00e0 calderes de vapor de biomassa amb un preu del calor de 31 \u20ac\/MWh? Si els preus romanen en aquests nivells la transici\u00f3 es frenar\u00e0 en sec, cosa que ja dona indicis que est\u00e0 passant.<\/p>\n\n\n\n

Ens trobem en un equilibri impossible pel fet que la transici\u00f3 energ\u00e8tica demana preus alts per fer-la i l\u2019economia necessita preus baixos per sobreviure. \u00c9s un ox\u00edmoron molt dif\u00edcil de resoldre. Si tenim clar que cal fer la transici\u00f3 en el cronograma que ens hem proposat fins el 2030 i 2050, necessitem preus alts dels combustibles f\u00f2ssils per fer rendibles les inversions renovables, el cotxe el\u00e8ctric i la bomba de calor. Aix\u00f2 demanar\u00e0 que com a m\u00ednim un 8% del PIB es destini a energia, constrenyent el creixement de l\u2019economia. Incidir per apujar els preus de l\u2019energia no \u00e9s dif\u00edcil, nom\u00e9s cal aplicar l\u2019eina que es va dissenyar per fer-ho, la taxa sobre el CO2<\/sub>. El CO2<\/sub> contingut en un MWh de gas \u00e9s de 0,18 tones, fet que fa que, a un preu de 85 \u20ac\/tCO2<\/sub> d\u2019avui el gas s\u2019encareixi des de 25 \u20ac\/MWh fins a 40 \u20ac\/MWh, preu insuficient per fer rendibles les centrals de biog\u00e0s. Per\u00f2, si el preu del CO2<\/sub> puja fins a 200 \u20ac\/MWh, llavors el cost del gas pujar\u00e0 fins a 61 \u20ac\/MWh i, si puja fins a 300 \u20ac\/tCO2<\/sub>, el cost del gas pujar\u00e0 fins a 80 \u20ac\/MWh, fent rendible la transici\u00f3. Els problema \u00e9s que aix\u00f2 impedeix que l\u2019economia creixi i els economistes acad\u00e8mics i institucionals, aix\u00ed com els pol\u00edtics, no estan a favor d\u2019aquesta situaci\u00f3, ra\u00f3 per la que penso que Brussel\u00b7les no retirar\u00e0 drets del mercat de CO2<\/sub> per fer pujar el seu preu fins 200 o 300 \u20ac\/tCO2<\/sub>.<\/p>\n\n\n\n

Si les meves sospites es confirmen, entrarem en una situaci\u00f3 de fre de l\u2019impuls renovable que nom\u00e9s desencallarem quan els efectes del canvi clim\u00e0tic facin mal a l\u2019economia, per exemple encarint el menjar per la sequera, per efectes de temporals meteorol\u00f2gics provocats per temperatures elevades, o per l\u2019augment dels incendis (veieu ara Canad\u00e0). Nom\u00e9s quan els economistes quantifiquin el canvi clim\u00e0tic en p\u00e8rdues econ\u00f2miques entendran que cal accelerar el pas i que aix\u00f2 provoca un alentiment de l\u2019economia. En aquest punt el m\u00f3n ortodox, els Business as Usual, i els economistes del decreixement, s\u2019hauran donat la m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Costa molt adonar-se que el model de l\u2019economia que va engegar el 1980 ha arribat a un esgotament que no pot continuar i que cal repensar l\u2019equilibri. El m\u00f3n financer no s\u2019adonar\u00e0 de la situaci\u00f3 fins que el sistema entri en greus dificultats com les d\u2019avui: la demanda cau i els bancs centrals han de continuar apujant tipus d\u2019inter\u00e8s, tot i traient liquiditat del sistema, fet que encara la far\u00e0 caure m\u00e9s. \u00c9s una situaci\u00f3 diferent de la de 2009 i de la de 2020, s\u2019assembla molt m\u00e9s a la de 1980 quan hi va haver el xoc de preus petroliers. Llavors la recessi\u00f3 mundial va durar fins l\u2019any 1985. En aquell moment va n\u00e9ixer el model d\u2019aportar diner il\u00b7limitat al sistema per fer cr\u00e9ixer l\u2019economia, de forma que l\u2019economia nom\u00e9s creix pel deute que es crea. El model ha arribat a un l\u00edmit, s\u2019ha espatllat, i ha afectat els recursos del planeta, en forma de canvi clim\u00e0tic, esgotament de certes mat\u00e8ries primeres i una contaminaci\u00f3 dels mars per pl\u00e0stic que no es pot aguantar. Podem dir que els defectes del model seran els que el frenaran i el faran canviar, obligant-lo a no cr\u00e9ixer per cr\u00e9ixer, sin\u00f3 a evolucionar per mantenir les m\u00ednimes necessitats de la gent.<\/p>\n\n\n\n

El model keynesi\u00e0 va mostrar el seu esgotament a finals dels anys 1960 amb els fets de maig de Par\u00eds o amb el moviment hippy a Estats Units. Veurem qu\u00e8 passar\u00e0 aqu\u00ed quan els efectes de la caiguda de l\u2019economia provoquin atur i quan el malestar per les dificultats a arribar a final de mes siguin irresolubles. No estem lluny d\u2019aquest moment, nom\u00e9s cal mirar el nivell de protestes de Fran\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019adaptaci\u00f3 no ser\u00e0 f\u00e0cil perqu\u00e8 el model actual ha actuat manejant la psicologia col\u00b7lectiva i introduint canvis culturals que seran molt dif\u00edcils de canviar. El retorn a les maneres de fer dels anys 1970 no ser\u00e0 f\u00e0cil ni gratis. Per\u00f2 \u00e9s possible perqu\u00e8 nosaltres el vam viure.<\/p>\n\n\n\n

El nou model podria ser una revisi\u00f3 de les idees de Keynes adaptat a la introducci\u00f3 de les noves tecnologies disruptores. D\u2019aix\u00f2 parlo en el nou llibre La fi de l\u2019abund\u00e0ncia<\/em> que acaba de sortir.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t