{"id":2457,"date":"2023-06-04T04:40:00","date_gmt":"2023-06-04T02:40:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2457"},"modified":"2023-06-02T07:41:15","modified_gmt":"2023-06-02T05:41:15","slug":"recollida-selectiva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2457","title":{"rendered":"Recollida selectiva<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Quan parlem de trobar solucions i adaptacions pel canvi clim\u00e0tic, diem que cal reduir el consum d\u2019energia i les emissions, que cal adaptar el consum d\u2019aigua i que cal fer que l\u2019economia sigui circular. La circularitat de materials implica l\u2019\u00fas de menys materials i el reciclatge dels mateixos. Aix\u00ed com els dos primers, energia i aigua, avui tothom els veu m\u00e9s o menys, el tercer passa desapercebut. El cam\u00ed \u00e9s la reducci\u00f3 de materials de construcci\u00f3, de materials industrials, i de materials de consum dom\u00e8stic.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00f3n extreu 93 mil milions de tones de recursos dels que fixa a llarg termini uns 23,7 mil milions de tones, en dispersa al medi ambient (a l\u2019aire, a l\u2019aigua i en abocadors) 67,4 mil milions de tones i en recicla nom\u00e9s 9,3 mil milions. Aquesta visi\u00f3 ens diu que la humanitat \u00e9s una m\u00e0quina terrible de dispersar recursos. Per fer front al canvi clim\u00e0tic cal tamb\u00e9 resoldre la q\u00fcesti\u00f3 dels materials.<\/p>\n\n\n\n

A Catalunya es comptabilitzen 64,3 milions de tones de materials que, amb una poblaci\u00f3 de 7,75 milions de persones, fa que el rati de materials consumits sigui de 8,3 tones persona any (a Espanya \u00e9s 9,6 tpa, a Europa \u00e9s de 14,2 tpa). Si desglossem aquesta xifra, 2,2 t. corresponen a productes f\u00f2ssils, 4,7 t. s\u00f3n minerals, 0,1 t. \u00e9s ferro, 1,2 t. son vegetals i animals i 0,1 t. \u00e9s fusta. Abaixar aquest consum exigeix actuar en tots els fronts. Actuar per disminuir els residus vol dir deixar de consumir productes derivats de combustibles f\u00f2ssils, disminuir radicalment l\u2019\u00fas de formig\u00f3, abaixar el contingut de material en tots els productes i reciclar al m\u00e0xim que sapiguem.<\/p>\n\n\n\n

Si ara mirem els residus, trobem residus municipals, residus industrials i residus de construcci\u00f3. Els residus municipals a Catalunya s\u00f3n 519 tones persona any, els industrials 492 tpa i els de construcci\u00f3 820 tpa. I d\u2019aquests residus, quina part es diposita en abocadors i es perd? La fracci\u00f3 resta municipal que es perd \u00e9s del 53,4%, el residu industrial que s\u2019elimina \u00e9s el 19,7%  i el residu de construcci\u00f3 \u00e9s del 38,6%. Tots aquests residus han de disminuir, uns via reglamentaci\u00f3, altres via preu a trav\u00e9s de taxes, com la del pl\u00e0stic.<\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed m\u00e9s senzill i en el que no s\u2019actua prou \u00e9s el de la separaci\u00f3 municipal. Si es separen b\u00e9 els residus municipals, la fracci\u00f3 org\u00e0nica es pot destinar a la producci\u00f3 de biog\u00e0s, el paper, el vidre, el pl\u00e0stic i els metalls es poden reciclar, i nom\u00e9s queda una fracci\u00f3 que es diu resta. Disminuir aquesta fracci\u00f3 ha de ser l\u2019objectiu de tots, de ciutadans, de l\u2019administraci\u00f3 local i de la Generalitat. Ho haur\u00edem de fer amb la nova legislatura municipal que ara comen\u00e7a, una oportunitat pels nous consistoris.<\/p>\n\n\n\n

Separar b\u00e9 o no els residus implica que la resta passi del 53,4% que va a l\u2019abocador, al 15%, objectiu fixat per la Directiva europea 2018\/851 pel 2030 i que es reduir\u00e0 fins el 10% pel 2035.<\/p>\n\n\n\n

Si ara anem a concretar m\u00e9s, la Garrotxa diposita anualment a l\u2019abocador de Beuda 13.500 tones de residus. L\u2019abocador est\u00e0 ple i cal trobar una soluci\u00f3 que durant molts anys la comarca ha buscat amb un centre de triatge, sense trobar el municipi que ho accepti. Si la comarca aplica la directiva europea pel 2030, i comen\u00e7a a ser estricta en la separaci\u00f3, amb accions porta a porta, o b\u00e9 amb contenidor intel\u00b7ligent (que identifica al ciutad\u00e0 cada vegada que l\u2019obre) i es fa inspecci\u00f3 per impulsar que es faci b\u00e9 la separaci\u00f3, la xifra de la resta baixar\u00e0 a 4.095 tones, un 70% menys. Si ja hi ha municipis que ho fan, demostrant que el cost de la recollida no augmenta, per qu\u00e8 molts municipis es resisteixen a fer el cam\u00ed?<\/p>\n\n\n\n

La recollida porta a porta no agrada perqu\u00e8 les galledes sovint queden buides enmig de les voreres, per\u00f2 \u00e9s el m\u00e8tode m\u00e9s r\u00e0pid, eficient i pedag\u00f2gic. Si es vol anar amb contenidor que identifica el ciutad\u00e0, cal inspeccionar amb c\u00e0meres i fer el seguiment de la deposici\u00f3, pressionant i fent molt ensenyament perqu\u00e8 la separaci\u00f3 es faci b\u00e9. Tot plegat \u00e9s un problema cultural i de civisme, no entenent-se com la majoria de consistoris, que volen tenir el poble o ciutat endre\u00e7ats, siguin tan destralers en aquest aspecte.<\/p>\n\n\n\n

Per altre part, tampoc entenc la posici\u00f3 de la Junta de Residus amb una pol\u00edtica tan laxa amb aquest tema. Si els ajuntaments no actuen, cal que l\u2019administraci\u00f3 superior els forci, a m\u00e9s de donar suport, que \u00e9s el que fan ara. Amb ajudar no n\u2019hi ha prou, cal exigir avan\u00e7ar.<\/p>\n\n\n\n

Resoldre aix\u00f2 a la comarca de la Garrotxa comporta desmuntar un projecte fara\u00f2nic per construir una planta de valoritzaci\u00f3 de residus per transformant-los en metanol, en un projecte de 50 milions, propi dels invents del TBO amb el professor Franz de Copenhaguen: incinerant el residus, produint vapor amb el calor, que generar\u00e0 electricitat amb una turbina, que produir\u00e0 hidrogen amb una electrolitzadora (no hi ha aigua), i que alhora es combinar\u00e0 amb els fums de la incineraci\u00f3 per produir metanol. I tot aix\u00f2 es pret\u00e9n fer en la part inferior del mateix abocador, amb tones i tones a l\u2019esquena de la instal\u00b7laci\u00f3, amb perill d\u2019esllavissament. La clau del projecte \u00e9s que es pret\u00e9n desenterrar els residus de tota la hist\u00f2ria de l\u2019abocador per processar-los d\u2019aquesta manera. La pregunta en aquest punt, \u00e9s, si l\u2019invent del professor Franz no funciona, quina responsabilitat demanarem als gestors que hauran signat el projecte? Perqu\u00e8 els permisos ambientals d\u2019activitat estaran lligats a que el projecte generi metanol i, si no ho fa, ser\u00e0 un engany i caur\u00e0 el perm\u00eds d\u2019activitat.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s molt m\u00e9s senzill fer les coses ben fetes i que es coneixen avui, eliminant el 70% de la quantitat que arriba a l\u2019abocador, donant una sortida de valoritzaci\u00f3 energ\u00e8tica a aquestes 4.095 tones i produint gas amb les 9.800 t. de recollida org\u00e0nica que es generaria. El projecte de la planta de biog\u00e0s \u00e9s un projecte que est\u00e0 avan\u00e7ant a la comarca, i la valoritzaci\u00f3 energ\u00e8tica de la fracci\u00f3 resta la pot fer qualsevol de les ind\u00fastries que necessiten calor del territori.<\/p>\n\n\n\n

Fer el cam\u00ed que mana la directiva i deixar de fer invents del professor Franz, tocant de peus a terra, permetria tancar l\u2019abocador de Beuda al 2030 i posar-hi una planta fotovoltaica de 3 MW. Un canvi substancial propi d\u2019una comarca que t\u00e9 com objectiu ser sostenible.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t