{"id":2453,"date":"2023-05-28T04:49:00","date_gmt":"2023-05-28T02:49:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2453"},"modified":"2023-05-28T08:45:00","modified_gmt":"2023-05-28T06:45:00","slug":"la-transicio-de-laigua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2453","title":{"rendered":"La transici\u00f3 de l\u2019aigua<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

A aquestes al\u00e7ades de la sequera crec que tothom t\u00e9 clar que ens trobem davant un problema persistent, que no ser\u00e0 una cosa d\u2019un o dos anys. Ho veiem quan passa una Dana, una gota freda per sobre el territori: llavors torna a ploure com abans. Si no entra fred en altura, la pluja caur\u00e0 en dosis petites i aix\u00f2 ens fa repensar com fem front al problema de manca d\u2019aigua.<\/p>\n\n\n\n

El canvi clim\u00e0tic s\u2019ha de fer amb un espectre ampli d\u2019accions. Un \u00e9s la transici\u00f3 energ\u00e8tica, l\u2019altre la revoluci\u00f3 de l\u2019aigua i el tercer la disminuci\u00f3 de materials. Els tres reptes es troben lligats entre s\u00ed i tenen una cosa en com\u00fa: l\u2019estalvi. La nega-energia, concepte que defineix l\u2019energia que no fem servir, tamb\u00e9 es pot traslladar a la nega-aigua i al nega-material. L\u2019estalvi ha de ser la primera guia en la transici\u00f3, per\u00f2 no n\u2019hi ha prou, cal anar m\u00e9s enll\u00e0. En el m\u00f3n de l\u2019energia cal tamb\u00e9 generar amb fonts renovables. En el de l\u2019aigua cal generar a partir d\u2019aigua de mar i regenerar tant com es s\u00e0piga. En el de materials cal valorar els residus.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha exemples dels que podem prendre nota. Un \u00e9s Israel, amb una pol\u00edtica contundent sobre l\u2019aigua. T\u00e9 el consum m\u00e9s baix d\u2019aigua per habitant, de 138 m3<\/sup> contra 691 m3<\/sup> del conjunt de la OCDE (420 m3<\/sup> a Catalunya). T\u00e9 cinc plantes d\u2019osmosi que produeixen el 80% de l\u2019aigua de xarxa, el 87% de la qual es recicla pel reg agr\u00edcola, fet que ha ajudat a que l\u2019extracci\u00f3 d\u2019aigua per a reg hagi baixat del 64% al 35%.<\/p>\n\n\n\n

Un altre exemple m\u00e9s proper \u00e9s el de Benidorm. El 1978 va entrar en una sequera. Aquell any la manca d\u2019aigua va ser de tal magnitud que, en plena temporada tur\u00edstica, es va haver de fer una restricci\u00f3 d\u2019aigua de 7 hores di\u00e0ries. Va caldre portar vaixells tancs d\u2019aigua per resoldre la situaci\u00f3 a partir del 20 d\u2019agost. La situaci\u00f3 va ser el detonant d\u2019un canvi radical. A la comarca de la Marina Baixa les necessitats d\u2019aigua superen la disponibilitat d\u2019aigua superficial, havent de rec\u00f3rrer a l\u2019aigua subterr\u00e0nia. El problema \u00e9s que aquestes aig\u00fces tenien una concessi\u00f3 per als regants del nord de la comarca. Aix\u00ed que el pacte que es va fer va ser que Benidorm generaria m\u00e9s aigua potable, la depuraria i l\u2019enviaria aig\u00fces amunt per als regants. Actualment l\u2019aigua reutilitzada \u00e9s de 92 hm3<\/sup> a l\u2019any, un 72% de l\u2019aigua depurada, de la qual dos ter\u00e7os van per a reg i un ter\u00e7 es re-injecta als sistemes fluvials. Aquesta aigua t\u00e9 una conductivitat de 1.300 \u00b5S\/cm essent satisfact\u00f2ria per als regants. La soluci\u00f3 tamb\u00e9 pot ser bona per a la ind\u00fastria, per exemple \u00e9s la conductivitat de l\u2019aigua del Fluvi\u00e0 a Besal\u00fa actualment.<\/p>\n\n\n\n

Catalunya en conjunt t\u00e9 un consum de 920 litres persona i dia, dels que 430 son a les conques internes  (92% poblaci\u00f3) i 490 son a les conques de l\u2019Ebre, a comarques de Lleida i Tarragona (8% poblaci\u00f3). El 71,4% de l\u2019aigua serveix per a regar. Amb aquesta situaci\u00f3, sembla relativament f\u00e0cil resoldre la gesti\u00f3 de les conques internes seguint l\u2019esquema de Benidorm i d\u2019Israel, \u00e9s a dir, dessalant de forma important aigua potable i enviant-la depurada als regants i ind\u00fastries.<\/p>\n\n\n\n

Resoldre el cas de les conques internes \u00e9s relativament f\u00e0cil si s\u2019inverteix segons el que preveu el pla estrat\u00e8gic de l\u2019ACA, augmentant la dessalinitzaci\u00f3 a 140 hm3<\/sup>, disminuint el consum industrial, dom\u00e8stic i de serveis. Si es reutilitza el 70% d\u2019aquesta aigua, es poden subministrar les necessitats que tenen els agricultors de les conques internes amb uns 470 hm3<\/sup>.<\/p>\n\n\n\n

Molt diferent \u00e9s la situaci\u00f3 de les conques de l\u2019Ebre, on molt bona part del reg \u00e9s a manta o per produir arr\u00f2s. Sembla una tasca impossible subministrar aigua regenerada o dessalada per satisfer els m\u00e9s de 1.800 hm3<\/sup> utilitzats per a reg. Per tant, aquesta \u00e0rea podria estudiar adaptar els cultius a la capacitat de reg en la nova situaci\u00f3 de pluges. Deixar el reg a manta amb un rendiment del 45% i passar-lo a gota a gota, amb un rendiment del 75%, implica un estalvi d\u2019aigua de 1.000 hm3<\/sup>. Aix\u00f2 vol modernitzar el reg actual, canviar els conreus d\u2019avui, majorit\u00e0riament per farratge, per altres m\u00e9s adaptats al nou clima, amb poc consum d\u2019aigua i bona productivitat, com l\u2019oli, el vi, les fruites i les verdures.<\/p>\n\n\n\n

La transformaci\u00f3 \u00e9s del mateix calat que la de l\u2019energia, amb inversions immenses i costos socials importants. Dessalar i regenerar per osmosi t\u00e9 un consum energ\u00e8tic de prop de 3 kWh\/m3<\/sup>. Per tant, dessalar 140 hm3<\/sup> m\u00e9s els 20 hm3<\/sup> de Salou, t\u00e9 una demanda el\u00e8ctrica suplement\u00e0ria de 480 GWh. I regenerar aigua reciclada amb una barreja de 2\/3 d\u2019aigua osmotitzada, pot tenir un consum d\u2019energia de 940 GWh. En total suposa un augment de 1.420 GWh sobre un consum d\u2019energia que preveu el Proencat de 120.000 GWh pel 2050, \u00e9s a dir l\u20191,2% del consum el\u00e8ctric de Catalunya en el futur.<\/p>\n\n\n\n

La transformaci\u00f3 del pa\u00eds \u00e9s de tal magnitud que no s\u2019ent\u00e9n com encara no \u00e9s l\u2019objectiu predominant. Invertir en generar m\u00e9s aigua dessalada i regenerada pot significar una xifra de 1.900 milions a afegir als 55.000 milions de generaci\u00f3 el\u00e8ctrica.<\/p>\n\n\n\n

Si les inversions s\u00f3n importants, m\u00e9s ho \u00e9s encara el canvi de cultura del primer sector, transformant una agricultura pensada per alimentar animals per una altra per alimentar humans directament. Aqu\u00ed tamb\u00e9 la nova infraestructura de reg pot tenir una xifra elevada.<\/p>\n\n\n\n

Energia, aigua i residus s\u00f3n els grans temes a resoldre en un temps curt. Quan m\u00e9s tardem a resoldre\u2019ls, m\u00e9s efectes patirem. \u00c9s hora que tota la classe econ\u00f2mica i pol\u00edtica toqui de peus a terra, deixi de dir-nos catastrofistes als que plantegem aquests problemes i deixi de tancar els ulls davant una revoluci\u00f3 que la tenim davant la porta. Quan els efectes de tot aix\u00f2 siguin econ\u00f2mics, quan hagin comen\u00e7at les retallades als pressupostos p\u00fablics, ser\u00e0 molt m\u00e9s dif\u00edcil fer front a inversions massives. Llavors patirem i arribarem tard. Entretant, alguns encara esperen que arribi la ment brillant amb la vareta m\u00e0gica que resolgui el m\u00f3n, tot per la mandra a recon\u00e8ixer una situaci\u00f3 de canvi disruptiu.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t