{"id":2447,"date":"2023-05-14T05:00:00","date_gmt":"2023-05-14T03:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2447"},"modified":"2023-05-13T11:36:24","modified_gmt":"2023-05-13T09:36:24","slug":"la-ruina-de-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2447","title":{"rendered":"La ru\u00efna de Catalunya"},"content":{"rendered":"\n

Fa mesos que es va mastegant una futura crisi a Catalunya derivada de les circumst\u00e0ncies en les que est\u00e0 instal\u00b7lada i provocada per una recessi\u00f3 que va arribant poc a poc. M\u00e9s o menys una situaci\u00f3 com la que va comen\u00e7ar el 2010 i va acabar amb els fets de 2014 i de 2017.<\/p>\n\n\n\n

La ru\u00efna de Catalunya es deu a diversos fets, uns externs, altres interns i finalment uns d\u2019ideol\u00f2gics.<\/p>\n\n\n\n

El factor extern \u00e9s el d\u00e8ficit fiscal. Que Catalunya tingui permanentment un 8% del seu PIB que no torna, en una esp\u00e8cie de tribut al rei, \u00e9s una situaci\u00f3 que ens acaba empobrint perqu\u00e8 obliga a treballar m\u00e9s i a tenir una pressi\u00f3 fiscal m\u00e9s elevada per mantenir el benestar. Si el PIB catal\u00e0 \u00e9s de 250.000 milions, el 8% s\u00f3n 20.000 milions. Es pot discutir si aquesta xifra ha de tornar tota a Catalunya, per\u00f2 el que no es pot amagar \u00e9s que l\u2019empobriment es constata en serveis com el transport de rodalies, el transport ferroviari de mercaderies, en serveis de salut i ensenyament, en pol\u00edtiques d\u2019habitatge assequible i en p\u00e8rdua d\u2019impuls en recerca. A mesura que tota la societat catalana tingui m\u00e9s i m\u00e9s problemes per aguantar el benestar, aquest fet anir\u00e0 agafant import\u00e0ncia. La ministra de transports catalana del govern de Madrid s\u2019excusa dient que mai com ara s\u2019havia invertit tant en rodalies i que tot \u00e9s per amagar problemes de la Generalitat. \u00c9s una vergonya que digui aix\u00f2, perqu\u00e8 hist\u00f2ricament l\u2019estat ha invertit el 0,88% del PIB de Catalunya, 10 vegades menys del d\u00e8ficit fiscal. Per m\u00e9s que diguin, el mal en les infraestructures ferrovi\u00e0ries no es resoldr\u00e0 en menys de 10 anys, si \u00e9s que es continua el ritme inversor d\u2019avui. No s\u2019hi val dir que va ser el govern del PP, perqu\u00e8 el mateix govern del PSOE no ha estat capa\u00e7, quan ha governat, de refer aquesta situaci\u00f3 perqu\u00e8 ja li va b\u00e9: Catalunya es troba en una esp\u00e8cie de regi\u00f3 colonial on els que la controlen tenen salaris mitjos molt m\u00e9s alts que els dels habitants que aporten riquesa amb el seu treball, all\u00f2 del tribut del rei.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat aix\u00f2, si un dia ens arriba una part d\u2019aquest d\u00e8ficit, posem per exemple 13.000 milions, no est\u00e0 clar que sapiguem resoldre la situaci\u00f3. Si aquest any, amb un increment del pressupost de 3.000 milions, ha semblat que hav\u00edem arribat a la terra de fer pipes, amb pol\u00edtiques populistes com la de donar 100 \u20ac a tots els estudiants per gastar en material escolar, no m\u2019imagino el que pot passar amb una xifra tan elevada.<\/p>\n\n\n\n

A Catalunya tenim dos problemes greus. El primer \u00e9s una administraci\u00f3 pesada, feixuga, excessiva, fruit d\u2019una pretensi\u00f3 err\u00f2nia de voler controlar-ho tot. Aix\u00ed, s\u2019ha creat una teranyina burocr\u00e0tica, amb funcionaris que ara treballen parcialment des de casa, i que requereix que qualsevol q\u00fcesti\u00f3 mundana passi per moltes mans. La ra\u00f3 \u00e9s protegir el funcionari de qualsevol problema legal, fet que porta a haver de compartir la resoluci\u00f3 que ha de fer. Aix\u00ed, per posar un exemple, el perm\u00eds per posar un punt de c\u00e0rrega el\u00e8ctric de pot\u00e8ncia per un cotxe pot trigar 2 anys i 17 passos a fer, entre l\u2019administraci\u00f3 i la distribu\u00efdora el\u00e8ctrica. O, per exemple, com ha calculat Jaume Morron<\/strong>, tramitar i executar parcs fotovoltaics sobre terreny fins avui necessita una mitjana de 587 dies, i tramitar parcs e\u00f2lics comporta un temps fins avui  de 547 dies, la major part del temps aturat a urbanisme. Per coses m\u00e9s simples, com tramitar un canvi no substancial de la llic\u00e8ncia d\u2019activitat, que segons la mateixa administraci\u00f3 t\u00e9 un termini d\u2019un mes, portem esperant gaireb\u00e9 sis mesos<\/p>\n\n\n\n

En una reuni\u00f3 on coment\u00e0vem aix\u00f2 alg\u00fa va reclamar que cal incorporar m\u00e9s funcionaris a l\u2019administraci\u00f3. De cap manera, vaig replicar. El que cal \u00e9s disminuir la quantitat de funcionaris i fer que les autoritzacions siguin objectives i autom\u00e0tiques. Per qu\u00e8 hem de normalitzar que un t\u00e8cnic d\u2019agricultura denegui una autoritzaci\u00f3 d\u2019un parc fotovoltaic perqu\u00e8 el terreny escollit li agrada menys que un altre del costat? O per qu\u00e8 urbanisme por denegar la mateixa autoritzaci\u00f3 si no es planten arbres a tot el per\u00edmetre, que faran ombra a les plaques? On ho diu aix\u00f2 la llei? No \u00e9s prevaricaci\u00f3? Cal acabar amb aquest ab\u00fas de subjectivitat en les autoritzacions administratives. Per\u00f2 el que cal \u00e9s que no sigui necess\u00e0ria la intervenci\u00f3 del funcionari, establir regles clares, fer declaracions responsables i fer inspeccions posteriors per part d\u2019empreses ECA, tal i com fa d\u00e8cades que es fa amb determinats tr\u00e0mits industrials. Per qu\u00e8 per posar un transformador de 15 MW no hem d\u2019esperar cap perm\u00eds i per posar un punt de c\u00e0rrega de 150 kW s\u00ed? On \u00e9s la difer\u00e8ncia?<\/p>\n\n\n\n

Finalment queda el problema ideol\u00f2gic. Des de fa molts anys la societat catalana s\u2019ha cregut que \u00e9s rica, que pot demanar qualsevol servei, que pot denegar el que sigui perqu\u00e8 no li agrada, i no vol assumir cap esfor\u00e7 per millorar el benestar com\u00fa. Aix\u00f2 passa amb la oposici\u00f3 a qualsevol parc fotovoltaic o e\u00f2lic, a una carretera, a una l\u00ednia de ferrocarril, a una l\u00ednia d\u2019alta tensi\u00f3, a un tub de gas, a una pres\u00f3, o al que sigui. En canvi apareixen conceptes com que tothom t\u00e9 dret a anar de vacances fora de casa seva, que tothom t\u00e9 dret a uns ingressos suficients encara que ell no aporti res, que tothom t\u00e9 dret a tenir una universitat gratu\u00efta, que els pensionistes tenen dret a cobrar m\u00e9s que els joves que els subsidien… Aix\u00f2 s\u2019ha anat estenent a mesura que no hi ha hagut pol\u00edtics valents que contradiguin certs conceptes per por a perdre vots, sovint deixant-se arrossegar per un populisme barat. D\u2019aquest manera, entre una espoliaci\u00f3 fiscal, entre una administraci\u00f3 que bloqueja tot el que li arriba, amb pol\u00edtics incapa\u00e7os de modernitzar els tr\u00e0mits fent-los m\u00e9s objectius, i sense valentia per decidir el que \u00e9s millor pel b\u00e9 com\u00fa, Catalunya va perdent dia a dia la capacitat de ser resilient, de superar les dificultats que venen. Tot fa preveure que, quan s\u2019acabi la temporada tur\u00edstica, els problemes comen\u00e7aran a ser gruixuts. I nosaltres no tindrem la suficient capacitat per adaptar-nos i trobar solucions.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t