{"id":2445,"date":"2023-05-07T04:53:00","date_gmt":"2023-05-07T02:53:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2445"},"modified":"2023-05-06T22:54:10","modified_gmt":"2023-05-06T20:54:10","slug":"la-fallacia-luddita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2445","title":{"rendered":"La fal\u00b7l\u00e0cia luddita<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Fa una setmana vaig tenir l\u2019oportunitat de llegir el llibre De la Sabana a Mart<\/em>, de Xavier Sala i Mart\u00edn<\/strong>. Com tots els llibres que parlen de la hist\u00f2ria de la humanitat, em va fascinar pel relat que mostra com la humanitat ha passat del primer home Sapiens fins avui. Sobretot quan detalla com ha anat evolucionant el cervell a mesura que s\u2019adaptava a les noves circumst\u00e0ncies per sobreviure.<\/p>\n\n\n\n

Quan vaig comen\u00e7ar a llegir-lo, ja intu\u00efa la conclusi\u00f3 final, perqu\u00e8 l\u2019he escoltat en alguna entrevista. La seva teoria \u00e9s que l\u2019avan\u00e7 tecnol\u00f2gic \u00e9s imparable, ra\u00f3 que comparteixo plenament. Per\u00f2, segons ell, ning\u00fa ha de t\u00e9mer per la p\u00e8rdua massiva del treball davant un canvi tecnol\u00f2gic  perqu\u00e8 ha quedat demostrat que al final apareixen forces que en creen encara m\u00e9s. La idea de l\u2019atur tecnol\u00f2gic, diu, est\u00e0 considerada per molts economistes com la \u201cfal\u00b7l\u00e0cia luddita\u201d perqu\u00e8 la quantitat de feina que hi ha en una economia no \u00e9s constant, sin\u00f3 que creix. Tot i que la reposici\u00f3 dels nous treballadors que substitueixen els eliminats pot no ser suficient, hi ha el fet que les innovacions tendeixen a abaratir els productes que es fabriquen, i aix\u00f2 fa que els consumidors en demanin m\u00e9s. A m\u00e9s la innovaci\u00f3 permet als treballadors humans especialitzar-se en altres tasques complement\u00e0ries que poden ser m\u00e9s \u00fatils als clients. Finalment, diu, les noves tecnologies tendeixen a comportar la creaci\u00f3 de nous negocis que inicialment no eren l\u2019objectiu dels innovadors. Voil\u00e0! Aquest \u00e9s el quid de la q\u00fcesti\u00f3, les noves tecnologies disruptives permetran continuar creixent.<\/p>\n\n\n\n

T\u00e9 ra\u00f3 si es suposa que sempre podrem anar creixent com ho hem fet fins ara, menyspreant els problemes del canvi clim\u00e0tic i d\u2019esgotament de mat\u00e8ries primeres. Aix\u00f2 ho despatxa amb poques l\u00ednies: \u201cel sistema capitalista genera enormes incentius per crear progr\u00e9s tecnol\u00f2gic car, els innovadors que aconsegueixen crear productes atractius per a les masses, se\u2019ls premia amb retorns financers substancials. Estic conven\u00e7ut que aquesta ser\u00e0, en darrera inst\u00e0ncia, la soluci\u00f3 al problema clim\u00e0tic… la soluci\u00f3 real vindr\u00e0 quan algun innovador, encara no sabem qui, encara no sabem quan i encara no sabem on, inventi un motor, com els que tenim ara, per\u00f2 sense emetre gasos d\u2019efecte hivernacle, o descobreixi la manera de \u2018netejar\u2019 el CO2<\/sub> acumulat a l\u2019atmosfera des de l\u2019inici de la revoluci\u00f3 industrial.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Jo em considero un tecn\u00f2leg per formaci\u00f3 i per hist\u00f2ria professional, per\u00f2 deixar el problema del canvi clim\u00e0tic a l\u2019albor que un dia un enginyer trobi la vareta m\u00e0gica, \u00e9s una irresponsabilitat. En el llibre explica que, quan els economistes recordaven als catastrofistes que la hist\u00f2ria demostrava que s\u2019equivocaven, ells responien: \u201cs\u00ed, \u00e9s cert que sempre ha estat aix\u00ed… per\u00f2 aquesta vegada \u00e9s diferent.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 aquesta vegada s\u00ed pot ser diferent? Pot no ser-ho pel que fa a la creaci\u00f3 de treball, a la irrupci\u00f3 massiva de tecnologia disruptora, aquelles cinc que vaig repetint: energies renovables, bomba de calor, cotxe el\u00e8ctric aut\u00f2nom de flota, intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i prote\u00efna de fermentaci\u00f3 de precisi\u00f3. Els taxistes i els conductors que perdin la feina, per exemple, podrien trobar-ne com a col\u00b7locadors de tecnologies renovables, a\u00efllants i bombes de calor, llocs que estimem en 150.000 a Catalunya. El problema no \u00e9s aquest. El problema, on pot ser diferent aquesta vegada, \u00e9s en la velocitat a la que cal frenar les emissions de CO2<\/sub> i en l\u2019adaptaci\u00f3 que hem de fer a corre cuita a una situaci\u00f3 de temperatures m\u00e9s elevades. Aix\u00f2 \u00e9s tan greu que no podem esperar a que un dia surti el cervell brillant innovador que ho resolgui tot.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, per fer front al problema, cal ajudar des de l\u2019economia a frenar el creixement desordenat del consum, dirigint-la cap a un creixement que faci front al canvi clim\u00e0tic. I, si surt l\u2019innovador, ja canviarem. Hem explicat sovint aqu\u00ed l\u2019efecte Jevons, aquell que, quan m\u00e9s eficient fou la m\u00e0quina de vapor, m\u00e9s carb\u00f3 es consumia, perqu\u00e8 les m\u00e0quines treballaven m\u00e9s hores i se\u2019n constru\u00efen m\u00e9s. Doncs si es vol frenar el canvi clim\u00e0tic caldr\u00e0 evitar que les noves tecnologies disruptores, la nova economia creixent, impedeixi que les emissions baixin. Aquest equilibri entre canvi tecnol\u00f2gic i fre a les emissions cal fer-lo amb eines fiscals, taxant l\u2019\u00fas de les mat\u00e8ries primeres, enlloc de taxar el valor afegit, i disminuint progressivament el deute de l\u2019economia, de forma suau que eviti el col\u00b7lapse de la mateixa.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s cert que en els dos-cents anys des de la revoluci\u00f3 industrial cada innovaci\u00f3 ha augmentat el treball i que el resultat ha estat treure de la fam a 1.167 milions de persones Per\u00f2 aix\u00f2 s\u2019ha fet a costa d\u2019extreure mat\u00e8ries primeres en exc\u00e9s i a costa de fer malb\u00e9 el clima. Ara toca reconduir la situaci\u00f3, crear un nou model, per evitar que la civilitzaci\u00f3 entri en un nou col\u00b7lapse com el que van tenir altres civilitzacions anteriors, per exemple la romana que, des la caiguda a l\u2019any 400, no es va refer fins 900 anys m\u00e9s tard per culpa dels cinc genets de l\u2019apocalipsi que apareixen sovint a la hist\u00f2ria: canvi clim\u00e0tic, fam, migracions, epid\u00e8mies i col\u00b7lapse dels estats. No us sonen?<\/p>\n\n\n\n

La millora de la tecnologia i l\u2019acc\u00e9s cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil a mat\u00e8ries primeres ha estat possible perqu\u00e8 els economistes han anat trobant mecanismes financers que ho han perm\u00e8s. Des de la sortida del patr\u00f3 or a l\u2019any 1971, passant pels anys 1980 quan es va trobar el mecanisme d\u2019emissi\u00f3 de bons, i acabant amb l\u2019entrada de Xina a l\u2019economia mundial al 1990, l\u2019acc\u00e9s infinit a les mat\u00e8ries primeres ha estat descarat. Tant que no ha fet competitiu el seu reciclatge (de 93 mil milions de mat\u00e8ries primeres que s\u2019extreuen nom\u00e9s en reciclem 9 mil, i n\u2019aboquem 67 mil al medi ambient) i ha augmentat la concentraci\u00f3 de CO2<\/sub> des de 285 ppm el 1825 fins a 425 ppm avui, fet que ha portat un augment mig de la temperatura d\u20191,2\u00baC en aquest temps.<\/p>\n\n\n\n

No, el problema no \u00e9s d\u2019enginyers, el problema \u00e9s d\u2019economistes, d\u2019un model que ha perm\u00e8s crear una societat de xauxa, sense mesura en el consum. M\u00e9s aviat que parlar de la fal\u00b7l\u00e0cia de luddites, haur\u00edem de parlar de fal\u00b7l\u00e0cia dels economistes, fent de prestidigitadors amb el deute.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t