{"id":2443,"date":"2023-04-30T05:07:00","date_gmt":"2023-04-30T03:07:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2443"},"modified":"2023-04-29T20:08:30","modified_gmt":"2023-04-29T18:08:30","slug":"urgencia-i-emergencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2443","title":{"rendered":"Urg\u00e8ncia i emerg\u00e8ncia<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Fa una setmana a l\u2019Espai Cr\u00e0ter d\u2019Olot vam fer un debat sobre les dificultats de la transici\u00f3 energ\u00e8tica a la Garrotxa. Organitzava Campus Garroxa d\u2019Euram. Va tancar l\u2019acte Pep Berga<\/strong>, alcalde d\u2019Olot, que va dir una cosa que em va quedar gravada: al m\u00f3n sanitari tenen molt clara la difer\u00e8ncia entre urg\u00e8ncia i emerg\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

El problema \u00e9s que la nostra societat no t\u00e9 clara la paraula emerg\u00e8ncia, es creu que sempre hi ha temps per resoldre problemes que tenim. I no. En el m\u00f3n de l\u2019energia i de l\u2019aigua ja estem en emerg\u00e8ncia i no hi ha temps per pensar, planificar, ni per dubtar. Ara cal fer accions.<\/p>\n\n\n\n

El cas de l\u2019aigua ara \u00e9s el que cou m\u00e9s. Cert, el govern de la Generalitat ha aprovat una ampliaci\u00f3 de la dessaladora de Blanes per valor de 700 milions. Per\u00f2 arriba tard i \u00e9s insuficient. Una acci\u00f3 contundent estaria parlant d\u2019una altra dessaladora per la Costa Brava i una per la Costa Daurada, estaria projectant el reciclatge d\u2019aig\u00fces urbanes per retornar-les m\u00e9s amunt de les captacions als rius (el 2008 vaig demanar que es retorni l\u2019aigua del Ter, des del Bes\u00f3s fins El Pasteral), estaria modificant el codi de construcci\u00f3 per obligar la separaci\u00f3 i reutilitzaci\u00f3 d\u2019aig\u00fces grises als nous habitatges, fa anys que ja hauria fet un pla de transici\u00f3 per transformar el reg a manta a reg per aspersi\u00f3 o gota a gota amb control digital, i hauria d\u2019estar apujant el preu de l\u2019aigua per fer-ne un millor \u00fas. Aix\u00f2 \u00e9s emerg\u00e8ncia, fer plans i aliances per l\u2019aigua no \u00e9s ni urg\u00e8ncia, \u00e9s anar fent sense actuar.<\/p>\n\n\n\n

Si l\u2019aigua ara est\u00e0 al punt m\u00e0xim, l\u2019energia ho va estar l\u2019any passat. I aqu\u00ed podem parlar de la mateixa cosa. S\u2019ha constitu\u00eft una nova empresa d\u2019energia p\u00fablica sense que es conegui exactament quin ser\u00e0 el seu rol ni la seva necessitat: s\u2019anir\u00e0 descobrint mentre vagi fent el cam\u00ed. Mentre les inversions en generaci\u00f3 renovable van a pas de tortuga i gaireb\u00e9 nom\u00e9s s\u2019aproven les que s\u2019han de tramitar a Madrid, aqu\u00ed ens inventem un Pla Territorial per a les energies renovables que es far\u00e0 cercant el consens amb tots els municipis de Catalunya. A tal efecte el pressupost de la Generalitat ha aprovat una partida de 37 milions per destinar una flota d\u2019enginyers a les comarques amb la missi\u00f3 de treballar el consens amb els alcaldes dels territoris. A final de 2024 possiblement tindrem un Pla que dir\u00e0 on es poden posar parcs fotovoltaics a cada municipi. Despr\u00e9s ens adonarem que no es podran executar perqu\u00e8 no hi haur\u00e0 la xarxa el\u00e8ctrica per fer-ho. Ja haurem passat el 2025. Enmig de tot aix\u00f2, una de les planificacions que l\u2019Icaen (un organisme de la Generalitat), ha fet des de fa anys, el Proencat 2050, que s\u2019havia fet amb prou anticipaci\u00f3 per la transici\u00f3 energ\u00e8tica (mandat 2014, iniciada 2017 i acabada el 2021), no acaba de sortir a la llum i em temo que el govern no t\u00e9 el coratge d\u2019admetre\u2019l com a cam\u00ed a seguir. I mentre tot aix\u00f2 est\u00e0 bloquejat, l\u2019empresa Forestalia va avan\u00e7ant els seus projectes per produir l\u2019energia el\u00e8ctrica a Arag\u00f3 i enviar-la a Catalunya amb l\u00ednies de 400 kV. Si parlem del biog\u00e0s, aqu\u00ed tenim un altre aspecte on mana el retard en l\u2019acci\u00f3. Les deixalles urbanes es deixa que siguin els consells comarcals els que decideixin com separar-les, de forma que la fracci\u00f3 org\u00e0nica tingui la qualitat suficient per facilitar la fermentaci\u00f3 en biog\u00e0s. Pocs fangs de les depuradores es dediquen a la producci\u00f3 de biog\u00e0s, en una operaci\u00f3 que hauria de ser tamb\u00e9 comarcal. Pel que fa als purins, tot just ara es comencen a dibuixar projectes de fermentaci\u00f3 cap a biog\u00e0s, un cam\u00ed que hauria d\u2019haver comen\u00e7at fa m\u00e9s de cinc anys. \u00c9s a dir, no s\u2019ent\u00e9n l\u2019emerg\u00e8ncia, es creu que encara hi ha temps.<\/p>\n\n\n\n

En canvi, un aspecte on encara hi hauria temps per actuar \u00e9s en l\u2019economia, que est\u00e0 en urg\u00e8ncia. Si enguany creix en un 1,5%, ho fa per la in\u00e8rcia de la inversi\u00f3 p\u00fablica i pel turisme. Per\u00f2 aix\u00f2 ja no ser\u00e0 aix\u00ed el 2024, on la caiguda del sector primari i de l\u2019industrial es notaran, fent que el pressupost p\u00fablic hagi de comen\u00e7ar a retallar per contenir el d\u00e8ficit poc a poc cap al 3% del PIB. I el 2025 caldr\u00e0 revisar la llei de les pensions per treure el mecanisme d\u2019ajust per la inflaci\u00f3 perqu\u00e8 el seu d\u00e8ficit no el podr\u00e0 aguantar l\u2019economia. S\u00f3n coses que ja es saben: \u00e9s insostenible que un nou jubilat cobri de mitjana m\u00e9s que un jove que ha de cotitzar per a ell. Tamb\u00e9 sabem que no es pot aguantar que els treballadors p\u00fablics tinguin un salari mig molt superior als del m\u00f3n privat.<\/p>\n\n\n\n

Sabent que ens ve un canvi important en producci\u00f3 industrial, en baixes collites i en reducci\u00f3 de caps de bestiar, a l\u2019aguait de si s\u2019acaba notant una crisi econ\u00f2mica, caldria actuar amb plans de contenci\u00f3 per adaptar l\u2019economia a la nova situaci\u00f3 clim\u00e0tica. Algunes coses es comencen a dibuixar, com la construcci\u00f3 de milers d\u2019habitatges a preu assequible. La pregunta \u00e9s, quants se n\u2019han de construir? Els que facin falta per fer abaixar els preus del mercat immobiliari. Si en un any a Espanya es venen 650.000 habitatges, veureu que la xifra que proposen fa pessigolles al preu del mercat, s\u2019hi ha d\u2019afegir un zero m\u00e9s i posar-hi molta m\u00e9s imaginaci\u00f3, creant s\u00f2l nou amb cessi\u00f3 a 80 anys per construir. Un altre punt b\u00e0sic \u00e9s la necessitat d\u2019adaptar els treballadors a noves feines que naixeran mentre altres moriran. La formaci\u00f3 professional \u00e9s clau, aspecte on ja s\u2019ha comen\u00e7at a millorar, per\u00f2 cal pensar tamb\u00e9 en la formaci\u00f3 cont\u00ednua, en l\u2019adaptaci\u00f3 d\u2019un treballador que ha de canviar la feina, de cambrer a col\u00b7locador fotovoltaic, per exemple. Finalment haurem de contemplar amb m\u00e9s precisi\u00f3 el disseny d\u2019un paquet d\u2019aliments b\u00e0sics, possiblement amb preus bonificats, com si fossin aut\u00e8ntiques cartilles de racionament modernes, per a la gent que no podr\u00e0 pagar habitatge, energia, comunicaci\u00f3 i menjar. Ah! I haurem de comen\u00e7ar a entendre que tothom no t\u00e9 dret a anar de vacances a un lloc lluny\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Per tot plegat cal deixar clar el que \u00e9s emergent, de forma immediata, del que \u00e9s urgent i encara tenim cert temps per actuar. Ara hi ha massa coses que esdevenen emergents, en les que cal actuar amb decisi\u00f3, i aix\u00f2 \u00e9s una virtut que fa molts anys que els nostres governs han perdut.<\/p>\n\n\n\n

Actuar immediatament no permet temps per planificar, cal que es faci a corre cuita. Al pa\u00eds tenim gent amb prou coneixement per resoldre aquestes situacions. El que no tenim s\u00f3n els pol\u00edtics que les apliquin.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t