{"id":2431,"date":"2023-04-23T04:39:00","date_gmt":"2023-04-23T02:39:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2431"},"modified":"2023-04-21T09:40:16","modified_gmt":"2023-04-21T07:40:16","slug":"gestionar-recursos-escassos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2431","title":{"rendered":"Gestionar recursos escassos<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Utilitzem l\u2019economia com a disciplina per a gestionar els recursos escassos i buscar l\u2019assignaci\u00f3 m\u00e9s eficient. El sistema comunista ho feia via planificaci\u00f3, decidint quantes cadires s\u2019havien de fabricar en un any, quantes magdalenes, quants tancs o quantes nines petrioska. Evidentment mai s\u2019encertava la quantitat i sempre sobraven o faltaven productes. Per aix\u00f2, quants menys productes hi havia, m\u00e9s facilitat per planificar. Avui segurament amb l\u2019elevat domini de les dades, aquesta planificaci\u00f3 seria molt millor.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019alternativa \u00e9s el nostre sistema d\u2019economia de mercat, en el qual el preu s\u2019utilitza per for\u00e7ar que l\u2019oferta i la demanda encaixin. Si un b\u00e9 \u00e9s esc\u00e0s, el seu preu puja i incentiva a que m\u00e9s gent fabriqui aquest b\u00e9; pel contrari, un b\u00e9 molt abundant tindr\u00e0 un preu baix i desincentivar\u00e0 la seva producci\u00f3. El president Pere Aragon\u00e8s<\/strong> ha dit aquesta setmana que aposta per un turisme de creuers del “m\u00e0xim valor afegit”. Ha dit la paraula clau: els recursos s\u2019han d\u2019assignar on hi hagi m\u00e9s valor afegit. El valor afegit \u00e9s el que ha aportat la millora de productivitat, que ha fet que la humanitat tingui el benestar d\u2019avui. Com en tota l\u2019economia de mercat, cal que hi hagi una regulaci\u00f3 adient, car podria passar que el turisme de creuers tingui un valor afegit molt millor que el treball de les start-ups tecnol\u00f2giques, per dir alguna cosa, i Barcelona dediqui tots els recursos als creuers, col\u00b7lapsant el tr\u00e0nsit del port i dels carrers. Per tant, posar un preu suficientment alt al creuer, hauria de permetre una assignaci\u00f3 de recursos m\u00e9s \u00f2ptima, fins trobar un bon equilibri.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 aquest debat avui ve a lloc per parlar de l\u2019aigua i de la superf\u00edcie agr\u00e0ria. L\u2019aigua s\u2019est\u00e0 tornant un b\u00e9 molt esc\u00e0s i necessari. \u201cQue resolguin les fuites en el sistema de distribuci\u00f3!\u201d, diu la gent. \u00c9s evident que aix\u00f2 ha de ser aix\u00ed, i el preu de l\u2019aigua en origen (en la captaci\u00f3) hauria de ser suficient impuls per resoldre el problema de les fugues. Per\u00f2 si l\u2019aigua que es pren al Ter no t\u00e9 valor econ\u00f2mic (ning\u00fa paga als actors de la conca la p\u00e8rdua de cabal del riu), dif\u00edcilment es prioritzar\u00e0 l\u2019acci\u00f3 de rehabilitar les canonades, perqu\u00e8 en origen \u00e9s gratis. Tornant a l\u2019assignaci\u00f3 de recursos, el que cal \u00e9s posar el preu a l\u2019aigua perqu\u00e8 se\u2019n faci el millor \u00fas. Avui Catalunya t\u00e9 un \u00fas dom\u00e8stic i industrial de 856 hm3<\/sup>\/any i l\u2019\u00fas agr\u00edcola i ramader de 2.267 hm3<\/sup>\/any, essent aquest un 72,6% del total d\u2019aigua. Segons l\u2019ACA, el sector agr\u00edcola no ha de pagar l\u2019extracci\u00f3 d\u2019aigua si no es contamina, mentre que el sector dom\u00e8stic i industrial ha de pagar l\u2019aigua a uns preus aproximats de 0,49 \u20ac\/m3<\/sup> si \u00e9s potable i de 0,19 \u20ac\/m3<\/sup> si \u00e9s industrial de captaci\u00f3, sense comptar el sanejament.<\/p>\n\n\n\n

Si observem els recursos per valor afegit, el sector industrial aporta un VAB de 24.936 milions d\u2019euros, amb 689.145 treballadors, l\u2019economia metropolitana (b\u00e0sicament de serveis) aporta un VAB de 59.000 milions, amb 1.745.000 treballadors, i el sector agrari aporta un VAB de 1.550 milions, amb 69.287 treballadors. \u00c9s a dir, el 72,6% del recurs d\u2019aigua va destinat al 2% del valor afegit brut i al 3% del treball de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Hem dit que cal que les assignacions del mercat s\u2019han de regular. \u00c9s evident que no conv\u00e9 a ning\u00fa deixar sense aigua al m\u00f3n agr\u00edcola, perqu\u00e8 d\u2019ell dep\u00e8n la nostra alimentaci\u00f3. Per\u00f2 una cosa \u00e9s la sobirania aliment\u00e0ria i una altra l\u2019exportaci\u00f3 massiva, com passa de forma especial a alguns sectors com el porc\u00ed i la seva cadena aliment\u00e0ria o l\u2019alfals que s\u2019exporta a Orient Mitj\u00e0. \u00c9s en aquesta mena de q\u00fcestions on posar preu a l\u2019aigua podria ajudar a millorar l\u2019assignaci\u00f3 del recurs. Si el preu de l\u2019aigua de reg fa inviable una explotaci\u00f3 per aliment hum\u00e0, caldr\u00e0 resoldre-ho amb una subvenci\u00f3 per collita fins que l\u2019explotaci\u00f3 sigui viable. En canvi les explotacions dedicades a alimentaci\u00f3 animal per exportaci\u00f3, haurien de pagar per l\u2019\u00fas de l\u2019aigua sense cap ajuda. Els turistes consumeixen molta aigua, ra\u00f3 per la que tamb\u00e9 el seu preu als serveis tur\u00edstics ha de ser alt. Apujant els preus ja veurem quina assignaci\u00f3 far\u00e0 l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n

La mateixa cosa passa amb la superf\u00edcie agr\u00edcola. Aquests dies veiem tots els camps grocs de la flor de la colza. El producte es destina a oli per produir biodi\u00e8sel, i la part s\u00f2lida del premsat, per pinso animal. De la mateixa manera que amb l\u2019aigua, cal que el dest\u00ed del terreny es faci tenint en compte amb el millor valor afegit. La producci\u00f3 de la colza, del blat de moro farratger, de la soja i de sorgo farratger \u00e9s de 612.000 tones, amb un valor de mercat de 175 milions d\u2019euros, ocupant una superf\u00edcie de 31.640 ha. Si aquesta superf\u00edcie destinada a farratge es destina a energia fotovoltaica, s\u2019hi podrien col\u00b7locar 19 GW, amb una producci\u00f3 de 31.640 GWh, que tindria un valor econ\u00f2mic de 1.900 milions, \u00e9s a dir un valor afegit de 10,9 vegades m\u00e9s alt que el de la superf\u00edcie dedicada a farratge.<\/p>\n\n\n\n

He explicat els dos casos perqu\u00e8 ens trobem davant un debat que sembla impossible de fer, que sigui tab\u00fa. Ni els pagesos han de desapar\u00e8ixer, ni la ind\u00fastria ha de tancar, ni els turistes han de deixar de venir. El que cal \u00e9s fer b\u00e9 l\u2019assignaci\u00f3 de recursos i posar mecanismes de regulaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

De la mateixa manera que passa amb l\u2019energia, la millor soluci\u00f3 no \u00e9s subvencionar el preu del recurs, perqu\u00e8 el que cal \u00e9s que millori l\u2019efici\u00e8ncia. Com va passar amb el di\u00e8sel, amb la gasolina i amb l\u2019electricitat, subvencionar una part del preu \u00e9s un error, \u00e9s molt millor aportar la p\u00e8rdua de l\u2019activitat per una porta diferent, per exemple per una transfer\u00e8ncia banc\u00e0ria. Si a un camioner, per exemple, se li apuja el cost del carburant uns 400 euros al mes per augment del gasoil degut al CO2<\/sub>, \u00e9s molt millor donar-li aquesta quantitat al seu compte que no pas subvencionar el preu del combustible. Encara que sembli igual, no ho \u00e9s: el camioner t\u00e9 la possibilitat de ser m\u00e9s eficient amb la conducci\u00f3, millorar els recorreguts i reduir el consum i continuar cobrant els 400 euros.<\/p>\n\n\n\n

Com que les coses s\u2019aniran embolicant en el futur, cal introduir aquest debat d\u2019assignaci\u00f3 de recursos segons el valor afegit que aporten i trobar solucions per no caure en injust\u00edcies ni en errors irreparables. Ni els pagesos s\u00f3n els jardiners del territori, ni els turistes han de ser la soluci\u00f3 de l\u2019economia, ni la ind\u00fastria ha de produir a qualsevol preu.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t