{"id":2429,"date":"2023-04-16T05:20:00","date_gmt":"2023-04-16T03:20:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2429"},"modified":"2023-04-15T22:22:11","modified_gmt":"2023-04-15T20:22:11","slug":"pot-leconomia-catalana-assolir-el-25-de-pib-industrial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2429","title":{"rendered":"Pot l\u2019economia catalana assolir el 25% de PIB industrial?<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Al relat de la transici\u00f3 energ\u00e8tica s\u2019hi van afegint altres relats, com el de l\u2019estalvi i reutilitzaci\u00f3 de l\u2019aigua i el de l\u2019economia circular. De fet, tot \u00e9s fruit d\u2019un mateix concepte. El nostre primer m\u00f3n consumeix m\u00e9s del que pot i cal retornar a un nou nivell d\u2019equilibri entre el planeta i les persones.<\/p>\n\n\n\n

A vegades hem comentat en aquest espai que la millor energia \u00e9s la que no es consumeix, que anomenem nega-energia. Doncs b\u00e9, el mateix concepte el podem estendre a tots els materials, fet que en diem desmaterialitzaci\u00f3 i entre ells, com no, l\u2019aigua \u00e9s un element b\u00e0sic, potser el m\u00e9s important. Estaria b\u00e9, doncs, que en lloc de parlar de descarbonitzaci\u00f3 i d\u2019economia circular, parl\u00e9ssim de desmaterialitzaci\u00f3, concepte que ja ens dirigiria directament a una economia frugal. Per\u00f2 no: el m\u00f3n es pensa que la mobilitat seguir\u00e0 igual, nom\u00e9s canviant el cotxe de combusti\u00f3 per un altre d\u2019el\u00e8ctric, que anir\u00e0 a dinar a Paris amb un avi\u00f3 que cremar\u00e0 hidrogen o combustibles renovables, que comprar\u00e0 aliments envasats en pl\u00e0stic en porcions cada vegada m\u00e9s petites, que menjar\u00e0 carn de vacu que ha estat alimentat amb soja de Brasil… \u00e9s a dir, que no haur\u00e0 de canviar res del que fa.<\/p>\n\n\n\n

Tot \u00e9s fruit de no haver fet el debat profundament. A aquestes altures ja s\u2019ha escrit multitud de vegades que el cotxe el\u00e8ctric te menys components que el cotxe de combusti\u00f3 i que aix\u00f2 fa que hi hagi menys hores de treball en la seva fabricaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 anem dient que el cotxe no ser\u00e0 de propietat particular, que ser\u00e0 de flota, al que demanarem per l\u2019\u00fas que necessitem. Un cotxe que treballi 10 hores al dia enlloc d\u2019una hora, amb m\u00e9s passatgers fruit de la planificaci\u00f3 digital, equival a dir que dividirem el parc de cotxes per 10, i tamb\u00e9 els llocs de treball. Aix\u00f2 afectar\u00e0 als ciutadans en els seus despla\u00e7aments individuals o de fam\u00edlia, per\u00f2 tamb\u00e9, sobretot i primerament, als taxis i als repartidors de paquets de l\u2019\u00faltima milla.<\/p>\n\n\n\n

Pensem ara en la petroqu\u00edmica. Si desapareixen els cotxes de combusti\u00f3, qu\u00e8 passar\u00e0 amb la gasolina i el gasoil? Ja heu sentit al president de Repsol Antoni Brufau<\/strong> dient que la Uni\u00f3 Europea s\u2019equivoca de cam\u00ed. Deixar de produir combustible \u00e9s un repte immens, tant pel valor que es deixa de produir, pels llocs de treball que es perdran, com per les noves complexitats que s\u2019originen per la producci\u00f3 de components org\u00e0nics necessaris per productes farmac\u00e8utics, per pol\u00edmers industrials i pels pl\u00e0stics. Aqu\u00ed est\u00e0 tot per fer.<\/p>\n\n\n\n

Si no ser\u00e0 f\u00e0cil anar en avi\u00f3 perqu\u00e8 ser\u00e0 m\u00e9s car, aix\u00f2 implica una p\u00e8rdua de turistes que arriben en avi\u00f3, com a m\u00ednim els de m\u00e9s llunyania. Perdre 5 milions de turistes tindr\u00e0 un efecte important sobre una economia que avui es basa en l\u2019arribada de 19 milions de turistes. No nom\u00e9s perdrem els llocs de treball directes, sin\u00f3 molts d\u2019indirectes, en un sector on el multiplicador \u00e9s el m\u00e9s important de l\u2019economia, que pot arribar a ser de 2,5.<\/p>\n\n\n\n

Si es tanquen les centrals nuclears catalanes, les centrals de cogeneraci\u00f3 i les de cicle combinat, perdrem un valor afegit considerable. En total les p\u00e8rdues en el sector industrial poden ser de 8.000 milions d\u2019euros i les del sector tur\u00edstic que hem citat, de 10.000 milions, depenent de la intensitat de la baixada i de l\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n

Aquests canvis estructurals poden fer que l\u2019economia catalana perdi en els propers 20 anys entre un 3% i un 4% del PIB. Els economistes diran que es crearan noves oportunitats tal i com ha demostrat la hist\u00f2ria en la revoluci\u00f3 industrial. Aqu\u00ed rau la q\u00fcesti\u00f3, en aprofitar les noves oportunitats. Si sabem reciclar els metalls i les terres rares dels aparells, si sabem reutilitzar, i reciclar l\u2019aigua, els minerals i els vegetals, l\u2019oportunitat \u00e9s al nostre abast. Si sabem substituir el petroli per una nova qu\u00edmica a partir d\u2019hidrogen verd, \u00e9s el cam\u00ed. Si sabem obtenir energia amb fonts renovables enlloc de cicles nuclears i de gas, si sabem resoldre la mobilitat sense gasolina, l\u2019oportunitat \u00e9s evident.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 tot aix\u00f2, si passa, implicar\u00e0 haver redu\u00eft primer el consum de materials. A Catalunya hem de contreure els materials des de 15 tones per habitant a 6,7 t\/h, les emissions de CO2<\/sub> de 5,7 a 1,7 t CO2<\/sub>\/h, i el consum d\u2019aigua l\u2019hem de reduir des d\u2019un total de 409 fins a 102 m3<\/sup>\/h, canviant regadius a manta per altres a pressi\u00f3, reciclant i retornant l\u2019aigua de les depuradores als rius.<\/p>\n\n\n\n

La pregunta \u00e9s: pot cr\u00e9ixer la ind\u00fastria despr\u00e9s d\u2019haver redu\u00eft el consum de materials, de fabricar amb menys, de fabricar aparells amb una vida m\u00e9s llarga, amb augments de costos de transport per a l\u2019exportaci\u00f3, amb augment de costos pel reciclatge?<\/p>\n\n\n\n

La resposta passa per saber si aprofitarem les oportunitats, que de moment no sembla que es vulgui fer. Canviar la petroqu\u00edmica per una nova qu\u00edmica d\u2019hidrogen implica molta investigaci\u00f3 i noves inversions per obtenir hidrogen renovable. D\u2019acord que l\u2019hidrogen es pot importar, per\u00f2 significa una p\u00e8rdua de PIB notable. Canviar la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica actual dels 39 TWh nuclears, dels cicles combinats, de cogeneraci\u00f3 i d\u2019importaci\u00f3, per generaci\u00f3 renovable, sembla una operaci\u00f3 impossible en una pa\u00eds on tothom, administraci\u00f3 inclosa, \u00e9s Nimby. La mobilitat el\u00e8ctrica no se la creu ning\u00fa, nom\u00e9s falta veure que hi ha 42.000 cotxes el\u00e8ctrics que no saben on carregar quan es desplacen. L\u2019adequaci\u00f3 dels dos milions d\u2019habitatges, amb millores en a\u00efllants i bombes de calor, sembla una operaci\u00f3 impossible per haver de conv\u00e8ncer els propietaris (sovint no son els que hi viuen) o veins a fer les reformes.<\/p>\n\n\n\n

Tornant a la pregunta inicial, estic conven\u00e7ut que Catalunya no nom\u00e9s no pot passar del 20% al  25% del PIB industrial, sin\u00f3 que perdr\u00e0 pes per la incapacitat d\u2019adaptaci\u00f3 als nous canvis i per no apostar prou fermament en les noves oportunitats. La disrupci\u00f3 ha de ser social, econ\u00f2mica i administrativa, no nom\u00e9s tecnol\u00f2gica, i aix\u00f2 \u00e9s tota una revoluci\u00f3 que previsiblement no es far\u00e0 fins que els efectes siguin greus i comencem a patir.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t