{"id":2422,"date":"2023-04-02T07:07:10","date_gmt":"2023-04-02T05:07:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2422"},"modified":"2023-04-02T07:07:10","modified_gmt":"2023-04-02T05:07:10","slug":"el-trilema-que-vivim","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2422","title":{"rendered":"El trilema que vivim<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Dijous vaig assistir a la presentaci\u00f3 del llibre De la fusta a la fusta<\/em>, d\u2019\u00c0ngel Surroca<\/strong>. \u00c9s la hist\u00f2ria de l\u2019empresa Derivados Forestales que va n\u00e9ixer a Sant Celoni i es va convertir en una multinacional catalana de la qu\u00edmica. Mentre escoltava els ponents, vaig pensar en la dificultat de fer les transicions. La de Derivados va ser fatal, no per mala salut de l\u2019empresa, sin\u00f3 per altres raons personals dif\u00edcils d\u2019explicar. Vaig recordar la transici\u00f3 que visc a nivell professional, on la major part del grup de persones que em van ajudar a construir l\u2019empresa que \u00e9s ara ja s\u2019han jubilat, i comparteixo equip amb una generaci\u00f3 de joves, tasca dif\u00edcil per la difer\u00e8ncia de maneres de fer entre generacions. Tamb\u00e9 em va venir al cap la transici\u00f3 clim\u00e0tica, plena d\u2019incerteses i amb manca de decisi\u00f3 ferma. Finalment vaig pensar en la transici\u00f3 econ\u00f2mica des d\u2019un model que va comen\u00e7ar al 1980 i ha durat fins avui.<\/p>\n\n\n\n

Expliquen que la reina Elisabeth II<\/strong> va assistir el 2008 a la London School of Economics. All\u00e0, davant d\u2019il\u00b7lustres economistes va preguntar: com \u00e9s que no van saber identificar la crisi subprime en la que hem entrat? Els economistes no van saber respondre aquell dia a la reina, per\u00f2 dies m\u00e9s tard van enviar-li un document on deia que el m\u00f3n \u00e9s molt complex i per aix\u00f2 no ho van saber veure. Ara, si el seu fill Carles III<\/strong> hi torn\u00e9s, hauria de fer la mateixa pregunta sobre la inflaci\u00f3: com \u00e9s que no la van veure venir i no van fer res per aturar-la?<\/p>\n\n\n\n

Els economistes dels bancs centrals estan despistats. La globalitzaci\u00f3 que hi va haver des dels anys 1980 i, sobretot, des del 1990, no els va deixar veure que l\u2019augment immens de l\u2019oferta que provenia de pa\u00efsos asi\u00e0tics impedia que la inflaci\u00f3 pogu\u00e9s pujar. I aix\u00ed, amb l\u2019objectiu del 2% d\u2019inflaci\u00f3, es van capficar a voler fer cr\u00e9ixer l\u2019economia a base primer d\u2019abaixar els tipus d\u2019inter\u00e8s fins a zero durant molts anys. El resultat va ser que l\u2019economia va crear bombolles arreu i va expandir el sector financer fins a volums perillosos (sist\u00e8mics, en diem). Aix\u00f2 deixava els bancs centrals sense possibilitat d\u2019actuar si venia una crisi de demanda, car, amb els interessos a baix, poca cosa m\u00e9s podrien fer. Aix\u00ed va ser que, volent fer cr\u00e9ixer l\u2019economia, es van inventar mesures fora de l\u2019ortod\u00f2xia, com el Quantitative Easing, la compra massiva de bons al mercat, o l\u2019Helicopter Money que va aplicar Estats Units repartint diners indiscriminadament durant la pand\u00e8mia.<\/p>\n\n\n\n

I aix\u00ed ha estat, en aquestes condicions dels bancs centrals, subministrant hero\u00efna a la vena econ\u00f2mica volent fer-la cr\u00e9ixer, que, per sorpresa, va arribar un xoc, una aturada de l\u2019oferta pel bloqueig mar\u00edtim de productes procedents d\u2019\u00c0sia. Els bancs centrals no tenien m\u00e9s cam\u00ed que demanar als pol\u00edtics mesures de retallades per aturar la despesa inflacionista per\u00f2, qui s\u00f3n ells, que no els ha votat ning\u00fa, per dictar el que havien de fer els que han estat votats democr\u00e0ticament?<\/p>\n\n\n\n

Ara l\u2019entorn mundial \u00e9s completament invers al que era als anys 1990: un augment significatiu de risc geopol\u00edtic, un augment del populisme arreu, i una aturada del funcionament de les cadenes de subministrament. Els bancs s\u2019enfronten a un gran trilema sobre si atacar la inflaci\u00f3, afavorir l\u2019ocupaci\u00f3 o estabilitzar el sector financer. Si actuen sobre un dels tres factors, empitjoren els altres dos. Els bancs intenten substituir l\u2019hero\u00efna per metadona, per\u00f2 tampoc funciona, i han de retornar a injectar dosis dures a l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta setmana hem vist encara una cosa pitjor. Els preus dels contenidors ja es troben a nivells inferiors als de 2019 i els transitaris van bojos buscant mercaderia per transportar d\u2019un continent a un altre. La ra\u00f3 la trobem a Xina. Xina ha decidit desprendre\u2019s dels d\u00f2lars que t\u00e9, des d\u20191,3 bilions fins a 880 mil milions de d\u00f2lars en els darrers dos anys, en un cam\u00ed per despla\u00e7ar el d\u00f2lar com a moneda d\u2019intercanvi i dominar l\u2019ordre mundial. El d\u00f2lar s\u2019ha devaluat un 10% en aquest temps i els efectes sobre el comer\u00e7 mundial s\u00f3n evidents. Si Xina no vol entrar d\u00f2lars no ha de vendre productes en aquesta moneda, fet que explica l\u2019aturada del comer\u00e7 mar\u00edtim. El president de Kenia aquesta setmana va dir que no tenien d\u00f2lars per importar productes i va afegir: els que en tingueu, espavileu-vos a treure\u2019ls de sobre, insinuant que la moneda de compra seria el Yuan i que el d\u00f2lar perdria valor. Era el que li havien explicat els xinesos.<\/p>\n\n\n\n

Ha comen\u00e7at una nova guerra freda, aquesta vegada econ\u00f2mica, amb Xina impulsant un creixement del seu consum intern (acaba d\u2019engegar un Helicopter Money propi) i fent transaccions amb pa\u00efsos que no estan en l\u2019\u00f2rbita d\u2019Estats Units. Ens pot passar que haguem de pagar els productes que importem de Brasil en Yuans.<\/p>\n\n\n\n

La complexitat de la situaci\u00f3 geopol\u00edtica fa que cada vegada sigui m\u00e9s dif\u00edcil gestionar el trilema inflaci\u00f3, creixement, estabilitat financera. Estic conven\u00e7ut que el que cal \u00e9s fer front a la transici\u00f3 cap al nou model que s\u2019albira de dos blocs mundials, un occidental i altre de xin\u00e8s. Caldr\u00e0 pressionar als pol\u00edtics que hem votat a fer els deures, amb retallades que facin disminuir la demanda (altrament tamb\u00e9 necess\u00e0ries per fer front al canvi clim\u00e0tic) i ajustar l\u2019oferta amb la producci\u00f3 adequada als nous temps, amb menys materials, menys energia i menys m\u00e0 d\u2019obra. Tot aix\u00f2 ens portar\u00e0 a un replantejament del repartiment del treball que quedi, a com fem habitatges assequibles per a tothom (expulsar els fons financers de l\u2019habitatge com va fer Justin Trudeau <\/strong>\u00e9s una mesura, per\u00f2 cal aportar molt m\u00e9s s\u00f2l p\u00fablic per construcci\u00f3 amb cessi\u00f3 temporal), a com substitu\u00efm la part del treball que sobrar\u00e0 per un de nou, formant els treballadors per fer el canvi. En fi, la transici\u00f3 cap a un nou model, que anomeno de la fi de l\u2019abund\u00e0ncia, ha engegat. Les protestes i vagues a Fran\u00e7a, a Alemanya i a Anglaterra en s\u00f3n la mostra.<\/p>\n\n\n\n

No cal ser ingenus pol\u00edticament, per la qual cosa hem de dominar el debat de les mesures que caldr\u00e0 fer. Deixar-se portar sense controlar la situaci\u00f3 ens pot passar com va anar a Derivados Forestales, on uns interessos financers determinats van ser capa\u00e7os de frenar el brillant cam\u00ed que hauria portat a l\u2019empresa a ser la multinacional qu\u00edmica catalana m\u00e9s important.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t