{"id":2418,"date":"2023-03-26T04:57:00","date_gmt":"2023-03-26T03:57:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2418"},"modified":"2023-03-25T15:58:25","modified_gmt":"2023-03-25T14:58:25","slug":"allargar-la-vida-dels-aparells","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2418","title":{"rendered":"Allargar la vida dels aparells<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Enmig de la crisi banc\u00e0ria en la que estem transitant ha aparegut una not\u00edcia que ha passat for\u00e7a desapercebuda: La Comissi\u00f3 Europea ha proposat una directiva que obligar\u00e0 als fabricants a arreglar els productes que s\u2019hagin fet malb\u00e9 fins a deu anys despr\u00e9s de comprar-los. Aix\u00ed vol posar fi a la conducta estesa arreu a la societat de comprar per utilitzar, acabant llen\u00e7ant, i tornar a comprar. Tamb\u00e9 vol frenar actuacions d\u2019obsolesc\u00e8ncia programada, obligant als fabricants a facilitar la reparaci\u00f3 dels aparells.<\/p>\n\n\n\n

Explico sempre que les accions per frenar el canvi clim\u00e0tic no es cenyeixen nom\u00e9s a canviar la font de generaci\u00f3 d\u2019energia per una renovable. Si un edifici, un cotxe, o un aparell tenen una necessitat d\u2019energia de 100 unitats, si la seva vida s\u2019allarga 2, 3 o 4 vegades, aquesta energia que necessita el producte s\u2019haur\u00e0 redu\u00eft a 50, a 33 o a 25 unitats, segons les vegades que es faci sevir. El m\u00f3n ha de reduir tota l\u2019extracci\u00f3 de recursos, siguin combustibles, minerals, aigua, o vegetals. L\u2019estalvi m\u00e9s gran es fa en aquesta direcci\u00f3: allargant la vida de les coses.<\/p>\n\n\n\n

He citat sovint l\u2019exemple de l\u2019enderrocament del tambor de les Gl\u00f2ries com una acci\u00f3 nefasta. Tot i que els materials s\u2019han reciclat, l\u2019energia que va necessitar el ciment i el ferro per a la seva construcci\u00f3 s\u2019han perdut. I, en el sentit positiu, cito sempre l\u2019edifici de Telef\u00f3nica a l\u2019avinguda de Roma de Barcelona que s\u2019est\u00e0 reciclant per fer-hi habitatges. D\u2019aqu\u00ed va sorgir la meva proposta de fer una base de dades d\u2019estructures de formig\u00f3 que impedeixi enderrocar-les fins que no s\u2019hagi assolit una mena d\u2019amortitzaci\u00f3 energ\u00e8tica al cap de 80 o 100 anys.<\/p>\n\n\n\n

Aquest raonament ha de valdre per a tota l\u2019economia. Abans una nevera tenia una vida de 30 anys i ara, quan te la venen, avisen que no far\u00e0 m\u00e9s de 10 anys. El gruix de la xapa \u00e9s m\u00e9s prim, el material de l\u2019evaporador m\u00e9s fi i hi ha un motor enlloc dels dos que hi havia abans. Obsolesc\u00e8ncia programada? En aquest cas, i en molts altres (com els cotxes) no crec. El que ha passat \u00e9s una desviaci\u00f3 de l\u2019economia cap a produir b\u00e9ns amb preus m\u00e9s baixos per facilitar la seva compra… i la seva destrucci\u00f3, perqu\u00e8 es pot tornar a comprar. \u00c9s un error de l\u2019economia que ha portat a fabricar cada vegada amb menys qualitat per obtenir m\u00e9s quantitat, una aberraci\u00f3 del sistema que perjudica l\u2019extracci\u00f3 de recursos per\u00f2 permet tenir molts llocs de treball. Com es pot fer per frenar aquesta deriva? For\u00e7ant a que els aparells augmentin la vida com proposa la CE o ampliant la garantia. Si una nevera que val 1.000 euros dobla la vida per\u00f2 el preu nom\u00e9s puja fins a 1.500 euros, el comprador hi guanya un 25%. Facilitar la compra amb pagaments a termini pot ser una soluci\u00f3 que ajudi que el comprador pugui adquirir m\u00e9s qualitat.<\/p>\n\n\n\n

Si un cotxe de combusti\u00f3 t\u00e9 una vida de deu anys i un preu de compra promig de 23.000 euros, amb un recorregut anual de 30.000 km, t\u00e9 unes despeses de manteniment durant tota la seva vida \u00fatil de 18.000 euros i un cost de combustible de 27.000 euros, tindr\u00e0 un cost total de 68.000 euros. Si el cotxe \u00e9s el\u00e8ctric parteix d\u2019un preu de 35.000 euros, amb el mateix recorregut anual, el cost de l\u2019energia ser\u00e0 de 16.800 euros i el de manteniment de 2.100 euros, la qual cosa suma un total de 53.900 euros, un 20% menys que el cotxe de combusti\u00f3. Si, al cap de 10 anys canviem la bateria amb un cost de 9.000 euros, al cap de vint anys l\u2019estalvi ser\u00e0 del 40% sobre un cotxe de combusti\u00f3.  Ens tornem a trobar davant un problema de tresoreria per la compra, que cal fer possible popularitzant els pagaments a llarg termini.<\/p>\n\n\n\n

Reduir a la meitat el consum de mat\u00e8ries primeres \u00e9s el gran repte que tenim en els propers vint anys i, per fer-ho, cal que trobem solucions com les que estic exposant. De fet, l\u2019economia s\u2019est\u00e0 terciaritzant cada vegada m\u00e9s. El meu exemple preferit \u00e9s el de la cadena d\u2019un llen\u00e7ol per hostaleria: les empreses cobren els llen\u00e7ols als hotels per cada nit d\u2019\u00fas, servificant aquest producte i contribuint a allargar-ne la vida \u00fatil mitjan\u00e7ant una qualitat superior del teixit. Una altra empresa que fabrica rentadores industrials cobra per cada rentada que fa la m\u00e0quina. I una tercera empresa que fabrica detergents, cobra per cada rentada que es fa utilitzant el seu detergent. En total el llen\u00e7ol es cobra totalment per l\u2019\u00fas que se\u2019n fa. Poc a poc aquest concepte de pagar per \u00fas es va estenent, des del concepte de renting (que hauria d\u2019arribar als deu anys) fins a la venda per subscripci\u00f3 de verdures, de fruita, d\u2019embotits, de formatge o de paper higi\u00e8nic, on ja comencem a veure-ho.<\/p>\n\n\n\n

Aquests canvis que anomenem conductuals permeten estalvis realment significatius, tant en el moment que es dissenya un producte com en el cost de la seva distribuci\u00f3. Aquests estalvis poden ser f\u00e0cilment del 30 o del 50% i s\u00f3n m\u00e9s importants que la mateixa generaci\u00f3 renovable pel fet que necessita menys energia. Primer estalviar, despr\u00e9s renovable, aquest ha de ser l\u2019ordre.<\/p>\n\n\n\n

S\u00e9 que aix\u00f2 \u00e9s un salt endavant i que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies dif\u00edcils de resoldre, com la disminuci\u00f3 de la producci\u00f3 de tots els b\u00e9ns, la p\u00e8rdua de llocs de treball i, ja ho estem comen\u00e7ant a veure, una p\u00e8rdua significativa del poder adquisitiu. Tot plegat ens condueix a un canvi important on haurem de debatre com s\u2019adapta la preparaci\u00f3 dels joves, com es realitza la formaci\u00f3 continua dels que perden la feina, com ens repartim els llocs de treball que quedin (no es podran crear llocs p\u00fablics no necessaris amb una administraci\u00f3 empobrida), com fem habitatges de baix cost\u2026<\/p>\n\n\n\n

Imaginem ara que en els propers dos anys tenim la inflaci\u00f3 que no baixa del 4% i que comencem a perdre llocs de treball industrials per caiguda de la demanda. Imaginem que no hem fet els deures en habitatge i poca gent pot pagar el seu cost, imaginem que els projectes nous de qualsevol activitat necessiten molt temps per ser tramitats i els nous llocs de treball, que es podrien crear, no ho poden fer en poc temps. Imaginem que algunes d\u2019aquestes noves activitats basades en inversions en estalvi i en energia renovable, necessitin 3 o 4 anys per poder obtenir els permisos i ser executades.<\/p>\n\n\n\n

Imaginin que es troben a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t