{"id":2416,"date":"2023-03-19T07:10:27","date_gmt":"2023-03-19T06:10:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2416"},"modified":"2023-03-19T07:10:27","modified_gmt":"2023-03-19T06:10:27","slug":"lhidrogen-verd-un-gran-engany","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2416","title":{"rendered":"<strong><u>L\u2019hidrogen verd: un gran engany<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n<p>L\u2019altre dia parl\u00e0vem en aquest mateix espai de la temptaci\u00f3 de fer marxa enrere en la transici\u00f3 energ\u00e8tica i en les pol\u00edtiques de canvi clim\u00e0tic. Em queixava que les forces que podr\u00edem emmarcar dins del concepte Business as Usual no volen cedir ni un mil\u00b7l\u00edmetre. El nostre present ens mostra dia rere dia aquestes friccions: hav\u00edem vist com dos economistes de renom &#8211; el <strong>Dr. Mas Colell<\/strong> i el <strong>Dr Miquel Puig &#8211;<\/strong> frenen el relat de la transici\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s el que deien aquests dos economistes? Que no cal canviar el paisatge catal\u00e0 perqu\u00e8 es pot continuar important l\u2019energia de fora com s\u2019ha vingut fent fins ara. Visi\u00f3 lloable si no tingu\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies importants.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019energia t\u00e9 un trilema que tothom sap que cal complir: ha de ser sobirana (no depenent de tercers pa\u00efsos, tal com exemplifica el cas d\u2019Europa en la resposta a la guerra entre R\u00fassia i Ucra\u00efna), ha de ser sostenible (amb un objectiu de CO<sub>2<\/sub> zero l\u2019any 2050) i ha de ser assequible per a l\u2019economia. Des de fa anys ens hem enfilat en un tren de debats, fent prospeccions de cap on havia d\u2019anar aquesta transici\u00f3. Aquest treball s\u2019ha concentrat en un document de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Energia, on uns t\u00e8cnics han redactat durant anys el PROENCAT: prospectiva energ\u00e8tica de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n<p>Qu\u00e8 diu la projecci\u00f3? Que ara tenim una energia prim\u00e0ria (la que entra al sistema) de 295 TWh i que a l\u2019any 2050 aquesta ser\u00e0 de 120 TWh, un descens del 59% en consum d\u2019energia. I aix\u00f2 es far\u00e0 en base a introduir generaci\u00f3 renovable massiva, la tecnologia a les cases amb a\u00efllament i bomba de calor, la mobilitat amb cotxe, cami\u00f3 i tren el\u00e8ctrics, electrificant el calor a les empreses, introduint biomassa, biog\u00e0s i hidrogen en certs casos, inserint la Intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial sobretot a l\u2019administraci\u00f3, i disminuint la prote\u00efna animal. Aquest cam\u00ed tenia com a complement una pedagogia que havia de canviar els h\u00e0bits i conducta de la societat, esdevenint m\u00e9s frugal.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 als pronunciaments contraris per part de personalitats reputades que mencionava anteriorment, aquesta setmana he presenciat tamb\u00e9 com un membre del govern q\u00fcestiona en un acte p\u00fablic els propis fonaments d\u2019aquesta prospectiva plasmada al document oficial PROENCAT. Donat que al pol\u00edgon petroqu\u00edmic de Tarragona es necessita hidrogen per substituir petroli com a mat\u00e8ria primera per a fabricar qu\u00edmica org\u00e0nica, s\u2019ha posat en marxa a Tarragona el Centre Catal\u00e0 per la descarbonitzaci\u00f3, amb un pressupost de 5 milions d\u2019euros. Tothom esperava que aquest hidrogen verd es produiria amb energia renovable. Per\u00f2 sorprenentment el Govern ha comen\u00e7at ja a admetre que l\u2019hidrogen podria venir del nord d\u2019\u00c0frica, del Mitj\u00e0 Orient, de Maurit\u00e0nia o d\u2019Austr\u00e0lia. En escoltar-ho vaig saltar de la cadira.<\/p>\n\n\n\n<p>Dir que es pot resoldre l\u2019equilibri energ\u00e8tic amb hidrogen importat \u00e9s com donar senyal al mercat que no cal que ens angoixem amb lluites sobre on situar els parcs fotovoltaics o e\u00f2lics, tal i com proposaven els economistes citats. \u00c9s com dir a tothom: no cal que us preocupeu, tot continuar\u00e0 igual; ind\u00fastries, no cal que feu esfor\u00e7os perqu\u00e8 ja substituirem el gas per hidrogen de v\u00e9s a saber on; camions, no us preocupeu, tindreu hidrogen enlloc de gasoil; Barcelona, no patiu, sereu un hub d\u2019hidrogen i els vostres cicles combinats funcionaran amb ell. No cal que ning\u00fa adapti el consum o les tecnologies, perqu\u00e8 tot funcionar\u00e0 igual que fins ara<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta defensa p\u00fablica i expl\u00edcita del Business as Usual t\u00e9 un petit problema: l\u2019economia potser no ho aguantar\u00e0. Portar hidrogen d\u2019\u00c0frica pot tenir un preu de 100 \u20ac\/MWh segons les darreres estimacions d\u2019analistes. Si Barcelona ha de produir electricitat amb aquest recurs, el preu el\u00e8ctric ser\u00e0 de 211 \u20ac\/MWh. L\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona t\u00e9 un consum d\u2019electricitat de 18,4 TWh, la qual cosa implica que, si enlloc de fer-ho amb opci\u00f3 renovable es fa important hidrogen, l\u2019economia catalana patir\u00e0 un sobrecost de 2.400 milions d\u2019euros nom\u00e9s per alimentar la metr\u00f2poli prescindint de la generaci\u00f3 renovable de quil\u00f2metre zero. Amb aquest pla, ens podem trobar que l\u2019energia prim\u00e0ria de Catalunya nom\u00e9s millori de forma insignificant, mantenint bona part de la baixa efici\u00e8ncia el\u00e8ctrica actual i millorant lleugerament la mobilitat.<\/p>\n\n\n\n<p>Cal que des de l\u2019esfera p\u00fablica es cuidin els missatges que es traslladen. No \u00e9s responsable donar el senyal que hi haur\u00e0 hidrogen que vindr\u00e0 de m\u00e9s enll\u00e0 per resoldre la transici\u00f3, at\u00e8s que la ciutadania i el teixit productiu ho entendr\u00e0 com que no cal fer cap esfor\u00e7 ni adaptaci\u00f3 cultural. A nivell professional, fa com a m\u00ednim tres anys que treballo per trobar solucions per substituir per complet el gas natural, desenvolupant tecnologies a partir de biomassa i, ara que ja estic arribant al final, la temptaci\u00f3 de dir, \u201cb\u00e9, esperar\u00e9 que arribi l\u2019hidrogen, no cal que m\u2019esforci\u201d, \u00e9s cada vegada m\u00e9s potent. La desincentivaci\u00f3 a les empreses per fer projectes de descarbonitzaci\u00f3 \u00e9s total.<\/p>\n\n\n\n<p>Encara queda una \u00faltima derivada. Com que pot ser que l\u2019arribada del man\u00e0 hidrogen no coincideixi amb les necessitats de la petroqu\u00edmica amb el temps, es comen\u00e7a a sospitar que el Govern apostar\u00e0 per prolongar la vida \u00fatil de les centrals nuclears per produir hidrogen, a l\u2019estil del programa franc\u00e8s. La hip\u00f2tesi ara mateix \u00e9s que bona part de l\u2019electricitat vindr\u00e0 d\u2019Arag\u00f3, la substituci\u00f3 del gas natural vindr\u00e0 en vaixell des d\u2019\u00c0frica amb hidrogen, i les nostres ind\u00fastries continuaran deslocalitzant-se a Arag\u00f3 i a Pa\u00eds Valenci\u00e0 per millors facilitats burocr\u00e0tiques en permisos. \u00c9s la repetici\u00f3 de la deslocalitzaci\u00f3 que es va patir als anys 1990 cap a Xina, per\u00f2 ara cap a les regions ve\u00efnes.<\/p>\n\n\n\n<p>Per tot aix\u00f2 em sento profundament enganyat. Ja podem cridar que la velocitat en renovables \u00e9s nom\u00e9s un ter\u00e7 de la que hauria de ser, perqu\u00e8 sembla que qui est\u00e0 dissenyant l\u2019esquema de futur ha decidit que no val la pena patir m\u00e9s enfrontaments amb el territori. Per fer veure que es treballa s\u2019ha engegat el Plater, una pla de consens amb els municipis, amb una partida pressupostaria de 37 milions que servir\u00e0 enguany per posar enginyers a cada comarca. Ells han de fer el consens amb els alcaldes, per veure on col\u00b7locar plantes renovables. Aix\u00f2 ens porta a que el pla estar\u00e0 al 2024 per executar al 2025, quan el pla hidrogen estigui m\u00e9s clar.<\/p>\n\n\n\n<p>Com diu una activista francesa, \u201cvaig comprendre que est\u00e0vem arribant a la fi d\u2019un sistema de societat, de paradigma, que ens obliga a inventar una nova manera de viure junts. Coneixem les solucions, nom\u00e9s ens falta una \u00fanica cosa: el desig d\u2019actuar\u201d. Seguint per aquest cam\u00ed, continuarem depenent de tercers pa\u00efsos, ens empobrirem, frenarem el relat de canvi i perdrem novament ind\u00fastria perqu\u00e8 la nostra administraci\u00f3 \u00e9s la m\u00e9s garantista i lenta del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n<p>Potser el model hidrogen no podr\u00e0 tenir la implantaci\u00f3 que vol qui ho t\u00e9 al cap, per\u00f2 nom\u00e9s el fet d\u2019haver-ho dit, comporta un fre de tal magnitud que \u00e9s d\u2019una irresponsabilitat extrema.<\/p>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2416\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"joanvilallanars\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Tuiteja\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"horizontal\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"ca_CA\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019altre dia parl\u00e0vem en aquest mateix espai de la temptaci\u00f3 de fer marxa enrere en la transici\u00f3 energ\u00e8tica i en les pol\u00edtiques de canvi clim\u00e0tic. Em queixava que les forces que podr\u00edem emmarcar dins del concepte Business as Usual no volen cedir ni un mil\u00b7l\u00edmetre. El nostre present ens mostra dia rere dia aquestes friccions: hav\u00edem vist com dos economistes de renom &#8211; el Dr. Mas Colell i el Dr Miquel Puig &#8211; frenen el relat de la transici\u00f3. Qu\u00e8&#8230;<\/p>\n<p class=\"read-more\"><a class=\"btn btn-default\" href=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2416\">Llegeix l&#8217;article<span class=\"screen-reader-text\"> Llegeix l&#8217;article<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2416","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2416","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2416"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2416\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2417,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2416\/revisions\/2417"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2416"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2416"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2416"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}