{"id":2404,"date":"2023-03-12T05:05:00","date_gmt":"2023-03-12T04:05:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2404"},"modified":"2023-03-12T08:15:19","modified_gmt":"2023-03-12T07:15:19","slug":"fem-marxa-enrere","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2404","title":{"rendered":"Fem marxa enrere?<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Aquest inici d\u2019any hem comen\u00e7at fent marxa enrere en moltes coses. L\u2019empitjorament de l\u2019economia mundial ha actuat com a fre general i ha comen\u00e7at a q\u00fcestionar coses que ten\u00edem assumides fins avui. Hem comentat en aquesta mateixa columna que el primer impulsor de la inflaci\u00f3 que tenim van ser els bancs centrals d\u2019Estats Units, Europa, Xina i Jap\u00f3, aportant el doble de liquiditat al sistema. Aix\u00f2 ho fan comprant deute de l\u2019estat i a trav\u00e9s dels bancs privats, amb els tipus d\u2019inter\u00e8s corresponents. El m\u00f3n ha portat massa anys amb tipus d\u2019inter\u00e8s baixos, fins i tot negatius, amb l\u2019argument que calia donar impuls a l\u2019economia. Ho ha fet tant, s\u2019ha dopat de tal forma l\u2019economia, que aquesta ja no sap funcionar sense aquesta medicina, creant bombolles a tort i a dret, impulsant instal\u00b7lar m\u00e9s producci\u00f3 que la necess\u00e0ria, que alhora exigeix augmentar la demanda per satisfer la producci\u00f3. La pand\u00e8mia va crear p\u00e0nic als bancs centrals, sabedors de la depend\u00e8ncia que el sistema t\u00e9 de la liquiditat i van doblar la seva acci\u00f3. El resultat va ser que l\u2019economia mundial va passar de tenir una liquiditat de 20 bilions de d\u00f2lars a mar\u00e7 de 2020, fins a 30 bilions el juny de 2021. A l\u2019abril 2021 ja es va comen\u00e7ar a veure l\u2019efecte sobre la inflaci\u00f3 subjacent, moment en el que els bancs havien de comen\u00e7ar a anar disminuint progressivament l\u2019aportaci\u00f3. Per\u00f2 no va ser aix\u00ed, l\u2019aportaci\u00f3 de liquiditat es va mantenir alta fins el mes d\u2019abril de 2022, moment a partir del qual va comen\u00e7ar, tard, la baixada de l\u00edquid per frenar una demanda que anava desbocada. Per\u00f2, ai l\u00e0s! Al mes de novembre de 2022 els bancs centrals frenen l\u2019extracci\u00f3 de liquiditat i la inflaci\u00f3 subjacent, que ja donava s\u00edmptomes de control, torna a pujar lleugerament. Els bancs han fet marxa enrere per por d\u2019entrar en una recessi\u00f3 sist\u00e8mica i sembla que ens deixaran amb una m\u00ednima dosi a la vena per continuar fent, tot i que aix\u00f2 signifiqui que la inflaci\u00f3 no baixi del 4%.<\/p>\n\n\n\n

Els bancs esperaven que la baixada dels preus de l\u2019energia en el mercat mundial seria suficient per posar ordre a la inflaci\u00f3. Per\u00f2 no, el gas ha fet un gest de baixar fins a 40 \u20ac\/MWh i divendres ja va tornar a pujar fins 54 \u20ac\/MWh, i els drets de CO2<\/sub> s\u2019han enfilat fins 105 \u20ac\/tCO2<\/sub>. Nom\u00e9s el carb\u00f3 continua la seva baixada fins a 180 \u20ac\/t (lluny encara dels valors hist\u00f2rics de 100 \u20ac\/t). I l\u2019electricitat a casa nostra ja dona s\u00edmptomes de primavera, amb preus inferiors a 2 \u20ac\/MWh i amb una mitja al dia d\u2019ahir de 30 \u20ac\/MWh, quan fa un any ten\u00edem preus de 245 \u20ac\/MWh. Podr\u00edem dir que la baixada \u00e9s notable, per\u00f2 no suficient, per frenar els preus al nivell on eren abans de la crisi. Escolto tothom dir que els preus del carboni han de baixar per ajudar l\u2019economia a recuperar-se. \u00c9s una manera de dir \u2018deixem la transici\u00f3 energ\u00e8tica per m\u00e9s endavant, ara recuperem l\u2019economia\u2019. La mateixa reflexi\u00f3 la han fet els alemanys aquesta setmana quan han dit que no s\u2019han de prohibir la venda de cotxes de combusti\u00f3 el 2035 perqu\u00e8 ja trobaran un combustible sense CO2<\/sub>. Tothom vol fer marxa enrere, sense veure que, si no continuem amb velocitat el cam\u00ed de descarbonitzaci\u00f3, els efectes encara seran pitjors.<\/p>\n\n\n\n

Amb aquest dilema al cap, m\u2019he preguntat qu\u00e8 en deu pensar de tot plegat la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial Perplexity (una web d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial) https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2407. Li he q\u00fcestionat si hauriem de fer marxa enrere en l\u2019actual cam\u00ed de transici\u00f3 energ\u00e8tica que hem comen\u00e7at recentment, i que m\u2019ha contestat que aquest \u00e9s un proc\u00e9s irreversible que implica la planificaci\u00f3 de petits retocs al model existent i la incorporaci\u00f3 de tecnologies noves i renovables. La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial opina que no es pot fer marxa enrere perqu\u00e8 la transici\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria per garantir un futur m\u00e9s sostenible. Veient que la resposta era for\u00e7a acad\u00e8mica, li he preguntat com pot la transici\u00f3 energ\u00e8tica afectar l\u2019economia. I em diu que la transici\u00f3 pot afectar el preu de l\u2019energia, que pot posar en risc la competitivitat de les empreses i el poder adquisitiu dels ciutadans, per\u00f2 que tamb\u00e9 pot ser una oportunitat per certs sectors com les energies renovables, la tecnologia verda i la mobilitat sostenible. Continuant el debat amb la m\u00e0quina, li he preguntat si haurem de sacrificar el creixement de l\u2019economia per fer la transici\u00f3, i m\u2019ha tornat a insistir que la transici\u00f3 no significa un sacrifici al creixement, que pot ser una oportunitat per a un desenvolupament sostenible i responsable. Amb m\u00e9s preguntes ha subratllat que la transici\u00f3 no t\u00e9 per qu\u00e8 ser un llast per l\u2019economia, fins que li he plantejat que, si el gas baixa per sota de 50 \u20ac\/MWh certes inversions de descarbonitzaci\u00f3 (per exemple, el biog\u00e0s) no es podran rendibilitzar, ha reconegut que si s\u2019assoleix un preu del gas inferior a 50 \u20ac\/MWh es podria veure afectada la rendibilitat de la producci\u00f3 de biog\u00e0s o syngas, per\u00f2 que hi ha altres factors a considerar m\u00e9s enll\u00e0 de la rendibilitat econ\u00f2mica, com la sostenibilitat. Veient que no sortia d\u2019aqu\u00ed, li he plantejat si pensava que seria necessaria una baixada col\u00b7lectiva de demanda, \u00e9s a dir, tornar-nos frugals. La seva resposta ha anat en la mateixa l\u00ednia: per fer la transici\u00f3 no cal cap reducci\u00f3 de la demanda o una tornada a un estil de vida frugal. La transici\u00f3 \u00e9s una oportunitat… Finalment, li he plantejat que el pes de l\u2019energia sobre el PIB a Catalunya va ser del 3,2% el 2019 i del 10% el 2022, i la seva resposta \u00e9s que, si aquesta energia prov\u00e9 de l\u2019exterior per preus vol\u00e0tils en el mercat internacional, pot tenir efectes negatius sobre l\u2019economia i sobre la seguretat energ\u00e8tica. \u2018Ara ja ens hem ent\u00e8s\u2019, li he dit \u2013 \u2018et sembla que el creixement del pa\u00eds pot ser baix o zero?\u2019 La seva resposta \u00e9s que, si un pa\u00eds t\u00e9 una alta depend\u00e8ncia energ\u00e8tica i el pes de l\u2019energia sobre el PIB \u00e9s elevat durant anys, aix\u00f2 pot limitar les seves oportunitats econ\u00f2miques i afectar negativament el seu creixement, limitant la capacitat per innovar i per desenvolupar noves tecnologies energ\u00e8tiques.<\/p>\n\n\n\n\n\n

El resum \u00e9s que la m\u00e0quina beu del que hi ha publicat al m\u00f3n i que, per tant, \u00e9s un bon indicador per copsar que no hi ha prou sensibilitat col\u00b7lectiva front l\u2019urg\u00e8ncia de disminu\u00efr la depend\u00e8ncia de combustibles f\u00f2ssils per no posar en greu perill l\u2019estat del benestar.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed va el m\u00f3n, despistat, dubtant quin \u00e9s el cam\u00ed correcte, si hem de fer marxa enrere i procedir a fer una transici\u00f3 interruptus.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Any<\/strong><\/td>2019<\/strong><\/td>2022<\/strong><\/td>2023<\/strong><\/td><\/tr>
Electricitat<\/td>12.472 M\u20ac<\/td>48.134 M\u20ac<\/td>27.552 M\u20ac<\/td><\/tr>
Gas<\/td>4.876 M\u20ac<\/td>48.508 M\u20ac<\/td>46.801 M\u20ac<\/td><\/tr>
Petroli<\/td>22.910 M\u20ac<\/td>35.217 M\u20ac<\/td>38.034 M\u20ac<\/td><\/tr>
Total energ\u00eda<\/td>40.257 M\u20ac<\/td>131.859 M\u20ac<\/td>112.387 M\u20ac<\/td><\/tr>
%\/PIB<\/td>3,23%<\/td>9,9%<\/td>8,3%<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t