{"id":2393,"date":"2023-02-19T04:45:00","date_gmt":"2023-02-19T03:45:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2393"},"modified":"2023-02-18T16:57:19","modified_gmt":"2023-02-18T15:57:19","slug":"ens-han-hackejat-el-cervell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2393","title":{"rendered":"Ens han hackejat el cervell<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Aquesta setmana un jove, despr\u00e9s de comptabilitzar la quantitat de grans superf\u00edcies que hi havia al seu poble, va preguntar, com us ho f\u00e8ieu al vostre temps sense s\u00fapers? Quan jo tenia la seva edat, l\u2019any 1981, compr\u00e0vem en petites botigues locals, per\u00f2 la difer\u00e8ncia \u00e9s que nom\u00e9s compr\u00e0vem el que necessit\u00e0vem. El PIB per c\u00e0pita va ser aquell any de 5.371 euros, mentre que el 2021 va ser de 30.103 euros i l\u2019\u00edndex de satisfacci\u00f3 dels espanyols aquells anys era del 70%, mentre que ara \u00e9s del 78%. Veiem que el salt que hem fet en PIB\/c\u00e0pita \u00e9s monstru\u00f3s per obtenir una lleugera millora en la percepci\u00f3 de la felicitat. \u00c9s possible que el 2024 aquest \u00edndex torni a ser inferior a 70%. Qu\u00e8 \u00e9s el que falla perqu\u00e8 tant desenvolupament econ\u00f2mic no doni el que s\u2019espera en felicitat?<\/p>\n\n\n\n

El problema rau en la confusi\u00f3 entre plaer i felicitat, un mecanisme psicol\u00f2gic que el que fa \u00e9s fer creure que, consumint m\u00e9s, tot va m\u00e9s b\u00e9. D\u2019aix\u00f2 parla el neuroendocrin\u00f2leg Dr. Robert Lustig<\/strong>, de la Universitat de Calif\u00f2rnia, en el seu llibre \u201cThe hacking of the American Mind\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Explica que el plaer \u00e9s curt, la felicitat \u00e9s llarga. El plaer \u00e9s visceral, la felicitat \u00e9s intangible, de bellesa et\u00e8ria. El plaer \u00e9s prendre, la felicitat \u00e9s donar. Al plaer s\u2019hi pot arribar amb subst\u00e0ncies, a la felicitat no. El plaer s\u2019experimenta en soledat, la felicitat en grups socials. Els extrems del plaer porten a l\u2019addicci\u00f3, sigui de subst\u00e0ncies, o de conductes; no existeix l\u2019addicci\u00f3 a un exc\u00e9s de felicitat.<\/p>\n\n\n\n

El plaer i la felicitat estan dominats per dues mol\u00e8cules qu\u00edmiques:  la dopamina i la serotonina. Ambdues s\u00f3n generades per enzims i s\u00f3n neurotransmissors que s\u2019encarreguen de la comunicaci\u00f3 entre neurones. Les dues actuen de forma diferent, sovint en equilibri.<\/p>\n\n\n\n

La dopamina es considera que \u00e9s la causant de sensacions de plaer, est\u00e0 vinculada a la recompensa i a la motivaci\u00f3, a l\u2019augment de l\u2019energia i a les emocions com l\u2019euf\u00f2ria i l\u2019excitaci\u00f3. Quan la dopamina estimula repetidament certes neurones, quan es fa en massa freq\u00fc\u00e8ncia, aquestes tendeixen a morir. Per evitar-ho, el Dr explica que la neurona disminueix la seva recepci\u00f3 reduint les seves antenes, fent una regulaci\u00f3 a la baixa. A la seg\u00fcent vegada, amb menys capacitat receptora, la neurona necessita m\u00e9s quantitat de dosi per obtenir el mateix efecte, i m\u00e9s i m\u00e9s… A dosis gegants no sents res, mecanisme que es diu \u201cToler\u00e0ncia\u201d. I, quan comencen a morir neurones es diu \u201cAddicci\u00f3\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La serotonina, en canvi, \u00e9s la mol\u00e8cula que aporta felicitat, inhibeix, no estimula. Inhibeix el seu receptor, alentint les neurones, per a donar satisfacci\u00f3, per calmar-lo, transmetent aquest sentiment de ser un mateix a l\u2019univers, de con\u00e8ixer quin \u00e9s el seu paper en el m\u00f3n on viu. A aix\u00f2 se\u2019n diu felicitat. Hi ha una cosa que contreu la serotonina: la dopamina. Llavors, la paradoxa \u00e9s que, quant m\u00e9s plaer busques amb est\u00edmuls, m\u00e9s dopamina es genera, reduint la serotonina i sent m\u00e9s infeli\u00e7.<\/p>\n\n\n\n

Totes les estrat\u00e8gies per donar plaer, sigui sensorial, amb el menjar, amb l\u2019alcohol, amb el tabac, amb les drogues, visual, t\u00e0ctil, sexual o conductual (comprar impulsivament), que ens envaeixen constantment amb pressi\u00f3 publicit\u00e0ria, han conf\u00f3s i han barrejat molt espec\u00edficament els termes de felicitat amb el de plaer. Aquesta confusi\u00f3 permet comprar felicitat a trav\u00e9s dels productes que aquestes empreses t\u2019ofereixen, promocionant un hedonisme, el plaer com a font de felicitat. El resultat \u00e9s que, en el proc\u00e9s d\u2019impuls de plaer, ens convertim en m\u00e9s infeli\u00e7os. Moltes persones no entenen necess\u00e0riament que s\u00f3n addictes. Saben que necessiten alguna cosa. Quan voler es converteix en necessitat, sol ser un senyal d\u2019addicci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Des del punt de vista social, el plaer \u00e9s la sensaci\u00f3 que alguna cosa et fa sentir b\u00e9, i en vols m\u00e9s. La felicitat o la satisfacci\u00f3, \u00e9s el sentiment que una cosa et sent b\u00e9 per\u00f2, en canvi, no vols, ni en necessites m\u00e9s. El plaer engendra plaer, cosa que saben molt b\u00e9 els casinos. A l\u2019altre extrem, la felicitat no requereix m\u00e9s est\u00edmuls i, si hi ha alguna cosa per comprar, no necessites comprar-la.<\/p>\n\n\n\n

El problema \u00e9s que molta publicitat ha actuat per hackejar els nostres cervells, tot dient coses que no s\u00f3n veritat. Quan una empresa explica les bondats del que fa, es diu que fa m\u00e0rqueting. Per\u00f2 quan el que explica \u00e9s fals, es diu propaganda. Moltes empreses s\u2019han involucrat en una operaci\u00f3 massiva i cont\u00ednua de comercialitzaci\u00f3 de la propaganda, induint-nos a fer coses diferents a les que haur\u00edem fet d\u2019una altra manera. El menjar processat \u00e9s l\u2019exemple m\u00e9s clar, car es sap que el sucre i els greixos saturats s\u00f3n el que provoca augment d\u2019obesitat, malalties cardiovasculars, diabetis, hipertensi\u00f3, c\u00e0ncer, dem\u00e8ncia… I, malgrat aix\u00f2, molts anuncis conviden a comprar-ne per assolir la felicitat (\u201cCoca-Cola, sensaci\u00f3 de viure\u201d).<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed \u00e9s com l\u2019economia del consum actua fent-nos creure que comprant aix\u00f2 i all\u00f2, acumulant m\u00e9s b\u00e9ns, serem m\u00e9s feli\u00e7os, quan en realitat \u00e9s el contrari: ens aporten plaer per poc temps, reduint la recepci\u00f3 de les neurones, fent-nos comprar m\u00e9s i m\u00e9s per addicci\u00f3, i ens perjudiquen a llarg termini, frenant la nostra acceptaci\u00f3 al m\u00f3n que vivim, dispersant recursos i canviant el clima.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, ara ja sabem que perqu\u00e8 un es pugui acceptar i fer front a la no necessitat, superant el que sempre manca alguna cosa per ser feli\u00e7, cal excedir la difer\u00e8ncia entre plaer i felicitat.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha ajudes per superar la paradoxa: Connectar amb els altres \u00e9s b\u00e0sic per a la felicitat, perqu\u00e8 la connexi\u00f3 fit a fit genera l\u2019empatia. Facebook o Twitter no augmenten la serotonina. Contribuir a ajudar els altres, fent m\u00e9s f\u00e0cil el treball dels companys, fent voluntariat o filantropia va a favor, ajuda. Trobar el cam\u00ed per reduir l\u2019estr\u00e8s, dormint, concentrant-se per reflexionar, \u00e9s bo per a la serotonina. Fer exercici redueix la dopamina. Menjar productes no elaborats tamb\u00e9 va a favor.<\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2 \u00e9s necessari con\u00e8ixer i diferenciar el que \u00e9s plaer i el que \u00e9s felicitat. Resoldre aquesta q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la base per arribar a la frugalitat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t