{"id":2390,"date":"2023-02-12T04:58:00","date_gmt":"2023-02-12T03:58:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2390"},"modified":"2023-02-11T16:03:36","modified_gmt":"2023-02-11T15:03:36","slug":"ambicio-i-frugalitat-lequilibri-necessari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2390","title":{"rendered":"Ambici\u00f3 i frugalitat, l\u2019equilibri necessari<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

A l\u2019any 1989 vam anar amb la meva dona al Nepal a fer la volta a l\u2019Annapurna. Era el viatge de noces. Durant 21 dies ens va acompanyar un sherpa amb el qual vaig poder parlar, tot i el mal angl\u00e8s que ten\u00edem ambd\u00f3s. De les coses que recordo m\u00e9s d\u2019aquell viatge va ser el seu grau de conformisme que ell tenia en el seu estat social. Em deia que no podia aspirar a m\u00e9s perqu\u00e8 havia nascut aix\u00ed i havia de morir en aquesta condici\u00f3 social. No m\u2019havia preocupat m\u00e9s d\u2019aquest raonament fins ara, que he estat reflexionant sobre la manera de com la societat pot viure de forma frugal.<\/p>\n\n\n\n

Un dels meus principis \u00e9s que cal ambici\u00f3 per crear el potencial que despr\u00e9s es convertir\u00e0 en treball, la il\u00b7lusi\u00f3 que empeny amunt la humanitat. Aix\u00ed \u00e9s com hem passat dels primers homes del neol\u00edtic fins avui. Des d\u2019Uruk, ciutat al sud de Bagdad, fa uns 6.000 anys, fins avui, l\u2019home ha inventat l\u2019escriptura, la roda, ha multiplicat la producci\u00f3 dels cultius, ha organitzat les societats, s\u2019ha defensat d\u2019altres humans… en fi, ha augmentat la productivitat 1.000 vegades, fet que ha aportat el benestar que ara gaudim. Si l\u2019actitud hagu\u00e9s estat passiva, conformista amb el que es tenia, la humanitat mai hauria arribat fins on som ara.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 \u00e9s evident que se\u2019ns ha anat la m\u00e0 en aquest desenvolupament hum\u00e0 en els darrers 200 anys, i m\u00e9s concretament en els \u00faltims 40, fins el punt de posar en perill tot el benestar guanyat i la mateixa superviv\u00e8ncia de l\u2019home. Llavors, com fem compatible el motor de la pot\u00e8ncia de l\u2019ambici\u00f3 amb el conformisme necessari per equilibrar el conflicte?<\/p>\n\n\n\n

La paraula es diu acceptaci\u00f3: la que explica com \u00e9s un mateix, la que admet les circumst\u00e0ncies personals i professionals, la dels altres i la del m\u00f3n on ens toca viure. Aquesta acceptaci\u00f3 \u00e9s diferent de la resignaci\u00f3. L\u2019acceptaci\u00f3 \u00e9s activa, mentre que la resignaci\u00f3 \u00e9s passiva i sovint negativa, conduint al patiment, a la desesperan\u00e7a, a la autocompassi\u00f3 i a deixar de lluitar per superar entrebancs, en definitiva, porta a la inacci\u00f3. Per exemple, decr\u00e9ixer perqu\u00e8 s\u00ed, nom\u00e9s per decr\u00e9ixer, porta a la resignaci\u00f3 i a la negativitat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019ambici\u00f3 desafia la mateixa l\u00f2gica i la ra\u00f3 per avan\u00e7ar. Com s\u2019hauria pogut descobrir la penicil\u00b7lina, multitud de medicaments, com s\u2019hauria pogut inventar la m\u00e0quina de vapor, el cotxe, l\u2019electricitat, el tel\u00e8fon, Internet, la nevera, com s\u2019hauria pogut superar la profecia de Thomas Malthus <\/strong>augmentant la producci\u00f3 de menjar per alimentar els milers de milions de persones? Com s\u2019hauria pogut augmentar l\u2019esperan\u00e7a de vida? L\u2019ambici\u00f3 alimenta l\u2019esperit de superaci\u00f3, l\u2019inconformisme, la capacitat de somniar en gran i ens fa competitius.<\/p>\n\n\n\n

El problema de l\u2019ambici\u00f3 \u00e9s que es pot convertir en cobd\u00edcia, perdent la humilitat, la mod\u00e8stia, i esdevenint prepotent. \u00c9s llavors quan interv\u00e9 l\u2019economia de l\u2019ostentaci\u00f3 i el s\u00edndrome de la pe\u00e7a suplement\u00e0ria: quan un t\u00e9 un pis de 90 m2<\/sup>, en vol un altre de 120 m2<\/sup>, despr\u00e9s un de 300 m2<\/sup>, m\u00e9s endavant una casa a la vora del mar, una casa a la muntanya, un pis a Par\u00eds, un altre a Nova York, i finalment un iot i un jet privat. \u00c9s aix\u00ed com ens hem creat una economia depredadora, que acaba amb tot el que troba per endavant, que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019extreure 100 mil milions de tones de mat\u00e8ries primeres al m\u00f3n i dispersar-ne 63 mil milions sense cap sentit, esgotant recursos, fent malb\u00e9 el clima, les aig\u00fces i els s\u00f2ls.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019acceptaci\u00f3 requereix un estat d\u2019\u00e0nim positiu que doni serenitat front les dificultats del passat, i aporti ambici\u00f3 en el futur. \u00c9s propera a la meditaci\u00f3 zen, que suposo que \u00e9s el que em volia dir el sherpa de Nepal en aquell viatge.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019acceptaci\u00f3 implica posar objectius a la vida per a ser millors, no focalitzant-ho tot en els resultats materials, mesurant els \u00e8xits en base als par\u00e0metres interns de benestar i satisfacci\u00f3. A t\u00edtol d\u2019exemple, els budistes proposen ser justos no jutjant els altres, tenir una actitud comprensiva, posar objectius nobles, compartits amb tothom, lluny de l\u2019exaltaci\u00f3 individual, no fer patir els altres, acceptar el treball com a element transformador hum\u00e0, fora de l\u2019ociositat passiva, cultivar la virtut, observar cont\u00ednuament si el cos entra en desequilibris deguts a certs estils de vida, dominar les emocions descontrolades… En fi, cada persona ha de trobar les estrat\u00e8gies que l\u2019ajudin a asserenar la ment.<\/p>\n\n\n\n

En la situaci\u00f3 d\u2019ara, crec que el que hem de desenvolupar per resoldre l\u2019equilibri \u00e9s l\u2019empatia, la capacitat de posar-se en el lloc de l\u2019altre, de sentir l\u2019emoci\u00f3 d\u2019una realitat aliena. L\u2019empatia per\u00f2, tamb\u00e9 pot ser amb la natura, permet entendre des de la sensibilitat humana l\u2019ambient que ens envolta, tots els seus components, aprendre d\u2019ella, respectar-la i cuidar-la.<\/p>\n\n\n\n

Viure des d\u2019una abund\u00e0ncia que minva significa valorar tot all\u00f2 que forma part de la nostra exist\u00e8ncia, fet que vol dir posar el repte per millorar les circumst\u00e0ncies sense oblidar que la felicitat no es troba en el que podem aconseguir, sin\u00f3 en la persona en la que ens convertim mentre fem el proc\u00e9s. Viure amb la sensaci\u00f3 permanent de car\u00e8ncia, de que et falten m\u00e9s coses, \u00e9s el que alimenta l\u2019ambici\u00f3 desmesurada, un forat negre de la insatisfacci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En un escenari que ve de p\u00e8rdua d\u2019abund\u00e0ncia, d\u2019haver de prendre nom\u00e9s el que es necessita, \u00e9s f\u00e0cil caure en la frustraci\u00f3, en el des\u00e0nim i en la desesperan\u00e7a. <\/a>Ara m\u00e9s que mai cal retrobar els valors que aporten serenitat, fomentar les relacions humanes, potenciar l\u2019empatia, l\u2019altruisme i la solidaritat. El canvi del que \u00e9s material per l\u2019emocional \u00e9s la clau, de la venda material per la de serveis, \u00e9s fonamental.<\/p>\n\n\n\n

Sense aquest gir espiritual ser\u00e0 dif\u00edcil trobar l\u2019equilibri entre l\u2019ambici\u00f3 necess\u00e0ria, per continuar avan\u00e7ant, i la frugalitat que equilibrar\u00e0 la nostra petjada en el planeta. No tot ho far\u00e0 l\u2019economia, cal tamb\u00e9 una revoluci\u00f3 de valors.<\/p>\n\n\n\n

Un exemple d\u2019ambici\u00f3 no depredadora el tenim amb en  Kilian Jornet<\/strong>. Ning\u00fa dubta de la seva ambici\u00f3 per arribar a metes dif\u00edcils, per\u00f2 ha sabut mantenir la humilitat i la frugalitat. Ell mostra que, sense prepot\u00e8ncia i sup\u00e8rbia, es pot arribar a la felicitat cultivant valors que permeten grans reptes amb ambici\u00f3. A l\u2019altre costat hi tenim Cristiano Ronaldo<\/strong>.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t