{"id":2382,"date":"2023-02-05T04:25:00","date_gmt":"2023-02-05T03:25:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2382"},"modified":"2023-02-04T16:27:48","modified_gmt":"2023-02-04T15:27:48","slug":"canvi-climatic-el-vector-director","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2382","title":{"rendered":"Canvi clim\u00e0tic, el vector director<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Continuem trobant contradiccions en les m\u00e8triques d\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019economia. Abans d\u2019ahir es va con\u00e8ixer que el PIB de Catalunya havia crescut un 5,5%, igual que el d\u2019Espanya. A l\u2019espera que Idescat aporti les xifres de demanda per l\u2019\u00edndex de valors encadenats, em basar\u00e9 en l\u2019an\u00e0lisi de la variaci\u00f3 del PIB d\u2019Espanya. La nota de premsa de l\u2019Institut Nacional d\u2019Estad\u00edstica va dir que Espanya va cr\u00e9ixer un 5,5%, per\u00f2 en el seu interior especifica amb dades que, de fet, nom\u00e9s va augmentar el 2,7%. Com quedem?<\/p>\n\n\n\n

L\u2019economia espanyola no va cr\u00e9ixer el primer trimestre, va cr\u00e9ixer molt el segon trimestre, fins el 2,2%, va frenar el tercer trimestre fins el 0,2% i ha continuat frenant el quart trimestre fins el 0,2%. El resum de l\u2019any \u00e9s que les inversions no creixen prou, que en el segon trimestre el consum dom\u00e8stic i les exportacions es van disparar, per\u00f2 tot aix\u00f2 es va acabar a partir del tercer trimestre. La visi\u00f3 que tenim des de la trinxera de la producci\u00f3 \u00e9s que a partir de setembre la demanda va comen\u00e7ar a afluixar. A final d\u2019any la p\u00e8rdua significativa del consum dom\u00e8stic i del mercat exterior ens diuen cap on va l\u2019economia. I aix\u00f2 es constata amb l\u2019evoluci\u00f3 del consum de gas, que tra\u00e7a una baixada del -0,8% respecte l\u2019any 2021, sobretot despr\u00e9s de novembre, i del -7,92% en el consum el\u00e8ctric. Tamb\u00e9 detectem una baixada de -4,1% en el tr\u00e0nsit de contenidors mar\u00edtims amb origen i dest\u00ed port de Barcelona fins novembre, o d\u2019una p\u00e8rdua del -2,27%  en el comer\u00e7 exterior espanyol, nom\u00e9s compensat per l\u2019enorme entrada de turistes i serveis estrangers.<\/p>\n\n\n\n

I la inflaci\u00f3? L\u2019INE ens diu que ha estat del 5,8%, despr\u00e9s d\u2019arribar a un pic al juliol del 10,8%. Per\u00f2 sabem que els productes industrials s\u2019han encarit un 21%, els aliments un altre 20% i la resta de productes de consum un 24%. L\u2019energia des de 2019 s\u2019ha encarit un 200%. I la majoria de salaris, a excepci\u00f3 dels funcionaris i dels pensionistes, no s\u2019han apujat gaire. Ara s\u2019afegeix un augment dels tipus d\u2019inter\u00e8s fins el 3,5% que comporta que algunes hipoteques incrementin la quota uns 400 \u20ac al mes. Amb tot aix\u00f2, qu\u00e8 voleu que li passi a l\u2019economia? Alg\u00fa creu que pot cr\u00e9ixer, que el n\u00famero d\u2019empreses que tancaran no anir\u00e0 a m\u00e9s i que el nombre d\u2019aturats pujar\u00e0?<\/p>\n\n\n\n

La pregunta m\u00e9s apropiada, doncs, \u00e9s la seg\u00fcent: i ara qu\u00e8? Hem de continuar llepant-nos les ferides mentre diem que tot va b\u00e9? Continuarem apujant els tipus d\u2019inter\u00e8s fins que es freni del tot l\u2019economia, fins que la gent no pugui pagar lloguers i hipoteques? Qui invertir\u00e0 en aquesta situaci\u00f3? El mercat exterior t\u00e9 el mateix problema, per la qual cosa tampoc ens ajudar\u00e0 gaire. De tots els recursos que tenim, consum dom\u00e8stic, consum p\u00fablic, inversi\u00f3, mercat exterior, quin vector \u00e9s l\u2019adequat per sortir de la greu crisi que comencem? Possiblement cap: amb tipus d\u2019inter\u00e8s alts, amb incertesa de mercat nul\u00b7la, amb empreses tocades financerament pels tres anys anteriors, ser\u00e0 dif\u00edcil trobar l\u2019escletxa per superar la conjuntura.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 passa perqu\u00e8 estem oblidant quin \u00e9s el vector director de l\u2019economia en aquest moment. Un vector marca la direcci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 la intensitat amb la que cal fer-la. Avui aquest vector director \u00e9s el canvi clim\u00e0tic. Nom\u00e9s invertint en el desplegament d\u2019aquest vector ens en podrem sortir. La millora de costos dels productes que faran que el consum dom\u00e8stic pugui tornar a funcionar, que la gent pugui comprar per viure correctament, pot resoldre l\u2019embolic on ens hem posat. Aix\u00f2 vol dir que les empreses puguin invertir per millorar la productivitat, per millorar els seus costos energ\u00e8tics, per produir amb menys mat\u00e8ries primeres, amb sistemes m\u00e9s circulars. Que el sector primari pugui invertir en millorar la tecnologia de reg, cercant com poda i protegeix els seus cultius del canvi clim\u00e0tic, com troba noves varietats vegetals m\u00e9s resistents al clima, com baixem el consum de carn. Que l\u2019administraci\u00f3 tregui llast de tant cost burocr\u00e0tic, que frena l\u2019economia enormement, i dediqui m\u00e9s recursos a habitatge assequible, a la sanitat i a ensenyament.<\/p>\n\n\n\n

El recurs d\u2019apujar infinitament els salaris per permetre que la gent pugui viure en moments aix\u00ed, \u00e9s un recurs que ja no el tenim perqu\u00e8 no podem devaluar la moneda. La soluci\u00f3 ha de passar per disminuir el cost dels productes. El primer \u00e9s el de l\u2019habitatge. Aconseguir habitatges assequibles hauria de ser la prioritat de tots els governs. Fer que els productes fabricats tinguin m\u00e9s qualitat, durin m\u00e9s, i tinguin costos m\u00e9s baixos, hauria de ser una fita de tota la ind\u00fastria.<\/p>\n\n\n\n

Malauradament el que pot passar \u00e9s que la pol\u00edtica que es faci sigui com la de sempre, la d\u2019apujar els tipus d\u2019inter\u00e8s per fer caure la demanda i entrar en recessi\u00f3, per despr\u00e9s abaixar-los r\u00e0pidament per incentivar novament l\u2019economia, fet que portar\u00e0 a noves bombolles i a una nova crisi. \u00c9s el que va passar als anys 1970, on el pic d\u2019inflaci\u00f3 del 1974 va portar al pic replicat del 1981.<\/p>\n\n\n\n

La crisi energ\u00e8tica la tenim a sobre de forma continua (amb una p\u00e8rdua de PIB del 5,9% al 2022 respecte 2019), la reducci\u00f3 de producci\u00f3 agr\u00e0ria tamb\u00e9, raons que fan repensar com ho farem per permetre a tothom viure dignament. La tecnologia ajudar\u00e0, via robotitzaci\u00f3, via energies renovables, via noves prote\u00efnes, via nova mobilitat, via intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, via rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica d\u2019habitatges, totes elles tecnologies disruptores. Per\u00f2 caldr\u00e0 ser-ho tamb\u00e9 amb solucions socials i econ\u00f2miques, en com repartim les rendes, en com repartim el treball, en com impulsem l\u2019economia intel\u00b7ligent front l\u2019extractiva, en com gestionem amb precisi\u00f3 i bon rendiment uns pressupostos p\u00fablics minvants en els propers anys. \u00c9s un nou aprenentatge que ha de fer la societat, amb l\u00edders nous i valents que ho puguin explicar f\u00e0cilment.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 \u00e9s important posar el vector director, el del canvi clim\u00e0tic, ben posat, perqu\u00e8 permeti que totes les solucions alternatives que han de n\u00e9ixer ho puguin fer.<\/p>\n\n\n\n

Any<\/strong><\/td>2019<\/strong><\/td>2022<\/strong><\/td>2023<\/strong> i seg\u00fcents estimat<\/td><\/tr>
Electricitat<\/td>12.479 M\u20ac<\/td>48.269 M\u20ac<\/td>30.600 M\u20ac<\/td><\/tr>
Gas<\/td>4.445 M\u20ac<\/td>36.155 M\u20ac<\/td>17.780 M\u20ac<\/td><\/tr>
Petroli<\/td>22.081 M\u20ac<\/td>32.541 M\u20ac<\/td>27.400 M\u20ac<\/td><\/tr>
Total energ\u00eda<\/td>39.005 M\u20ac<\/td>116.965 M\u20ac<\/td>75.800 M\u20ac<\/td><\/tr>
%\/PIB 2022<\/td>2,94%<\/td>8,8%<\/td>5,7%<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t