{"id":2378,"date":"2023-01-29T04:16:00","date_gmt":"2023-01-29T03:16:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2378"},"modified":"2023-01-28T18:01:26","modified_gmt":"2023-01-28T17:01:26","slug":"un-segle-despres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2378","title":{"rendered":"Un segle despr\u00e9s<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

La hist\u00f2ria es va repetint regularment. A vegades \u00e9s cada mil\u00b7lenni, altres, cada segle. El moment actual t\u00e9 aspectes que s\u2019assemblen al que va passar als anys 1920.<\/p>\n\n\n\n

El segle XX va comen\u00e7ar amb la digesti\u00f3 dels efectes de la Revoluci\u00f3 Industrial que s\u2019havia desenvolupat durant el segle XIX: com es repartien els guanys de la nova economia, com evolucionaven les col\u00f2nies a \u00c0frica i com es repartia la geografia europea per fer-la m\u00e9s estable. El primer embat va ser la primera guerra mundial, del 1914 al 1918, amb 17 milions de morts. Amb la guerra Europa s\u2019havia quedat sense producci\u00f3, fet que va ser una oportunitat pels pa\u00efsos que no hi havien entrat, entre ells Espanya, tamb\u00e9 Holanda, Jap\u00f3 i Estats Units. El meu avi fabricava paper a Banyoles amb una mini m\u00e0quina, 720 kg cada dia, que anava emmagatzemant en un local. Vivia del poc que collia a l\u2019hort de casa seva i dels animals dom\u00e8stics. Amb la guerra mundial el preu del paper va pujar exageradament perqu\u00e8 Europa no en tenia. Tots els fabricants catalans van fer molts diners, fet que el meu avi va aprofitar per intentar construir-se una m\u00e0quina de paper a Sarri\u00e0 de Ter, intent fallit perqu\u00e8 no va tenir prou capital per acabar el projecte. Finalment el 1926 va poder tenir la seva m\u00e0quina, projecte al que li van seguir encara 3 m\u00e0quines m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

El que va passar a principis de la d\u00e8cada de 1920 va ser que la inflaci\u00f3 es va descontrolar. A Espanya l\u2019augment de la inflaci\u00f3 va ser del 123% degut a l\u2019efecte exportador, per\u00f2 a Europa tamb\u00e9, per la reconversi\u00f3 dels pa\u00efsos i per l\u2019augment del consum. Aquest augment de la inflaci\u00f3 va obligar a prendre mesures de fre a la importaci\u00f3 amb un aranzel proteccionista (Llei Fordney-McCumber), que van iniciar una recessi\u00f3, m\u00e9s alta a Espanya, amb caigudes del 26,5%, perqu\u00e8 la seva capacitat de producci\u00f3 no es va poder exportar.  A Estats Units va passar una cosa semblant: a un augment de preus degut al sobtat augment de la demanda post-guerra, la pol\u00edtica antiinflacion\u00e0ria amb restricci\u00f3 del cr\u00e8dit, va provocar que els preus caiguessin un 56% entre 1920 i 1921.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 els efectes m\u00e9s greus van ser els derivats dels deutes que els pa\u00efsos havien contret amb Estats Units per compra d\u2019armament, i sobretot a Alemanya, obligada a pagar els desperfectes de la guerra com a perdedors. Aix\u00ed Alemanya, per poder pagar les indemnitzacions de 33.000 milions als pa\u00efsos guanyadors de la guerra, i sense poder exportar degut a les mesures proteccionistes dels altres pa\u00efsos, es va veure abocada a imprimir m\u00e9s moneda del que necessitava, de forma que al 1922 el marc ja es va comen\u00e7ar a devaluar de forma alarmant. I aix\u00ed va ser com va comen\u00e7ar el per\u00edode h\u00edper-inflacionari, en una greu recessi\u00f3, amb molt atur i malestar social. A principis de 1922 un d\u00f2lar valia 160 marcs alemanys. Al novembre de 1923 un d\u00f2lar valia 4.200.000.000.000 – ho llegiu b\u00e9, 4,2 bilions de marcs. Va ser impossible viure, comprar cap b\u00e9 com el pa, la carn o el carb\u00f3 per escalfar a casa. La paga rebuda un dia ja no servia l\u2019endem\u00e0. Van escriure: \u201cA una guerra odiada i male\u00efda li va seguir una postguerra odiada i male\u00efda\u201d<\/p>\n\n\n\n

Aquells anys tumultuosos estan escrits a foc al cervell dels alemanys, formen part del seu ADN, fets que encara avui impacten en la seva pol\u00edtica econ\u00f2mica. Aquells efectes es van frenar pel Pla Dawes el 1924 i el pla Young el 1929, anys en el que el m\u00f3n va entrar en una gran recessi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

A partir de 1926 ja es comencen a veure s\u00edmptomes d\u2019una nova crisi que s\u2019intensifiquen el 1927 i 1928: Caiguda de preus agr\u00edcoles i de mat\u00e8ries primeres, augment d\u2019atur industrial, p\u00e8rdua de consum, crisi de construcci\u00f3 i del sector immobiliari, fallida de moltes empreses, tipus d\u2019inter\u00e8s molt alts per especular en borsa que retreuen cr\u00e8dits per inversions productives… tot plegat acaba amb la crisi de la borsa americana de 1929 que contamina la resta del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Alemanya encara no havia superat el seu profund problema d\u2019hiperinflaci\u00f3 i d\u2019atur (6 milions d\u2019aturats el 1932), entrant en una ru\u00efna comercial i amb una inestabilitat pol\u00edtica que explica l\u2019arribada al poder del nazisme el 1933. Els acords de la confer\u00e8ncia de G\u00e8nova del 1923 van ser paper mullat, i la confer\u00e8ncia de Londres de 1933 tampoc va reeixir en res positiu, certificant encara m\u00e9s proteccionisme amb aranzels. Els bancs van comen\u00e7ar a tancar arreu i les pol\u00edtiques deflacionistes i el proteccionisme econ\u00f2mic van frenar el comer\u00e7 internacional fins un 60% el 1935.<\/p>\n\n\n\n

La crisi va reduir la demografia d\u2019Europa, amb menys naixements i m\u00e9s mortalitat per mala alimentaci\u00f3 i m\u00e9s malalties, aspectes que van refor\u00e7ar idees d\u2019alguns pa\u00efsos segons els quals el problema era d\u2019exc\u00e9s de poblaci\u00f3, interrompent les entrades d\u2019emigrants i fins i tot expulsant estrangers o jueus en el cas d\u2019Alemanya.<\/p>\n\n\n\n

Ja sabem com acaba tot aquest desordre de la primera meitat del segle XX, en la segona guerra mundial, amb uns 55 o 60 milions de morts, amb l\u2019horror de l\u2019holocaust i amb la separaci\u00f3 d\u2019Europa en dos blocs impermeables. La soluci\u00f3 es va trobar finalment en els acords de Bretton Woods de 1944 amb 44 nacions participants. Aquell acord va suposar un per\u00edode de benestar econ\u00f2mic fins el 1973, pel primer xoc petrolier, i fins el 1978, pel segon xoc, que va trencar definitivament el model econ\u00f2mic post-guerra.<\/p>\n\n\n\n

La semblan\u00e7a amb els dos segles \u00e9s notable: retra\u00efment de l\u2019economia mundial el 2019, xoc de pand\u00e8mia el 2020, augment desmesurat de la demanda el 2021 i 2022 que acaba amb una gran inflaci\u00f3, pol\u00edtiques de control d\u2019inflaci\u00f3 amb augment dels tipus d\u2019inter\u00e8s que portaran a una recessi\u00f3, inici de pol\u00edtiques protectores de fronteres… tot aix\u00f2 amanit amb un canvi clim\u00e0tic que fa perdre producci\u00f3 agr\u00e0ria i impulsa cicles migratoris que s\u2019intenten frenar. La pregunta \u00e9s: caldr\u00e0 una nova cat\u00e0strofe per arribar a un altre acord internacional com el de Bretton Woods per posar ordre a una situaci\u00f3 que ja es veu fora de control? No som prou intel\u00b7ligents per aprendre de la hist\u00f2ria de fa 100 anys i anticipar-nos als temps?<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t