El fenomen policrisi es defineix com m\u00faltiples riscos que poden interseccionar entre s\u00ed en cascada. Aix\u00ed, un augment excessiu de massa monet\u00e0ria provocat per la FED i pel BCE va provocar una demanda excessiva que l\u2019oferta no ha pogut igualar. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, els preus de l\u2019energia van augmentar i van encarir els fertilitzants, els productes manufacturats i el transport, creant inflacions impossibles de digerir pels consumidors, una inflaci\u00f3 mundial. A efectes d\u2019aix\u00f2 molts importadors mundials no poden comprar cereals, provocant fam en certs pa\u00efsos, que alhora impulsa onades d\u2019emigracions en direcci\u00f3 a pa\u00efsos m\u00e9s rics. La guerra de R\u00fassia ha complicat aquesta situaci\u00f3 i hi ha afegit el risc nuclear. Els problemes de Xina amb la pand\u00e8mia ha frenat l\u2019enviament de productes a occident, desequilibrant encara m\u00e9s l\u2019oferta i afegeix el risc de guerra a Taiwan, que amaga una altra amena\u00e7a nuclear. Finalment hi ha la q\u00fcesti\u00f3 de la seguretat digital, que pot fer caure tot el sistema que hem muntat. A Davos s\u2019ha citat la possibilitat de viure una apagada digital, un Blackout de la informaci\u00f3. Tots aquests problemes poden arrossegar a moviments extrems d\u2019ultradreta populistes al control dels governs, i impedir encara m\u00e9s les possibilitats de trobar solucions.<\/p>\n\n\n\n
Com que quan vaig comen\u00e7ar a treballar va ser amb la crisi de 1979, recordo molt b\u00e9 el que va passar. La depressi\u00f3 va reduir el consum des de 1979 fins el 1986, l\u2019any que Espanya va entrar a la UE. Per\u00f2 des de 1979 fins el 1984 les coses van ser molt dif\u00edcils, amb tancaments massius d\u2019empreses i amb un atur hist\u00f2ric. Una cosa semblant va passar des de 2010 fins el 2013. Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong> anava dient per tot el m\u00f3n que el sistema bancari espanyol era el m\u00e9s fort. I ara Pedro S\u00e1nchez<\/strong> va declarant que l\u2019economia espanyola \u00e9s la millor preparada d\u2019Europa per fer front al moment. No s\u2019explica prou que els productes industrials s\u2019han encarit un 28% interanual, l\u2019energia un 68% i el menjar un 21%. No s\u2019ha de saber gaire economia per descobrir que el consumidor no podr\u00e0 comprar la mateixa quantitat que comprava fa un any i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019activitat a les empreses caur\u00e0. Nom\u00e9s el turisme internacional ha aguantat, i la pregunta \u00e9s, fins quan?<\/p>\n\n\n\n Alguna vegada he compartit en aquestes l\u00ednies la impressi\u00f3 que ens trobem en un final de model, tal i com va passar als anys 1970 quan es va acabar el model keynesi\u00e0 despr\u00e9s de la guerra mundial. Al 1968 els fills dels que van reconstruir Europa estaven tips de tanta rigidesa moral i volien ser m\u00e9s lliures. A Estats Units passava una cosa semblant amb el moviment hippy. El model keynesi\u00e0 no va saber resoldre en poc temps dues crisis de petroli encadenades, la de 1973 i la de 1979, fet que va ser l\u2019ocasi\u00f3 dels neoliberals de Milton Friedman<\/strong> per aportar la seva soluci\u00f3 amb m\u00e9s endeutament i desregulaci\u00f3 financera. Aquest model es va refor\u00e7ar al 1990 amb l\u2019entrada de Xina al mercat mundial, i amb la proliferaci\u00f3 de les grans empreses tecnol\u00f2giques, essent un multiplicador del problema.<\/p>\n\n\n\n Aquell cam\u00ed ha avan\u00e7at fins portar-nos a l\u2019actual crisi de mat\u00e8ries primeres, a un canvi clim\u00e0tic que comen\u00e7a a minvar les collites agr\u00e0ries, a un endeutament cada vegada m\u00e9s insostenible i a uns d\u00e8ficits p\u00fablics impossibles de contenir. La Covid-19 de 2020 va accelerar aquesta impressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2, en lloc de negar el risc, el que cal \u00e9s treballar per fer-nos m\u00e9s resilients, protegint els nostres estalvis, fent que els governs cre\u00efn fons d\u2019emerg\u00e8ncia, redueixin el deute, augmentin l\u2019efici\u00e8ncia p\u00fablica i inverteixin exclusivament en estalvi d\u2019energia i de mat\u00e8ries primeres.<\/p>\n\n\n\n Les mesures convencionals en les altres crisis avui no podran ser aplicables. Fomentar la demanda no \u00e9s soluci\u00f3, perqu\u00e8 augmenta la inflaci\u00f3. Per tant els alts tipus d\u2019inter\u00e8s continuaran detraient diner del mercat per fer abaixar el consum. Per\u00f2 s\u00ed que es podria finan\u00e7ar l\u2019oferta per propiciar la producci\u00f3 amb menys mat\u00e8ries primeres i menys energia. Aix\u00f2 faria caure els costos dels productes i possibilitaria un nou equilibri. \u00c9s el rol dels fons Next Generation, que ara cal fer anar a tota velocitat. Perqu\u00e8 el que hi ha no \u00e9s una policrisi, crec que el que tenim \u00e9s politraumatisme i aviat entrarem a la UCI per retrobar les constants vitals, segurament amb un nou model econ\u00f2mic i de vida. Primer hem de recon\u00e8ixer fins a quin punt s’ha tornat el problema greu i tossut.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/image.png\")
<\/a><\/figure>\n