Durant la primera setmana de gener els mercats van estar absents: ning\u00fa sabia si els preus havien de pujar, si havien de baixar, si l\u2019economia entraria en recessi\u00f3, si creixeria… Va ser una sensaci\u00f3 estranya, no es podia comprar ni vendre. Tamb\u00e9 va ser el moment on molts periodistes especialitzats en economia, i alguns pol\u00edtics en els governs, es van afanyar a dir que l\u2019economia anava b\u00e9, que els que alertem que hi ha s\u00edmptomes de frenada, fem catastrofisme.<\/p>\n\n\n\n
Els arguments son importants. El primer, \u00e9s que l\u2019atur no puja, que mai com ara hi havia hagut 20 milions de cotitzacions a la seguretat social. \u00c9s cert: la taxa d\u2019atur a Espanya \u00e9s del 12,7%, i a les comarques de Girona \u00e9s f\u00e0cil trobar molts pobles amb un atur del 4%, \u00e9s a dir, en plena ocupaci\u00f3. Hi ha dues raons per les que s\u2019explica aix\u00f2. Una \u00e9s la nova llei laboral, que ha frenat els contractes temporals, fet que fa que sigui m\u00e9s dif\u00edcil enviar gent a l\u2019atur. Per\u00f2 m\u00e9s important encara \u00e9s que, amb la demanda que hi havia a l\u2019any 2022, resultava molt dif\u00edcil trobar nous treballadors, efecte que empeny a les empreses a aguantar m\u00e9s abans d\u2019acomiadar gent. Aix\u00f2 passa a aqu\u00ed, a la resta d\u2019Europa i a Estats Units. El problema ara pot ser que la salut de les empreses hagi d\u2019empitjorar molt abans de comen\u00e7ar a acomiadar personal sobrant, i aix\u00f2 pot fer m\u00e9s dif\u00edcil la seva recuperaci\u00f3 posterior.<\/p>\n\n\n\n
El segon argument que s\u2019ha exposat \u00e9s que l\u2019exportaci\u00f3 va b\u00e9. Greu error. L\u2019exportaci\u00f3 al port de Barcelona ha crescut en valor, per\u00f2 ha caigut en tones. Hem importat un 10,8% m\u00e9s de contenidors i exportat un -4,5% menys, tot i que el valor, degut a la inflaci\u00f3 industrial, hagi esbiaixat aquests n\u00fameros. El balan\u00e7 comercial de b\u00e9ns a Espanya ha caigut el 2022 fins a -33.800 milions d\u2019euros (no passava des de l\u2019any 2012) i nom\u00e9s una bona temporada tur\u00edstica ha aportat 48.800 milions que ha equilibrat el compte exterior, deixant un saldo de 15.000 milions contra 30.400 milions que hi va haver el 2019. L\u2019augment del pes de l\u2019energia sobre el PIB espanyol \u00e9s del 11,4%, i \u00e9s impossible que aquesta p\u00e8rdua de riquesa no afecti l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n
Llavors, per qu\u00e8 el PIB espanyol ha crescut un 4,6%, uns 65.000 milions? Per un costat hi ha el saldo exterior, de 15.000 milions. Per\u00f2 la gran entrada a l\u2019economia espanyola prov\u00e9 de la recaptaci\u00f3 de les administracions p\u00fabliques, d\u2019uns 270.000 milions que, mantenint el mateix d\u00e8ficit p\u00fablic, ha aportat uns 50.000 milions suplementaris a l\u2019economia. Tot aix\u00f2 ha estat gr\u00e0cies a la inflaci\u00f3 del 8,46%, que ha augmentat sobretot la recaptaci\u00f3 de l\u2019IVA en m\u00e9s del 17,9%.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s a dir, l\u2019economia ha crescut gr\u00e0cies a la inflaci\u00f3, que ha aportat m\u00e9s recaptaci\u00f3 a l\u2019estat, i que alhora ha executat m\u00e9s despesa. Recordeu aquell acudit de dos amics pagesos que es trobaven cada mes a la fira i es venien terrenys entre ells? Un ven un terreny per 100 al seu amic. Al cap d\u2019un mes l\u2019amic li torna a vendre per 120. Mesos m\u00e9s endavant l\u2019amic que posse\u00efa el terreny li torna a vendre el mateix per 140, i aix\u00ed van anar fent. Al final un dia van dir: oi que ens fem rics venent-nos m\u00fatuament el terreny? Aix\u00f2 \u00e9s el que ha fet l\u2019economia espanyola. Ha fet trampes amb les cartes, fent veure que creixia, quan no ho feia, nom\u00e9s vivia dels efectes col\u00b7laterals de la inflaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Els que estem en el m\u00f3n de la producci\u00f3 no ens creiem les trampes perqu\u00e8 veiem el daltabaix que hi ha. Per mostra un bot\u00f3: la producci\u00f3 a la nostra empresa va passar de 34.000 tones de paper a 39.000 tones, un augment del 14,7%, mentre que la facturaci\u00f3 va passar de 30,6 milions a 54,5 milions, un augment del 78%, amb problemes per mantenir els marges degut a les pujades de preus de l\u2019energia i la mat\u00e8ria primera.<\/p>\n\n\n\n
Explicat tot aix\u00f2, ara ve un any on la inflaci\u00f3 baixar\u00e0 i el compte exterior es reduir\u00e0 lleugerament. Si la inflaci\u00f3 baixa al 6%, i les empreses continuen com ara, mantenint la producci\u00f3 i els llocs de treball, el creixement de l\u2019economia podria ser del 2%. Per\u00f2 si, com es veu en el mercat, la demanda cau i la producci\u00f3 de les empreses es redueix, el PIB pot caure a valors negatius, depenent de quan arrenqui la construcci\u00f3, l\u2019hostaleria i la ind\u00fastria, previsiblement d\u2019aqu\u00ed a molts mesos. Nom\u00e9s l\u2019augment de la inversi\u00f3 amb els fons Next Generation podria fer cr\u00e9ixer l\u2019economia. Tots ens hem preguntat la ra\u00f3 per la que l\u2019arribada d\u2019aquests fons a les empreses ha anat tan lenta els dos darrers anys, per qu\u00e8 s\u2019ha demorat tant. A la vista del que ha passat, crec que la ministra Nadia Calvi\u00f1o<\/strong> t\u00e9 mirada llarga, sabia que aportar els fons en un escenari amb demanda elevada era posar m\u00e9s llenya al foc a la inflaci\u00f3, i se\u2019ls ha guardat pel 2023, 2024 i 2025, i aix\u00ed poder aguantar la caiguda de l\u2019economia aquests exercicis. El que ha passat a l\u2019any 2022 ha estat impressionant. La p\u00e8rdua de poder adquisitiu no s\u2019havia vist des dels any 1980, amb pujades del cost del gas del 65,2%, de l\u2019electricitat del 35,8%, i dels preus industrials del 28,2%. Sobreviure en aquestes condicions nom\u00e9s ha estat possible perqu\u00e8 els llocs de treball s\u2019han mantingut. De no ser aix\u00ed, la societat no hagu\u00e9s pogut aguantar la p\u00e8rdua tan sobtada de riquesa.<\/p>\n\n\n\n El problema vindr\u00e0 quan la resist\u00e8ncia de les empreses per sobreviure sigui insuficient i comencin a eliminar llocs de treball, entrant en un bucle de caiguda de la demanda, de producci\u00f3, de llocs de treball, i novament de demanda.<\/p>\n\n\n\n El PIB del 2022 s\u2019ha aguantat per un efecte de m\u00e0gia, la forta inflaci\u00f3 ha aportat ingressos inesperats a l\u2019administraci\u00f3 que ha pogut augmentar la despesa i ha impulsat l\u2019economia. Quan aix\u00f2 giri, per baixada de la inflaci\u00f3, s\u2019haur\u00e0 acabat la m\u00e0gia. En podria apar\u00e8ixer una de nova, per exemple que els preus de l\u2019energia i la resta de mat\u00e8ries primeres baixin a nivells de 2019, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la caiguda del consum. Llavors la conseq\u00fc\u00e8ncia ser\u00e0 entrar en deflaci\u00f3, una p\u00e8rdua incre\u00efble de la recaptaci\u00f3 p\u00fablica (entrant en d\u00e8ficits desconeguts fa anys) i una aturada en sec de la transici\u00f3 energ\u00e8tica. I ja veiem els efectes que el canvi clim\u00e0tic t\u00e9 en l\u2019aigua, en la producci\u00f3 agr\u00e0ria, en la seguretat energ\u00e8tica i en el nostre desenvolupament. No es pot viure nom\u00e9s de la m\u00e0gia, cal posar-hi intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/p>\n