{"id":2369,"date":"2023-01-08T05:48:00","date_gmt":"2023-01-08T04:48:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2369"},"modified":"2023-01-07T15:49:55","modified_gmt":"2023-01-07T14:49:55","slug":"intelligencia-humana-o-no","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2369","title":{"rendered":"Intel\u00b7lig\u00e8ncia humana… o no"},"content":{"rendered":"\n

Per Nadal vaig llegir una novel\u00b7la escrita per Bj\u00f6rn Kurt\u00e9n<\/strong>, catedr\u00e0tic de paleontologia a la Universitat de H\u00e8lsinki. \u00c9s una novel\u00b7la de paleoficci\u00f3, com ell l\u2019anomena, que transcorre entre els anys 40.000 i 25.000 a.C. a Escandin\u00e0via. La novel\u00b7la tracta de les friccions entre homes Neandertals i Sapiens. Els Neandertals eren blancs, perqu\u00e8 feia milers d\u2019anys que vivien en les terres n\u00f2rdiques, prop del gel, mentre que els Sapiens van venir del sud-est i eren bruns, tot i que els anomena negres, segons ell amb un color de la pell com la dels hind\u00fas.<\/p>\n\n\n\n

La part m\u00e9s important de la novel\u00b7la discorre en l\u2019explicaci\u00f3 de la forma com es barregen les dues \u00e8tnies, per acabar dient una teoria seva per la que els Neandertals van desapar\u00e8ixer. A banda que la Neandertal va ser una \u00e8tnia tranquil\u00b7la, amb poca imaginaci\u00f3, amb poca destresa amb les mans i amb la parla, la seva hip\u00f2tesi \u00e9s que la hibridaci\u00f3 entre Neandertals i Sapiens va passar factura als Neandertals perqu\u00e8 els fills nascuts de pares Sapiens i mares Neandertals eren est\u00e8rils, ra\u00f3 per la qual aquesta via portaria a la desaparici\u00f3. Queda encara l\u2019aparellament d\u2019homes Neandertals amb dones Sapiens, que sembla que no estava ben vist per una q\u00fcesti\u00f3 social: els Neandertals eren matriarcals, mentre que els Sapiens eren patriarcals, i aix\u00f2 era un problema cultural. Tamb\u00e9 podria ser el fet que, com que les difer\u00e8ncies f\u00edsiques entre ambd\u00f3s sexes eren m\u00e9s acusades en els Sapiens que en els Neandertals, aix\u00f2 podria tenir conseq\u00fc\u00e8ncies en les relacions sexuals. En el llibre tamb\u00e9 explica que  l\u2019amplada de la pelvis era molt m\u00e9s gran en els Neandertals que en els Sapiens, la qual cosa ens suggereix que, com que els Neandertals tenien el crani molt m\u00e9s gran que els Sapiens, el canal de part de les dones Sapiens era massa petit per a parir nens amb el cap de la grand\u00e0ria Neandertal, cosa que frenava aquesta reproducci\u00f3. Sigui com sigui, la teoria de Bj\u00f6rn \u00e9s que el n\u00famero de gent Neandertal va anar caient gradualment, mentre que les dues \u00e8tnies convivien en harmonia.<\/p>\n\n\n\n

El model, diu, es pot comparar amb alguns sistemes de control de plagues per m\u00e8todes biol\u00f2gics, de forma que una esp\u00e8cie s\u2019imposa a una altra perqu\u00e8 es reprodueix millor. I aqu\u00ed, dic jo, podria haver estat que la natura s\u2019hagu\u00e9s equivocat a l\u2019hora de decidir quina era l\u2019esp\u00e8cie no desitjable pel futur del planeta. Perqu\u00e8, haver potenciat una esp\u00e8cie m\u00e9s h\u00e0bil que la Neandertal en la confecci\u00f3 d\u2019\u00fatils i en la parla, ha fet possible que la poblaci\u00f3 humana hagi passat de 5 milions de persones, en aquell temps, a 8.000 milions avui, amb un pic proper en aquest segle als 10.000 milions, i que hagi incrementat extraordin\u00e0riament el consum de la majoria de recursos minerals, animals i vegetals.<\/p>\n\n\n\n

Podria ser que la natura ens sorprengui amb un nou mecanisme de control de plagues, sigui a trav\u00e9s d\u2019aspectes culturals, sigui fent l\u2019esperma de mala qualitat, sigui amb recurs a la fam, sigui arran d\u2019alguna bestiesa nuclear, o sigui solament pel canvi clim\u00e0tic, que far\u00e0 reduir els recursos de menjar i pressionar\u00e0 a la baixa la natalitat. Tot i que crec que aquest darrer element ja est\u00e0 en vies de millora perqu\u00e8 les mesures anticonceptives ja han arribat a tota la poblaci\u00f3 mundial, gr\u00e0cies a que la formaci\u00f3 de les noies joves ha millorat substancialment. Ha millorat l\u2019anticoncepci\u00f3 i tamb\u00e9 la cura dels nadons, fet que ha baixat significativament la mortalitat infantil. Tot i aix\u00ed, arribarem a un pic de prop de 10.000 milions, i els recursos (sobretot l\u2019aigua) continuen el seu esgotament, mentre el canvi clim\u00e0tic va avan\u00e7ant.<\/p>\n\n\n\n

Si realment ens creiem m\u00e9s intel\u00b7ligents que els Neandertals haur\u00edem de fer servir la nostra capacitat d\u2019anticipaci\u00f3 que ens diferenciava d\u2019ells, per\u00f2 aquesta tasca d\u2019anticipaci\u00f3 no la hem desenvolupat. Evitar un nou daltabaix en el desenvolupament de la nostra esp\u00e8cie passa per posar la m\u00e0xima velocitat en els canvis que s\u2019han de fer, i deixar de ser prepotents i superbs. Voldria dir tamb\u00e9 que ens hem de tornar proactius, que hem de ser bel\u00b7ligerants amb certes conductes, amb certs productes, amb certes empreses, amb certs opinadors i amb certs pol\u00edtics. Seria hora de deixar de ser passius per esdevenir activistes. No cal anar als museus a fer bretolades, nom\u00e9s cal fer callar als negacionistes, denunciar els que frenen el canvi, no votar els que no presenten aquest cam\u00ed de forma clara, i adaptar les nostres conductes, i les de la societat que ens envolta, a noves formes de fer. Ja n\u2019hi ha prou de fer coses per nom\u00e9s fer veure que es fan i no fer-les. Aix\u00f2 ho observo a casa nostre amb els pol\u00edtics, amb una estructura administrativa que est\u00e0 pensada per a frenar-ho tot. Ja n\u2019hi ha prou de partits pol\u00edtics que anuncien que faran coses per no fer res, essent la publicitat l\u2019\u00fanica despesa: \u201cel pl\u00e0stic a l\u2019env\u00e0s groc, posarem plaques fotovoltaiques a tots els teulats p\u00fablics…\u201d per acabar no fent res. Ni hi ha una pol\u00edtica valenta per separar les deixalles urbanes i produir biog\u00e0s amb el residu org\u00e0nic, ni potenciar als purins per la seva digesti\u00f3 cap a biog\u00e0s, ni posar les plaques als edificis fins d\u2019aqu\u00ed molts anys, ni els miniparcs distribu\u00efts tampoc els veurem en la quantitat que caldria (800 miniparcs al 2030). Ni tan sols es posen prou punts de c\u00e0rrega pels cotxes el\u00e8ctrics. Un daltabaix que nom\u00e9s s\u2019explica perqu\u00e8 el que es vol \u00e9s fer creure que es fa, mentre no es fa. Ni tan sols el president no \u00e9s capa\u00e7 de veure la gravetat del que li est\u00e0 passant a l\u2019economia i a la societat catalana, tancat en el seu castell de la pla\u00e7a de Sant Jaume. El president va nu i ning\u00fa li diu.<\/p>\n\n\n\n

Cal un cam\u00ed que ens condueixi al canvi conductual, a valorar les accions que fan les persones que ens envolten. No creure la gravetat del moment \u00e9s un error perqu\u00e8, si actuem plegats amb decisi\u00f3, es pot trobar la ruta correcta. Ser responsable, i preveure la fi de l\u2019abund\u00e0ncia, \u00e9s essencial en aquests anys que venen.<\/p>\n\n\n\n

En definitiva, hem de defensar que la nostra esp\u00e8cie no \u00e9s una plaga. Nom\u00e9s hi ha dues vies, o lluitem i mantenim l\u2019esp\u00e8cie, o continuem passius com ara i afavorirem la seva desaparici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Potser s\u00ed hagu\u00e9s estat millor que la continu\u00eftat de l\u2019esp\u00e8cie humana hagu\u00e9s seguit sent la Neandertal, que era menys xerraire i m\u00e9s treballadora.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t