L\u2019economia segueix cicles alcistes i cicles a la baixa. Aix\u00f2 \u00e9s fruit de la capacitat dels seus actors d\u2019acumular b\u00e9ns, siguin productes f\u00edsics o capital. Aix\u00ed, quan les expectatives s\u00f3n elevades, amb la perspectiva que el futur continuar\u00e0 en tend\u00e8ncia creixent, la gent i les empreses demanen cr\u00e8dits o fan \u00fas dels diners que tenen emmagatzemats en alguna forma per augmentar el consum o invertir.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019economia \u00e9s psicologia. Un dia que estava visitant la Cooperativa La Fageda, vaig preguntar a Crist\u00f2bal Colon<\/strong>, amb la confian\u00e7a que li tinc, si li havia costat passar de ser psiquiatre a empresari. \u00c9s la mateixa cosa, em va dir: els conceptes i principis s\u00f3n els mateixos. La societat \u00e9s molt voluble a les expectatives de futur, i actua en conseq\u00fc\u00e8ncia, deixant-se emportar sovint per emocions que no pas per una estricta racionalitat.<\/p>\n\n\n\n El cas \u00e9s que, fruit d\u2019un conjunt de circumst\u00e0ncies, el context de l\u2019any 2021 es va desenvolupar com si el m\u00f3n s\u2019acab\u00e9s dem\u00e0 passat, cosa que va desequilibrar el sistema. L\u2019economia de mercat, tal i com la tenim dissenyada avui, no t\u00e9 suficients frens autom\u00e0tics per evitar aquestes crisis. Els que defensem la frugalitat diem que un dels avantatges \u00e9s que aquestes crisis seran molt menors – quan no inexistents – al desapar\u00e8ixer l\u2019acumulaci\u00f3 de b\u00e9ns, un dels factors dels cicles.<\/p>\n\n\n\n Ens trobem en el mateix punt on \u00e9rem a desembre de 2018. A partir d\u2019aquell moment, tot l\u2019any 2019 l\u2019economia va anar caient, les mat\u00e8ries primeres van baixar considerablement de preu de forma que, un any despr\u00e9s, a desembre de 2019, ja havien tocat fons. Llavors va venir la pand\u00e8mia i va allargar la baixada un any m\u00e9s. Per qu\u00e8 va comen\u00e7ar a alentir-se l\u2019economia? Perqu\u00e8 els bancs centrals van decidir que calia refredar els mercats, que hi havia massa diner al sistema i aix\u00f2 provocava bombolles de tot tipus, immobili\u00e0ries i corporatives (les empreses compraven altres empreses). Ara estem en la mateixa situaci\u00f3, per\u00f2 amb m\u00e9s intensitat, amb una demanda excessiva, la qual cosa vol dir que la baixada potser no tardar\u00e0 un any a tocar fons, sin\u00f3 que potser ho farem amb menys mesos.<\/p>\n\n\n\n La inflaci\u00f3 d\u2019avui es deu a aquest exc\u00e9s de diner en circulaci\u00f3, a l\u2019aturada de la log\u00edstica mar\u00edtima, al desequilibri en el mercat de gas natural, i a la guerra d\u2019Ucra\u00efna. La retallada dels bancs centrals \u00e9s vigent, amb interessos a la UE del 3%, la log\u00edstica mar\u00edtima ha tornat a preus que fan possible la venda d\u2019una part a una altra del m\u00f3n, el gas natural entrar\u00e0 en estabilitat quan acabi l\u2019hivern a finals de febrer i la guerra d\u2019Ucra\u00efna dona senyals d\u2019esgotament que fa previsible un pacte.<\/p>\n\n\n\n La situaci\u00f3 ara s\u2019ha invertit. Si b\u00e9 en pocs mesos podem passar d\u2019inflaci\u00f3 a deflaci\u00f3, els preus de 2019 potser no els tindrem mai m\u00e9s, pel fet que alguns productes quedaran amb un preu alt, com el gas natural. Si el 2019 el cost de l\u2019energia sobre l\u2019economia catalana era del 3,8%, al 2022 ser\u00e0 de l\u201911,4% del PIB (en anys vinents ser\u00e0 del 8%), per tant l\u2019economia catalana s\u2019ha empobrit nom\u00e9s per l\u2019energia un 7,4%. A aix\u00f2 cal sumar l\u2019augment dels altres productes que importem, com per exemple la soja, certs minerals, fusta o cel\u00b7lulosa. La qual cosa vol dir que l\u2019empobriment ha estat considerable i aix\u00f2 es traslladar\u00e0 en els propers mesos a l\u2019economia. Molts empresaris diuen que no noten cap efecte de crisi i la din\u00e0mica al carrer o a les carreteres tamb\u00e9 ho fa pensar. Com \u00e9s possible que un gruix de la societat no hagi notat encara l\u2019empobriment? Una explicaci\u00f3 d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que al mes de juliol l\u2019\u00fas de targetes de cr\u00e8dit va augmentar el 29% i a l\u2019agost un 26%. \u00c9s a dir, la gent sobreviu la p\u00e8rdua adquisitiva amb endeutament.<\/p>\n\n\n\n Els cicles econ\u00f2mics tenen aix\u00f2: tot arriba a la seva fi. Quan els productors de mat\u00e8ries primeres han volgut mantenir els preus alts fent \u00fas d\u2019emmagatzemar productes abans d\u2019abaixar preus, arriba un dia que els magatzems s\u00f3n plens i cal fer el contrari. Ho noto al meu \u00e0mbit professional amb la cel\u00b7lulosa, ho nota Tesla quan ha de rebaixar de cop els preus de venda sobre un inventari de 100.000 cotxes, i ho nota tothom que ha tingut els estocs alts com a reacci\u00f3 a les pujades de preus venidores. El petroli tamb\u00e9 caur\u00e0 per la mateixa caiguda de l\u2019activitat, i hem d\u2019estar atents novament al comportament de la pand\u00e8mia a Xina, on s\u2019espera un mili\u00f3 de morts aquest hivern. Aquest moviment de baixada, tamb\u00e9 pervers, engega la din\u00e0mica contr\u00e0ria, tothom vol els estocs baixos perqu\u00e8 dem\u00e0 seran m\u00e9s barats, baixen les compres, cau la producci\u00f3, tanquen empreses i molta gent entra a l\u2019atur, canviant l\u2019expectativa d\u2019esperan\u00e7a a desesperan\u00e7a. Aquest \u00e9s el gui\u00f3 que ens espera l\u2019any 2023.<\/p>\n\n\n\n Es podia resoldre altrament el canvi de cicle? La pujada de tipus d\u2019inter\u00e8s fa molt mal a les noves inversions empresarials, encara que siguin per substituir combustibles f\u00f2ssils, fa mal a les fam\u00edlies amb hipoteques, per\u00f2 afavorir\u00e0 la gent que vulgui posar diners al banc per cobrar interessos, acci\u00f3 que \u00e9s la que volen els bancs centrals. Per\u00f2 es podia haver fet altrament, per exemple rebaixant progressivament el cr\u00e8dit al consum de les targetes, frenant els cr\u00e8dits a la demanda, alhora que s\u2019ajudava les noves inversions renovables que permetin disminuir de forma r\u00e0pida la depend\u00e8ncia del gas natural i del petroli.<\/p>\n\n\n\n No sembla que les autoritats monet\u00e0ries siguin massa creatives, excepte amb l\u2019Helic\u00f2pter Money que van practicar als Estats Units durant la pand\u00e8mia, una figura de la que ja en parl\u00e0vem durant la caiguda de 2019. Ara haurien d\u2019haver tret el mateix helic\u00f2pter recollint l\u2019exc\u00e9s diners del sistema. Per\u00f2 no ha estat aix\u00ed. Ara tocar\u00e0 patir la baixada, que afectar\u00e0 llocs de treball, trinxar\u00e0 els pressupostos p\u00fablics expansius (recordarem la paraula retallada) i ens portar\u00e0 a veure una pobresa que no voldr\u00edem aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n No s\u00e9 per qu\u00e8 hi ha d\u2019haver tants economistes amb les celles llargues, experts en estad\u00edstica, que portin les regnes del m\u00f3n, quan en Crist\u00f3bal Col\u00f3n, amb el seu coneixement de la psicologia i del sentit com\u00fa, ho hagu\u00e9s fet millor, perqu\u00e8 ell tamb\u00e9 ent\u00e9n el m\u00f3n com a frugal.<\/p>\n