![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/HDI-Iran-Xina-i-russia-scaled.jpg\")
<\/a><\/figure>\nNing\u00fa dubta de la complexitat del moment actual, del canvi de rumb de moltes q\u00fcestions: culturals, econ\u00f2miques i geopol\u00edtiques. Alguns dels fets que passen son fruit del propi cam\u00ed que fa la hist\u00f2ria. Hem comentat anteriorment en aquest mateix espai que l\u2019\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 (HDI) evoluciona en funci\u00f3 de la riquesa del pa\u00eds. Quan observem el benestar dels pa\u00efsos al m\u00f3n en funci\u00f3 d\u2019aquest \u00edndex, trobem tres grups de pa\u00efsos: els que tot just surten de la fam i lluiten per tenir serveis b\u00e0sics m\u00ednims, els que ja tenen el desenvolupament avan\u00e7at, i els que ja han arribat a un grau de benestar que els fa ser panxa-contents. Nosaltres ens trobem en aquest darrer grup, on ja no hi ha massa for\u00e7a per obtenir m\u00e9s benestar, ja ens va b\u00e9 el que tenim: No em demanis m\u00e9s esfor\u00e7os, no em modifiquis el paisatge, tamb\u00e9 tinc dret a fer vacances estant a l\u2019atur, no pressionis massa als fills, que no s\u2019angoixin… reconeixeu aquests patrons?<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 el grup de pa\u00efsos que encara no han arribat a aquest estadi viuen tensions per fer el salt definitiu. Avui parlar\u00e9 de tres pa\u00efsos que es troben a punt de fer el salt, s\u2019apropen a la modernitat. Son Iran, Xina i R\u00fassia. A l\u2019any 1990 Xina i Iran estaven en el grup primari de desenvolupament de pa\u00efsos, amb un HDI de 0,48 i 0,6 respectivament. R\u00fassia, en canvi, tenia un HDI de 0,74, car encara no havia patit el desmembrament de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. El 1995 ja havia retrocedit fins a 0,7, per\u00f2 el seu PIB per habitant havia baixat de 21.500 $\/h a 13.300 $\/h. La patacada va ser molt forta, i aquestes coses deixen ferides que es troben m\u00e9s tard. Per comparar, Espanya al 1990 estava a 0,76 i a 27.500 $\/h, a punt d\u2019assolir el llindar del grup estable de benestar.<\/p>\n\n\n\n
Amb els anys els pa\u00efsos han avan\u00e7at, Espanya es troba amb un HDI de 0,9 i un PIB per habitant de 36.211 $\/h i els altres pa\u00efsos ho han fet de forma desigual. R\u00fassia tenia el 2020 un HDI de 0,83 i 26.456 $\/h, on es veu que ha superat la riquesa de 1990, per\u00f2 molt lleugerament, malgrat l\u2019enorme magatzem de mat\u00e8ries primeres que t\u00e9. Xina ha arribat a 0,76 i 16.316 $\/h tot i la complexitat de fer cr\u00e9ixer 1.500 milions d\u2019habitants. Iran ha assolit 0,79 i 12.655 $\/h. Tots tres pa\u00efsos estan a la ratlla d\u2019entrar al grup de benestar estable i aix\u00f2 ho noten els ciutadans. Tenir un elevat grau de formaci\u00f3 \u00e9s incompatible amb un estat repressiu que limita la llibertat personal. Per aix\u00f2 han aparegut les protestes al carrer a la Xina i a l\u2019Iran, la gent no suporta m\u00e9s repressions sense sentit. Si no ho fan m\u00e9s a R\u00fassia \u00e9s pel risc a ser empresonats durant anys o ser portats a la guerra.<\/p>\n\n\n\n
La setmana passada desenes de milers de manifestants sortien als carrers d\u2019una vintena de ciutats a Xina per protestar per les condicions estrictes i draconianes de confinament imposades per combatre el Covid-19. Els ciutadans no entenen com ells han de patir aquests efectes i veuen com al mundial de Qatar els espectadors no porten ni mascaretes a l\u2019estadi. Les manifestacions recorden els fets de Tiananmen el 1989 que es va acabar amb almenys 2.000 estudiants morts. Les coses ara ja no s\u00f3n iguals, el nivell cultural i de benestar de la gent ha canviat notablement. Ara els estudiants diuen que \u201cel Covid \u00e9s un problema secundari, el principal problema \u00e9s que no hi ha l\u00edmits a la intrusi\u00f3 de l\u2019estat en la vida privada dels ciutadans.\u201d Els policies que fan front als manifestants els diuen que estan manipulats per forces estrangeres, i la resposta \u00e9s \u201cquines forces estrangeres, Marx o Engels? L\u2019incendi que ha causat deu morts pel retard dels bombers tamb\u00e9 ha estat causat per forces estrangeres?\u201d<\/p>\n\n\n\n
El govern xin\u00e8s ha decidit alleugerir les mesures de contenci\u00f3, tot i sabent que aquest hivern hi pot haver un mili\u00f3 de morts per Covid-19. El problema es troba en el mal funcionament de la vacuna, l\u2019orgull xin\u00e8s a no voler comprar les vacunes AMR i en una davallada de l\u2019economia no vista des de fa 30 anys. Tot \u00e9s a punt per fer un canvi, esperem cap a menys repressi\u00f3, encara que podria ser cap a l\u2019altre costat, envaint Taiwan per posar fum pel mig.<\/p>\n\n\n\n
A Iran les coses tenen semblances. Amb un nivell de formaci\u00f3 dels joves molt alt, amb un 60% de dones estudiants a les universitats, la repressi\u00f3 cultural ja no s\u2019aguanta m\u00e9s. L\u2019enfrontament amb la policia cultural (10 milions de policies, amb 83 milions de persones) que vetlla pels bons costums isl\u00e0mics, ha saltat pels aires, tal i com va passar a Par\u00eds i a Europa a l\u2019any 1968. En aquest cas, les dones reclamen el seu paper al pa\u00eds, a exercir el seu dret arran de la formaci\u00f3 que tenen i no aguanten m\u00e9s repressions sense sentit. All\u00e0 tamb\u00e9 les hi recomanen no contaminar-se per occident, cosa que \u00e9s inevitable si fan una mirada a l\u2019exterior \u201cNo sabem explicar per qu\u00e8 no som felices, \u00e9s l\u2019ambient el que no va. Estimem el nostre pa\u00eds, per\u00f2 el que ens falta \u00e9s senzillament aire.\u201d<\/p>\n\n\n\n
Ens queda el cas de R\u00fassia, tocada per la ferida del desmembrament de l\u2019imperi d\u2019abans de 1990, ha fet un \u00faltim moviment de cua amb l\u2019err\u00f2nia invasi\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna. No ha sabut veure el sentit de la hist\u00f2ria i ara haur\u00e0 fet un pas enrere notable en la modernitzaci\u00f3. L\u2019anunci de Putin sobre la seva predisposici\u00f3 a negociar \u00e9s el senyal que mostra que \u00e9s conscient de l\u2019error que ha com\u00e8s. Arribar a un acord sobre les fronteres actuals de Lugansk, Donetsk, Mari\u00fapol i Melit\u00f3pol, amb el riu Dnieper fent frontera en el seu darrer tram, pot ser possible en les properes setmanes. Llavors tocar\u00e0 reconstruir Ucra\u00efna, resoldre els problemes energ\u00e8tics d\u2019Europa i establir regles clares amb R\u00fassia, que evitin caure novament a les seves mans en mat\u00e8ries primeres i l\u2019ajudin a creuar la porta de la modernitat. Segurament sense Putin.<\/p>\n\n\n\n
Per tant, cal veure tots els moviments d\u2019aquests tres grans pa\u00efsos en positiu, esperant que aquestes convulsions acabin per obrir la porta d\u2019una modernitat que els situ\u00ef de forma permanent per sobre un HDI de 0,8.<\/p>\n\n\n\n
Mentre aix\u00f2 passa, nosaltres tamb\u00e9 hem de fer els deures i treure\u2019ns la son de sobre, superant el benestar marginal, corregint l\u2019economia del consum pel consum per una nova economia frugal, deixant l\u2019espai preparat perqu\u00e8 els pa\u00efsos que venen darrera trobin el cam\u00ed fresat i frenant els efectes del canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n