Aquests dies estic treballant en un diagrama Sankey sobre els fluxos monetaris de l\u2019economia. En ell es veuen vectors en proporci\u00f3 al seu valor que van d\u2019un lloc a un altre. Per exemple, les empreses paguen als seus treballadors que aporten aquests diners a les fam\u00edlies, que alhora van al mercat a comprar b\u00e9ns, flux que retorna en part a les empreses. Tamb\u00e9 hi interv\u00e9 de forma important l\u2019administraci\u00f3, pel fet que pren una part molt important d\u2019aquests fluxos i els retorna comprant b\u00e9ns i pagant salaris als funcionaris, pensionistes, o amb serveis que presta. Finalment hi intervenen els bancs, creadors de diner b\u00e0sic, els mercats exteriors i l\u2019extracci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres. Per\u00f2 tot aquest batibull de vectors t\u00e9 sortides negatives, com les fugues financeres a altres pa\u00efsos, o al mercat negre, p\u00e8rdues en efici\u00e8ncia i efectes negatius al medi ambient. \u00c9s aqu\u00ed on m\u2019he aturat i he de treballar per avaluar econ\u00f2micament els seus efectes.<\/p>\n\n\n\n
Tots sabem que el clima ens est\u00e0 afectant. Tenim un prove\u00efdor de pasta de paper a Pontevedra que ha hagut d\u2019aturar 3 mesos la producci\u00f3 per manca d\u2019aigua al riu. La f\u00e0brica est\u00e0 situada a la mateixa ria, per\u00f2 el riu que hi desemboca, el riu L\u00e9rez, s\u2019ha quedat sense aigua, i aix\u00f2 fa que la ria no renovi les seves aig\u00fces i pugui assimilar els abocaments de la f\u00e0brica. Aquesta ind\u00fastria ja produeix sense clor des de fa molts anys i el seu impacte \u00e9s molt baix, amb carboni zero, per\u00f2 sense aigua qualsevol impacte, per petit que sigui, no es por absorbir.<\/p>\n\n\n\n
La sequera que patim avui ha portat a que els rius de Catalunya hagin perdut cabal de forma important respecte a l\u2019any passat. L\u2019Ebre ha perdut 27 m3<\/sup>\/s, el Llobregat ha perdut 18 m3<\/sup>\/s i el Ter 25 m3<\/sup>\/s. En total les conques de Catalunya han vist desapar\u00e8ixer 70 m3<\/sup>\/s, uns 2.207 Hm3<\/sup>. Si ara intentem posar valor a aquesta aigua, hem de veure qu\u00e8 pot produir l\u2019economia amb ella. Si un quilo de carn necessita entre 10 i 15 m3<\/sup> d\u2019aigua, el valor que deixem de produir per manca d\u2019aigua podria ser de 8 \u20ac\/m3<\/sup> d\u2019aigua, per un litre de llet, necessitant 1 m3<\/sup> d\u2019aigua per cada litre, el valor pot ser de 1 \u20ac\/m3<\/sup> i per un quilo d\u2019arr\u00f2s pot ser de 1,47 \u20ac\/m3<\/sup>. Per productes industrials, el valor afegit productiu de l\u2019aigua per fabricar la cel\u00b7lulosa de Pontevedra pot ser de 24 \u20ac\/m3<\/sup>. La xifra equivalent per la p\u00e8rdua d\u2019aigua podria ser a Catalunya de l\u2019ordre de 22.000 milions d\u2019euros, un 9% del PIB de Catalunya, com si a cada catal\u00e0 ens desapareguessin 2.900 euros aquest any. Si ara suposem que aquest efecte es repeteix cada 14 anys (des de 2008), i repartim el cost per aquests anys, el cost pel 2022 ser\u00e0 d\u2019uns 1.570 milions d\u2019euros (209 euros per a cada catal\u00e0), suposant que no es cronifiqui i quedi com a efecte permanent.<\/p>\n\n\n\n Si ara valorem les emissions de CO2<\/sub>, aquest any 2022 a Catalunya haurem tingut unes emissions en 49 milions de tones que, a preu de mercat d\u2019avui de 88 \u20ac\/t CO2<\/sub>, fa que el seu valor sigui de 4.312 milions d\u2019euros. Altres efectes del canvi, com l\u2019augment d\u2019energia per compensar els efectes del calor, l\u2019economia ja els contempla en una an\u00e0lisi convencional, per\u00f2 la p\u00e8rdua de diversitat de fauna i flora \u00e9s dif\u00edcil de mesurar. La mortalitat de 575 persones per culpa de la calor son mesurables en 86 milions. Els 635 incendis amb la p\u00e8rdua de 3.400 ha. d\u2019arbres, tenen una p\u00e8rdua m\u00ednima de 6,8 milions d\u2019euros en fusta, per\u00f2 la p\u00e8rdua de 50 cases el 2022 t\u00e9 un valor m\u00ednim de 12 milions d\u2019euros. El temporal Gl\u00f2ria el 2020 va tenir uns efectes sobre la costa avaluats en uns 305 milions d\u2019euros, valor que sembla caldr\u00e0 repartir cada 5 anys. Nom\u00e9s tot aix\u00f2 suposa que la p\u00e8rdua de b\u00e9ns i vides poden suposar una xifra de 4.312 milions d\u2019euros cada any, que cal afegir als 1.570 milions de la sequera. En total podem avaluar la p\u00e8rdua pels efectes del canvi clim\u00e0tic en uns 5.882 milions cada any, un 2,35% del PIB, de moment en conceptes que afecten directament a l\u2019economia. A aqu\u00ed cal afegir altres efectes sobre la fauna, la flora i la p\u00e8rdua de diversitat. Per exemple, com avaluem la desaparici\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies com el gall fer o la perdiu blanca? O de petits amfibis o altres animals i plantes?<\/p>\n\n\n\n Corregir el c\u00e0lcul del creixement de l\u2019economia, posant-hi les p\u00e8rdues de la mateixa, cada vegada ser\u00e0 m\u00e9s obligatori, perqu\u00e8 pot passar que ens pensem que l\u2019economia creix i, en realitat, si hi posem els efectes negatius que provoca, decreix a mesura que hi ha m\u00e9s activitat. A partir d\u2019ara, amb un augment de temperatura tan elevat de 1,34 \u00baC, \u00e9s urgent introduir aquest concepte en les avaluacions econ\u00f2miques si no ens volem enganyar f\u00e0cilment.<\/p>\n\n\n\n Encara \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil avaluar la p\u00e8rdua constant de mat\u00e8ries primeres. Quin cost t\u00e9 l\u2019esgotament del coure, del titani, del gas natural o del petroli? En teoria aquests costos els hem de veure en els preus dels productes, tot i que fins fa poc no era aix\u00ed, perqu\u00e8 l\u2019extracci\u00f3 massiva evitava que l\u2019escassetat de materials es reflect\u00eds als preus de les mat\u00e8ries primeres. Ara sembla que l\u2019economia ha corregit la escassetat de combustibles i minerals augmentant els preus, de forma que Catalunya perdr\u00e0 de forma permanent un 4 o un 5% del seu PIB per esgotament d\u2019energia f\u00f2ssil al m\u00f3n, al que haurem de sumar-hi el 2,3% d\u2019efectes deguts al canvi de clima. \u00c9s a dir, venen anys amb creixements petits o negatius.<\/p>\n\n\n\n Si no incorporem aquests valors en l\u2019an\u00e0lisi del funcionament de l\u2019economia dif\u00edcilment veurem que l\u2019\u00fanica soluci\u00f3 \u00e9s lluitar contra el canvi clim\u00e0tic, anticipar la manca d\u2019aigua augmentant les reserves de la mateixa, canviant cultius i productes fabricats, posant preu al m3<\/sup> per millorar el valor afegit del producte on s\u2019utilitza l\u2019aigua (per exemple no regant userda ni blat) i fent de forma urgent i massiva tota la pol\u00edtica de transici\u00f3 energ\u00e8tica.<\/p>\n\n\n\n La primera acci\u00f3 que ens cal en aquest nou escenari \u00e9s fixar b\u00e9 el valor per fer possible que els economistes acad\u00e8mics i les autoritats augmentin el relat sobre la transici\u00f3. De moment la urg\u00e8ncia que descriuen no \u00e9s cre\u00efble ni es tradueix en cap realitat. L\u2019economia es va deteriorant i no ho veiem.<\/p>\n