Associem el nostre benestar a certa quantitat d\u2019innovacions que generalment s\u2019han desenvolupat al llarg del segle XX. Aix\u00ed, l\u2019invent de l\u2019electricitat, la difusi\u00f3 de l\u2019autom\u00f2bil, el desplegament de l\u2019avi\u00f3 a preu assequible, la xarxa d\u2019aigua potable, la penetraci\u00f3 de l\u2019electr\u00f2nica, la massificaci\u00f3 de la r\u00e0dio i la televisi\u00f3, la mecanitzaci\u00f3 de l\u2019agricultura, l\u2019arribada dels ordinadors, l\u2019\u00fas del tel\u00e8fon i el coneixement de la refrigeraci\u00f3 d\u2019aliments i de l\u2019aire condicionat, s\u00f3n uns dels invents que som conscients de la millora del benestar de la societat. N\u2019hi ha molts m\u00e9s, com el descobriment de la penicil\u00b7lina o m\u00e9s recentment la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. O millores socials, com la gratu\u00eftat sanit\u00e0ria i de l\u2019ensenyament, o el sistema de pensions.<\/p>\n\n\n\n
Quin ser\u00e0 el desenvolupament que haur\u00e0 de figurar en el segle XXI? No tinc cap dubte que ser\u00e0 el fre al canvi clim\u00e0tic i l\u2019adaptaci\u00f3 a ell per part de la humanitat. Per aix\u00f2 no entenc als que no donen aquest valor a les accions per fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica, que ens ha de portar a frenar el canvi clim\u00e0tic i a deixar un planeta m\u00e9s habitable als nostres fills. No entenc com no es veu la gravetat de les males collites, l\u2019escassetat d\u2019aigua, l\u2019estr\u00e8s de les plantes, la desaparici\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies, la futura p\u00e8rdua d\u2019activitat econ\u00f2mica, en definitiva, l\u2019arribada de la ru\u00efna ambiental i econ\u00f2mica, la fam en molts pa\u00efsos, i els despla\u00e7aments massius d\u2019emigraci\u00f3. No comprenc com es bloquegen davant uns aerogeneradors que seran visibles a l\u2019horitz\u00f3, o per plaques fotovoltaiques dalt els teulats, o en certs camps. No percebo qu\u00e8 \u00e9s el que expliquem malament perqu\u00e8 la gent no ho vegi i m\u2019acusi, per exemple, d\u2019estar pagat per poders f\u00e0ctics per dir el que dic o de ser una persona insensible darrera un full de c\u00e0lcul.<\/p>\n\n\n\n
La transici\u00f3 la tenim enrocada per culpa de la poca valentia pol\u00edtica per acceptar les conseq\u00fc\u00e8ncies de fer el cam\u00ed i per certs col\u00b7lectius que pensen que, si l\u2019economia col\u00b7lapsa, tot anir\u00e0 millor. Si l\u2019economia col\u00b7lapsa vindran les cartilles de racionament, perqu\u00e8 el sistema no ser\u00e0 capa\u00e7 de garantir la producci\u00f3 i la circulaci\u00f3 de productes fins els usuaris.<\/p>\n\n\n\n
Dilluns, mentre era a les Jornades sobre Energies Renovables i Sobirania, vaig pensar que calia actuar: ja va essent hora de deixar d\u2019invertir tots els esfor\u00e7os en parlar i debatre. \u00c9s cert que hi ha molts arguments que cal rebatre, com que els ciutadans de Barcelona no tenen dret d\u2019espatllar territoris per obtenir la seva energia, o que n\u2019hi hauria prou amb plaques fotovoltaiques als teulats per satisfer la demanda d\u2019energia futura. Per\u00f2, per m\u00e9s que ho expliquem, topem amb gent que no vol escoltar, incapa\u00e7 de ser relatius i veure que els efectes del que va venint s\u00f3n infinitament superiors als seus valors de canvi de paisatge.<\/p>\n\n\n\n
La soluci\u00f3 crec que passa per implicar tothom i trencar estereotips. Per exemple, si a cada poble hi posem un parc de 8 hect\u00e0rees, possiblement trencarem certs arguments de per qu\u00e8 jo s\u00ed, i els altres no, i farem la millor pedagogia.<\/p>\n\n\n\n
He comen\u00e7at a fer l\u2019exercici per la Garrotxa. A aquesta comarca hi ha 21 municipis i t\u00e9 un consum energ\u00e8tic equivalent de 1.234 GWh, que la transici\u00f3 energ\u00e8tica podr\u00e0 portar fins a 500 GWh invertint en noves tecnologies. Si es posen plaques a tots els teulats es podrien obtenir 212 GWh, el biog\u00e0s podria aportar 120 GWh i els parcs de 8 ha. podrien aportar 268 GWh, amb la qual cosa la comarca es podria equilibrar fent aquest cam\u00ed. La soluci\u00f3 sembla raonable.<\/p>\n\n\n\n
El problema dels parcs petits \u00e9s la dificultat d\u2019evacuar l\u2019energia produ\u00efda a la xarxa el\u00e8ctrica, molt dif\u00edcil si la l\u00ednia \u00e9s de 25 kV i t\u00e9 clients connectats a ella. A la Garrotxa hi ha 3 l\u00ednies de transport el\u00e8ctric a 132 kV que creuen el territori. Aix\u00f2 fa m\u00e9s f\u00e0cil la connexi\u00f3 d\u2019aquests parcs petits a la xarxa, quedant nom\u00e9s el problema del cost de la connexi\u00f3. Una possibilitat seria demanar a l\u2019administraci\u00f3 que ajudi a sostenir el cost de la connexi\u00f3 des dels parcs fins la l\u00ednia. Per\u00f2 una altra \u00e9s agrupar parcs dels municipis propers i fer la connexi\u00f3 de forma mancomunada. Aix\u00ed, si el parc de Mai\u00e0 de Montcal ajunta la seva l\u00ednia amb el de Beuda, amb el de Besal\u00fa i amb el de Sant Ferriol, el cost de la connexi\u00f3 a 132 kV podria ser repartit entre els 4 parcs. La mateixa cosa passaria amb Argelaguer, Tortell\u00e0, Sales de Llierca, Montagut i Sant Jaume de Llierca. O amb els parcs de Castellfollit de la Roca, Vall de Bianya i Sant Joan les Fonts. O amb Ridaura, Olot, Les Preses i la Vall d\u2019en Bas. O amb Santa Pau, Mieres, Sant Aniol de Finestres, Les Planes d\u2019Hostoles i Sant Feliu de Pallerols.<\/p>\n\n\n\n
Aquest cam\u00ed hauria de venir per imposici\u00f3 de la Generalitat, de forma que cap municipi es pugui negar a posar la seva aportaci\u00f3. Els 947 municipis de Catalunya podrien aportar una energia de 12.120 GWh, lluny encara dels 32.000 GWh de la fotovoltaica a terra que es necessitar\u00e0 a Catalunya, cosa que vol dir que encara caldr\u00e0 fer grans parcs a terra, a m\u00e9s dels e\u00f2lics. Per\u00f2 el cam\u00ed, fent-ho aix\u00ed, trencar\u00e0 l\u2019enroc en el que ens hem posat tots. A les comarques de Girona, per exemple, amb els parcs de 8 ha., m\u00e9s el parc e\u00f2lic de Roses, la cobertura energ\u00e8tica al 2050 podria ser total.<\/p>\n\n\n\n
Caldr\u00e0 presentar la proposta al Consell Comarcal de la Garrotxa i intentar atraure la complicitat de tots els 21 municipis. A la comarca hi ha certa experi\u00e8ncia en col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablico-privada, amb exemples d\u2019\u00e8xit com el de la fibra \u00f2ptica i t\u00e9 un alt consens en promoure una comarca sostenible, tant des dels responsables dels parcs naturals, com des dels empresaris, passant per tots els pol\u00edtics i per la majoria de la gent.<\/p>\n\n\n\n
Com va dir divendres Josep Lagares<\/strong> en la presentaci\u00f3 del concert de la Simf\u00f2nica de Cobla i Corda, les petites accions poden conduir a grans transformacions. Nom\u00e9s cal pensar en gran. I actuar.<\/p>\n