{"id":2350,"date":"2022-11-20T04:57:00","date_gmt":"2022-11-20T03:57:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2350"},"modified":"2022-11-19T17:03:43","modified_gmt":"2022-11-19T16:03:43","slug":"buscant-la-sortida-un-consum-que-ens-consumeix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2350","title":{"rendered":"Buscant la sortida: un consum que ens consumeix"},"content":{"rendered":"\n

Darrerament llegeixo sovint sobre la insatisfacci\u00f3 de la gent envers el context que estem vivim, d\u2019haver arribat a la paradoxa de consumir mentre ens consumim fent-ho. Per exemple, ho escriu Felix Riera<\/strong> en el seu llibre Retorn al bosc<\/em>: explica com la poblaci\u00f3 ha d\u2019arribar a veure el perill per la superviv\u00e8ncia perqu\u00e8 surti el seu instint i faci una revoluci\u00f3. Tot fa la impressi\u00f3 que encara no hem arribat a un punt prou greu com per for\u00e7ar canvis en l\u2019actitud col\u00b7lectiva, si b\u00e9 hi ha una certa consci\u00e8ncia sobre la deriva del model econ\u00f2mic.<\/p>\n\n\n\n

Des de la Revoluci\u00f3 Industrial l\u2019economia ha anat creixent, fent possible que el m\u00f3n millori el benestar dels seus habitants. Primer va comen\u00e7ar a Gran Bretanya, Estats Units, B\u00e8lgica, Alemanya, Su\u00e8cia, Noruega, Su\u00efssa, Dinamarca i Fran\u00e7a. Tots aquests pa\u00efsos tenien un estat del benestar, mesurat com HDI (l\u2019Human Development Index va de 0 a 1) entre 0,2 i 0,25. A Espanya el 1870 era de 0,11. Quan s\u2019observa la corba entre el HDI i el PIB es veu com hi ha tres fases en les que el desenvolupament dels pa\u00efsos va millorant. La primera \u00e9s una etapa de fort creixement del benestar, en la que amb poc augment de l\u2019activitat econ\u00f2mica, del PIB, el benestar creix r\u00e0pidament. Ho he quantificat, i actualment aquests pa\u00efsos han de cr\u00e9ixer el seu PIB per habitant en 4.000 $ per poder guanyar 0,1 punts d\u2019HDI. Quan el benestar arriba a valors entre 0,7 i 0,8, i aix\u00f2 passa quan el PIB\/h \u00e9s per sobre de 14.000 $, la corba s\u2019aplana lleugerament i costa m\u00e9s aconseguir benestar amb augments de l\u2019activitat econ\u00f2mica. Aquest nou estadi necessita un creixement de 19.000 $\/h per aconseguir 0,1 punts de HDI, \u00e9s a dir, costa 6 vegades m\u00e9s que en la fase inicial. Aquest per\u00edode s\u2019acaba quan l\u2019HDI \u00e9s de 0,9 i el PIB\/h de 40.000 $, just el lloc on es troba Espanya actualment. A partir d\u2019aqu\u00ed, cr\u00e9ixer en benestar b\u00e0sic, en HDI, ja no dep\u00e8n del creixement de l\u2019economia, dep\u00e8n de com s\u2019actua en els components del benestar, b\u00e0sicament en la salut, l\u2019ensenyament i en l\u2019atenci\u00f3 a la gent gran i desvalguda.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha altres mesures de veure el benestar. Una \u00e9s l\u2019enquesta subjectiva sobre la felicitat, amb un \u00edndex entre 0 i 10. L\u2019enquesta fa 10 anys que l\u2019empresa Gallup la realitza en 160 pa\u00efsos. El seu informe World Hapiness Report<\/em> diu el nivell de sentiment de felicitat de cada pa\u00eds enquestat. La corba de felicitat \u00e9s exacta que la del HDI, per\u00f2 amb molta m\u00e9s volatilitat, cosa que s\u2019explica perqu\u00e8 el concepte felicitat \u00e9s variable entre un rac\u00f3 del m\u00f3n i un altre, i entre un moment hist\u00f2ric i altre. Per exemple, Costa Rica t\u00e9 el mateix sentiment de felicitat que el d\u2019Irlanda, que t\u00e9 un PIB\/h de 3,7 vegades m\u00e9s La mateixa cosa passa entre Uruguai i Singapur. Tamb\u00e9 entre R\u00fassia i Bol\u00edvia, i entre Xina i tots els pa\u00efsos de Llatinoam\u00e8rica. Per regla general els pa\u00efsos amb m\u00e9s llibertat personal s\u00f3n m\u00e9s feli\u00e7os que els  que la tenen m\u00e9s constrenyida. Pel que fa als moments hist\u00f2rics, est\u00e0 clar que una guerra fa baixar dr\u00e0sticament el sentiment de felicitat, com tamb\u00e9 les crisis econ\u00f2miques. Gr\u00e8cia el 2007 tenia un \u00edndex de felicitat de 6,04, i cinc anys m\u00e9s tard, el 2012, va ser de 4,76, fruit de la crisi financera que va patir.<\/p>\n\n\n\n

La conclusi\u00f3 que es pot extreure d\u2019aquesta observaci\u00f3 \u00e9s que el creixement de l\u2019economia aporta millores de benestar mentre est\u00e0 en fase creixent per\u00f2 que, quan el nivell de benestar de la societat ha assolit un sostre de 0,9, no cal obsessionar-se en fer cr\u00e9ixer el PIB perqu\u00e8 pot passar que aquest creixement sigui negatiu des del punt de vista ambiental i econ\u00f2mic. Tamb\u00e9 es pot observar que el concepte de cr\u00e9ixer per obtenir benestar ha sigut un model que ha funcionat b\u00e9 fins els anys 1970 quan encara cr\u00e9ixer economia tenia incid\u00e8ncia en la millora del benestar pels pa\u00efsos occidentals. Per\u00f2, a partir dels anys 1980, aquests pa\u00efsos han crescut molt per incidir molt menys en la millora del benestar.<\/p>\n\n\n\n

Sembla certa la paradoxa que cr\u00e9ixer en consum fa m\u00e9s mal a la mateixa economia que el que pot aportar en certs pa\u00efsos. Si es mesura el PIB incorporant com a entrada negativa els efectes dels desastres metereol\u00f2gics i les conseq\u00fc\u00e8ncies de les modificacions clim\u00e0tiques en forma de sequeres, collites, incendis i disponibilitat d\u2019aigua, fa anys es va demostrar que, des de 1970, aquest \u00edndex SDI (Sustainable Development Index) evoluciona negativament en molts pa\u00efsos. A Estats Units i a tots els pa\u00efsos europeus cauen des de 1990, a Xina cau des de 2007, mentre que a Costa Rica o a \u00cdndia encara creixen. S\u2019observa que, a partir d\u2019un \u00edndex de benestar HDI de 0,7, a partir d\u2019un PIB\/h de 26.000 $, l\u2019economia obt\u00e9 m\u00e9s efectes negatius que positius, alterant de forma notable el medi ambient.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s hora de pensar que cal fer les coses de forma diferent per assegurar el benestar de la poblaci\u00f3. Sabem que el que aporta benestar \u00e9s la sanitat i l\u2019ensenyament. Doncs cal actuar en aquests aspectes, no fer com fa la Comunitat de Madrid o Catalunya contenint pressupostos en sanitat, perqu\u00e8 el ciutad\u00e0 arribar\u00e0 a sentir-se desprotegit. I una cosa semblant caldr\u00e0 fer amb l\u2019ensenyament, aixecant novament el nivell mentre deixem de tractar els nens i els joves amb cot\u00f3. Els pressupostos en els propers anys aniran a menys, per la qual cosa el que cal \u00e9s retallar tot el que no sigui sanitat, ensenyament i atenci\u00f3 a la gent gran. La resta es pot contenir: no serveix de res tant control de tota l\u2019activitat com vol tenir l\u2019administraci\u00f3 catalana, perqu\u00e8, igual com passa amb el consum, un exc\u00e9s de control aconsegueix frenar i aniquilar el mateix sistema. Sobren burocr\u00e0cia, funcionaris i pol\u00edtics, mentre manca el que \u00e9s essencial pel desenvolupament de la societat.<\/p>\n\n\n\n

Veure on ens hem de desenvolupar i on no cal insistir, \u00e9s b\u00e0sic per sortir d\u2019aquest embolic monumental que t\u00e9 el m\u00f3n en aquest moment. Seria bo no esperar a que els efectes del model actual siguin nefastos per comen\u00e7ar a actuar, que la paradoxa del consum ens consumeixi a nosaltres. No \u00e9s cert que podem esperar 10 anys per actuar perqu\u00e8 no som valents per prendre decisions. No podem esperar ni un segon m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t