{"id":2342,"date":"2022-10-23T05:49:00","date_gmt":"2022-10-23T03:49:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2342"},"modified":"2022-10-22T15:50:25","modified_gmt":"2022-10-22T13:50:25","slug":"economia-en-desordre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2342","title":{"rendered":"Economia en desordre"},"content":{"rendered":"\n

El que ha passat a Londres aquesta setmana \u00e9s un indicador que mostra que l\u2019economia est\u00e0 perduda, que no sap el que ha de fer, s\u2019ha espatllat. Que una primera ministra duri 75 dies al govern, la meitat dels quals els va dedicar al protocol de l\u2019enterrament de la reina Isabell II<\/strong>, ja diu molt del que ha passat. La part m\u00e9s important, per\u00f2, \u00e9s que va comen\u00e7ar a treballar amb la intenci\u00f3 d\u2019aplicar un canvi radical en l\u2019economia. Liz Truss<\/strong> volia que l\u2019economia brit\u00e0nica creix\u00e9s amb for\u00e7a. Per fer-ho va intentar aplicar all\u00f2 de \u201cm\u00e9s fusta, que \u00e9s la guerra\u201d, m\u00e9s gasolina al foc.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un episodi important, perqu\u00e8 mostra com l\u2019estatus quo financer no acaba d\u2019entendre el que li passa al m\u00f3n. L\u2019economista Jorge Fabra<\/strong> deia aquesta setmana que la pujada del 8,5% sobre les pensions no seria inflacionari, segons ell perqu\u00e8 els pensionistes no produeixen b\u00e9ns ni serveis i, per tant, no faran apujar els productes en els que treballarien. En la meva opini\u00f3, la inflaci\u00f3 es deu a un desequilibri entre l\u2019oferta i la demanda, i els pensionistes son una part important de la demanda, fet pel qual, si no disminueix la demanda, la inflaci\u00f3 continuar\u00e0 desbocada.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que no van entendre a Londres. El m\u00f3n est\u00e0 immers en una concatenaci\u00f3 de fets que no sap resoldre: la pand\u00e8mia va frenar en sec la globalitzaci\u00f3, el tancament de les centrals de carb\u00f3 va augmentar la demanda de gas fins nivells dif\u00edcils d\u2019abastir, la injecci\u00f3 de diner als sistemes d\u00f2lar, euro i iuan va ser excessiu, augmentant la demanda mundial, la guerra d\u2019Ucra\u00efna ha afectat el subministrament b\u00e0sic de gas a Europa i ha encarit la producci\u00f3 mundial de cereals… Resoldre aquesta equaci\u00f3 complexa no es pot fer abaixant impostos a les rendes m\u00e9s altes, creant m\u00e9s d\u00e8ficit p\u00fablic i m\u00e9s deute p\u00fablic. El mateix mercat financer, al que anava dirigida la mesura d\u2019abaixar impostos, li va dir que all\u00f2 no era possible, que l\u2019acci\u00f3 no acabaria b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Sortir de l\u2019atzucac on es troba l\u2019economia mundial no ser\u00e0 f\u00e0cil i requerir\u00e0 un nou model. Qualsevol mesura que s\u2019ha aplicat des de 1980 ha estat sempre aportar m\u00e9s diner als mercats per possibilitar que la demanda creixi. Per\u00f2 ara, per primer cop des de 1979, el que cal \u00e9s que la demanda baixi per trobar un nou equilibri amb l\u2019oferta. El 1979 all\u00f2 va durar fins el 1986, un per\u00edode m\u00e9s llarg que els cicles electorals. I, \u00e9s clar, els pol\u00edtics no accepten que el seu mandat sigui restrictiu en consum de productes i serveis, que hagin de retallar prestacions socials, que hagin d\u2019augmentar les partides a ajudar a les fam\u00edlies que no arriben a cobrir les seves necessitats b\u00e0siques…<\/p>\n\n\n\n

L\u2019altre problema greu que t\u00e9 l\u2019economia en aquest moment, apart que l\u2019elit econ\u00f2mica s\u2019ha fet un embolic en noves solucions, \u00e9s l\u2019exagerada volatilitat de l\u2019economia. Sabem que hem de fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica i que hem de disminuir l\u2019extracci\u00f3 de recursos, a Catalunya des de 100 milions de tones fins a 49 milions. Aix\u00f2 nom\u00e9s es pot fer disminuint la demanda i invertint en nous processos que permetin la transformaci\u00f3. Doncs b\u00e9, per fer inversions es necessiten senyals clars per fer possible el canvi de productes, de maquin\u00e0ria o de proc\u00e9s. Per exemple, per substituir el calor del gas natural es pot invertir en la producci\u00f3 de biog\u00e0s, de syngas, amb gasos calents, amb hidrogen o amb resist\u00e8ncies el\u00e8ctriques. Qualsevol d\u2019aquestes solucions tenen valors d\u2019inversi\u00f3 que s\u2019han d\u2019amortitzar. Les inversions, encara que a alg\u00fa no li sembli, s\u2019han de tornar amb interessos. Si una d\u2019aquestes inversions en la fabricaci\u00f3 d\u2019un determinat producte obt\u00e9 un calor m\u00e9s car que el gas natural, t\u00e9 el risc d\u2019acabar en fallida, pel fet que la resta del mercat no ho haur\u00e0 fet.<\/p>\n\n\n\n

Avui el preu del gas natural ha deixat de ser un senyal. A veure, quin preu hem d\u2019agafar de refer\u00e8ncia de gas, el de 339 \u20ac\/MWh que hi havia el 28 d\u2019agost passat? O el de 5,8 \u20ac\/MWh que hi havia el juliol de 2019? En el darrer any hem tingut un preu m\u00ednim de 64 \u20ac\/MWh el 30 d\u2019octubre 2021, pics de 178 el desembre 2021, de 225 el mar\u00e7 2022, i de 339 a l\u2019agost 2022. En aquest per\u00edode d\u2019un any hem tingut una base d\u2019aproximadament 80 \u20ac\/MWh a la que sembla que es dirigeix el preu d\u2019ara. Per\u00f2 ning\u00fa te clar que el preu no acabi com el d\u2019avui a 41 \u20ac\/MWh o molt inferior, per exemple a 30 si ve d\u2019Estats Units. Amb aquesta incertesa, com es pot fer una inversi\u00f3 per substituir el gas? A principis dels anys 1980 vaig veure com alguns industrials havien substitu\u00eft les calderes de fuel oil per calderes de carb\u00f3 i de biomassa. Quan era hora de posar-les en marxa el preu del petroli havia baixat i no les van engegar.<\/p>\n\n\n\n

He comentat a la Mar Reguant<\/strong>, la m\u00e0xima especialista a Catalunya en CO2<\/sub>, la ra\u00f3 per la que la UE va posar els drets ETS de CO2<\/sub> al mercat financer, amb tanta variabilitat que tampoc fa de senyal adequat per a les inversions. Perqu\u00e8 si fos fix seria equiparable a un impost, i aix\u00f2 l\u2019elit econ\u00f2mica no ho vol, em va dir. Divendres el canceller alemany va admetre que cal actuar per disminuir la volatilitat dels mercats, per\u00f2 sense dictar un preu fix del gas mundial, va dir. Estic segur que cal aprendre a regular millor els mercats, traient-los la volatilitat per fer-los m\u00e9s transparents i previsibles. La Mar em va explicar que al mercat de Calif\u00f2rnia van comen\u00e7ar a aplicar un cap i un floor (un terra i un sostre) al mercat de CO2<\/sub> i poc a poc van anar apropant els dos l\u00edmits fins que al final va ser com un preu fix. \u00c9s un exemple de com es pot fer.<\/p>\n\n\n\n

Regular mercats, treure diner del sistema que va a la demanda, pensar noves formes de finan\u00e7ament per a la nova economia del cotxe el\u00e8ctric, de la rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatges, i per a les fonts renovables, hauria de ser la base del nou model de l\u2019economia. Pensar que podem fer molt m\u00e9s del mateix, l\u2019economia del Business As usual (el que hem fet sempre) \u00e9s un error que ha pogut copsar en pr\u00f2pia pell Liz Truss. Caldr\u00e0 pensar diferent per resoldre el desordre abans que ens aboqui a un col\u00b7lapse.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t