Fa una setmana vaig assistir a l\u2019entrega de diplomes a les empreses que tenien l\u2019etiqueta ecol\u00f2gica de la UE, l\u2019Ecolabel. Aquesta etiqueta, nascuda el 1992, busca certificar els productes que estan fabricats amb uns par\u00e0metres estrictes d\u2019impacte mediambiental, sigui en la composici\u00f3 i origen de les mat\u00e8ries primeres, sigui en l\u2019\u00fas d\u2019energia i agua, sigui en la quantitat i composici\u00f3 dels productes qu\u00edmics emprats durant la fabricaci\u00f3. Els par\u00e0metres de l\u2019Ecolabel s\u2019han posat al dia fa un parell d\u2019anys, essent una etiqueta que reflecteix molt b\u00e9 si un producte \u00e9s amable amb el medi ambient o no. A la nostra empresa hi som des de 1999 i avui una majoria de productes de drogueria i higiene a Catalunya ja la tenen, fruit de la creixent demanda col\u00b7lectiva per a productes sostenibles.<\/p>\n\n\n\n
En aquella jornada que festejava el 30 aniversari de l\u2019etiqueta, la especialista en sostenibilitat Alba Caba\u00f1as<\/strong> hi va fer una excel\u00b7lent pon\u00e8ncia, explicant la psicologia del comprador i la dificultat per fer-li veure la necessitat d\u2019adequar el seu consum de productes a la nova realitat. En un moment determinat, dirigint la mirada cap a mi, va dir, \u201cens hem de tornar frugals, per\u00f2 per convenciment, no pas per obligaci\u00f3\u201d. T\u00e9 ra\u00f3: el m\u00f3n que se\u2019ns presenta ser\u00e0 frugal, all\u00f2 que el president de Fran\u00e7a Emmanuel Macron<\/strong> va dir com \u201c la fi de l\u2019abund\u00e0ncia\u201d. Venen temps de cercar permanentment l\u2019efici\u00e8ncia, de no malbaratar menjar ni cap recurs, d\u2018aprendre a consumir, a gastar el que es necessita, no m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n Malauradament el que no em sembla que passi \u00e9s que ho fem per convenciment, perqu\u00e8 hagim conven\u00e7ut a la gent que ho faci. El m\u00f3n d\u2019avui es mou per una mec\u00e0nica econ\u00f2mica, de forma que si una persona t\u00e9 m\u00e9s facilitat per gastar, ho far\u00e0 m\u00e9s, encara que la consci\u00e8ncia li digui que all\u00f2 no s\u2019ha de fer. A vegades aix\u00f2 \u00e9s inconscient, per\u00f2 \u00e9s aix\u00ed. Nom\u00e9s la restricci\u00f3 de la mec\u00e0nica econ\u00f2mica, que diu que cal prioritzar les despeses per una capacitat de compra determinada i finita, far\u00e0 que la gent arrangi correctament el seu ordre de prioritats.<\/p>\n\n\n\n Reconec que aix\u00f2 pot portar a una esp\u00e8cie de frustraci\u00f3 col\u00b7lectiva – quan no a una esquizofr\u00e8nia p\u00fablica – perqu\u00e8 per un costat comen\u00e7aran a haver-hi missatges de contenci\u00f3 i per altre costat relats contradictoris que diran compra aix\u00f2, compra all\u00f2, si compres aquest producte ser\u00e0s feli\u00e7… quan no els pol\u00edtics que diran, compreu, que cal crear treball i rellan\u00e7ar l\u2019economia i els impostos. Ens caldr\u00e0 superar aquesta situaci\u00f3, fent veure als economistes i pol\u00edtics que l\u2019economia pot millorar, cr\u00e9ixer fins i tot, si el que fa \u00e9s ser m\u00e9s eficient i emprar menys recursos per fer la seva activitat. Jo soc m\u00e9s contundent i ja hauria prohibit els anuncis de cotxes de combusti\u00f3, talment com es va fer amb el tabac i l\u2019alcohol. Per\u00f2, per sort de tots, no mano.<\/p>\n\n\n\n La crisi energ\u00e8tica que vivim est\u00e0 provocant una acceleraci\u00f3 del canvi de model de forma que no ho haur\u00edem pensat abans. De cop i volta tothom ha ent\u00e8s que el gas i el petroli son escassos, que l\u2019electricitat ser\u00e0 m\u00e9s barata si la produ\u00efm amb energia renovable, que cal que la UE replantegi el mecanisme de formaci\u00f3 de preus de l\u2019electricitat, fins i tot estem a punt que la gent entengui que les centrals nuclears no seran necess\u00e0ries i que ens en podem sortir sense elles. Fa un any no hauria pensat que avui haur\u00edem recorregut tant cam\u00ed. De cop el concepte frugalitat ha aparegut en el debat p\u00fablic i queda a la vista descarnada el greu problema de la gent que no podr\u00e0 cobrir els nous costos per viure. Ja veiem que la desigualtat ser\u00e0 creixent, afectant una part molt m\u00e9s gran de la poblaci\u00f3 i que caldr\u00e0 repensar l\u2019economia per resoldre-ho.<\/p>\n\n\n\n Amb tot aix\u00f2, he acabat la setmana amb dues reunions que m\u2019han aixecat l\u2019\u00e0nim i em fan veure que \u00e9s possible resoldre l\u2019embat que ja tenim a sobre. Al Patronat de la Fundaci\u00f3 Europace vaig poder confirmar l\u2019\u00e8xit del programa GarrotxaDomus, la necessitat d\u2019acompanyar les fam\u00edlies a rehabilitar els habitatges i la import\u00e0ncia de les noves Comunitats Energ\u00e8tiques dintre les ciutats. Compartir coneixement i esfor\u00e7os seran claus en l\u2019economia de futur. Compartir coneixement ja ho fem amb la xarxa Internet i compartir esfor\u00e7os caldr\u00e0 impulsar-ho des de les cooperatives, a les noves comunitats energ\u00e8tiques on es comparteixen generaci\u00f3 fotovoltaica amb pisos que no tenen teulats. Per\u00f2 hi ha m\u00e9s formes noves de compartir, per exemple els contractes energ\u00e8tics PPA on un inversor fa la inversi\u00f3 i ven l\u2019energia generada a un preu fix durant uns anys d\u2019amortitzaci\u00f3 de la inversi\u00f3. La mateixa cosa caldr\u00e0 estendre-la a productes del camp o industrials, fent possible que un agricultor, ramader o industrial puguin fabricar a preus baixos perqu\u00e8 tenen la venda assegurada i a preu just (de fet \u00e9s el model Mercadona tot i que potser no \u00e9s sempre just).<\/p>\n\n\n\n La setmana ha acabat a la Vall de Camprodon on he pogut copsar una bona moral perqu\u00e8 veuen que hi torna a haver un creixement de la poblaci\u00f3, que els joves ramaders estan modernitzant les explotacions, que gent de la ciutat ha vist que es viu millor als pobles que a la metr\u00f2poli, i que les comunicacions per carretera i per Internet van millorant. La vall disposa de molta biomassa en terrenys comunals, de la Generalitat i privats, i necessita m\u00e9s pastura. S\u2019est\u00e0 creant un impuls per estendre la biomassa als pobles de la Vall i engegar comunitats energ\u00e8tiques alhora que tamb\u00e9 es posaran molts punts de c\u00e0rrega pels cotxes. L\u2019assist\u00e8ncia a les fam\u00edlies amb l\u2019acompanyament de GarrotxaDomus \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de poc temps. I tot aix\u00f2 ha d\u2019ajudar a crear un relat de vall sostenible que haur\u00e0 de permetre posar parcs fotovoltaics per cobrir les necessitats energ\u00e8tiques del tot, i qui sap si algun petit parc e\u00f2lic. Per\u00f2 cal comen\u00e7ar pel principi, per involucrar cada fam\u00edlia en resoldre el futur energ\u00e8tic, per possibilitar que el relat tingui for\u00e7a per fer possible altres accions m\u00e9s impactants. Les escoles i l\u2019institut formen part tamb\u00e9 d\u2019aquest proc\u00e9s pedag\u00f2gic.<\/p>\n\n\n\n En aquest m\u00f3n tan incert \u00e9s fent passos, encara que siguin petits, que s\u2019avan\u00e7a. A mesura que es camina es va veient m\u00e9s i la incertesa \u00e9s menor. Sense actuar no hi ha futur. \u00c9s un av\u00eds per a navegants.<\/p>\n