{"id":2336,"date":"2022-10-09T04:53:00","date_gmt":"2022-10-09T02:53:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2336"},"modified":"2022-10-08T20:46:36","modified_gmt":"2022-10-08T18:46:36","slug":"pensar-en-gran-o-no-pensar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2336","title":{"rendered":"Pensar en gran o no pensar"},"content":{"rendered":"\n

Dem\u00e0 dilluns es presentar\u00e0 a l\u2019auditori Josep Irla de Girona el llibre \u201cEnergia sobirana\u201d de Ramon Tremosa <\/strong>i de Jaume Morron<\/strong>. Amb en Jaume fa molts anys que fem acci\u00f3 conjunta sobre el desplegament d\u2019energia renovable. El vaig con\u00e8ixer en un acte a Figueres el 2005 arran de defensar la necessitat de fer la MAT. Aquell temps ja explic\u00e0vem la import\u00e0ncia d\u2019aquesta infraestructura per moure l\u2019energia renovable amunt i avall.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha una frase que nom\u00e9s li sento a dir a ell que \u00e9s \u201cPensar en gran\u201d amb la que m\u2019hi sento molt a gust. Un dels problemes que t\u00e9 el pa\u00eds \u00e9s que no sap aixecar el cap i mirar lluny. Potser \u00e9s el resultat de no tenir un estat. Els francesos, els anglesos i els alemanys sovint parlen d\u2019infraestructures que tindran una gran influ\u00e8ncia al seu pa\u00eds durant anys. Recordo quan estudiava a Grenoble el 1978 com els francesos estaven comen\u00e7ant el desplegament de les centrals nuclears, com es posaven les turbines bulb al Roine i com es va posar en marxa el TGV. De davant el meu despatx, quan hi vaig treballar, vaig veure sortir una de les 20 turbines de 700 MW del salt de Paran\u00e0. Tot all\u00f2 es va fer sota la presid\u00e8ncia de Val\u00e9ry Giscard d\u2019Estaing<\/strong>, enmig d\u2019un orgull de pa\u00eds per haver pres decisions de gran envergadura.<\/p>\n\n\n\n

Fran\u00e7a va viure durant molts anys d\u2019aquelles decisions. El seu model nuclear i hidr\u00e0ulic els va donar durant molt temps un avantatge competitiu, un lideratge tecnol\u00f2gic en energia nuclear, i un lideratge en transport per ferrocarril que ha durat fins fa poc. Avui tot aix\u00f2 s\u2019ha esva\u00eft, el model nuclear fa aig\u00fces, portant al pa\u00eds a tenir un preu de l\u2019electricitat desorbitat, i el TGV ja no lidera res perqu\u00e8 molts altres pa\u00efsos tamb\u00e9 tenen la seva tecnologia. Si escolteu de prop veureu que el pa\u00eds ve\u00ed est\u00e0 moix, molt baix de moral, amb l\u2019honor tocat. Els falta un nou impuls que lideri novament la situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

A Catalunya hem tingut pocs lideratges com aquest de pensar en gran. Nom\u00e9s se m\u2019acut l\u2019impacte de les olimp\u00edades amb Pascual Maragall<\/strong>, per\u00f2 res m\u00e9s. Podem pensar en gran?<\/p>\n\n\n\n

Ahir vaig veure un gr\u00e0fic on hi han els pa\u00efsos amb m\u00e9s capacitat solar per c\u00e0pita. El primer \u00e9s Austr\u00e0lia amb 1.049 W\/c\u00e0pita, seguit per Pa\u00efsos Baixos amb 825, Alemanya amb 714, Jap\u00f3 amb 616, B\u00e8lgica amb 599… Espanya t\u00e9 una capacitat de 337 i Catalunya de… 57! Sento vergonya quan ho escric. Veure que Austr\u00e0lia \u00e9s un pa\u00eds que pensa en gran, no sorpr\u00e8n a ning\u00fa, hi estem acostumats. Per\u00f2 que Catalunya, amb una geografia molt m\u00e9s favorable que la resta d\u2019Europa tingui un valor tan baix, fa pensar que no \u00e9s que no es pensi en gran, \u00e9s que no es pensa, que \u00e9s molt pitjor.<\/p>\n\n\n\n

El llibre que presentaran dem\u00e0 explica com podem emmagatzemar electricitat amb centrals turbina bomba com la que hi ha a Estany Gento, a la Vall Fosca. A les comarques de Girona es poden fer centrals d\u2019aquest tipus lligant els pantans de Sau amb Susqueda i Susqueda amb el Pasteral, una proposta que vam fer en aquell temps de 2005 i que Endesa va descartar llavors per no rendible. A Ribarroja hi ha el projecte m\u00e9s gran de turbina bomba, amb 3.000 MW de pot\u00e8ncia, i arribar\u00edem amb facilitat a 7.000 MW, tot i que far\u00e0 falta m\u00e9s capacitat per fer funcionar correctament el model al que caldr\u00e0 afegir-hi les bateries, tant les dels cotxes com les fixes.<\/p>\n\n\n\n

Parlant d\u2019aix\u00f2, li vaig comentar a en Jaume una idea dels francesos de construir pantans secs per aprofitar l\u2019excedent de les riuades. Per exemple, quan l\u2019Ebre porta m\u00e9s de 2.000 m3<\/sup>\/s en una riuada, a partir d\u2019aquest valor fa mal a la llera. Si a Ribarroja es posa una bomba i s\u2019envien 200 m3<\/sup>\/s fins 65 km m\u00e9s enll\u00e0, al pant\u00e0 de Santa Anna, es necessita una pot\u00e8ncia de 250 MW, i es compleixen dues funcions: es gestiona una aigua que ara t\u00e9 per\u00edodes de sequera i s\u2019emmagatzema electricitat, car quan hi ha un aiguat sobra electricitat hidr\u00e0ulica.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aqu\u00ed es pot desenvolupar un concepte d\u2019infraestructura en gran: connectar el m\u00e0xim n\u00famero d\u2019embassaments per crear una xarxa d\u2019aigua i energia que equilibri el pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Una idea semblant fa mesos que venim dient-la per resoldre el problema d\u2019evacuaci\u00f3 de parcs fotovoltaics i e\u00f2lics a Catalunya. Connectar un parc de 5 MW en una l\u00ednia de distribuci\u00f3 de 25 kV porta molts inconvenients, tants que sovint no es pot fer. Per tant una soluci\u00f3 que es podria aplicar \u00e9s crear corredors de mitja tensi\u00f3, a 66 kV, que recorrin el territori i connectin parcs d\u2019alta tensi\u00f3. Per exemple una l\u00ednia que recorri el pla de l\u2019Estany i vagi a la subestaci\u00f3 de Riudellots de la Creu, o una que recorri l\u2019Alt Empord\u00e0 i vagi a Santa Llogaia, o una que recorri el Baix Empord\u00e0 i vagi a Jui\u00e0, o que recorri el Giron\u00e8s i vagi a Bescan\u00f3. Aquesta l\u00ednia es pot soterrar en molts trams i podria anar al costat de les carreteres.<\/p>\n\n\n\n

Pensar en una xarxa d\u2019aigua entre embassaments i en una xarxa d\u2019evacuaci\u00f3 d\u2019energia renovable, no \u00e9s fer volar coloms, \u00e9s pensar en gran, en el futur. Si baixem l\u2019\u00f2rbita, podr\u00edem pensar en que els ajuntaments liderin les comunitats energ\u00e8tiques locals i que la Generalitat, amb la seva empresa energ\u00e8tica p\u00fablica faci de comunitat de comunitats, de paraigua de totes elles. Ens cal aixecar el cap i posar valentia per crear les millors condicions pel futur.<\/p>\n\n\n\n

Des de 1992 ning\u00fa pensa en gran a Catalunya. Ara \u00e9s hora de fer-ho. La nova Energ\u00e8tica P\u00fablica pensa en els teulats de la Generalitat i del que li pugui caure de minicentrals hidr\u00e0uliques amb concessi\u00f3 caducada. Pensa en petit, en micro. Tot a Catalunya es pensa en aquesta mida: no facis parcs grans, no posis una nova l\u00ednia, no reclamis el d\u00e8ficit fiscal, no aixequis la veu als jutges… em costa creure que el pa\u00eds no t\u00e9 gent per pensar en gran.<\/p>\n\n\n\n

No fer els deures amb la transici\u00f3 que ens cau a sobre implica augmentar en 350.000 els llocs de treball que es poden perdre, quan avui ja tenim 354.000 aturats, cosa que ens portaria a estar per sobre del 20% d\u2019atur.<\/p>\n\n\n\n

No pensar en gran arru\u00efnar\u00e0 el pa\u00eds, ens far\u00e0 irrellevants, m\u00e9s petits i ens deixar\u00e0 sense forces per impulsar el futur. Tot aix\u00f2 em ve al cap quan passo revista a la formaci\u00f3 que han obtingut alguns dels pol\u00edtics que ens dirigeixen: pensen en petit. Necessitem un Val\u00e9ry que pensi en gran.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t